Refranys treball

Més val casafeta que castellseràs (La feina feta és segura, mentre que la que està per fer és insegura)

treball

(Fes-ho bé, que no ho perdràs Les coses ben fetes són més apreciables i més duradores, i a més, donen bona fama)

treball

A Àger, qui no tingui feina que no hi vagi (Municipi lleidatà de la comarca de la Noguera)

llocs, treball

A Argentona, moliners, que el treballar no els agrada (Municipi barceloní de la comarca del Maresme)

llocs, oficis, treball

A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners (Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats)

bona, diners, treball

A bons ocis, mals negocis (Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatèn les obligacions)

diners, bona, treball

A cap boig has de veure que per treballar li doni

donar, treball, salut

A casa de l’obrer, del fuster, del llanterner, del paleta... mai la feina està feta (Qui té una professió, sol descuidar més la casa pròpia que la dels altres, que és d’on obté el benefici)

oficis, treball

A casa no hi porten res (Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat)

casa, treball

A darreres d'agost, ja es fila amb cresol (Es diu un poc exageradament perquè la duració de la llum diürna va disminuint)

mesos, treball, oratge, oficis

A dies llargs, llargs treballs.

oficis, treball

A diners pagats, braços cansats [o trencats] (Les encomandes que es paguen de bestreta solen fer-se sense l’interés amb què es fan quan s’espera la recompensa de cobrar-les)

diners, treball, cos huma

A espai que el llogaran (Expressió que es diu a una persona per a advertir-la que algú vol que faça alguna cosa)

maneres de dir, treball

A feina torta, tanca-li la porta

treball

A fira, qui res no porta, res no tira (Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball)

treball, diners, festa

A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs (Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa)

maneres de dir, treball, diners

A l'agost bat el peresós (Ho diuen perquè la sega no deu passar del juliol)

treball, camp, mesos

A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener (Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés)

mesos, camp, treball, parentiu

A l'ase i al mul, la càrrega al cul (El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant)

animals, treball

A l'esquena (Es diu del nombre d'anys d'activitat d'una persona sobre les espatlles; d’experiència, de professió)

maneres de dir, treball

A l'estiu filosa no diu [filosa = roca o roda de fer fil /dir = apetir, abellir, atraure, cridar] (Pel bon temps són poc apetibles els treballs manuals)

treball, estacions

A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla (En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries)

casa, treball, menjar

A la gent de treball, no els treguis l'all (Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany)

gent, plantes, treball

A la gent del treball dóna-li pa i all (Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany)

donar, treball, menjar, gent

A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul (El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant)

treball, mar, animals

A la taula i al llit al primer crit, i si és per treballar, deixa'ls cridar (Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar)

menjar, treball, dormir

A la taula i faena qui primer hi siga (Qui arriba tard a un convit o treball no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres)

menjar, treball

A la vellesa cascavells (Es diu com a justificació d’alguna paraula o actuació insòlita d’alguna persona major, ja que el cervell també envelleix i totes les facultats corporals minven)

treball

A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla (Sempre sembla que qui més treballa i més feina fa, topa amb unes condicions pitjors per poder desenvolupar les seves habilitats)

treball, animals

A l’olla bullint no hi cauen mosques (Manifesta que a treballar o quan hi ha problemes no solen acudir els aprofitats)

treball, animals, menjar

A males penes (Amb dificultat, amb penes i treballs)

treball, maneres de dir

A Massalfassar, el que més i el que manco, per a portat avant ha de treballar (Poble valencià a la comarca de l'Horta Nord)

llocs, treball

A menjar prop, a fer feina lluny (Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar)

menjar, treball

A més de pregar, cal treballar (Per a subsistir s’ha de treballar, perquè el mannà ja no cau del cel. Significa que les coses no s’obtenen pel fet de desitjar-les, sinó fent per aconseguir-les)

treball

A mig de febrer, jornal sencer (El camp demana moltes hores de faena abans que la natura moga en primavera: talar, podar, birbar, cremar o triturar, llaurar, plantar, sembrar...)

treball, mesos

A mig gener, lloga jornaler (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)

treball, oficis, mesos

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries)

diners, oficis, camp, bona, any, treball

A parts iguals (Es diu quan d'una feina, d'un pagament o d'una atra cosa, se'n fan parts iguals. A mitges, la meitat cada un)

maneres de dir, treball, diners

A poc a poc anirem lluny (Les coses s’han de fer a poc a poc per a arribar a bon fi, perquè si es fan de pressa, o no s’hi posa l’atenció que caldria, o ens cansem...

treball

A poc a poc, va el coix a missa (Significa que les coses fetes sens presses arriben a bon terme)

treball

A preu fet (Feina on es cobra una quantitat fixada per endavant. A escarada, a escar, a tant la peça, a pressupost, a un preu fixat; fer un capmàs, a estall)

maneres de dir, treball

A qui fuig de la feina, la feina el persegueix

treball

A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn (Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem)

oficis, treball

A qui no té feina, Déu l'hi'n dona (Es refereix a que tots tenim les nostres obligacions)

déu, treball

A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina (Es diu irònicament quan s’ha produït una injustícia en afavorir més a qui no s’ho mereix que a qui s’ho mereix)

animals, treball

A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina (Es diu quan es retribueix millor el qui ha treballat poc que el qui ha treballat molt)

animals, treball

A torna feina (Es diu quan una persona no cobra per treballar a casa d’una altra, sinó que, qui rep l’ajuda, la compensa fent a l’altra persona alguna feina. A torna jornal; ajudar-se mútuament )

maneres de dir, treball

A tornajornals (Ajudant-se mútuament a treballar la terra o a fer una altra feina, de manera que la feina que fa un per l’altre és compensada per la que fa aquest pel primer)

maneres de dir, treball

A un mal treballador cap eina no li va bé (Els ganduls sempre cacen excuses per no haver treballar)

maneres de dir, treball, caça

A Valls, cebes, alls i molts treballs [Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona] (És una crítica a qui diu alguna obvietat)

llocs, plantes, treball

Pàgina 1 de 22.

El Refranyer