Refranys plantes

A agafar figues amb tu, no seria jo qui anara (Expressió utilitzada amb una altra persona de més baixa alçada)

plantes

A Aleixar, naps i fesols (Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp)

llocs, plantes

A Barcelona aniria a cercar un brot de llorer per donar-lo a n'aquest jove, no el conec i li vull bé

llocs, amor, plantes

A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res

llocs, animals, mar, plantes

A Benaguasil, figuers (Poble valencià de la comarca del Camp del Túria)

llocs, plantes

A Beniardà, ni palla ni gra (Pobe alacantí de la comarca de la Marina Baixa)

llocs, plantes

A Bigues es mengen les figues i a Riells les pells (Pobles al terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona)

llocs, plantes

A bon arbre, bona llenya [o bona ombra] (Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar)

bona, persones, plantes

A Borriol, nap i col, i a Montserrat col i nap (Tots solem actuar igual en totes bandes)

llocs, menjar, plantes

A burro mort, la civada al rabo (Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte)

animals, plantes

A burro mort, la civada, per baix del rabo (Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte)

plantes, animals

A burro mort, les garrofes, per baix del rabo (Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte)

animals, plantes

A cada bolet, una lliçó (Dependre dels erros comesos)

maneres de dir, plantes, ensenyar

A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades ( Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc)

plantes, maneres de dir, casa

A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer (Són tres aliments bàsics)

menjar, vinya, plantes

A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen (Quan s’ha menjat, ja no abelleixen les menges més apetitoses)

animals, menjar, plantes

A cóm es venen les peres? -Segons cauen les bésties

animals, plantes

A com les peres? A dos tres com els naps

plantes

A començar juliol, planta fesols (És el moment idoni de la sembra)

mesos, camp, plantes

A despit del gener, floreix l'ametller (Floreix puntualment, encara que a continuació gele i creme la flor. Malgrat els inconvenients, les coses poden anar bé)

camp, mesos, plantes

A falta de gallina, bo és el caldo de faves (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

menjar, plantes, bona, animals

A finals de novembre, replegaràs la teua oliva sempre (O en desembre, o en gener, segons la seua maduració)

mesos, plantes, camp

A genollons pujava la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas (joc de paraules. Embarbussament)

plantes

A girabou (Tècnica de plantar l'arròs en la qual la forma del trau que fa la mà alhora de clavar el guaix al terra ha de quedar a favor del vent per mantindre'l ferm, perquè si no és així en quedarà nadant)

maneres de dir, plantes, camp

A l'abril, fes la ceba com un fil; al maig fes-la com un faig

mesos, plantes

A l'agost el raïm ja posa most.

vinya, plantes, mesos

A l'agost, figues i most (Expressió que reflecteix una realitat agrícola)

mesos, plantes, vinya

A l'agost, la dalla no té repòs (La sega del blat s’ha de fer seguit seguit quan més calor fa, abans no ploga)

mesos, camp, plantes

A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya (A vegades, ens arriba algun mal o alguna desgràcia per on menys ho esperàvem)

camp, plantes

A l'arbre caigut, tots li fan llenya (Tots es trauen del damunt la causa de possibles problemes)

plantes

A l'Ascensió cireretes a muntó. A la plana, sí, a la serra, no (A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana))

mesos, festivitats, plantes, camp

A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc (L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada és un edifici religiós al terme de la Selva del Camp a la província de Tarragona)

llocs, plantes

A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi (Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa)

estacions, beure, vinya, plantes

A l'hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits

camp, plantes

A l'oliver li fas mal i et dóna bé (La poda li dóna vigor)

plantes

A l'olor de la tonnyina, s'escaròta l'albarginia (Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona)

animals, amor, plantes

A la caiguda de la fulla [o pàmpol] (En l'època en què cau la fulla, a la tardor)

maneres de dir, plantes

A la collita, veurem els fesols (Vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans)

camp, plantes

A la dona i la lletuga, per la cintura (És per on s’agafen més còmodament i amb delicadesa)

plantes, persones

A la gent de treball, no els treguis l'all (Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany)

gent, plantes, treball

A la primavera, cames de figuera (És temps de rebrotar les plantes)

plantes, estacions

A la rosa, l’amor s’hi posa; al clavell, fa com aquell

amor, plantes

A la tardor, cauen les fulles a muntó (Certament)

estacions, plantes

A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord [trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus] (És un advertiment fet amb un joc de paraules)

menjar, plantes

A la Vall de la Gallinera les dones volen saber, en una lliura de cireres, quants pinyols poden haver (Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta)

persones, plantes, llocs

A les avellanes, foc i flames (Ja comença el fred i les cases van gelant-se)

oratge, mesos, plantes

A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves (Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més)

menjar, plantes

A l’abril i maig fes farina per a tot l’any (És quan maduren els cereals i se’n seguen les espigues)

camp, mesos, plantes

A l’Advent, els naps es visten i nosaltres ens despullem (En primavera, els vegetals fullen i les persones van llevant-se roba de vestir)

festivitats, plantes, indumentària

A l’almàssera i al molí, el dinar al si [almàssera = premsa d’olives / al si = damunt, baix del braç, en la mà] (Aconsella dur-se el menjar a qui ha de passar la jornada en el tall o lluny de casa)

plantes, menjar

Pàgina 1 de 54.

El Refranyer