`
Alàs i Cerc és un municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell
Ve a significar que moltes vegades es veuen les intencions
[Benicull de Xúquer és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa]. És una manera de dir que s’ha de treballar per aconseguir coses
Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran
Floreix puntualment, encara que a continuació gele i creme la flor. Malgrat els inconvenients, les coses poden anar bé
O en desembre, o en gener, segons la seua maduració
L’aliment hivernal del bestiar ha d’estar guardat abans de l’arribada de les pluges i les neus
Tècnica de plantar l'arròs en la qual la forma del trau que fa la mà alhora de clavar el guaix al terra ha de quedar a favor del vent per mantindre'l ferm, perquè si no és així en quedarà nadant
Després d’una temporada llarga sense ploure, plou molt
Municipi de Castelló a la comarca dels Ports
[El mallol és la vinya jove, la que més força productiva té]. El raïm es verema a final d’agost o començ de setembre segons la zona
[faig = arbre esvelt de creixement ràpid similar al xop]. A la naixença, el blat sembla herba, fins que cobra força mercè a la pluja
La sega del blat s’ha de fer seguit seguit quan més calor fa, abans no ploga
Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés
A vegades, ens arriba algun mal o alguna desgràcia per on menys ho esperàvem
A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana
El català és ric en jocs de llengua, com els embarbussaments.
Tots els cucs i insectes excaven galeries i estoven i oxigenen la terra, mentre que el fem li aporta nutrients
Vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans
Es refereix a algú que intenta solucionar alguna cosa de manera equivocada
Hi ha que aprofitar per sembrar quasi tot
Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
Convé sembrar abans del fred i en terreny humit per assegurar l’arrelament de les llavors
Convé tractar bé i no abusar d'allò que ens dóna de menjar per a evitar el perjudici de tots
És quan maduren els cereals i se’n seguen les espigues
Recomana que cada u i cada cosa estiga en el lloc convenient
En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar
16 juliol. Consell agrari. Indica el moment òptim per a la sembra tardana de llegums. Assenyala que mitjans de juliol, especialment al voltant de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, és l'època ideal per plantar fesols i mongetes, aprofitant el calendari agrícola.
25 desembre. És el moment idoni per la plantació.
Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció. A Nadal, l'all al bancal: Significa que el solstici d'hivern és el moment òptim per a la sembra. L'all necessita passar fred per dividir-se bé en grans. A Sant Joan, a casa: Pel 24 de juny, la planta ja s'ha assecat i és el moment de la collita. Si es deixen a terra més temps, les tiges es podreixen i el cap de l'all es pot obrir.
Es refereix a que amb constància i paciència s'aconsegueixen moltes coses
30 novembre. Cal haver llaurat abans no haja arribat Sant Andreu
30 novembre. Cal triar entre varietats de cicle llarg, que s'han de sembrar a la tardor; de cicle mitjà per a sembrar des de mitjans de tardor, fins a desembre i àdhuc fins el gener i el febrer; de cicle curt o de primavera.
Sant Joan: 24 juny. Santa Anna: 26 juliol. És refereix als fesols (o mongetes) i els melons. A Sant Joan eixits: Significa que pel 24 de juny la planta ja ha d'haver tret el cap de la terra (germinat). A Santa Anna collits: Un mes després, pel 26 de juliol, ja es poden collir.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita descriu el ritme de la sega del blat. Marca el procés de recollida del cereal: A Sant Joan, les garbes al camp: El blat ja s'ha segat i està lligat en garbes, però encara es troba sobre el terreny on ha crescut. A Sant Pere, les garbes a les eres: La feina ha avançat i les garbes ja s'han transportat a l'era (l'espai circular empedrat) per començar la batre, és a dir, per separar el gra de la palla.
21 setembre. [batollar = batre a mà]. Indica l'inici generalitzat de la verema i la batolla, és a dir, el moment de collir el raïm i tirar els fruits secs (com ametles o avellanes) a terra. És una dita que marca el pas de l'estiu a la tardor i el ple auge de la collita.
5 febrer. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Marca l'inici tradicional per sembrar l'alfàbega, indicant que a principis de febrer s'ha de plantar per tenir-la a punt a l'estiu.
És inútil esperar resultats d’una cosa o persona que no té mitjans ni enteniment per a produir-los
Són molts els inconvenients que el barranc et pot dur, encara que sigui bella la vista i el renouet de l'aigua que corre en temps de bonança.
La verema sol començar al setembre
Els abellerols davallen de la muntanya cap als sembrats al setembre buscant un clima més benigne
La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent
L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes
Si en aquests 61 dies el temps es comporta bé, els cultius en sortiran beneficiats
L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes
L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes
Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites
L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes
n aquest mes en el camp tot neix i tot creix.
Recomanen esforçar-se en la joventut, ja que els guanys han de fer-se de joves.
[brostat = ple d’herbei, de brosta]. Quan el terreny està ben poblat d’herbei significa que està ple de saó, d’humitat
Segons l’oratge del mes precedent, es comporta el següent
El bon temps i les collites s’han d’aprofitar en el seu moment
Són mesos de bon temps i abundància de tota mena de fruita
La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar
La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar
La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar
Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen
Si plou hi ha bona collita. Si la bassa és plena es pot regar el blat o el que calgui. l'aigua és riquesa
La pluja d’agost impedeix treballar a l’era però rega els camps acabats de segar
Fa que les collites siguen abundoses i que ningú no haja d’emprar diners per necessitat
És preferible que ploga abans que no després, perquè les plogudes del febrer solen perjudicar la floració dels ametlers
Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat
Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts
Aquesta dita popular catalana significa que les pluges a principis de juny (abans de Sant Joan) són molt beneficioses per a l'agricultura, ja que eliminen plagues i asseguren una bona collita. Indica que l'aigua primerenca a l'estiu soluciona mals del camp, a diferència de les tempestes tardanes.
Si plou a l’hora de segar, enfanga la terra i ja no alimenta les plantes sinó que les podreix i els animals de pastura es queden sense aliment
Significa que la pluja prima però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny és perjudicial per al camp. La pluja tardana fa malbé la collita, especialment la vinya (lleva dolçor al raïm) i el blat, provocant males collites i escassetat, d'aquí que es digui "celler buit i molta fam"
24 juny. Avisa que si plou per Sant Joan, la collita de vi i cereals serà dolenta. Aquesta pluja inoportuna, just quan la vinya necessita sol, malmet la producció (celler buit) i provoca escassetat d'aliments (molta fam).
24 juny. És una dita popular catalana que adverteix sobre els efectes negatius de la pluja al voltant del 24 de juny. Segons la tradició agrícola, la pluja en aquesta data perjudica greument les collites de cereals (pa) i les vinyes (vi).
19 agost. Avisa que les pluges en aquesta data solen ser perjudicials, ja que no ajuden a la collita de gra ("no dóna pa") i malmeten la verema o el vi ("lleva vi"). Indica una aigua inoportuna que a més sol ser freda, segons la tradició.
La pluja hivernal alimenta la terra i augura bona collita en el futur