Refranys menjar

A taula, santa paraula (Cal aprofitar sense demora les bones coses quan es presenten, no siga que hi fem tard o que ja no estiguen disponibles)

menjar, parlar

Més val que sobre que no que falte (Recomana acabar-s’ho tot, inclús sense gana)

menjar

A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs (Municipi de la comarca del Segrià, a la província de Lleida)

menjar, llocs

A Alfarràs mengen sopes en un cabàs (Municipi de la comarca de Segrià a la província de Lleida)

llocs, menjar

A Arbeca, farts i llords (Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida)

llocs, menjar

A Balaguer s'esmorza primer (Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida)

llocs, menjar

A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot (És una entitat de població descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida)

llocs, foc, menjar

A beure i a menjar mesura has de posar (Convé ser moderat)

menjar, beure, salut

A bon bocí, bon got de vi (La menjada consistent demana beguda consistent)

menjar, vinya

A bon menjar, tres vegades trincar (Recomana aprofitar l’oportunitat)

menjar

A bona fam, [o molta gana] no hi ha pa dur (La necessitat obliga a valorar les coses mínimes)

bona, menjar, maneres de dir

A bona gana, sobra salsa (Es refereix que quan hi ha fam, tot està bo)

menjar, bona

A bona ganeta, sobren salses (Quan es té vertadera fam o necessitat, es presta més atenció a la cosa principal que als acompanyaments)

bona, menjar

A bona porta s'agarra la fam! (Per a denegar allò que ens demanen)

maneres de dir, menjar, bona

A Bonrepòs, qui no pot menjar carn, es menja l'os (En tot el món, tots acabem conformant-nos amb el que pot ser quan no hi ha un altre remei)

menjar, llocs

A Bordils, es mengen les botifarres i llencen els fils (Municipi gironí adscrit a la comarca del Gironès)

llocs, menjar

A Borriol, nap i col, i a Montserrat col i nap (Tots solem actuar igual en totes bandes)

llocs, menjar, plantes

A ca l'afartapobres (Anar a menjar a una fonda o un restaurant barats, sovint despectivament)

maneres de dir, menjar

A ca'n Gil, mengen sobrassada i estogen el fil (Es refereix a aquells que per una banda fan economies ridícules i per l'altra despenen inconsideradament)

menjar

A Cadaqués, menges carn un cop al mes (Municipi de l'Alt Empordà, a la província de Girona)

menjar, llocs

A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres (És la ració recomanada)

persones, vinya, beure, menjar

A carn dura [o pa dur], dent aguda [o dentadura] ( Quan més difícils són les situacions hi ha que esforçar-se. No donar-se per vençut)

maneres de dir, menjar, cos huma

A Casa Beltran menjaràs sopes i no menjaràs carn

menjar

A Casa Beltran, qui no menja sopes, no menja carn

menjar

A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi (Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes)

persones, vinya, menjar, casa

A casa dels senyors, per criança un mos (Significa que el qui és convidat d'un superior ha de menjar amb moderació)

menjar

A casa mengem a taula, però cadascú al seu pla (Es diu humorísticament manifestant que s’és educat i que es tenen maneres)

menjar, casa

A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer (Són tres aliments bàsics)

menjar, vinya, plantes

A casalforta no hi ha gormands (Vol dir que si una família vol prosperar, no s'hi han de permetre malfeiners ni goluts)

menjar

A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen (Quan s’ha menjat, ja no abelleixen les menges més apetitoses)

animals, menjar, plantes

A falta de bons, mon pare és alcalde. (Faltant, no tenint)

parentiu, menjar

A falta de carn bons són pollastres en cansalada

menjar

A falta de gallina, bo és el caldo de faves (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

menjar, plantes, bona, animals

A falta de pa bones són coques [{de dacsa] ( Quan falta alguna cosa, es valora el que el pot substituir)

menjar, bona, maneres de dir

A falta de truites són bons els barbs (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

animals, bona, menjar

A fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa (Quan la fam és molta, no convé assaciar-la amb aliments cars)

animals, menjar

A força de dejunis aplega la Pasqua. (Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu)

menjar, festivitats

A gelades d’abril, fam ha de seguir (Si gela quan les plantes estan florint o brostant, ja no fructifiquen)

oratge, mesos, menjar

A Gramós, fan el caldo sense carn ni os (Nucli de població del municipi de la Ribera d'Urgellet, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell)

llocs, menjar

A gran mal, poc menjar

salut, menjar

A l'Advent, tanta pasta com rent

festivitats, menjar

A l'Albagés, sopes i no res (Municipi lleidatà de la comarca de les Garrigues)

llocs, menjar

A l'entrar al saladar es divisen les barraques; és tanta la fam que tinc que me s'antoixen pataques

menjar

A l'escorxador arriben més anyells que moltons

animals, menjar

A l'escudella i pitança bufar-la és mala criança (És més educat remenar la sopa amb la cullera o esperar un poc que es refrede)

menjar

A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat (Vol dir que segons l'època de l'any i en funció de l'oratge convé més un aliment que un altre)

menjar, estacions, oratge

A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment (Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers)

salut, menjar, estacions

A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides

estacions, menjar, oratge

A l'hivern, bona escudella i vi calent (És una bona manera per combatre el fred)

menjar, bona, estacions, oratge, vinya

A l'home sa; cullera de pa (Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se)

menjar, persones, salut

Pàgina 1 de 61.

El Refranyer