Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol
Les persones solen canviar d’idea, d’actitud... segons els convé
Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol
Vol dir que en ple hivern és millor no sortir gaire de nit
Significa que a la nit convé menjar poc, tot just allò que es necessita per a no caure
Es diu perquè el dia a la tardor ja és curt
Convé gitar-se d’hora
A la matinada. A les primeres hores del dia
A la fi del dia, a les darreres hores de la tarda, entre dues clarors
Quan ja és molt avançada la nit, quan ja fa molta fosca
Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol. Al capvespre. A entrada de fosc, a hora foscant, a boca nit
Quan comença a haver-hi claror de dia, però encara no es veu el sol, o se'n comença de veure un poc. A punta de dia, a punta de sol, quan comença a clarejar, quan clareja el dia, quan trenca el dia, a l'alba
Després de la posta del sol, quan ja es fa fosc. Al capvespre, a entrada de fosc -o de nit-, quan ja fosqueja, a boca -o boqueta- de nit -o de fosc, a poqueta nit, a hora foscant, a hora baixa, a la caiguda del sol, a la posta
23 abril. Segons sembla, durant aquesta data un dia d'hivern és inusual que passi, i si es produeix el més probable que sigui l'últim i únic de la primavera.
11 novembre. Tenen la mateixa durada el dia i la nit: és l’equinocci d’hivern
Quan la força del sol ja minva. Quan el sol dóna el baix, cap al tard, quan el sol va cap a la posta, al capvespre, a l'horabaixa, a sol colgant
A les darreres hores de la tarda. Quan el sol ja és a la posta. Al vespre, al capvespre, quan llostreja, al crepuscle
Recomana acollir les bones coses però estar previngut contra les dolentes
Fa referència del temps que fa al mes de maig, que sol ser plujós
Aclarir-se el cel deixant-se veure un tros de cel sense núvols. Asserenar-se, aclarir-se, estritllar-se, alçar-se l'oratge
A l'estiu, cap a les vuit del vespre, les dones aprofitaven l'hora de sol que encara quedava per anar a cosir les xarxes que havien fet malbé els dofins
Anar de forma capritxosa. Uns dies més i uns altres dies menys. Va com va, depèn dels dies, té dies de tot, segons els dies, hi ha dies de tot
Eixir el sol, començar a haver-hi claror
[follia = bogeria, destrellat]. Es diu per a restar importància a les coses serioses, greus o preocupants de la vida
Hom ho diu d'una cosa que es demana només amb un dia de temps. Que es fa o s'ha de fer en molt poc temps. D'un dia per l'altre, a més córrer, amb presses, improvisadament, d'avui per avui, a corre-cuita
Salutació quan es desitga al temps que puga menjar
Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d'escudella dinava i moltes vegades no menjava res més
Fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí
Dia esplèndid, sobretot si és a l'hivern
Salutació quan no interessa que ploga
Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
Quan una cosa s'acaba, com els ciris, l'oli del cresol. En apagar o anar-se'n la llum
Fórmula de salutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
Expressió que es diu quan un se'n va al llit a dormir
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei
Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
Es diu per indicar que s'ha acabat, que no hi ha res més a fer
Espressió que denota la consumació d'un fet i ja no te remei
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei
S'usa en sentit figurat per indicar, humorísticament, la pèrdua total d'una cosa, la consumació d'un fet que ja no té remei, per donar per acabat un assumpte, etc.
La vida ens dóna lliçons i dia a dia adquirim experiència
Significa que les coses repetitives, per agradables que siguen, acaben cansant
Significa que les coses repetitives, per agradables que siguen, acaben cansant
Significa que les coses repetitives, per agradables que siguen, acaben cansant
Es refereix a la importància del temps, per curt que sia, en certs casos
Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions
Formes emfàtiques vulgars per a dir ‘cada dia’
La vida ens dóna lliçons i dia a dia adquirim experiència
Periode de temps que va des de divendres al vespre fins a diumenge a la nit