Tema
oficis
1.426 refranys catalogats sota aquest tema.
"Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor
Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable
oficis animals
A Agullana, carden llana
Municipi gironès de la comarca de l'Alt Empordà
oficis llocs
A Alàs, ceballots i hortolans
Alàs i Cerc és un municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell
llocs camp oficis
A Albinyana fan senalles, a les Peces senallons, a Santa Oliva les herbes i els demés són un collons
Municipis tarragonins de la comarca del Baix Penedès
llocs oficis
A Alcanar me'n vull anar a veure les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores
Municipi de la comarca del Montsià a la província de Tarragona. Es diu perquè critiquen molt.
llocs oficis
A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris
Pobles tarragonins
llocs oficis
A Argentona, moliners, que el treballar no els agrada
Municipi barceloní de la comarca del Maresme
llocs oficis treball
A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll]
Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo per les males
animals oficis
A baix està lo bo!, diu la colmena al colmener
oficis
A bon capellà, millor sagristà [o escolà]
Es refereix a la conveniència de tenir bons mestres
bona oficis
A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt
La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena
salut mal bona oficis
A bord del veler, després del patró ve el cuiner
Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres. A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important
oficis mar
A cal ferrer ganivet de fusta
Qui té más facilitat per a fer o disposar d'alguna cosa és moltes vegades qui careix d'ella
oficis
A casa de l’obrer, del fuster, del llanterner, del paleta... mai la feina està feta
Qui té una professió, sol descuidar més la casa pròpia que la dels altres, que és d’on obté el benefici
oficis treball
A casa del músic, qui no canta, taral·leja
Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal
música parentiu oficis casa cantar
A casa del paleta mai la feina no està feta
És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa
oficis
A casa del paleta, cent goteres a la teulada
És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa
oficis
A casa del vinater bona tardor i mal hivern
Després de vendre el producte, l’economia es ressent
estacions oficis vinya
A casa dels músics vas a fer albades?
És una crítica a qui pretén saber més que els que són de l’ofici
música festa oficis
A cavaller nou, cavall vell
A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té
animals oficis
A cel núvol, mariner serè
Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se
oratge oficis mar
A darreres d'agost, ja es fila amb cresol
Es diu un poc exageradament perquè la duració de la llum diürna va disminuint
mesos treball oratge oficis
A dies llargs, llargs treballs.
Quan més llarg és el dia, quan més sol hi ha, més feina es pot fer. Ens referim a la feina del camp.
oficis treball
A escola que falten mestres
ensenyar oficis
A estudi, que el mestre es fa vell
Perquè es donin pressa
ensenyar persones oficis
A Folgueroles fan [o peten] cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders
[Municipis de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. Aquesta és una dita de rivalitat local o "malnom de poble", molt típica de la comarca d'Osona, on es defineix el caràcter o l'ofici predominant de cada lloc amb un toc d'ironia.
llocs oficis parlar
A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners
oficis diners
A gran maror no hi val bon patró
Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa
oficis oratge mar bona
A l'advocat, digues-li la veritat
justicia oficis
A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal
Cada u ha d'acudir a qui el pot curar.
animals oficis persones salut
A la bona pastadora, li creix la pasta a la pastera
bona oficis
A la casa de pagés segons lo guany lo dispés
diners casa oficis
A la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar i a posar el pa al forn
menjar oficis
A la tardor el dia porta espardenyers
Es diu perquè el dia a la tardor ja és curt
oficis dia i nit estacions
A la vellesa, el diable sabater
Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves
oficis persones diable
A lluna gitada, mariner en peus
Anuncia pluja
mar oficis oratge
A l’estiu, tavernera; a l’hivern, fornera
Recomana estar a l’ombra quan fa calor i vora del foc quan fa fred
estacions oratge oficis
A mal de mort, no hi valen metges
Significa que quan una situació és irreversible, fatal o ha arribat al seu final inevitable (especialment la mort), cap esforç, remei o ajuda externa —per més experta que sigui— pot canviar el desenllaç. Expressa la limitació humana davant del destí final.
mal mort oficis salut
A mala mar no hi val bon mariner
Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa
mar mal bona oficis
A més doctors, més dolors
Com més visitis als metges, més mals et trobaran
oficis salut
A mestre d'espasa, aprenent de pistola
oficis ensenyar
A metge jove, cementiri ample
salut oficis mort
A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat
A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més
oficis
A mig gener, lloga jornaler
Qui té algun interés és qui s’ha de menejar
treball oficis mesos
A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat]
Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries
diners oficis camp bona any+1
A pagès, qui primer hi és; a Ciutat, urbanitat
oficis
A pastar fang
oficis
A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell
Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades
cos huma mar oficis vell
A pescador de canya i moliner de vent, no els cal pas notari per a fer testament
La seva feina és tan precària, dóna tant pocs beneficis, que poca herència podran deixar als seus descendents.
oficis mar
A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada
Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor
oficis amor mar
A plet clar, no cal advocat; a plet dubtós, ni un ni dos
Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals
justicia oficis
A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn
Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem
oficis treball
A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles
Municipis de la comarca de la Ribera d'Ebre en la província de Tarragona
llocs dormir oficis
A ribera, gent de faixa; a la riba, mestres d'aixa
oficis
A riu revolt, pesca de profit
Quan la societat humana està trasbalsada, sempre hi ha qui trau profit del desordre
oficis
A Sant Francesc, agarra l'escopeta i ves
4 octubre. A principis d'octubre comença el pas migratori dels ocells. És època de la caça del tord.
oficis sants
A tal mestre, tal deixeble
Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims
ensenyar oficis
A temporal desfet, mariner despert i dret
Les circumstàncies dolentes han d’acarar-se amb caràcter i decisió per a superar-les, cosa que s’aconsegueix millor amb experiència
oratge oficis mar
A temporal ferm, mariner de tremp
La falta de sol afecta l’ànim; per això recomana no desanimar-nos. També es refereix a quan les coses ens van malament.
oratge oficis mar
A tota bona filadora li cau el fus
Vol dir que per expert que un sigui, està exposat a fer una feina malament.
bona oficis
A tres coses renuncia els sastre [o frares]: fam, sed i fred
oficis oratge menjar beure
A Vic el més bon pagès, és un nazi trenta-tres
Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
llocs oficis
A vinya vella, amo nou.
Necessita empenta perquè sigui rendible.
oficis vinya
Abans d'ensenyar, aprèn
Es refereix que per a ser mestre en una cosa, primer s'ha de treballar molt en això
ensenyar oficis
Abat de poble, molt de cantar i poc que menjar
menjar oficis música
Abril plujós i maig ventós, el pagès es fa l'orgullós
Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites
camp oratge oficis mesos
Abril, abriló; no deixis ta capa, pastor
mesos oficis oratge indumentària
Ací qui mana el rector o l'ama
Es diu quan els inferiors no s'apressen a complir les ordes que han rebut de llurs superiors
oficis
Advocat de cuina
Ignorant
maneres de dir oficis
Advocat de peu de marge
Advocat curt d'enginy o de talent
maneres de dir saber oficis justicia
Advocat de rics, mal de pobres
mal oficis
Advocat de secà
Es diu d'un professional de poca categoria. Ignorant, de sequer, petit, de calbot, de la seca
oficis maneres de dir
Advocat dels pobres
Es diu de les persones que es fan càrrec de causes perdudes o de poca rendibilitat. Buscar-se maldecaps per a res; pare pedaç
maneres de dir oficis
Advocat que xerra molt, no diu cosa bona
És missió dels advocats convèncer i per això s'ha de parlar, i bé. Però també hi ha una dita que ens ensenya que a l'home se l'agafa per la paraula… i al bou per les banyes.
justicia oficis
Advocat, jutge i doctor, com més lluny millor
Haver de tenir tractes amb jutges i advocats vol dir que som enmig d’algun plet. I tractes amb el doctor són senyal de mala salut
salut oficis
Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos
Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals
justicia gent oficis persones
Afaitar-se després de menjar, no és fa
menjar oficis salut
Agarrat del pinzell que m'enduc l'escala
Es refereix a algú que ens diu que ens les apanyem com puguem
oficis
Agulla que doble per a sastre pobre
Demostra que eren molt pobres.
oficis
Ahir bover, hui cavaller
Es diu com a burla del nou ric que es pensa o manifesta que és ric de nissaga
diners oficis persones
Ahir pastor, i avui senyor
Es diu referint-se a canvis ràpids de fortuna
oficis diners
Ai caçador de codina! moriràs a la tina. Caçador de reclam, ai quanta fam!
caça oficis
Aigua de gener, barba d'or al pagès
Fa que les collites siguen abundoses i que ningú no haja d’emprar diners per necessitat
aigua mesos oficis oratge
Aigua de juliol cap llaurador la vol
El juliol és el mes del batre; les pluges no farien més que destorbar
aigua mesos oficis oratge
Aigua de pagès, pels pobres no val res
Significa que la pluja prima però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure
oficis aigua camp oratge
Aire de baciver, la neu al darrer
[Es refereix a Baciver de Castanesa: Vall del terme de Montanui (Ribagorça), on es troben les bordes de Castanesa, destinada al pasturatge d’estiu de les bacives de comarques veïnes. Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll del Baciver (2 200 m). A la part alta de la vall, sota el pic del Baciver (2 725 m), hi ha l'estany del Baciver].
oficis oratge
Aire, carboner!
Expressió usada per incitar a la gent a fer alguna cosa
maneres de dir gent oficis
Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna.
[Llimona: Representa la nutrició, especialment les vitamines i els beneficis cítrics per reforçar el sistema immunitari]. Destaca la importància de la vida a l'aire lliure, la llum solar i una alimentació saludable (llimona) per mantenir una bona salut, reduint així la necessitat d'assistència mèdica. És un consell tradicional sobre els beneficis d'un estil de vida natural i preventiu.
donar oficis oratge salut treball
Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats
Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals
animals oficis justicia
Això serà com l'ou de cal sastre, que tothom mullava i encara sobrava
Es refereix algú que li treu molt profit a alguna cosa
oficis
Això serà el que talla un sastre
Es refereix a la conveniència de ser moderats
oficis
Al barber ningú el vol vell
En qüestió de jugar-se el coll convé aquell a qui no li tremole el pols
oficis
Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve
Siga quin siga el preu del blat, sempre acaba venent-se perquè és un aliment de primera necessitat
plantes oficis menjar
Al bon criat, mai no li falta un bon amo
Qui és bo en el seu ofici és buscat i apreciat
oficis bona persones
Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig
Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent
bona animals oficis mar
Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar
Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent
mar oficis bona
Al bon segador mai se li oblida la corbella
És l'eina necessària per segar.
oficis
Al bon tastador, que el vi no li passi del galló
[galló = campaneta, glotis]. A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se
bona oficis vinya beure
Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor]
Ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades
caça mar oficis
Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor
Remeis casolans per tenir bona salut. Són mesures preventives bàsiques
salut oficis