Tema
menjar
3.017 refranys catalogats sota aquest tema.
A Àgueda, Blai, cols sense oli
Santa Àgueda: 5 febrer. Sant Blai: 3 febrer. És un vegetal molt sa però dessaborit. Les cols, que és pràcticament l'única verdura que aguanta bé el gel, es menjaven per necessitat, però sovint ni tan sols hi havia oli nou o de sobres per amanir-les. En sentit figurat aplicat a qui li cal disciplina.
menjar mesos plantes sants
A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
Municipi de la comarca del Segrià, a la província de Lleida
menjar llocs
A Alfarràs mengen sopes en un cabàs
Municipi de la comarca de Segrià a la província de Lleida
llocs menjar
A Arbeca, farts i llords
Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida
llocs menjar
A Balaguer s'esmorza primer
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
llocs menjar
A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
És una entitat de població descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida
llocs foc menjar
A beure i a menjar mesura has de posar
Convé ser moderat. Menjar i beure són plaers necessaris, però el refranyer ens avisa que l'excés és el que porta la malaltia.
menjar salut beure
A bon bocí, bon got de vi
La menjada consistent demana beguda consistent
menjar vinya
A bon menjar, tres vegades trincar
Recomana aprofitar l’oportunitat
menjar
A bona fam, [o molta gana] no hi ha pa dur
La necessitat obliga a valorar les coses mínimes
bona menjar maneres de dir
A bona gana, sobra salsa
Es refereix que quan hi ha fam, tot està bo
menjar bona
A bona ganeta, sobren salses
Significa que quan es té vertadera fam o necessitat, es presta més atenció a la cosa principal que als acompanyaments. Indica que si hi ha bona gana, no calen condiments ni entreteniments; el menjar bàsic és suficient.
bona menjar
A bona porta s'agarra la fam!
Per a denegar allò que ens demanen
maneres de dir menjar bona
A Bonrepòs, qui no pot menjar carn, es menja l'os
En tot el món, tots acabem conformant-nos amb el que pot ser quan no hi ha un altre remei
menjar llocs
A Bordils, es mengen les botifarres i llencen els fils
Municipi gironí adscrit a la comarca del Gironès
llocs menjar
A Borriol, nap i col, i a Montserrat col i nap
Tots solem actuar igual en totes bandes
llocs menjar plantes
A ca l'afartapobres
Anar a menjar a una fonda o un restaurant barats, sovint despectivament
maneres de dir menjar
A ca'n Gil, mengen sobrassada i estogen el fil
Es refereix a aquelles persones que: D'una banda, fan despeses excessives o innecessàries (com menjar sobrassada, que era un aliment preuat). De l'altra, miren d'estalviar en detalls insignificants o de poc valor (com "estotjar el fil", que significa desar fins i tot un tros de fil usat). En resum, critica a qui gasta molt en coses grosses però és garseny o mesquí en les petites.
menjar
A Cadaqués, menges carn un cop al mes
Municipi de l'Alt Empordà, a la província de Girona
menjar llocs
A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres
És la ració recomanada
persones vinya beure menjar
A carn dura [o pa dur], dent aguda [o dentadura]
Quan més difícils són les situacions hi ha que esforçar-se. No donar-se per vençut
maneres de dir menjar cos huma
A Casa Beltran menjaràs sopes i no menjaràs carn
menjar
A Casa Beltran, qui no menja sopes, no menja carn
menjar
A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi
Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes
persones vinya menjar casa
A casa dels senyors, per criança un mos
Significa que el qui és convidat d'un superior ha de menjar amb moderació
menjar
A casa mengem a taula, però cadascú al seu pla
Significa que, tot i tenir un mateix origen (com germans o persones d'una mateixa família), cada individu té la seva pròpia personalitat, caràcter o manera de fer. S'utilitza per indicar que les persones, encara que siguin de la mateixa soca, no són iguals.
casa menjar
A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
Són tres aliments bàsics
menjar vinya plantes
A casalforta no hi ha gormands
Vol dir que si una família vol prosperar, no s'hi han de permetre malfeiners ni goluts
menjar
A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen
[Sadoll: Que està assaciat]. Significa que quan algú ja està tip o satisfet, les coses bones (fins i tot les més apetitoses, com peres o cireres) ja no li venen de gust o li semblen desagradables.
animals menjar plantes
A falta de bons, mon pare és alcalde.
Faltant, no tenint
parentiu menjar
A falta de carn bons són pollastres en cansalada
menjar
A falta de gallina, bo és el caldo de faves
Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser
menjar plantes bona animals
A falta de pa bones són coques [{de dacsa]
Quan falta alguna cosa, es valora el que el pot substituir
menjar bona maneres de dir
A falta de truites són bons els barbs
Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser
animals bona menjar
A fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa
Quan la fam és molta, no convé assaciar-la amb aliments cars
animals menjar
A força de dejunis aplega la Pasqua.
Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu. Aquesta dita popular catalana fa referència al període de Quaresma, on el dejuni i l'abstinència de menjar carn, representats per set setmanes de restriccions, serveixen de preparació rigorosa per a l'esclat festiu i culinari de la Pasqua. És una expressió que lliga la tradició religiosa amb la finalització d'un període de privació.
festivitats menjar
A gelades d’abril, fam ha de seguir
Si gela quan les plantes estan florint o brostant, ja no fructifiquen
oratge mesos menjar
A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
Nucli de població del municipi de la Ribera d'Urgellet, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell
llocs menjar
A gran mal, poc menjar
salut menjar
A l'Advent, tanta pasta com rent
Pel fet d'encongir-se la pasta per l'acció del fred.
festivitats menjar
A l'Albagés, sopes i no res
Municipi lleidatà de la comarca de les Garrigues
llocs menjar
A l'entrar al saladar es divisen les barraques; és tanta la fam que tinc que me s'antoixen pataques
menjar
A l'escorxador arriben més anyells que moltons
animals menjar
A l'escudella i pitança bufar-la és mala criança
Significa que no s'ha de bufar el menjar calent (escudella o sopa) per refredar-lo, ja que es considera una falta d'educació a taula. En lloc de fer-ho, la norma de cortesia indica que s'ha d'esperar que es refredi sol o remenar-lo suaument amb la cullera.
menjar
A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat
Vol dir que segons l'època de l'any i en funció de l'oratge convé més un aliment que un altre
menjar estacions oratge
A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment
Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers
salut menjar estacions
A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
estacions menjar oratge
A l'hivern, bona escudella i vi calent
És una bona manera per combatre el fred
menjar bona estacions oratge vinya
A l'home sa; cullera de pa
Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se
menjar persones salut
A l'hort hi ha la cansalada, no hi deixis anar la criada
Vol dir que convé que sia la mateixa mestressa la que administri els cabals
menjar
A l'hostal de l'Arrupit, ben pagat i mal servit
Es diu referint-se als qui s'esforcen a fer anar avant una cosa i són mal corresposts
menjar
A l'olla de bull, cap mosca s'hi acosta
Denota que tothom fuig de perill i esquiva els compromisos.
animals menjar
A l'olla de Sant Francesc tant en mengen sis com en mengen set
4 d'0ctubre. Significa que quan hi ha bona voluntat, generositat o una providència divina, el menjar és suficient per a tots, fins i tot si s'hi afegeixen més convidats del compte. S'utilitza per expressar que la generositat permet compartir i fer arribar les coses per a tothom, especialment en situacions de necessitat o quan es comparteix el poc que es té.
menjar sants
A l'olla, tot hi cap
Perquè l'escudella sigui ben nutritiva, hom creu que l'olla ha d'ésser bona.
menjar
A la boca del ca, no hi busquis pa
animals menjar
A la boda [o casament] el convidat, mai no vaja desganat
Convé acudir-hi amb apetit, tant per a no quedar mal com per a aprofitar l’ocasió extraordinària
menjar amor
A la casa del costat mengen pollastre
Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns
animals menjar casa diners
A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar
En general, qui té recursos té la vida més fàcil i plaent que qui passa precarietat
menjar casa
A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla
En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries
casa treball menjar
A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred
La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic
casa menjar
A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó
La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic
menjar casa
A la casa on no hi ha pa, tothom té raó
La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic
casa menjar
A la cassola, lo que li fiques, traus
La cuina no fa miracles, simplement transforma els ingredients (sofregits, brous, coccions), però no no en multiplica la qualitat original. Si fas servir bons productes, obtindràs un bon plat. No pots esperar un resultat espectacular si la base és pobra.
menjar
A la cuina, val més la pràctica que la gramàtica
L’experiència val més que totes les teories
menjar
A la del pobre, abans rebentar que sobre
Recomana aprofitar l’oportunitat
menjar
A la fam li diuen son, i al saber, sort
És una crítica a qui no té cap virtut i no reconeix les dels altres
saber menjar dormir
A la fam rostoll
Es refereix a algú que intenta solucionar alguna cosa de manera equivocada
camp menjar
A la fam, rastoll, i a la set, mal toll
Ve a dir que davant d'una necessitat qualsevol cosa és bona.
menjar beure
A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora
El parentiu natural no pot ser mai igual que el parentiu polític
parentiu menjar
A la fleca, el cor s'hi seca
Es diu per proclamar la inferioritat del pa blanc respecte del pa integral.
cos huma menjar
A La Fuliola rosten la cassola
La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell a la província de Lleida
llocs menjar
A la gent del treball dóna-li pa i all
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
donar treball menjar gent
A la Granadella, cada dia escudella
Municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues
llocs menjar
A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar i a posar el pa al forn
menjar oficis
A la moda i al mercat, el més espavilat; i al forn, el més savi del món
menjar saber
A la nit que es puga pujar al llit, que el qui sopa massa a la nit no dorm tranquil al llit
Significa que menjar massa a la nit dificulta el son i que és preferible fer un àpat lleuger per dormir tranquil·lament.
dormir menjar salut dia i nit
A la peresa, doneu-li sopes
Significa que convé facilitar les coses a qui sabem que no té gana de fer-les, perquè serà de la única manera que les farà per voluntat pròpia
menjar donar
A la petarrellada
Manera de coure els caragols, que consisteix a posar-los sobre una rajola i cobrir-los de llenya encesa
maneres de dir animals menjar
A la primera cullerada, mosca
Només començar, ja ens trobem amb un obstacle
maneres de dir animals menjar
A la sopa bova
Estar a expenses o vivint a costa d'un atre
maneres de dir menjar
A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
Els ingredients dels menjars que es fan per a molta gent es fan a ull, sense molta precisió
menjar
A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
Qui arriba tard a un convit no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres
menjar
A la taula de l'Abat, qui no és, no hi és comptat
Emprada per indicar que no es té en compte ni consideració al qui no fa acte de presència
menjar
A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres
4 d'octubre. Indica predisposició a compartir i convidar, minimitzant la dificultat de fer un lloc extra a la taula. Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris
menjar sants
A la taula i a l’aula substància, no faula
Convé que el menjar siga consistent, energètic i alimentós, de la mateixa manera que la formació ha de ser instructiva i pràctica
ensenyar menjar
A la taula i al llit al primer crit
Vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar-nos a menjar o a dormir. Hom ho diu per mantenir un ordre, una bona convivència, dins la llar familiar
dormir menjar maneres de dir
A la taula i al llit al primer crit, i si és per treballar, deixa'ls cridar
Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar
menjar treball dormir
A la taula i al llit la dreta és pel marit
Norma d'urbanitat. La dreta és considerada un lloc d’honor
dormir menjar parentiu
A la taula i faena qui primer hi siga
Qui arriba tard a un convit o treball no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres
menjar treball
A la taula, ningú es fa vell
Tothom s’agrada d’allargar la sobretaula
menjar
A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord
[trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus]. És un advertiment fet amb un joc de paraules
menjar plantes
A la vora del camí i carregat, agre
Significa que a vegades les aparences enganyen
menjar
A la vora, pa i cassola; al racó, pa i torró
Es diu quan algú es mostra en desacord a gitar-se en el lloc que li han assignat
persones menjar
A les penes punyalades i a la panxa botifarres
Recomana dedicar-se a les bones coses i oblidar-se de les roïnes
menjar cos huma
A les sopes s’hi convida i a les tallades se calla
Destaca que tothom es reserva per a si les coses millors o més apreciables
menjar parlar
A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més
menjar plantes
A les tres sopa de rap
A les tres no menja ningú
animals menjar
A Linyola mengen cassola
Municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida
llocs menjar
A Llíria, xiquets, a Llíria se n'anirem i baix d'una garrofera la paella es menjarem
Poble valencià de la comarca del Camp del Túria
llocs menjar persones
A l’almàssera i al molí, el dinar al si
[almàssera = premsa d’olives / al si = damunt, baix del braç, en la mà]. Aconsella dur-se el menjar a qui ha de passar la jornada en el tall o lluny de casa
menjar plantes