`

Refranys beure

menjar salut beure

A beure i a menjar mesura has de posar

Convé ser moderat. Menjar i beure són plaers necessaris, però el refranyer ens avisa que l'excés és el que porta la malaltia.

vinya beure

A bóta buida, no hi ha que punyir

Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho

vinya beure

A bóta buidada no cal prémer-la

Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho.

estacions beure vinya plantes

A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi

Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa

persones vinya beure

A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent

Vol dir que quan algú ja està sota els efectes de l'alcohol, perd el criteri i la capacitat de distingir si el que beu és de bona o de mala qualitat.

menjar beure

A la fam, rastoll, i a la set, mal toll

Ve a dir que davant d'una necessitat qualsevol cosa és bona.

beure vinya dormir

A mal llit, matalaf de ví

Es refereix a les persones aficionades a l'alcohol

menjar vinya beure

A menjar curt, vi pur

Ressalta l’excel·lència del vi com a acompanyament de qualsevol menja

festa persones beure vinya

A on no hi ha vi, no va el fadrí

A la gent jove l’atrau la festa, no els actes seriosos

aigua oratge vinya beure

A Ponent, l'aigua freda i el vi calent

És una dita que als valencians l'usa quan està bufant el vent de l'oest. Aquí, a València aquest vent és càlid i la nostra millor autoprotecció és beure aigua freda o vi sol Quan bufa aquest vent sec i càlid, la saviesa popular recomana beure aigua fresca per a refrescar-se i prendre el vi calent per a evitar problemes de salut, una pràctica sovint associada a la sequedat.

plantes vinya beure

A raïm verdosenc, vi agrenc

Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat

sants beure

A Sant Joan de Déu, qui no pot menjar beu

8 març. Descriu l'estat del temps i de la salut en eixa època de transició cap a la primavera. És l'època de les malalties. Març és un mes de canvis bruscos de temperatura. El refrany suggereix que, si estàs desganat o malalt i no tens polpa per a menjar, almenys has de beure líquid (caldos, aigua o vi) per a mantindre les forces. També és temps de quaresma i podia relacionar-se amb el dejuni religiós, on el consum de líquids estava més permès que el de sòlids.

maneres de dir beure salut

Agafar una cadernera

1 Agafar un fort refredat. 2 Engatar-se, beure alcohol en excés

beure maneres de dir

Agafar una merda

Agafar una borratxera

maneres de dir beure

Agafar una sol·lera

Agafar una embriaguesa, gatera forta

maneres de dir beure

Agarrar la paperina

Beure alcohol en excés

maneres de dir beure

Agarrar una trompa

Omplir-se el cos d'alcohol fins al punt d'embriagar-se, perdent la noció de la realitat

maneres de dir beure

Agradar el mam

Agradar la beguda alcohòlica

vinya salut beure aigua

Aigua amb vi, pels espantats

Rebaixar el vi no és per a persones normals i sanes, però pot servir com a calmant si no tenim til·la

aigua salut beure

Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

beure salut aigua

Aigua corrent cura la gent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua cos huma salut beure

Aigua corrent mai ha fet mal al ventre

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

beure salut aigua

Aigua corrent mal no agafa

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua salut beure

Aigua corrent no és dolenta ni pudent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua gent mal salut beure

Aigua corrent no fa mal a la gent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua gent salut beure

Aigua corrent no mata la gent i aigua aturada alguna vegada

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

salut beure aigua mort gent

Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua salut beure

Aigua corrent, aigua innocent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

salut beure aigua gent mort

Aigua corrent, no mata la gent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

bona aigua salut beure

Aigua corrent, un bon bevent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua llocs mal be beure

Aigua de Benassal, que no fa no fa ni bé ni mal

[Poble castellonenc de la comarca de l'Alt Maestrat]. Fa referència a la famosa aigua de la Font d’en Segures i les seves propietats. S'utilitza sovint per indicar que l'aigua és tan lleugera i pura que es pot beure en grans quantitats sense que resulti pesada o indigesta. S'utilitza per descriure quelcom inofensiu, neutre o que no produeix cap efecte destacable.

beure salut plantes

Aigua de menta tot mal renta

En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva

aigua salut beure

Aigua dolenta, beu-la calenta

Aconsella bullir l'aigua de dubtosa qualitat (dolenta) per fer-la segura per al consum, ja que la calor elimina microorganismes. Aquesta pràctica ancestral assegura la desinfecció, evitant malalties, ja que l'aigua bullida és més segura.

aigua cos huma menjar salut vinya beure

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell

Els aliments a temperatures anormals no són sans. Barrejar aigua freda amb vi calent (o pa calent, segons variants) és perjudicial per a la salut, causant mals de panxa, digestions pesades i dolors estomacals. El refrany aconsella moderació i evitar contrastos tèrmics extrems en els aliments per al benestar del ventrell.

aigua festa beure

Aigua i ballar, fins a fartar

Són coses sanes i que no perjudiquen per més que se n’abuse

aigua mal salut beure

Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta

Lloa els beneficis de l'aigua com a beguda. Ressalta que, a diferència de l'alcohol o altres begudes, el consum d'aigua potable és sa, inofensiu, no provoca embriaguesa i és econòmic, evitant problemes de salut i deutes econòmics.

aigua beure

Aigua perdona'm si et tinc de beure, ja ho pots creure que no és pas per plaer

S'utilitza irònicament quan s'ha de beure aigua per necessitat, preferint una altra beguda com el vi. Es tracta d'una expressió tradicional per disculpar-se davant l'aigua, indicant que no es beu per gust.

aigua salut beure

Aigua pudent, beu-la prudent

És un consell preventiu de salut. Recomana extrema precaució o evitar el consum d'aigua amb mala olor, ja que sol indicar contaminació, putrefacció o presència de bacteris, podent causar malalties.

aigua salut beure

Aigua pura no té pecat

Defensa que l'aigua és inofensiva i saludable. Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra

aigua beure

Aigua pura, sola i amb mesura

Advoca per la puresa de l'aigua com a beguda ideal, consumida sense additius i amb moderació per a una bona salut. Exalta l'aigua natural com a element netejador de l'organisme i la vida saludable, diferenciant-la de begudes alcohòliques.

maneres de dir beure aigua

Aigua que no has de beure, deixa-la còrrer

Deixa passar les coses que no et convenen, que no et serà de profit

aigua beure

Aigua, que és barata i no emboratxa

Ressalta els beneficis de l'aigua. Destaca que és una beguda econòmica ("barata") i saludable, ja que no té els efectes nocius de l'alcohol ("no emboratxa"). Normalment s'utilitza per valorar la senzillesa i la naturalesa inofensiva de l'aigua.

vinya beure

Aiguardent de tenda i vi de taverna

Fins les coses roïnes serveixen per a alguna cosa

vinya vell beure persones

Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir

L’alcohol, en general, dóna alegria a la joventut i perjudica la vellesa

beure vinya

Aiguardent i vi, borratxo fi

Qui és habitual de l’alcohol és alcohòlic

bona oficis vinya beure

Al bon tastador, que el vi no li passi del galló

[galló = campaneta, glotis]. A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se

bona beure vinya

Al bon vi no li cal pregó

Els bons productes no necessiten publicitat perquè la seua publicitat és la seua pròpia qualitat

bona beure vinya

Al bon vi, cuitar-hi

El vi bo és tan agradable que correm el perill de no saber parar de beure’n

aigua bona vinya beure

Al bon vi, la meitat aigua

Aquesta és una dita que sol generar sorprensa, perquè sembla anar en contra del que dictaria el sentit comú avui dia. Significa que el vi de molta graduació o molt fort s'ha de rebaixar amb aigua per a poder-lo gaudir millor i, sobretot, per a no emborratxar-se de seguida.

vinya beure aigua

Al borratxo fi, no li cal aigua ni vi

Qui està alcoholitzat no beu aigua perquè beu un altre líquid, i no beu vi perquè beu licors o altres begudes més fortes

aigua vinya beure

Al borratxo fi, primer aigua i després vi

Suggereix, amb ironia, que la persona que sap beure busca un equilibri, començant amb alguna cosa lleugera (aigua) per refrescar-se i després gaudint del vi amb moderació.

vinya beure salut

Al constipat, got de vi colmat

És sabut que l’alcohol del vi dóna calor i energia. Abans, es feien sopes de vi calent

vinya beure

Al govern i al marranxó no els hi tinguis compassió

[Marranxó = pitxet de vi de terrissa]. Aconsella beure vi

aigua vinya beure

Al matí tot vi; a la tarda, res d'aigua: i al vespre, vi sempre

És una crítica a qui beu vi sempre. Fa referència a una tradició antiga de consum de vi en detriment de l'aigua, valorant el vi per la seva capacitat energètica i higiènica en temps passats.

aigua beure

Al qui en ve de mena, l'aigua l'emborratxa

[mena: classe, espècie, manera de ser o qualitat d'una persona o cosa]. Significa que qui té una inclinació, costum o debilitat natural per beure alcohol (venir de mena), li cal molt poc per emborratxar-se, de vegades fins i tot només bevent aigua. Fa referència a la tendència inherent d'una persona, on qualsevol excusa o beguda és suficient.

aigua cos huma plantes salut beure

Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal. S'utilitza per indicar que el consum d'infusions d'aquesta herba protegeix la salut del fetge.

mesos vinya beure

Al setembre, vi per beure

El most ja ha esdevingut vi novell

beure persones vell vinya

Al vell, no li donis vi novell

El vi acabat de fer no és molt sa, i per a una persona vella, no gens

festa vinya beure

Al vi i al ball, de la tarda

Recomana deixar l’alcohol i la festa per al final de les obligacions del dia

cos huma beure maneres de dir

Alçar [o doblar, empinar] el colze

Beure més del normal. Embriagar-se, emborratxar-se, torrar-se, engatar-se, xamar

plantes vinya beure

Alls i ceballot volen vi fort.

L'all i la ceba convidaven a beure i el vi també encoratjava i enardeix.

plantes vinya beure

Alls i pebre, vi volen beure.

Sembla que els bons menjars han d'anar acompanyats del vi.

aigua beure

Amb aigua ningú no s'emborratxa

Fa referència a la moderació i la puresa, indicant que prendre aigua és innocu i no comporta les conseqüències negatives de l'alcohol. En sentit figurat es refereix a la simplicitat, la innocència o la falta d'elements essencials per a una acció.

consells vinya beure

Amb aquell que beu vi, negocia pel matí

Que és quan tendrà el cap ben clar.

menjar beure

Amb escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres

Hom creia que era bo beure vi en menjar l'escudella i al seu darrera.

menjar festa parlar beure

Amb gola seca i panxa buida, ni es balla ni es crida

Quan un no té les necessitats cobertes no té gana de res

menjar mort salut vinya beure

Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.

Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.

beure

Amb la mesura que baixen les copes, pugen les veus

Descriu com, a mesura que es consumeix més alcohol en un àpat o celebració, la conversa es torna més forta, animada o desinhibida. Fa referència a l'efecte desinhibidor de l'alcohol en les reunions socials.

menjar vinya beure

Amb pa i vi es passa el camí

El menjar és el carburant dels éssers vius

amistat persones vinya beure

Amic de got i vi és amic teu però no meu

No convé fer amistats en tavernes i bars perquè solen buscar algun profit o són falses per efecte de l’alcohol

persones beure vinya amistat dormir

Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan

Adverteix que més que amistat, normalment és coincidència

maneres de dir beure mar

Anar a l'orsa

1 Anar malament una cosa. Anar contra el vent. 2 Es diu d’un home que ha begut una mica més del compte

maneres de dir beure

Anar a la vela

1 Es diu quan hom va molt de pressa. Anar a tota vela, a corre-cuita, corrents, a cuita-corrents, a corre-corrents. 2 Estar embriac. 3 Estar desorientat. Estar desconcertat, no saber per quin mar navega

maneres de dir beure

Anar alatocat

Estar un xic begut. Estar alegre, tenir els alegrois, anar calent d'orelles, anar gat, anar tocat d'ala, anar ferit d'ala

beure maneres de dir

Anar alegre

1 Es diu per indicar que una persona és viva sexualment. Ser encara home, tenir el pardal en forma. 2 Haver begut una mica, sense arribar a estar embriac. Anar a mitja màquina, una mica torrat, una mica begut

mar maneres de dir beure

Anar amb el car a proa

[car= La perxa inferior i més gruixada de les dues que formen l'antena de la vela llatina]. Estar embriac

maneres de dir beure

Anar amb la pipa carregada

Haver begut excessivament. Estar embriac, begut, mamat, gat, pitof, bufat; anar calent d'orelles, anar tocat de bieles

beure

Anar begut i dret, això no pot ser

Com més alcohol s’ingereix, més decau el cos, fins a anar per terra

cos huma maneres de dir beure

Anar calent d'orella [o d'orelles]

1 Anar begut o embriagat. Agafar una merda, una turca, una mona, una calipàndria. 2 Haver rebut unes quantes bufetades. Haver rebut, haver cobrat sense ser dissabte; menjar calent