Refranys déu

A allò teu, tu; a allò meu, jo; Déu, a allò de tots (Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres)

persones, déu

A boca que no parla o prega, Déu no l’ou (Expressa la necessitat de l'oració)

déu, parlar, cos huma

A cadascú el que sia seu i l'encens, per a Déu (Cal donar a cadascú allò que siga propietat seua o el mereixement o la reprensió que li corresponga)

persones, déu

A cadascú el seu, i tot a Déu (Es refereix a laa distribució dels béns segons els mèrits)

déu

A cal Déu (Al lloc més llunyà)

déu, maneres de dir

A Crist, si el van agafar, és perquè no es va escapar

déu

A Déu guanya per amic, qui perdona un enemic (Es refereix a la conveniència de no tenir rancor)

déu, amistat

A Déu pregant i amb la maça pegant (Les intencions i els bons propòsits deuen correspondre's amb accions)

déu

A déu–dóna (En gran quantitat)

maneres de dir, déu

A gran mal, Déu ajuda

déu

A l'home traçut, Déu l'ajuda.

déu, persones

A la boca que no parla Déu no la sent (Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquè no hi ha prou franquesa o perquè no es diuen clarament les coses)

parlar, déu, cos huma

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics (Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet)

parentiu, déu, casa

A la Déu dóna (Es diu quan una situació personal no va gaire bé)

maneres de dir, déu

A la dona casta, Déu li basta (Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell)

déu, persones

A la fi, Déu dirà ( Expressió usada per a indicar que una cosa té lloc després d'un procés llarg o dificultós, d'una espera llarga o intensa, etc)

maneres de dir, déu

A la primera Déu perdona, a la segona, catxamona (Indica que la primera caiguda en falta és perdonable, però la reincidència ja no mereix perdó)

déu

A la que Déu vol bé, xiques li dona primer (Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet)

déu, parentiu

A lo que l'home no hi arriba, Déu hi val

déu

A on no està l'amo, no està Déu (Qui es despreocupa de les propietats, els negocis o els empleats, no pot esperar beneficis, sinó perjudicis)

persones, déu

A on no veges el cel, no hi poses el peu

déu

A poc cabal, Déu li vol mal (Ve a dir que la fortuna afavoreix més als rics que als pobres, els quals estan més desemparats davant de qualsevol desgràcia)

diners, déu

A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots (Els matrimonis sense fills o les persones solteres dediquen als fills dels altres, volent o no volent, el temps i els diners que no dediquen als seus fills inexistents)

parentiu, déu, donar, diable

A qui Déu va voler bé, la cara bonica li va fer

déu

A qui Déu vol bé, la casa li puja

déu

A qui Déu vol bé, la gossa li pareix garrins

animals, déu

A qui Déu vol, la casa li puja el trespol

déu

A qui matina, Déu l'ajuda ( Moltes vegades l’èxit depèn de la rapidesa)

maneres de dir, consells, déu

A qui muda, Déu l'ajuda (Significa que cal canviar de procediments quan els que s'havien adoptat no van bé).

déu

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia

déu

A qui no parla, Déu no l’ou (Si els desitjos o les necessitats no es manifesten, difícilment els altres podran conéixer-los)

déu, parlar

A qui no té feina, Déu l'hi'n dona (Es refereix a que tots tenim les nostres obligacions)

déu, treball

A qui no vol sella, Déu li dóna bast (Vol dir que els egoistes, per fugir de molèsties, a vegades cauen en altres molèsties més grosses).

déu, donar

A qui sempre et parla de Déu, no li fiïs lo teu; a qui no en parla mai, no li fiïs un fregai [o un carai]

parlar, déu

A tots ajuda Déu, no al que sembra en terra mala (És inútil esperar resultats d’una cosa o persona que no té mitjans ni enteniment per a produir-los)

déu, camp

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

amor, déu, diners

Abans era Déu l’amor, ara és l’or. (Realment, la riquesa material sol influir més els humans que no l’espiritual)

amor, diners, déu

Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu (Vol dir que l'egoisme venç els bons sentiments)

déu, parentiu

Ai Senyor!, si li la clave serà pitjor?

déu

Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré! (La sembra primerenca caldrà fer-la encara que no plogui, si el terreny està ben preparat, al arribar les pluges tindrem una bona germinació)

aigua, camp, déu

Aigua, Senyor, que la mar es crema (És una demanda humorística al cel en temps de sequera)

mar, déu, aigua

Això és bo perquè Déu vol

déu, bona

Això és d´on el Nostre Senyor va perdre la sabateta.

déu

Això ho fas perquè Déu no té senyor»: ho fas sense poder-ho fer, només perquè Déu t'ho permet

déu

Ajuda't i Déu t'ajudarà

déu

Ajudant Déu, tot surt bé

déu

Ajuda’t i el cel ò Déu] t’ajudarà (Els remeis no cauen del cel, ni ningú pot fer res si el mateix interessat no està disposat a posar res de la seua part)

déu

Al cel estiga! (Es diu per desitjar que l'anima d'un difunt estiga amb Déu)

maneres de dir, déu

Al cel, un Déu; a la terra, un rei; a la casa, una bossa (Significa que convé molt la unificació de poders en el govern i en l'administració).

déu

Al diable mateix el va fer Déu (Hem d’acceptar les coses com són, encara que no les vulguem així, com una realitat indefugible. El refrany es refereix a les dues forces complementàries reconegudes en totes les cultures: el bé i el mal)

déu, diable

Pàgina 1 de 11.

El Refranyer