Fes-ho bé, que no ho perdràs Les coses ben fetes són més apreciables i més duradores, i a més, donen bona fama
La feina feta és segura, mentre que la que està per fer és insegura
Municipi lleidatà de la comarca de la Noguera
Municipi barceloní de la comarca del Maresme
Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats
Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatèn les obligacions
Qui té una professió, sol descuidar més la casa pròpia que la dels altres, que és d’on obté el benefici
Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat
Es diu un poc exageradament perquè la duració de la llum diürna va disminuint
Les encomandes que es paguen de bestreta solen fer-se sense l’interés amb què es fan quan s’espera la recompensa de cobrar-les
Expressió que es diu a una persona per a advertir-la que algú vol que faça alguna cosa
Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball
Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa
Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés
El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant
Es diu del nombre d'anys d'activitat d'una persona sobre les espatlles; d’experiència, de professió
Pel bon temps són poc apetibles els treballs manuals
En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant
Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar
Qui arriba tard a un convit o treball no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres
Es diu com a justificació d’alguna paraula o actuació insòlita d’alguna persona major, ja que el cervell també envelleix i totes les facultats corporals minven
Sempre sembla que qui més treballa i més feina fa, topa amb unes condicions pitjors per poder desenvolupar les seves habilitats
Manifesta que a treballar o quan hi ha problemes no solen acudir els aprofitats
Poble valencià a la comarca de l'Horta Nord
Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar
Per a subsistir s’ha de treballar, perquè el mannà ja no cau del cel. Significa que les coses no s’obtenen pel fet de desitjar-les, sinó fent per aconseguir-les
El camp demana moltes hores de faena abans que la natura moga en primavera: talar, podar, birbar, cremar o triturar, llaurar, plantar, sembrar...
Es diu quan d'una feina, d'un pagament o d'una atra cosa, se'n fan parts iguals. A mitges, la meitat cada un
Les coses s’han de fer a poc a poc per a arribar a bon fi, perquè si es fan de pressa, o no s’hi posa l’atenció que caldria, o ens cansem...
Significa que les coses fetes sens presses arriben a bon terme
Feina on es cobra una quantitat fixada per endavant. A escarada, a escar, a tant la peça, a pressupost, a un preu fixat; fer un capmàs, a estall
Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem
Es diu irònicament quan s’ha produït una injustícia en afavorir més a qui no s’ho mereix que a qui s’ho mereix
Es diu quan es retribueix millor el qui ha treballat poc que el qui ha treballat molt
Es diu quan una persona no cobra per treballar a casa d’una altra, sinó que, qui rep l’ajuda, la compensa fent a l’altra persona alguna feina. A torna jornal; ajudar-se mútuament
Ajudant-se mútuament a treballar la terra o a fer una altra feina, de manera que la feina que fa un per l’altre és compensada per la que fa aquest pel primer
Els ganduls sempre cacen excuses per no haver treballar
És una crítica a qui diu alguna obvietat
Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions
Es diu amb ironia a qui no està fent res
Deixar de treballar després d'un èxit. Afluixar, aturar-se, estancar-se; adormir-se a la palla, adormir-se a l'aguait, no posar-se al dia, no modernitzar-se
Treballar molt, de pressa, amb moltes ganes. Sovint es tracta d'accions mal fetes. Apressar-se, esforçar-se, escarrassar-se, maldar per, desviure's per
Deixar de treballar una estona. Prendre's un respir, reposar, fer un bufet, fer un alè, fer una pausa
Se li diu expeditivament a qui pretén que li prestem algun servei que no tenim cap obligació ni cap gana de fer(
L’aigua pura assacia i dóna energia
Qui té algun interés és qui s’ha de menejar
Els ganduls sempre troben raons per no treballar Al mal treballador totes les eines li van malament, la mala rentadora no troba mai la pedra justa
Quan algú no vol treballar qualsevol excusa és bona
Qui no té voluntat i pretén quedar bé, es presenta o s’ofereix quan sap que ja és tard
Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més
Significa que el patró no ha de deure favors als seus subordinats, perquè si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
Expressió que s'usa per a manifestar que no s'està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera
Vol dir que els al·lots d'aquesta edat mengen molt i treballen poc
Significa que la constància i els mitjans apropiats vencen els obstacles més forts
Es diu irònicament per significar el poder del treball pacient per a obtenir resultats extraordinaris
Amb moltes dificultats. Penosament, a males penes, amb prou feines, difícilment, amb gran esforç; ha costat molt de
Molt poc. A penes, gairebé no, difícilment, escassament, amb molta dificultat, penosament, a males penes, amb treballs
No llevar-se la feina de damunt per no fer-les al seu temps
Treballar molt a intermitències, amb períodes successius de feina i de calma
Anar d'una banda a l'altra per seure i xerrar sense fer feina
Es diu de qui realitza una feina per compte d’altri, sense entrar-hi la manutenció
Anar a treballar per al comú amb la brigada del poble
Treballar amb altres tenint dret a una part del guany. Entrar a formar part, formar part, prendre part, participar, tenir part, fer part
Treballar molt, de pressa i en males condicions. Anar de qualsevol manera, no plànyer-se; ésser l'escarràs d'un lloc, anar a trenta-nou de coll, no arribar a la feina
Anar a treballar. anar a la feina
Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència
Haver de fer la feina molt de pressa perquè n'hi ha molta. Pencar com un ase, anar accelerat, anar atrafegat, afanyar-se, tenir massa feina, anar tirant el lleu
Caminar o fer feina lentament. Anar a poc a poc, anar a pas de tortuga
1 Fer la feina de pressa. Ser ràpid, llest. 2 Mostrar molt d'interès per les persones de l'altre sexe. Ser atrevit, viu, anar alerta, anar orella dret
Tenir molta feina o molts maldecaps. Anar esverat, atabalat, neguitós, atordit, eixelebrat
Passar una temporada de molta fatiga. Anar rendit, fatigat, arressegat
Treballar sense entretenir-se, no perdre el temps, no romancejar
Anar de festa, no treballar quan n'és l'hora