`

Refranys amb la paraula Ada

oratge mesos

Al mes de juny, cada gota com el puny

Sol ploure escassament però quan ho fa pot ser en quantitat i ser perjudicial per les collites

llocs oficis treball

A Argentona, moliners, que el treballar no els agrada

Municipi barceloní de la comarca del Maresme

llocs

A Badalona, badocs

Municipi de la comarca del Barcelonès a la província de Barcelona

llocs

A Balaguer, una a cada carrer

Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida

llocs

A Benimantell, cadascú fa per ell

Municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa

cos huma animals parlar

A boca tancada, no entra ni mosca ni alada

És preferible callar que parlar i errar

animals plantes

A burro mort, la civada al rabo

Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte

plantes animals

A burro mort, la civada, per baix del rabo

Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte

menjar

A ca'n Gil, mengen sobrassada i estogen el fil

Es refereix a aquells que per una banda fan economies ridícules i per l'altra despenen inconsideradament

indumentària maneres de dir dormir

A cada bugada perdem [o es perd] un llençol

Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits

música persones festa cantar

A cada cantador, el seu tocador

Cada persona té una manera de fer les coses, de manera que convé estar ben coordinats quan s’han de fer entre dos o més

plantes maneres de dir casa

A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades

Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc

casa dormir indumentària

A cada casa es perd un llençol

Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits

dites

A cada contalla s'afegeix una palla

Les coses que es repeteixen moltes vegades van modificant-se i diversificant-se

temps dia i nit oratge persones

A cada dia canvia el temps i la persona a cada moment

Les persones solen canviar d’idea, d’actitud... segons els convé

persones

A cada lladre lo que siga d'ell, i a furtar lo que es puga

Cal donar a cadascú allò que siga propietat seua o el mereixement o la reprensió que li corresponga

animals

A cada ocellet li agrada el seu niuet

Cada u sol estar pagat de les seues pròpies coses

maneres de dir

A cada pas

Cada vegada que es fa un pas

persones

A cada pas, un perill

Es diu quan algú, principalment un xiquet, ha estat a punt d’accidentar-se o de trencar alguna cosa

maneres de dir

A cada passa

Amb gran freqüència

sants maneres de dir

A cada porc li arriba el seu Sant Martí

[11 novembre] Significa que a tothom li arriba la tongada de desgràcies o el moment d'haver de compensar amb dissorts les temporades que han tingut de felicitat

maneres de dir

A cada punt

Sempre, en tot moment

dites

A cada rentada, una esguinçada

Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits

dites indumentària

A cada roscada perdem un llençol [roscada = bugada]

Abans, quan s’anava al llavador públic, era freqüent la pèrdua, la confusió o la sostracció d’alguna peça. Es diu quan les coses resulten malament cada vegada que intentem alguna mampresa o finalitat

mesos sants

A cada santet, el seu Parenostre, però a sant Roc, mig només, que per sant Francesc, prou n’és. (16 agost) (4 octubre)

Ve a significar que s’ha de tractar a cada u segons el seu mereixement o la seua categoria

maneres de dir

A cada trico

A cada moment, molt sovint

persones indumentària

A cada u li és permés defensar la seua roba

Remarca i justifica que hi ha drets mínims universals

dormir indumentària

A cada volada perdre'm un llençol

Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits

menjar llocs

A Cadaqués, menges carn un cop al mes

Municipi de l'Alt Empordà, a la província de Girona

persones déu

A cadascú el que sia seu i l'encens, per a Déu

Cal donar a cadascú allò que siga propietat seua o el mereixement o la reprensió que li corresponga

déu

A cadascú el seu, i tot a Déu

Es refereix a laa distribució dels béns segons els mèrits

riure/plorar mort

A casa del mort cadascú plora el seu dol

Una manera de dir que tots hem perdut alguna persona estimada

oficis

A casa del paleta, cent goteres a la teulada

És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa

casa parentiu

A casa ma tia, mes no cada dia.

Convé mantenir tota relació, però sense abusar

menjar casa

A casa mengem a taula, però cadascú al seu pla

Es diu humorísticament manifestant que s’és educat i que es tenen maneres

animals

A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada

A qui per naturalesa pròpia actua convenientment o diligentment no cal dir-li com ha d’actuar

cos huma persones

A dona afaitada, gireu-li la cara

Recomana menysprear la que no és sincera i dissimula la seua veritable naturalesa

maneres de dir joc

A dos de val i la pilota encalada

Indica situacions poc definides i sense resoldre

persones

A emboscada de roïns, fugir per tots els camins

Qualsevol escapatòria és bona quan ens perilla la vida

maneres de dir dia i nit

A entrada de nit

Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol

maneres de dir

A escopetada de lladre

En presses i malament, sense pensar-ho dos voltes

casa llocs

A Faió cada casa fa cantó

Municipi del comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa

maneres de dir salut cos huma animals

A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella

Perquè la cera d'orella és bona, segons creença vulgar, per curar els pics d'abella

maneres de dir

A gallet l'entrada

Es diu en considerar un fet o la importància que es dóna a una cosa que s'acaba de dir

llocs

A Gandia caguen cada dia

Poble valencià de la comarca de La Safor

maneres de dir

A garrotada seca

Pegar amb violència

maneres de dir

A gavadals

En abundància

maneres de dir oratge camp

A gran secada, gran remullada

Després d’una temporada llarga sense ploure, plou molt

maneres de dir

A hora horada

En l’últim moment, a darrera hora. Amb el temps just. Massa tard

llocs

A Horta, a cada porta

Districte de la ciutat de Barcelona

mesos

A l'abril cada branca fa son fil

Comença a renéixer la natura. Molts són els arbres que treuen mostra

oratge mesos

A l'abril, cada gota val per mil

L'aigua d'abril augura un bon any per a les collites

maneres de dir

A l'albada

Quan comença a sortir el sol. A l'alba, a primera hora, quan llostreja, a punta de dia, a trenc d'alba, al primer cop de llum

maneres de dir

A l'alçada de

Fins al nivell d'una altitud

maneres de dir

A l'avançada

Es diu quan hom avança o aporta una certa quantitat de diners abans de treure’n profit. També es diu de qui va a un lloc abans de l’hora de començar

maneres de dir

A l'emparada de

En un lloc protegit

maneres de dir indumentària

A l'encamisada

A mig vestir. En camisa, descamisat, malforjat

maneres de dir

A l'ensurada

Surant a flor d'aigua

llocs plantes

A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc

L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada és un edifici religiós al terme de la Selva del Camp a la província de Tarragona

maneres de dir

A l'escampada

Fugint desordenadament i anant per tots els costat. A la desbandada, corrent

maneres de dir

A l'esgarriada

Fugir desordenadament tirant cada u per un costat diferent

llocs

A l'Estany, bona estada per tot l'any

Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona

estacions dormir

A l'hivern fer la migdiada, ganduleria manifesta

La sesta es va inventar per a desconnectar de la calor de l’estiu

menjar

A l'hort hi ha la cansalada, no hi deixis anar la criada

Vol dir que convé que sia la mateixa mestressa la que administri els cabals

parlar maneres de dir

A la callada

Fet sense dir res, dissimuladament, amb molta discreció, sense parlar, sense fer fressa, dissimuladament, discretament, a la quieta, sense donar explicacions, calladament

aigua casa

A la casa cremada acudixen en l’aigua

Es diu d'algú que vol posar remeis quan ja és massa tard