`

Refranys vinya

menjar vinya

A bon bocí, bon got de vi

La menjada consistent demana beguda consistent

vinya beure

A bóta buida, no hi ha que punyir

Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho

llocs vinya

A Capellades, molins, i a La Beguda, raïms

Pobles de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona

persones vinya menjar casa

A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi

Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes

estacions oficis vinya

A casa del vinater bona tardor i mal hivern

Després de vendre el producte, l’economia es ressent

vinya

A Cubells volen la dona borratxa i el vi als pitxells. .

pitxell: gerro amb broc per a servir aigua o vi

mesos plantes vinya

A l'agost, figues i most

Expressió que reflecteix una realitat agrícola

menjar bona estacions oratge vinya

A l'hivern, bona escudella i vi calent

És una bona manera per combatre el fred

estacions beure vinya plantes

A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi

Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa

vinya parentiu

A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida

Un poc masclista, significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters

vinya

A les penes punyalades i al patir un got de vi

Recomana ser optimista. No voler fer cas dels mals moments

vinya

A les penes, punyalades i, darrera, gots de vi

Cal no desanimar-se malgrat que es passin certs moments penosos i sobreposar-se a les males situacions

vinya consells

A les penes, punyalades, i un got de vi més

Significa que quan tenim disgusts convé distreure'ns amb festes i begudes

vinya persones oratge mesos amor

A l’agost, ni dona ni most.

El ple de la calor mitiga la sexualitat i madura els xinglots de raïm, que es colliran al setembre

beure vinya dormir

A mal llit, matalaf de ví

Es refereix a les persones aficionades a l'alcohol

menjar vinya beure

A menjar curt, vi pur

Ressalta l’excel·lència del vi com a acompanyament de qualsevol menja

maneres de dir vinya

A molt vi, poc cap

L'abús del vi enterboleix les idees i la capacitat de reacció

festa persones beure vinya

A on no hi ha vi, no va el fadrí

A la gent jove l’atrau la festa, no els actes seriosos

beure oratge vinya aigua

A Ponent, l'aigua freda i el vi calent

És una dita que als valencians l'usa quan està bufant el vent de l'oest. Aquí, a València aquest vent és càlid i la nostra millor autoprotecció és beure aigua freda o vi sol

plantes vinya beure

A raïm verdosenc, vi agrenc

Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat

sants vinya mesos

A Sant Martí tapa la bóta del teu vi (11 novembre)

De la collita de raïm del setembre fet most i fermentat a l’octubre, ja hem obtingut el vi, que convindrà reservar per a la família

animals mesos vinya sants

A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, despatxa el criat i mata el rossí (11 novembre )

Convé fer reserva càrnia per a l’hivern, mentre que el vi novell ja ha madurat

camp mesos plantes sants vinya

A Sant Mateu, verema i batolla arreu (21 setembre)

[batollar = batre a mà] És temps de collir el raïm i tirar els fruits secs a terra

mesos vinya sants plantes

A Santa Anna, raïms a la plana (26 de juliol)

Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud

llocs vinya

A Valls hi ha bon vi i els xiquets ho poden dir

capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona

plantes vinya

Abans de veremar, el cànem a amarar

En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa

vinya

Abocar [o versar] vi, porta sort

Es diu per a restar importància al fet que s’haja tombat alguna copa de vi en taula

vinya

Acabat el vi, fora la bóta

Quan les coses han arribat al seu fi és millor no enyorar-les sempre, perquè ja no tenen remei. Quan la bóta està buida, no té sentit que estiga a la vista, perquè ens incita a beure. Més val retirar-la que estar patint

camp mesos vinya

Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys

La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar

vinya mesos camp

Agost i verema tots els dies no aplega

La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar

vinya mesos camp

Agost i veremar, cada dia no es fa

La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar

aigua mesos oratge plantes vinya

Aigua a l'agost, safrà, mel i millor most

La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més

aigua plantes vinya

Aigua a les figues, i a les peres, vi

Cada líquid ajuda a ressaltar el sabor de cada fruita

vinya salut beure aigua

Aigua amb vi, pels espantats

Rebaixar el vi no és per a persones normals i sanes, però pot servir com a calmant si no tenim til·la

mesos camp vinya oratge

Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner

Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat

oratge vinya plantes camp mesos

Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner, i la pica d'oli també

Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i les oliveres

vinya

Aigua de pixarelles

Vi de poc grau

mesos camp aigua plantes sants vinya

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa (24 juny)

La pluja en aquest moment no convé ni a la vinya, perquè li lleva dolçor al raïm, ni al blat, que ja està granat

plantes sants vinya mesos camp aigua

Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi (19 agost)

Ja solen estar segats els cereals i prou desenvolupats els xinglots de raïm

mesos aigua vinya oratge plantes

Aigua d’agost, safrà, mel i most

Manifesta la bondat de la pluja estival

aigua cos huma menjar salut beure vinya

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell

Els aliments a temperatures anormals no són sans

vinya aigua

Aigua i foris, que, de vi, no en plou

Les coses naturals són preferibles a les transformades o artificials

mesos aigua festivitats oratge plantes vinya

Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most (15 agost)

Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà

oratge vinya sants plantes aigua mesos camp

Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi (20 agost)

Les pluges agostines no afavoreixen els cerealn ni la vinya, sinó que baden les espigues iels xinglots del raïm, que ja estàn madurs

aigua mesos plantes sants vinya

Aigua per sant Bernardí lleva pa i no dóna vi [20 maig]

L'aigua no és bona ja pels sembrats i les vinyes encara no la necessiten

oratge sants vinya aigua mesos

Aigua per Sant Joan, vinagre és per Nadal

La pluja a les portes de l’estiu és molt beneficiosa per als cultius, ben contràriament que la de l’hivern

vinya maneres de dir

Aigua, Senyor! que de vi ja en venen

Exclamació que es diu quan plou, i també irònicament, quan plou massa

vinya beure

Aiguardent de tenda i vi de taverna

Fins les coses roïnes serveixen per a alguna cosa

vinya vell beure persones

Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir

L’alcohol, en general, dóna alegria a la joventut i perjudica la vellesa

beure vinya

Aiguardent i vi, borratxo fi

Qui és habitual de l’alcohol és alcohòlic

oratge vinya aigua

Aire de ponent, l’aigua fresca i el vi calent

La calor de ponent es combat amb aquestes begudes: l’aigua per a refrescar i el vi per a dormir

maneres de dir vinya

Aixarop de pàmpol

Referir-nos al vi d'una manera graciosa o humorística

maneres de dir vinya cos huma

Aixecar el cap a una bóta

Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar

vinya diners

Això s'acabarà, pujant el vi

Es refereix a quan paguen justos per pecadors

vinya menjar

Al bon caldo, el vi li fa coixí

En un bon caldo hi ha que menjar un bon vi

menjar bona vinya

Al bon caldo, el vi li obri el camí

El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges

vinya beure bona oficis

Al bon tastador, que el vi no li passi del galló [galló = campaneta, glotis]

A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se

bona beure vinya

Al bon vi no li cal pregó

Els bons productes no necessiten publicitat perquè la seua publicitat és la seua pròpia qualitat