vinya

A Batea el parellada: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i garnatxa

[Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona]. Ressalta la tradició vinícola de la Terra Alta: a Batea es destaca el parellada (un vi blanc tradicionalment més lleuger o fresc), mentre que Gandesa és reconeguda per la qualitat dels seus vins dolços de moscatell i els negres de garnatxa.

llocs vinya

A bon bocí, bon got de vi

La menjada consistent demana beguda consistent

menjar vinya

A bóta buida, no hi ha que punyir

Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho

vinya beure

A bóta buidada no cal prémer-la

Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho.

vinya beure

A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres

És la ració recomanada

persones vinya beure menjar

A Capellades, molins, i a La Beguda, raïms

Pobles de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona

llocs vinya

A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi

Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes

persones vinya menjar casa

A casa del vinater bona tardor i mal hivern

Després de vendre el producte, l’economia es ressent

estacions oficis vinya

A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer

Són tres aliments bàsics

menjar vinya plantes

A Cubells volen la dona borratxa i el vi als pitxells.

Pitxell: gerro amb broc per a servir aigua o vi

vinya

A finals d'agost, ja està prop el most

Les veremes s'acosten, la collita de la vinya ja s'albira.

mesos vinya

A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, però no l'ompliràs

[Mallol: vinya jove (o una plantació nova de ceps)]. Al juliol, el raïm ja es veu i el pagès, amb ganes de collir, ja agafa la cistella i se'n va cap al camp. Però tot i que ja hi ha fruit, el raïm encara és verd o no ha crescut prou. Per tant, podràs passejar la cistella pel camp (la duràs), però encara no és el moment de la verema i tornaràs a casa pràcticament de buit (no l'ompliràs).

camp mesos vinya

A l'agost el raïm ja posa most.

vinya plantes mesos

A l'agost ja hi ha most

mesos vinya

A l'agost recull el most.

vinya

A l'agost, figues i most

Expressió que reflecteix una realitat agrícola

mesos plantes vinya

A l'hivern, bona escudella i vi calent

És una bona manera per combatre el fred

menjar bona estacions oratge vinya

A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi

Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa

estacions beure vinya plantes

A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent

Vol dir que quan algú ja està sota els efectes de l'alcohol, perd el criteri i la capacitat de distingir si el que beu és de bona o de mala qualitat.

persones vinya beure

A l'ombra de l'amo creix la vinya.

vinya

A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi

Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.

vinya

A la casa que hi ha ram és senyal que hi venen mam, i si el ram és de pi, és senyal que hi venen vi.

vinya casa

A la dona borratxa se li fa el vi agre

vinya

A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida

Un poc masclista, significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters

vinya parentiu

A la tarda, molt vi i poca aigua

És una crítica a qui beu vi sempre. Fa referència a una tradició antiga de consum de vi en detriment de l'aigua, valorant el vi per la seva capacitat energètica i higiènica en temps passats.

vinya

A la vinya del desert, quan més se li posa més perd

vinya

A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir.

vinya

A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.

vinya vell persones casa animals

A les penes punyalades i al patir un got de vi

Recomana ser optimista. No voler fer cas dels mals moments

vinya

A les penes, punyalades i, darrera, gots de vi

Cal no desanimar-se malgrat que es passin certs moments penosos i sobreposar-se a les males situacions

vinya

A les penes, punyalades, i un got de vi més

Significa que quan tenim disgusts convé distreure'ns amb festes i begudes

vinya consells

A l’agost, ni dona ni most.

El ple de la calor mitiga la sexualitat i madura els xinglots de raïm, que es colliran al setembre

vinya persones oratge mesos amor

A mal llit, matalaf de ví

Es refereix a les persones aficionades a l'alcohol

beure vinya dormir

A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent

animals vinya parentiu

A menjar curt, vi pur

Ressalta l’excel·lència del vi com a acompanyament de qualsevol menja

menjar vinya beure

A molt vi, poc cap

L'abús del vi enterboleix les idees i la capacitat de reacció

maneres de dir vinya

A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi

Aconsella beure amb moderació.

mal salut vinya beure

A on no hi ha vi, no va el fadrí

A la gent jove l’atrau la festa, no els actes seriosos

festa persones beure vinya

A poc vi, molt ull

cos huma vinya

A Ponent, l'aigua freda i el vi calent

És una dita que als valencians l'usa quan està bufant el vent de l'oest. Aquí, a València aquest vent és càlid i la nostra millor autoprotecció és beure aigua freda o vi sol Quan bufa aquest vent sec i càlid, la saviesa popular recomana beure aigua fresca per a refrescar-se i prendre el vi calent per a evitar problemes de salut, una pràctica sovint associada a la sequedat.

aigua oratge vinya beure

A qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li poden dir boig.

L'economia rural aconsella no vendre el blat per aquest temps, puix que, com tot just s'han acabat les messes i és al fort de la collita, és quan més abunda i quan va a preu més baix.

vinya

A raïm verdosenc, vi agrenc

Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat

plantes vinya beure

A Rubí, noies i bon vi.

vinya

A sant Jaume i santa Anna, raïm en la Plana

Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Indica que cap a l'acabament del juliol ja es pot trobar raïm primerenc (el raïm ja està madur, pintat o a la taula). És una dita típica del camp que senyala l'inici de la collita de la vinya, especialment a la Plana de Castelló o la Plana d'Utiel-Requena.

mesos plantes sants vinya

A Sant Josep, lo cep descobert

19 març. Les vinyes comencen a brotar. Antigament, per protegir els ceps del fred de l'hivern, se'ls tapava la base amb terra (s'aterraven). Al voltant de Sant Josep, quan el risc de gelades fortes ja ha passat, cal descalçar-los o "descobrir-los" perquè el sol escalfe la soca i la planta comence a brollar.

mesos sants vinya

A Sant Martí tapa la bóta del teu vi

11 novembre. De la collita de raïm del setembre fet most i fermentat a l’octubre, ja hem obtingut el vi, que convindrà reservar per a la família. És el moment de tapar les bótes perquè el vi reposi i no es faci malbé amb l'aire.

mesos sants vinya

A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, despatxa el criat i mata el rossí

11 novembre. Mata el porc: La despensa s'omple de proteïna per als mesos de fred. Enceta el vi: Es tasta la collita nova per celebrar la feina feta. Despatxa el criat: Com que a l'hivern hi ha poca feina al camp (les hores de sol són poques), l'amo estalviava sous acomiadant els mossos fins a la primavera. Mata el rossí (o el cavall vell): Si l'animal ja no podia treballar, no valia la pena gastar civada per mantenir-lo durant l'hivern; una decisió freda de pura supervivència.

animals mesos sants vinya

A Sant Mateu, verema arreu

21 setembre. Aquesta dita marca el moment àlgid de la collita del raïm. Al voltant del 21 de setembre, la majoria de les vinyes de clima mediterrani ja han assolit el punt òptim de maduració.

camp mesos sants vinya

A Sant Mateu, verema i batolla arreu

21 setembre. [batollar = batre a mà]. Indica l'inici generalitzat de la verema i la batolla, és a dir, el moment de collir el raïm i tirar els fruits secs (com ametles o avellanes) a terra. És una dita que marca el pas de l'estiu a la tardor i el ple auge de la collita.

camp mesos plantes sants vinya

A Santa Anna, raïms a la plana

26 de juliol. És una predicció agrícola sobre la maduració primerenca de la fruita a l'estiu. Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud (com la Plana de Castelló o l'Horta).

mesos plantes sants vinya

A Santanyí, poca aigua i gens de vi.

[Santanyí és una vila i municipi de Mallorca]. Es diu perquè el terme d'aqueixa vila no té bones fonts i té molt poca vinya.

vinya

A Valls hi ha bon vi i els xiquets ho poden dir

capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona

llocs vinya

A vinya tova, pagès fort.

vinya

A vinya vella, amo nou.

Necessita empenta perquè sigui rendible.

oficis vinya

Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar.

vinya

Abans de deixar herència a nebot, beu-t’ho en vi tot

vinya parentiu beure

Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede

La verema sol començar al setembre

vinya mesos camp

Abans de Sant Josep ni trascolis el vi ni podis el cep.

19 març. És el consell de prudència per excel·lència: no tingues pressa, que el març és traïdor. Si trascoles el vi (el passes d'un recipient a un altre per netejar-lo de les mares) abans de Sant Josep, corres el risc que encara vinga algun fred sobtat o canvi de pressió que tèrbol el vi o l'arruine. Si podes massa prompte i ve una gelada tardana (les famoses "gelades de març"), el brot nou morirà.

camp mesos sants vinya

Abans de veremar, el cànem a amarar

En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa

plantes vinya

Abocar [o versar] vi, porta sort

Es diu per a restar importància al fet que s’haja tombat alguna copa de vi en taula

vinya

Abril finit, el cep florit.

Perquè arriba el maig, el mes de les flors.

vinya

Abril rigorós, pa i vi abundós

Un mes d'abril gelat i copiós en precipitacions comporta una bona reserva de gra.

menjar mesos vinya

Acabat el vi, fora la bóta

Quan les coses han arribat al seu fi és millor no enyorar-les sempre, perquè ja no tenen remei. Quan la bóta està buida, no té sentit que estiga a la vista, perquè ens incita a beure. Més val retirar-la que estar patint

vinya

Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys

La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar

camp mesos vinya

Agost i verema tots els dies no aplega

La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar

vinya mesos camp

Agost i veremar, cada dia no es fa

La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar

vinya mesos camp

Agost, most; i setembre, vi per vendre

mesos vinya

Ai, mallol, quan seràs vinya! [mallol = cep, vinya jove] Critica qui, sent físicament adult, és mentalment immadur)

persones vinya

Aigua a l'agost, safrà, mel i millor most

La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més

aigua mesos oratge plantes vinya

Aigua a les figues, i a les peres, vi

Cada líquid ajuda a ressaltar el sabor de cada fruita

aigua plantes vinya

Aigua amb vi, pels espantats

Rebaixar el vi no és per a persones normals i sanes, però pot servir com a calmant si no tenim til·la

vinya salut beure aigua

Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner

Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat

mesos camp vinya oratge

Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner, i la pica d'oli també

Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i les oliveres

oratge vinya plantes camp mesos

Aigua de pixarelles

Vi de poc grau

vinya

Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam

24 juny. Avisa que si plou per Sant Joan, la collita de vi i cereals serà dolenta. Aquesta pluja inoportuna, just quan la vinya necessita sol, malmet la producció (celler buit) i provoca escassetat d'aliments (molta fam).

aigua camp mesos oratge plantes+1

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa

24 juny. És una dita popular catalana que adverteix sobre els efectes negatius de la pluja al voltant del 24 de juny. Segons la tradició agrícola, la pluja en aquesta data perjudica greument les collites de cereals (pa) i les vinyes (vi).

aigua camp mesos plantes sants+1

Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi

19 agost. Avisa que les pluges en aquesta data solen ser perjudicials, ja que no ajuden a la collita de gra ("no dóna pa") i malmeten la verema o el vi ("lleva vi"). Indica una aigua inoportuna que a més sol ser freda, segons la tradició.

aigua camp mesos plantes sants+1

Aigua d’agost, safrà, mel i most

Manifesta la bondat de la pluja estival

mesos aigua vinya oratge plantes

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell

Els aliments a temperatures anormals no són sans. Barrejar aigua freda amb vi calent (o pa calent, segons variants) és perjudicial per a la salut, causant mals de panxa, digestions pesades i dolors estomacals. El refrany aconsella moderació i evitar contrastos tèrmics extrems en els aliments per al benestar del ventrell.

aigua cos huma menjar salut vinya+1

Aigua i foris, que, de vi, no en plou

Les coses naturals són preferibles a les transformades o artificials

vinya aigua

Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most

15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà

aigua festivitats mesos oratge plantes+1

Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi

20 maig. Sant Bernardí de Siena. Adverteix dels efectes de la pluja tardana de primavera: "Lleva pa": La pluja a finals de maig pot fer malbé el cereal (el blat per fer el pa) que ja està gran i a punt de sega, ja que l'aigua pot "encamallar" (tombar) les espigues o fer que el gra es podreixi. "No dóna vi": L'excessiva humitat no beneficia el cep, que ja està en floració o formant el fruit; al contrari, pot afavorir l'aparició de fongs i malalties que arruïnen la collita de raïm.

aigua camp mesos oratge plantes+2

Aigua per Sant Joan, vinagre és per Nadal

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Refrany català que adverteix que la pluja a finals de juny (Sant Joan) és molt perjudicial per a la vinya. Aquesta humitat inoportuna afavoreix les malalties del cep, espatllant el raïm i provocant que el vi resultant sigui agre o de mala qualitat quan arribi el Nadal.

aigua mesos oratge sants vinya

Aigua [o pluja] per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa

25 maig. S'utilitza per indicar que les pluges durant aquestes dates són perjudicials per a la vinya (afecten la floració, reduint la collita de vi) i no beneficien especialment els conreus de cereals, anunciant una mala anyada en general.

aigua camp mesos sants vinya

Aigua, Senyor! que de vi ja en venen

Exclamació que es diu quan plou, i també irònicament, quan plou massa

vinya maneres de dir

Aiguardent de tenda i vi de taverna

Fins les coses roïnes serveixen per a alguna cosa

vinya beure

Aiguardent del vi dolent.

vinya

Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir

L’alcohol, en general, dóna alegria a la joventut i perjudica la vellesa

vinya vell beure persones

Aiguardent i vi, borratxo fi

Qui és habitual de l’alcohol és alcohòlic

beure vinya

Aire de ponent, l’aigua fresca i el vi calent

És una dita que als valencians l'usa quan està bufant el vent de l'oest. Aquí, a València aquest vent és càlid i la nostra millor autoprotecció és beure aigua freda o vi sol Quan bufa aquest vent sec i càlid, la saviesa popular recomana beure aigua fresca per a refrescar-se i prendre el vi calent per a evitar problemes de salut, una pràctica sovint associada a la sequedat.

aigua oratge vinya

Aixarop de pàmpol

Referir-nos al vi d'una manera graciosa o humorística

maneres de dir vinya

Aixecar el cap a una bóta

Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar

maneres de dir vinya cos huma

Això és una vinya!

vinya

Això s'acabarà, pujant el vi

Es refereix a quan paguen justos per pecadors

vinya diners

Al bon caldo, el vi li fa coixí

En un bon caldo hi ha que menjar un bon vi

vinya menjar

Al bon caldo, el vi li obri el camí

El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges

menjar bona vinya

Al bon malloll al cap de quatre anys ja és vinyol.

[Mallol: Vinya jove, el primer any que és plantada].

vinya

Al bon tastador, que el vi no li passi del galló

[galló = campaneta, glotis]. A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se

bona oficis vinya beure

Al bon vi no li cal pregó

Els bons productes no necessiten publicitat perquè la seua publicitat és la seua pròpia qualitat

bona beure vinya

Al bon vi, cuitar-hi

El vi bo és tan agradable que correm el perill de no saber parar de beure’n

bona beure vinya