`

Refranys oficis

oficis animals

"Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor

Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable

oficis llocs

A Agullana, carden llana

Municipi gironès de la comarca de l'Alt Empordà

llocs camp oficis

A Alàs, ceballots i hortolans

Alàs i Cerc és un municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell

llocs oficis treball

A Argentona, moliners, que el treballar no els agrada

Municipi barceloní de la comarca del Maresme

animals oficis

A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll]

Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo per les males

bona oficis

A bon capellà, millor sagristà [o escolà]

Es refereix a la conveniència de tenir bons mestres

salut mal bona oficis

A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

oficis mar

A bord del veler, després del patró ve el cuiner

Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres. A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important

oficis

A cal ferrer ganivet de fusta

Qui té más facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella

oficis treball

A casa de l’obrer, del fuster, del llanterner, del paleta... mai la feina està feta

Qui té una professió, sol descuidar més la casa pròpia que la dels altres, que és d’on obté el benefici

música parentiu oficis casa cantar

A casa del músic, qui no canta, taral·leja

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

oficis

A casa del paleta mai la feina no està feta

És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa

oficis

A casa del paleta, cent goteres a la teulada

És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa

estacions oficis vinya

A casa del vinater bona tardor i mal hivern

Després de vendre el producte, l’economia es ressent

música festa oficis

A casa dels músics vas a fer albades?

És una crítica a qui pretén saber més que els que són de l’ofici

animals oficis

A cavaller nou, cavall vell

A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té

oratge oficis mar

A cel núvol, mariner serè

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se

mesos treball oratge oficis

A darreres d'agost, ja es fila amb cresol

Es diu un poc exageradament perquè la duració de la llum diürna va disminuint

oficis oratge mar bona

A gran maror no hi val bon patró

Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa

oficis dia i nit estacions

A la tardor el dia porta espardenyers

Es diu perquè el dia a la tardor ja és curt

oficis persones diable

A la vellesa, el diable sabater

Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves

estacions oratge oficis

A l’estiu, tavernera; a l’hivern, fornera

Recomana estar a l’ombra quan fa calor i vora del foc quan fa fred

mal mort oficis salut

A mal de mort, no hi valen metges

Amb la medicina no es pot vèncer el destí

mar mal bona oficis

A mala mar no hi val bon mariner

Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa

oficis salut

A més doctors, més dolors

Com més visitis als metges, més mals et trobaran

oficis

A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat

A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més

treball oficis mesos

A mig gener, lloga jornaler

Qui té algun interés és qui s’ha de menejar

diners oficis camp bona any treball

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat]

Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries

cos huma mar oficis vell

A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell

Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades

oficis amor mar

A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada

Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor

justicia oficis

A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

oficis treball

A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn

Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem

oficis

A riu revolt, pesca de profit

Quan la societat humana està trasbalsada, sempre hi ha qui trau profit del desordre

ensenyar oficis

A tal mestre, tal deixeble

Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims

oratge oficis mar

A temporal desfet, mariner despert i dret

Les circumstàncies dolentes han d’acarar-se amb caràcter i decisió per a superar-les, cosa que s’aconsegueix millor amb experiència

oratge oficis mar

A temporal ferm, mariner de tremp

La falta de sol afecta l’ànim; per això recomana no desanimar-nos. També es refereix a quan les coses ens van malament.

llocs oficis

A Vic el més bon pagès, és un nazi trenta-tres

Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

ensenyar oficis

Abans d'ensenyar, aprèn

Es refereix que per a ser mestre en una cosa, primer s'ha de treballar molt en això

camp oratge oficis mesos

Abril plujós i maig ventós, el pagès es fa l'orgullós

Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites

oficis

Ací qui mana el rector o l'ama

Es diu quan els inferiors no s'apressen a complir les ordes que han rebut de llurs superiors

maneres de dir saber oficis justicia

Advocat de peu de marge

Advocat curt d'enginy o de talent

oficis maneres de dir

Advocat de secà

Es diu d'un professional de poca categoria. Ignorant, de sequer, petit, de calbot, de la seca

maneres de dir oficis

Advocat dels pobres

Es diu de les persones que es fan càrrec de causes perdudes o de poca rendibilitat. Buscar-se maldecaps per a res; pare pedaç

salut oficis

Advocat, jutge i doctor, com més lluny millor

Haver de tenir tractes amb jutges i advocats vol dir que som enmig d’algun plet. I tractes amb el doctor són senyal de mala salut

justicia gent oficis persones

Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

oficis

Agarrat del pinzell que m'enduc l'escala

Es refereix a algú que ens diu que ens les apanyem com puguem

diners oficis persones

Ahir bover, hui cavaller

Es diu com a burla del nou ric que es pensa o manifesta que és ric de nissaga

oficis diners

Ahir pastor, i avui senyor

Es diu referint-se a canvis ràpids de fortuna

aigua mesos oficis oratge

Aigua de gener, barba d'or al pagès

Fa que les collites siguen abundoses i que ningú no haja d’emprar diners per necessitat

oficis aigua camp oratge

Aigua de pagès, pels pobres no val res

Significa que la pluja prima però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure

maneres de dir gent oficis

Aire, carboner!

Expressió usada per incitar a la gent a fer alguna cosa

animals oficis justicia

Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

oficis

Això serà com l'ou de cal sastre, que tothom mullava i encara sobrava

Es refereix algú que li treu molt profit a alguna cosa

oficis

Això serà el que talla un sastre

Es refereix a la conveniència de ser moderats

oficis

Al barber ningú el vol vell

En qüestió de jugar-se el coll convé aquell a qui no li tremole el pols

plantes oficis menjar

Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve

Siga quin siga el preu del blat, sempre acaba venent-se perquè és un aliment de primera necessitat

oficis bona persones

Al bon criat, mai no li falta un bon amo

Qui és bo en el seu ofici és buscat i apreciat

bona animals oficis mar

Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig

Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent

mar oficis bona

Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar

Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent

vinya beure bona oficis

Al bon tastador, que el vi no li passi del galló [galló = campaneta, glotis]

A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se

caça mar oficis

Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor]

Ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades

salut oficis

Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor

Remeis casolans per tenir bona salut. Són mesures preventives bàsiques