Tema
déu
504 refranys catalogats sota aquest tema.
A allò teu, tu; a allò meu, jo; Déu, a allò de tots
Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres
persones déu
A boca que no parla o prega, Déu no l’ou
Expressa la necessitat de l'oració
déu parlar cos huma
A cadascú el que sia seu i l'encens, per a Déu
Significa donar a cada persona allò que li correspon per dret, mèrit o responsabilitat, ja sigui un premi, un càstig o la propietat d'una cosa. També implica no prendre el que no és propi i reconèixer l'autoritat superior o divina.
déu persones
A cadascú el seu, i tot a Déu
Es refereix a laa distribució dels béns segons els mèrits
déu
A cal Déu
Al lloc més llunyà
déu maneres de dir
A Crist, si el van agafar, és perquè no es va escapar
déu
A Déu guanya per amic, qui perdona un enemic
Es refereix a la conveniència de no tenir rancor
déu amistat
A Déu pregant i amb la maça pegant
Les intencions i els bons propòsits deuen correspondre's amb accions
déu
A déu–dóna
En gran quantitat
maneres de dir déu
A gran mal, Déu ajuda
És una consolació que se sol dir a qui està patint alguna desgràcia.
déu
A l'home traçut, Déu l'ajuda.
Es diu aquí que és més profitosa la traça per fer qualsevol cosa que la força.
déu persones
A la boca que no parla Déu no la sent
Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquè no hi ha prou franquesa o perquè no es diuen clarament les coses
parlar déu cos huma
A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics
Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet
parentiu déu casa
A la Déu dóna
Es diu quan una situació personal no va gaire bé
maneres de dir déu
A la dona casta, Déu li basta
Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell
déu persones
A la fi, Déu dirà
Expressió usada per a indicar que una cosa té lloc després d'un procés llarg o dificultós, d'una espera llarga o intensa, etc
maneres de dir déu
A la primera Déu perdona, a la segona, catxamona
Indica que la primera caiguda en falta és perdonable, però la reincidència ja no mereix perdó
déu
A la que Déu vol bé, xiques li dona primer
Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet
déu parentiu
A lo que l'home no hi arriba, Déu hi val
Ensenya que el que compleix amb la seva obligació no ha de fer cas de murmuracions, que Déu farà que ixi bé de tot.
déu
A on no està l'amo, no està Déu
Qui es despreocupa de les propietats, els negocis o els empleats, no pot esperar beneficis, sinó perjudicis
persones déu
A on no veges el cel, no hi poses el peu
És un consell de prudència. Recomana evitar llocs tancats, perillosos o dubtosos, tant en sentit físic com metafòric, on no hi hagi claredat o visibilitat.
déu
A poc cabal, Déu li vol mal
Ve a dir que la fortuna afavoreix més als rics que als pobres, els quals estan més desemparats davant de qualsevol desgràcia
diners déu
A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots
Els matrimonis sense fills o les persones solteres dediquen als fills dels altres, volent o no volent, el temps i els diners que no dediquen als seus fills inexistents
parentiu déu donar diable
A qui Déu va voler bé, la cara bonica li va fer
déu
A qui Déu vol bé, la casa li puja
En al·lusió als diners.
déu
A qui Déu vol bé, la gossa li pareix garrins
S'aplica, en sentit figurat, a qui té bona sort, a qui aconsegueix beneficis sense mèrit seu, sense fer alguna cosa.
animals déu
A qui Déu vol, la casa li puja el trespol
En al·lusió als diners.
déu
A qui matina, Déu l'ajuda
Moltes vegades l’èxit depèn de la rapidesa
maneres de dir consells déu
A qui muda, Déu l'ajuda .
Significa que cal canviar de procediments quan els que s'havien adoptat no van bé
déu
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia
déu
A qui no parla, Déu no l’ou
Si els desitjos o les necessitats no es manifesten, difícilment els altres podran conéixer-los
déu parlar
A qui no té feina, Déu l'hi'n dona
Es refereix a que tots tenim les nostres obligacions
déu treball
A qui no vol sella, Déu li dóna bast .
Vol dir que els egoistes, per fugir de molèsties, a vegades cauen en altres molèsties més grosses
déu donar
A qui sempre et parla de Déu, no li fiïs lo teu; a qui no en parla mai, no li fiïs un fregai [o un carai]
Recomana prudència davant els extremismes.
déu parlar
A tots ajuda Déu, no al que sembra en terra mala
Tot i que Déu o la sort poden ajudar tothom, és inútil esperar resultats d’una cosa o persona que no té mitjans ni enteniment per a produir-los. Cal tenir discerniment i no malgastar recursos, temps o treball en empreses que, des del principi, estan condemnades al fracàs. S'utilitza sovint en l'àmbit agrícola o per indicar que una persona no té aptituds o mitjans per aconseguir el que es proposa.
camp déu
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Els temps canvien. Vol dir que, de cada dia, les persones ens hem allunyat de les virtuts i entrat dins el materialisme.
amor déu diners
Abans era Déu l’amor, ara és l’or.
Realment, la riquesa material sol influir més els humans que no l’espiritual
amor diners déu
Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu
Vol dir que l'egoisme venç els bons sentiments
déu parentiu
Ai Senyor!, si li la clave serà pitjor?
déu
Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré!
Indica que esperar massa les pluges per sembrar (tardar en la feina) posa en perill la collita, deixant el resultat final a la sort o a la voluntat divina per la falta de planificació. La sembra primerenca caldrà fer-la encara que no plogui, si el terreny està ben preparat, al arribar les pluges tindrem una bona germinació
aigua camp déu
Aigua, Senyor, que la mar es crema
És una demanda humorística al cel en temps de sequera. Té el seu origen en la cultura marinera i pagesa, i s'atribueix sovint a Sant Elm (patró dels mariners). Segons la tradició, s'invocava quan es veia el "foc de Sant Elm" als mastelers dels vaixells durant les tempestes: els mariners, espantats en veure llums que semblaven foc enmig de l'aigua, demanaven aigua del cel per "apagar" la mar
aigua déu mar
Això és bo perquè Déu vol
Expressa el desig que quelcom s'acompleixi.
bona déu
Això és d´on el Nostre Senyor va perdre la sabateta.
déu
Això ho fas perquè Déu no té senyor»: ho fas sense poder-ho fer, només perquè Déu t'ho permet
déu
Ajuda't i Déu t'ajudarà
Expressió amb què es recomana de no deixar a l'ajuda d'altri allò que hom pot fer per si mateix.
déu
Ajudant Déu, tot surt bé
déu
Ajuda’t i el cel ò Déu] t’ajudarà
Els remeis no cauen del cel, ni ningú pot fer res si el mateix interessat no està disposat a posar res de la seua part. Vol dir que cal prendre la iniciativa i esforçar-se per resoldre els propis problemes abans d'esperar ajuda externa o divina. És un consell que fomenta la proactivitat, la responsabilitat personal i l'esforç.
déu
Al cel estiga!
Es diu per desitjar que l'anima d'un difunt estiga amb Déu
maneres de dir déu
Al cel, un Déu; a la terra, un rei; a la casa, una bossa .
Significa que convé molt la unificació de poders en el govern i en l'administració. Posa l'accent en l'ordre i l'autoritat. És una forma molt tradicional d'expressar que, per a que una llar funcioni bé, cal una unitat de comandament, especialment en l'economia. Igual que en la religió hi ha un sol Déu i en l'estat (antigament) un sol rei, a la família hi ha d'haver un criteri únic.
déu
Al diable mateix el va fer Déu
Hem d’acceptar les coses com són, encara que no les vulguem així, com una realitat indefugible. El refrany es refereix a les dues forces complementàries reconegudes en totes les cultures: el bé i el mal
déu diable
Al qui porta càrrega i no li cau, Déu li’n dóna més
Lamenta que els més esforçats són habitualment els menys reconegut
persones déu
Al rei quan se’l veu i a Déu quan se’l sent
déu
Al temps d'alçar Déu
En un instant
maneres de dir déu
Al vellet dóna la mà, que Déu també te la donarà
És un bon consell
persones vell déu donar cos huma
Alabat sia Déu
Es diu en entrar a una casa
maneres de dir déu
Alçar les mans al cel
Significa implorar, demanar ajuda amb insistència o desesperació, o suplicar. Aixecar els braços amb les mans obertes en actitud de súplica, sovint dirigit a Déu o com a signe de desesperació.
cos huma déu maneres de dir riure/plorar
Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita
Aquesta expressió ressalta que sense harmonia, convivència, caritat o satisfacció de les necessitats bàsiques, la presència divina o el benestar espiritual no hi poden residir. Suggereix que els conflictes, la violència o la manca de tranquil·litat fan impossible l'harmonia espiritual o la bona convivència.
amistat déu
Allà on nostre senyor perdé el guitarró
Molt lluny
maneres de dir déu
Allò que Déu guarda, el dimoni no ho toca
déu diable
Als ulls de Déu, és culpable el qui als de l'home és lloable
Sentenciós.
déu persones
Amb l'ajuda de Déu [o si Déu vol]
Esperant que alguna cosa puga acomplir-se
maneres de dir déu
Amb l'auxili de Déu
Expressió emprada per a manifestar que esperem que una cosa serà o s'endevindrà sense cap obstacle
maneres de dir déu
Amor i més amor, tan sols el Nostre Senyor
És qui pot oferir eternament l’amor més pur
amor déu
Anar a sopar amb Déu [o amb Sant Pere]
29 juny. Aquesta expressió és un eufemisme clàssic per referir-se a la mort. S'utilitza quan algú ha mort, indicant que ja ha passat a "l'altra vida" per seure a la taula celestial. El fet d'esmentar Sant Pere és habitual perquè ell és el porter de la glòria i qui decideix qui entra al banquet diví.
déu menjar mort sants maneres de dir
Anar com Déu el va fer
Despullat -da.
déu
Anar com Déu vol
Es diu d'una cosa quan ningú no en té cura. Anar, alguna cosa, de qualsevol manera, sense esment de ningú, ningú no se'n preocupa, ningú no se n'ocupa, fa el que vol, va a la bona de Déu
déu maneres de dir
Anar per aquests mons de Déu
Anar per diferents llocs del món
maneres de dir déu
Anar tal com Déu el va portar al món
Anar nu
maneres de dir déu
Anar-se'n amb la pau de Déu
Locució catalana que significa marxar o anar-se'n d'un lloc tranquil·lament, en pau, sense haver patit cap desgràcia, dificultat o conflicte. S'utilitza per indicar una sortida serena, normalment comiat d'una situació on no hi ha hagut aldarulls o mals entesos.
déu maneres de dir
Animalets de Déu, ja que no menges... beu
És una fórmula per a invitar a beure
animals déu beure
Any de neu, any de bé de Déu
L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova
any camp oratge déu
Any de neu, any de Déu
L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova
any bona oratge déu
Any de neu, any de Déu, però que no toqui res
L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova. L'afegitó "però que no toqui res" (o "pel teu tros, no pel meu") ironitza sobre el desig que nevi, però sense causar danys directes ni molèsties.
any camp déu oratge
Any de neus any de déus
Expressa la creença que l’any abundant de neu la collita serà bona.
any déu oratge
Aquí i allà, Déu dirà
Per a indicar que deixem en mans de Déu les coses que han succeir
déu
Aviat és dit: malalt, Déu t'ajudi
Expressió emprada a fi de ponderar la dificultat de fer una cosa davant la facilitat d'enunciar-la.
déu salut
Avui hi som i demà Déu dirà
Es diu quan prometem alguna cosa. Ho prens ara o ho perds
déu
Baix de la capa del cel [o de Déu, o del sol]
És una locució adverbial que significa en tot el món, per tot arreu, o a la faç de la terra.
déu mon maneres de dir
Bé amb Déu, i pa en butxaca
Amb la preparació convenient per a resistir una calamitat o perill imminent
déu
Beneït [o lloat] sia Déu
Es diu com agraïment. Acceptar una cosa tal com ve, sense perdre la calma
déu maneres de dir
Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa
Ens diu que aquells guanys que arriben fàcilment, sense esforç, són els més fàcils de perdre
déu diners
Boca que no parla, Déu no l’ou [ou = del verb oir o oure]
Qui no manifesta la seua opinió quan és el moment, perd la seua oportunitat
parlar cos huma déu
Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó
25 desembre. És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
animals any bona déu festivitats
Bon pinyó que Déu te'n do
déu
Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens do
25 desembre. Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot
bona casa déu festivitats foc
Bona nit que Déu nos do!
Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
bona déu maneres de dir dia i nit
Bons siguem, que Déu mai falta
Es diu per significar que la providència de Déu sempre està patent, d'una forma o altra, en tots els fets, principalment quan són a major glòria seua.
déu
Brams d'ase no arriben al cel
Significa que les paraules necis, insults o crítiques destructives no tenen cap valor ni repercussió duradora. S'utilitza per a desestimar comentaris ofensius o rudes, indicant que no s'ha de fer cas de qui parla sense raó ni sentit, ja que els seus "rebuznos" no tenen importància.
animals déu maneres de dir
Cada Crist té la seua creu
No hi ha ningú que ho tengui bé tot. Tota persona ha de tenir qualque cosa que patir.
déu
Cada dia que el sol surt [o cada dia de Déu]
Formes emfàtiques vulgars per a dir ‘cada dia’
maneres de dir dia i nit déu
Cada hora, a Déu adora
Significa que cal practicar la pietat a tota hora
déu
Cada u a ca seua, i Déu a la de tots
Aconsella no entremetre's en els assumptes aliens i respectar la privacitat, governant-se cadascú a casa seva. Implica que cada persona s'ha d'ocupar de les seves pròpies qüestions, mentre Déu (o la providència) vetlla per la resta.
déu
Cada ú és com Déu l'ha fet, i de vegades més dolent
déu
Cadascú a casa seva i Déu en la de tots
Aconsella no entremetre's en els assumptes aliens i respectar la privacitat, governant-se cadascú a casa seva. Implica que cada persona s'ha d'ocupar de les seves pròpies qüestions, mentre Déu (o la providència) vetlla per la resta.
casa déu
Cadascú estornuda com Déu l’ajuda
Significa que cada persona actua, es comporta o resol els seus problemes segons les seves pròpies capacitats, mitjans o maneres de fer. Fa referència a la diversitat de comportaments, gustos i filosofies de vida.
déu parentiu
Cadascú procura per ell, i Déu per tots
Indica que les persones tendeixen a prioritzar els seus propis interessos, necessitats o supervivència per sobre dels dels altres. S'utilitza per justificar l'egoisme o la responsabilitat individual en la recerca de beneficis propis.
déu maneres de dir
Caldre Déu i ajuda
Costar molta pena o treball, esser molt difícil
maneres de dir déu
Casament i meló, isca el que Déu vullga [o surti com surti; o fer-hi un pensament; o han de ser acertadament]
Vol dir que el resultat d'un matrimoni és tan incert com el gust d'un meló que encara no han encetat
déu amor plantes
Caure aigua per l'amor de Déu
S'utilitza per expressar que està plovent molt, intensament i amb abundància.
aigua déu oratge maneres de dir
Caure un aigua de Déu Misericòrdia
Significa ploure moltíssim, amb gran intensitat o abundància. S'utilitza per descriure una pluja forta i generosa, sovint considerada beneficiosa.
aigua déu oratge