Tema
treball
1.062 refranys catalogats sota aquest tema.
A Àger, qui no tingui feina que no hi vagi
Municipi lleidatà de la comarca de la Noguera
llocs treball
A Argentona, moliners, que el treballar no els agrada
Municipi barceloní de la comarca del Maresme
llocs oficis treball
A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners
Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats
bona diners treball
A bons ocis, mals negocis
Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatèn les obligacions
diners bona treball
A cap boig has de veure que per treballar li doni
donar treball salut
A casa de l’obrer, del fuster, del llanterner, del paleta... mai la feina està feta
Qui té una professió, sol descuidar més la casa pròpia que la dels altres, que és d’on obté el benefici
oficis treball
A casa no hi porten res
Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat
casa treball
A darreres d'agost, ja es fila amb cresol
Es diu un poc exageradament perquè la duració de la llum diürna va disminuint
mesos treball oratge oficis
A dies llargs, llargs treballs.
Quan més llarg és el dia, quan més sol hi ha, més feina es pot fer. Ens referim a la feina del camp.
oficis treball
A diners pagats, braços cansats [o trencats]
Les encomandes que es paguen de bestreta solen fer-se sense l’interés amb què es fan quan s’espera la recompensa de cobrar-les
diners treball cos huma
A espai que el llogaran
Expressió que es diu a una persona per a advertir-la que algú vol que faça alguna cosa
maneres de dir treball
A feina torta, tanca-li la porta
treball
A fira, qui res no porta, res no tira
Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball
treball diners festa
A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs
Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa
maneres de dir treball diners
A l'agost bat el peresós
Ho diuen perquè la sega no deu passar del juliol
treball camp mesos
A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener
Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés
mesos camp treball parentiu
A l'ase i al mul, la càrrega al cul
El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant
animals treball
A l'esquena
Es diu del nombre d'anys d'activitat d'una persona sobre les espatlles; d’experiència, de professió
maneres de dir treball
A l'estiu filosa no diu
[filosa = roca o roda de fer fil /dir = apetir, abellir, atraure, cridar]. Pel bon temps són poc apetibles els treballs manuals
estacions treball
A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla
En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries
casa treball menjar
A la gent de treball, no els treguis l'all
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
gent plantes treball
A la gent del treball dóna-li pa i all
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
donar treball menjar gent
A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul
El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant
treball mar animals
A la taula i al llit al primer crit, i si és per treballar, deixa'ls cridar
Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar
menjar treball dormir
A la taula i faena qui primer hi siga
Qui arriba tard a un convit o treball no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres
menjar treball
A la vellesa cascavells
Es diu com a justificació d’alguna paraula o actuació insòlita d’alguna persona major, ja que el cervell també envelleix i totes les facultats corporals minven
treball
A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla
Sempre sembla que qui més treballa i més feina fa, topa amb unes condicions pitjors per poder desenvolupar les seves habilitats
treball animals
A l’olla bullint no hi cauen mosques
Manifesta que a treballar o quan hi ha problemes no solen acudir els aprofitats
treball animals menjar
A males penes
Amb dificultat, amb penes i treballs
treball maneres de dir
A Massalfassar, el que més i el que manco, per a portat avant ha de treballar
Poble valencià a la comarca de l'Horta Nord
llocs treball
A menjar prop, a fer feina lluny
Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar
menjar treball
A més de pregar, cal treballar
Per a subsistir s’ha de treballar, perquè el mannà ja no cau del cel. Significa que les coses no s’obtenen pel fet de desitjar-les, sinó fent per aconseguir-les
treball
A mig de febrer, jornal sencer
El camp demana moltes hores de faena abans que la natura moga en primavera: talar, podar, birbar, cremar o triturar, llaurar, plantar, sembrar...
treball mesos
A mig gener, lloga jornaler
Qui té algun interés és qui s’ha de menejar
treball oficis mesos
A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat]
Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries
diners oficis camp bona any+1
A parts iguals
Es diu quan d'una feina, d'un pagament o d'una atra cosa, se'n fan parts iguals. A mitges, la meitat cada un
maneres de dir treball diners
A poc a poc anirem lluny
Les coses s’han de fer a poc a poc per a arribar a bon fi, perquè si es fan de pressa, o no s’hi posa l’atenció que caldria, o ens cansem...
treball
A poc a poc, va el coix a missa
Significa que les coses fetes sens presses arriben a bon terme
treball
A preu fet
Feina on es cobra una quantitat fixada per endavant. A escarada, a escar, a tant la peça, a pressupost, a un preu fixat; fer un capmàs, a estall
maneres de dir treball
A qui fuig de la feina, la feina el persegueix
Al malfeiner cap eina no li va bé. Hi ha gent a qui no li agrada gaire fer la feina que fa i que els guanya la mandra i la peresa.
treball
A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn
Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem
oficis treball
A qui no té feina, Déu l'hi'n dona
Es refereix a que tots tenim les nostres obligacions
déu treball
A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina
Es diu irònicament quan s’ha produït una injustícia en afavorir més a qui no s’ho mereix que a qui s’ho mereix
animals treball
A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina
Critica la injustícia laboral o social on es premia més qui menys s'esforça (la gallina, considerat menjar millor) que qui treballa de valent (la sardina, peix humil). S'utilitza per denunciar situacions on el treball no és valorat o retribuït correctament.
animals treball
A torna feina
Es diu quan una persona no cobra per treballar a casa d’una altra, sinó que, qui rep l’ajuda, la compensa fent a l’altra persona alguna feina. A torna jornal; ajudar-se mútuament
maneres de dir treball
A tornajornals
Ajudant-se mútuament a treballar la terra o a fer una altra feina, de manera que la feina que fa un per l’altre és compensada per la que fa aquest pel primer
maneres de dir treball
A un mal treballador cap eina no li va bé
Els ganduls sempre cacen excuses per no haver treballar
maneres de dir treball caça
A Valls, cebes, alls i molts treballs [Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]
És una crítica a qui diu alguna obvietat
llocs plantes treball
Abans és l'obligació que la devoció
Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions
treball
Acabareu tots portant braguer!
Es diu amb ironia a qui no està fent res
treball maneres de dir diable
Adormir-se a l'aguait
1 No llevar-se, algú, a l'hora que ho ha de fer. Quedar adormit, adormir-se, no despertar-se a l'hora. 2 No fer la feina que toca, no prosperar al mateix ritme que els altres competidors del ram. Badar, mandrejar, encantar-se.
dormir treball maneres de dir
Adormir-se [aturar-se, estacionar-se estancar-se] sobre els llorers
Deixar de treballar després d'un èxit. Afluixar, aturar-se, estancar-se; adormir-se a la palla, adormir-se a l'aguait, no posar-se al dia, no modernitzar-se
dormir treball maneres de dir
Afanyar-se a
Treballar molt, de pressa, amb moltes ganes. Sovint es tracta d'accions mal fetes. Apressar-se, esforçar-se, escarrassar-se, maldar per, desviure's per
maneres de dir treball
Agafar seguideta
Començar a seguir un bon ritme de treball
maneres de dir treball
Agafar un respir
Deixar de treballar una estona. Prendre's un respir, reposar, fer un bufet, fer un alè, fer una pausa
maneres de dir treball
Ahí tens la granera, para amb ella
Se li diu expeditivament a qui pretén que li prestem algun servei que no tenim cap obligació ni cap gana de fer(
persones treball
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
L’aigua pura assacia i dóna energia. La neu de desembre comporta més gana (eixampla el ventre) i la necessitat de continuar treballant intensament (a treballar arreu).
aigua cos huma treball
Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna.
[Llimona: Representa la nutrició, especialment les vitamines i els beneficis cítrics per reforçar el sistema immunitari]. Destaca la importància de la vida a l'aire lliure, la llum solar i una alimentació saludable (llimona) per mantenir una bona salut, reduint així la necessitat d'assistència mèdica. És un consell tradicional sobre els beneficis d'un estil de vida natural i preventiu.
donar oficis oratge salut treball
Al bon feiner no li manca el menester
Al faener no li falta la faena.
bona treball
Al febrer, busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener
Qui té algun interés és qui s’ha de menejar
oficis treball mesos
Al mal mariner tots els vents li van en contra
Els ganduls sempre troben raons per no treballar Al mal treballador totes les eines li van malament, la mala rentadora no troba mai la pedra justa
oficis oratge treball mar
Al malfeiner, cap ferramenta [o eina, o feina] li va bé
Quan algú no vol treballar qualsevol excusa és bona
treball
Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té
mesos plantes treball
Al peresós li entren ganes de treballar, quan s'acaba la feina
Qui no té voluntat i pretén quedar bé, es presenta o s’ofereix quan sap que ja és tard
treball
Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici
Més clar, aigua
parentiu treball
Al treball [o a la faena] s’ha d’anar havent cagat i pixat
Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més
treball
Al treballador, faena; i al jugador, diners
joc treball
Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de ta casa
Significa que el patró no ha de deure favors als seus subordinats, perquè si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses
casa diners treball
Als Reguers, qui no treballa, no fa res
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
treball llocs
Altra faena hi ha!
Expressió que s'usa per a manifestar que no s'està disposat a fer alguna cosa, que una cosa no serà de cap manera
treball maneres de dir
Altra feina hi ha
Expressió per a mostrar manca d'interés en alguna cosa
maneres de dir treball
Al·lot de quinze anys, té gavatx i no té mans
Vol dir que els al·lots d'aquesta edat mengen molt i treballen poc
persones treball menjar
Amb bon enginy, bon voler i bona eina sempre es fa molt bona feina
treball
Amb paciència i pa, treuen les roques
Significa que la constància i els mitjans apropiats vencen els obstacles més forts
treball
Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga
Es diu irònicament per significar el poder del treball pacient per a obtenir resultats extraordinaris
animals treball
Amb penes i treballs
Amb moltes dificultats. Penosament, a males penes, amb prou feines, difícilment, amb gran esforç; ha costat molt de
treball maneres de dir
Amb prou feines
Molt poc. A penes, gairebé no, difícilment, escassament, amb molta dificultat, penosament, a males penes, amb treballs
maneres de dir treball
Amuntegar-se la feina [a algú]
No llevar-se la feina de damunt per no fer-les al seu temps
maneres de dir treball
Anar a bursades
Treballar molt a intermitències, amb períodes successius de feina i de calma
maneres de dir treball
Anar a cascar banquets
Anar d'una banda a l'altra per seure i xerrar sense fer feina
maneres de dir treball
Anar a eixut
Es diu de qui realitza una feina per compte d’altri, sense entrar-hi la manutenció
menjar maneres de dir treball
Anar a jornal
Treballar per un sou diari determinat
treball maneres de dir
Anar a l'obra
Treballar a la construcció
maneres de dir treball
Anar a la dena, [o anar de dena]
Anar a treballar per al comú amb la brigada del poble
maneres de dir treball
Anar a la part
Treballar amb altres tenint dret a una part del guany. Entrar a formar part, formar part, prendre part, participar, tenir part, fer part
treball maneres de dir diners
Anar a preu fet
De pressa, sense parar
maneres de dir treball
Anar a tarrús-barrús
Treballar molt, de pressa i en males condicions. Anar de qualsevol manera, no plànyer-se; ésser l'escarràs d'un lloc, anar a trenta-nou de coll, no arribar a la feina
maneres de dir treball
Anar a tibar el llinyoll
[Llinyoll = Fil cru empegat amb què els sabaters cusen les soles]. Anar a treballar. anar a la feina
treball maneres de dir
Anar a tornallom
Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència
maneres de dir treball
Anar a trenta-nou de coll
Haver de fer la feina molt de pressa perquè n'hi ha molta. Pencar com un ase, anar accelerat, anar atrafegat, afanyar-se, tenir massa feina, anar tirant el lleu
maneres de dir treball
Anar al tall al tall
Fer una activitat segons va venint, a ritme propi
maneres de dir treball
Anar amb olis pesats
Caminar o fer feina lentament. Anar a poc a poc, anar a pas de tortuga
maneres de dir treball
Anar arressegat
Estar molt cansat de treballar. Anar cansat, fatigat, rendit
treball maneres de dir
Anar arter
1 Fer la feina de pressa. Ser ràpid, llest. 2 Mostrar molt d'interès per les persones de l'altre sexe. Ser atrevit, viu, anar alerta, anar orella dret
maneres de dir treball
Anar atribolat
Tenir molta feina o molts maldecaps. Anar esverat, atabalat, neguitós, atordit, eixelebrat
treball maneres de dir
Anar cansat
Passar una temporada de molta fatiga. Anar rendit, fatigat, arressegat
maneres de dir treball
Anar de cara a la feina [o a treballar]
Treballar sense entretenir-se, no perdre el temps, no romancejar
maneres de dir treball
Anar de festa en festa, com els donsainers d'Albal
Anar de festa, no treballar quan n'és l'hora
festa maneres de dir treball
Anar llogat
Treballar contractat al servei d'algú mitjançant una retribució fixa
maneres de dir treball
Anar morros per terra
1 Anar ajupit o treballar-hi. Ser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis. 2 Anar molt cansat per raó de la feina, d'una malaltia o d'una altra cosa
treball maneres de dir cos huma