`

Refranys amb la paraula Ada

maneres de dir

Una vegada per sempre

Definitivament, d'una manera definitiva, posant fi a una cosa, a un afer sense donar lloc a tornar-hi

maneres de dir

Una vegada...una vegada

Expressió distributiva

parlar maneres de dir

Va de callada

Se suposa, no cal dir-ho

maneres de dir joc

Val i ratlla i pilota encalada

Expressió amb la qual es designa una situació de total indecisió

maneres de dir

Val més això que una ensopegada

Aprofitem el que tenim o el que ens donen

maneres de dir

Val més el fregall que l’escurada

Adverteix que la manutenció sol ser més dispendiosa que no el benefici

parlar

Val més la paraula callada que la dita

No s’hi guanya res explicant els problemes

treball

Val més la terra que l’escurada [terra = terreta d’escurar]

Es diu quan l’esforç és més gran que el profit

ensenyar

Val més llegir mil vegades un llibre que mil llibres una vegada

És una manera de dir que la reflexió il·lustra més que la lectura superficial

animals

Val més ser cap d'arengada que no cua de lluç

Vol dir que convé més tenir un domini petit que estar sota les ordes d'un dominador, encara que aquest sia molt brillant

cos huma diners

Val més un dit de cervell que una quarterada a l'Horta

Vol dir que és molt millor la intel·ligència que la riquesa

animals menjar

Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

menjar animals

Val més una arengada en pau que una perdiu en guerra

Aconsella preferir viure modestament en pau a nadar en l’abundància momentàniament

maneres de dir

Veges tu si la cansalada és de pollastre!

Expressió que s'usa per a matisar algun fet que resulta insòlit o sorprenent

oratge mar

Vent marí sobre gelada, pluja o nevada

Si a continuació d’una gelada bufa vent carregat d’humitat, és previsible que descarregue l’aigua en suspensió que transporta al gelar-se

vinya

Verema mullada, vi aigualit

Després de ploure molt, el raïm està aigualit, com la resta de la fruita

camp animals vinya persones

Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada

Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya

parentiu casa

Ves a casa de tia, però no cada dia

Convé mantenir una relació però sense abusar

maneres de dir

Veure de rampellada

Veure'l de costat, ràpidament, sense mirar-lo tot dret

maneres de dir

Veure de raspallotada [o de raspallada]

1. Es diu d’algú o d’alguna cosa que s’ha vist massa fugaçment, que ens passa fregant. Arranar, passar arran; d'escallimpantes, d'esquitllentes, d’esquitllada, de raspalló. 2. També es diu d'allò que es fa sense parar-hi atenció o que es veu durant molt poca estona. Apressadament, de correguda, sense aturar-se, sense entretenir-se, d'escallimpantes, d'esquitllentes, d’esquitllada, de raspalló

maneres de dir mort

Veure's la pedregada a sobre

Veure's en perill greu de mort

maneres de dir

Viatge d'anada i tornada

Viatge que es fa per diferents llocs i es torna al punt d'eixida

parentiu

Vídua honrada, porta barrada [o tancada]

Pel fet de no tenir marit poden eixir-li pretendents, i la millor manera de preservar l’honra i evitar la maledicència del veïnat és tenir sempre la porta tancada sobretot per als homes

camp

Vinga l’anyada encara que siga tardana

És preferible que es retarde la collita que no tindre’n

animals maneres de dir

Volada de coloms

Es diu d'una acció feta amb la finalitat de distreure a qualcú

persones vinya festa

Voler la dona torrada i el vi i la bota

Es diu per a referir-se a aquelles persones que volen festes sense gastar-se un xavo

parlar treball

Xerrada que xerrada i l'escurà a la pica

Es refereix a algú que per parlar, deixa de fer la seva feina

persones

Xica pigada, xica estimada

L’originalitat i raresa de les pigues de rossor en el rostre desperta generalment curiositat, simpatia o atracció. Quan es combinen amb el cabell pèl-roig, els sentiments poden ser contradictoris: de passió o de rebuig

parentiu animals

Xiquets i gossos, cadascú els d’ell

A ningú li agrada aguantar les molèsties dels altres