Refranys camp

A Alàs, ceballots i hortolans (Alàs i Cerc és un municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell)

llocs, camp, oficis

A allò que ha de madurar en l’agost, en l’abril se li veu el nas (Ve a significar que moltes vegades es veuen les intencions)

camp, mesos

A Benicull qui no sembra no cull [Benicull de Xúquer és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa] (És una manera de dir que s’ha de treballar per aconseguir coses)

camp, llocs

A camp ras [o al ras] (Al camp sense cobert)

camp, maneres de dir

A casa de l'hortolà, sempre és més gras el marrà [o bacona] (Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran)

animals, camp

A començar juliol, planta fesols (És el moment idoni de la sembra)

mesos, camp, plantes

A comptar per mils, al teular (És un advertiment a qui pretén alfarrasar o comptar a ull)

camp

A despit del gener, floreix l'ametller (Floreix puntualment, encara que a continuació gele i creme la flor. Malgrat els inconvenients, les coses poden anar bé)

camp, mesos, plantes

A finals de novembre, replegaràs la teua oliva sempre (O en desembre, o en gener, segons la seua maduració)

mesos, plantes, camp

A gener, la palla en el paller (L’aliment hivernal del bestiar ha d’estar guardat abans de l’arribada de les pluges i les neus)

mesos, camp

A girabou (Tècnica de plantar l'arròs en la qual la forma del trau que fa la mà alhora de clavar el guaix al terra ha de quedar a favor del vent per mantindre'l ferm, perquè si no és així en quedarà nadant)

maneres de dir, plantes, camp

A gran secada, gran remullada (Després d’una temporada llarga sense ploure, plou molt)

maneres de dir, oratge, camp

A Herbers van sembrar un bancal d'espinacs i va eixir un bancal d'abogats... tots molt pitos (Municipi de Castelló a la comarca dels Ports)

camp, llocs

A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, però no l'ompliràs [El mallol és la vinya jove, la que més força productiva té] (El raïm es verema a final d’agost o començ de setembre segons la zona)

vinya, camp, mesos

A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig [faig = arbre esvelt de creixement ràpid similar al xop] (A la naixença, el blat sembla herba, fins que cobra força mercè a la pluja)

mesos, oratge, camp

A l'agost bat el peresós (Ho diuen perquè la sega no deu passar del juliol)

treball, camp, mesos

A l'agost, la dalla no té repòs (La sega del blat s’ha de fer seguit seguit quan més calor fa, abans no ploga)

mesos, camp, plantes

A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener (Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés)

mesos, camp, treball, parentiu

A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya (A vegades, ens arriba algun mal o alguna desgràcia per on menys ho esperàvem)

camp, plantes

A l'Ascensió cireretes a muntó. A la plana, sí, a la serra, no (A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana))

mesos, festivitats, plantes, camp

A l'hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits

camp, plantes

A l'hort, li va tan bé el formiguer com el femer (Tots els cucs i insectes excaven galeries i estoven i oxigenen la terra, mentre que el fem li aporta nutrients)

animals, camp

A la collita, veurem els fesols (Vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans)

camp, plantes

A la fam rostoll ( Es refereix a algú que intenta solucionar alguna cosa de manera equivocada)

camp, menjar

A la primera aigua d’octubre, el gra llançaràs i cobriràs (Hi ha que aprofitar per sembrar quasi tot)

oratge, camp, mesos, aigua

A la primera garbera, cucut enrere (Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori)

animals, camp

A la tardor sembraria si hi hagués saó (Convé sembrar abans del fred i en terreny humit per assegurar l’arrelament de les llavors)

camp, estacions

A la terra i al bestiar jamai los deus fatigar (Convé tractar bé i no abusar d'allò que ens dóna de menjar per a evitar el perjudici de tots)

animals, camp

A l’abril i maig fes farina per a tot l’any (És quan maduren els cereals i se’n seguen les espigues)

camp, mesos, plantes

A l’era el blat, i el ramat al prat (Recomana que cada u i cada cosa estiga en el lloc convenient)

camp, plantes, animals

A mala anyada hort i porc (En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar)

any, camp, animals

A mig juliol, sembra el fèsol o per la Mare de Déu de la Carmeta, a sembrar la mongeta (16 juliol) (Consell agrari)

plantes, sants, mesos, camp

A Nadal l'all al bancal (És el moment idoni per la plantació))

festivitats, mesos, camp, plantes

A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all (Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec)

mesos, plantes, diners, festivitats, camp

A Nadal, l’all, al bancal i a Sant Joan, a casa (25 desembre) (24 juny) (Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció)

plantes, festivitats, camp, sants, mesos

A on anirà el bou que no llaure

animals, camp

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries)

diners, oficis, camp, bona, any, treball

A poquet a poquet, entra l'aigua en lo campet (Es refereix a que amb constància i paciència s'aconsegueixen moltes coses)

maneres de dir, camp, aigua

A primers de juliol, sembra el fesol (Consell agrari)

camp, mesos, plantes

A Sant Andreu, no li llaures els peus (30 novembre) (Cal haver llaurat abans no haja arribat Sant Andreu)

sants, mesos, camp

A Sant Andreu, si no han sembrat, sembreu. ( 30 novembre )

camp, mesos, sants

A Sant Joan eixits, a Santa Anna collits (24 juny) (26 juliol) (Es refereix als melons)

mesos, sants, plantes, camp

A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres (24 juny) (29 juny) (Marca el temps que hi ha des de la recol·lecció fins la sega)

plantes, camp, sants, mesos

A Sant Mateu, verema arreu (21 setembre) (És temps de collir el raïm)

sants, vinya, mesos, camp

A Sant Mateu, verema i batolla arreu [batollar = batre a mà] (21 setembre) (És temps de collir el raïm i tirar els fruits secs a terra)

plantes, sants, vinya, mesos, camp

A Santa Àgueda, planta l'alfàbega (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)

camp, mesos, sants, plantes

A tots ajuda Déu, no al que sembra en terra mala (És inútil esperar resultats d’una cosa o persona que no té mitjans ni enteniment per a produir-los)

déu, camp

A tots ens sega la mateixa dalla

camp

A vora barranc, no facis camp

camp

Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede (La verema sol començar al setembre)

vinya, mesos, camp

Pàgina 1 de 27.

El Refranyer