Refranys oficis

"Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor (Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable)

oficis, animals

A Agullana, carden llana (Municipi gironès de la comarca de l'Alt Empordà)

oficis, llocs

A Alàs, ceballots i hortolans (Alàs i Cerc és un municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell)

llocs, camp, oficis

A Albinyana fan senalles, a les Peces senallons, a Santa Oliva les herbes i els demés són un collons (Municipis tarragonins de la comarca del Baix Penedès)

llocs, oficis

A Alcanar me'n vull anar a veure les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores (Municipi de la comarca del Montsià a la província de Tarragona)

llocs, oficis

A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris (Pobles tarragonins)

llocs, oficis

A Argentona, moliners, que el treballar no els agrada (Municipi barceloní de la comarca del Maresme)

llocs, oficis, treball

A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll] (Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo per les males)

animals, oficis

A baix està lo bo!, diu la colmena al colmener

oficis

A bon capellà, millor sagristà [o escolà] (Es refereix a la conveniència de tenir bons mestres)

bona, oficis

A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

salut, mal, bona, oficis

A bord del veler, després del patró ve el cuiner (Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres. A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important)

oficis, mar

A cal ferrer ganivet de fusta (Qui té más facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella)

oficis

A casa de l’obrer, del fuster, del llanterner, del paleta... mai la feina està feta (Qui té una professió, sol descuidar més la casa pròpia que la dels altres, que és d’on obté el benefici)

oficis, treball

A casa del músic, qui no canta, taral·leja (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)

música, parentiu, oficis, casa, cantar

A casa del paleta mai la feina no està feta (És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa)

oficis

A casa del paleta, cent goteres a la teulada (És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa)

oficis

A casa del vinater bona tardor i mal hivern (Després de vendre el producte, l’economia es ressent)

estacions, oficis, vinya

A casa dels músics vas a fer albades? (És una crítica a qui pretén saber més que els que són de l’ofici)

música, festa, oficis

A cavaller nou, cavall vell (A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té)

animals, oficis

A cel núvol, mariner serè (Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se)

oratge, oficis, mar

A darreres d'agost, ja es fila amb cresol (Es diu un poc exageradament perquè la duració de la llum diürna va disminuint)

mesos, treball, oratge, oficis

A dies llargs, llargs treballs.

oficis, treball

A escola que falten mestres

ensenyar, oficis

A estudi, que el mestre es fa vell (Perquè es donin pressa)

ensenyar, persones, oficis

A Folgueroles fan [o peten] cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders (Municipis de la comarca d'Osona a la província de Barcelona)

llocs, oficis, parlar

A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners

oficis, diners

A gran maror no hi val bon patró (Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa)

oficis, oratge, mar, bona

A l'advocat, digues-li la veritat

justicia, oficis

A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal

oficis, persones, salut, animals

A la bona pastadora, li creix la pasta a la pastera

bona, oficis

A la casa de pagés segons lo guany lo dispés

diners, casa, oficis

A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar i a posar el pa al forn

menjar, oficis

A la tardor el dia porta espardenyers (Es diu perquè el dia a la tardor ja és curt)

oficis, dia i nit, estacions

A la vellesa, el diable sabater (Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves)

oficis, persones, diable

A lluna gitada, mariner en peus (Anuncia pluja)

mar, oficis, oratge

A l’estiu, tavernera; a l’hivern, fornera (Recomana estar a l’ombra quan fa calor i vora del foc quan fa fred)

estacions, oratge, oficis

A mal de mort, no hi valen metges (Amb la medicina no es pot vèncer el destí)

mal, mort, oficis, salut

A mala mar no hi val bon mariner (Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa)

mar, mal, bona, oficis

A més doctors, més dolors (Com més visitis als metges, més mals et trobaran)

oficis, salut

A mestre d'espasa, aprenent de pistola

oficis, ensenyar

A metge jove, cementiri ample

salut, oficis, mort

A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat (A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més)

oficis

A mig gener, lloga jornaler (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)

treball, oficis, mesos

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries)

diners, oficis, camp, bona, any, treball

A pagès, qui primer hi és; a Ciutat, urbanitat

oficis

A pastar fang

oficis

A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell (Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades)

cos huma, mar, oficis, vell

A pescador de canya i moliner de vent, no els cal pas notari per a fer testament

oficis, mar

A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada (Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor)

oficis, amor, mar

Pàgina 1 de 29.

El Refranyer