Refranys vinya

A Batea el parellada: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i garnatxa (Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona)

llocs, vinya

A bon bocí, bon got de vi (La menjada consistent demana beguda consistent)

menjar, vinya

A bota buida, no hi ha que punyir

vinya

A bóta buida, no hi ha que punyir (Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho)

vinya, beure

A bóta buidada no cal prémer-la

beure, vinya

A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres (És la ració recomanada)

persones, vinya, beure, menjar

A Capellades, molins, i a La Beguda, raïms (Pobles de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona)

llocs, vinya

A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi (Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes)

persones, vinya, menjar, casa

A casa del vinater bona tardor i mal hivern (Després de vendre el producte, l’economia es ressent)

estacions, oficis, vinya

A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer (Són tres aliments bàsics)

menjar, vinya, plantes

A Cubells volen la dona borratxa i el vi als pitxells. (pitxell: gerro amb broc per a servir aigua o vi).

vinya

A finals d'agost, ja està prop el most

vinya, mesos

A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, però no l'ompliràs [El mallol és la vinya jove, la que més força productiva té] (El raïm es verema a final d’agost o començ de setembre segons la zona)

vinya, camp, mesos

A l'agost el raïm ja posa most.

vinya, plantes, mesos

A l'agost ja hi ha most

mesos, vinya

A l'agost recull el most.

vinya

A l'agost, figues i most (Expressió que reflecteix una realitat agrícola)

mesos, plantes, vinya

A l'hivern, bona escudella i vi calent (És una bona manera per combatre el fred)

menjar, bona, estacions, oratge, vinya

A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi (Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa)

estacions, beure, vinya, plantes

A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent

vinya, persones, beure

A l'ombra de l'amo creix la vinya.

vinya

A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi

vinya

A la casa que hi ha ram és senyal que hi venen mam, i si el ram és de pi, és senyal que hi venen vi.

vinya, casa

A la dona borratxa se li fa el vi agre

vinya

A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida (Un poc masclista, significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters)

vinya, parentiu

A la tarda, molt vi i poca aigua

vinya

A la vinya del desert, quan més se li posa més perd

vinya

A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir.

vinya

A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.

vinya, vell, persones, casa, animals

A les penes punyalades i al patir un got de vi (Recomana ser optimista. No voler fer cas dels mals moments)

vinya

A les penes, punyalades i, darrera, gots de vi (Cal no desanimar-se malgrat que es passin certs moments penosos i sobreposar-se a les males situacions)

vinya

A les penes, punyalades, i un got de vi més (Significa que quan tenim disgusts convé distreure'ns amb festes i begudes)

vinya, consells

A l’agost, ni dona ni most. (El ple de la calor mitiga la sexualitat i madura els xinglots de raïm, que es colliran al setembre)

vinya, persones, oratge, mesos, amor

A mal llit, matalaf de ví (Es refereix a les persones aficionades a l'alcohol)

beure, vinya, dormir

A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent

animals, vinya, parentiu

A menjar curt, vi pur (Ressalta l’excel·lència del vi com a acompanyament de qualsevol menja)

menjar, vinya, beure

A molt vi, poc cap (L'abús del vi enterboleix les idees i la capacitat de reacció)

maneres de dir, vinya

A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi

mal, salut, beure, vinya

A on no hi ha vi, no va el fadrí (A la gent jove l’atrau la festa, no els actes seriosos)

festa, persones, beure, vinya

A poc vi, molt ull

cos huma, vinya

A Ponent, l'aigua freda i el vi calent (És una dita que als valencians l'usa quan està bufant el vent de l'oest. Aquí, a València aquest vent és càlid i la nostra millor autoprotecció és beure aigua freda o vi sol)

beure, oratge, vinya, aigua

A qui ven la llana per la tosa, el blat per l'agost i el vi en most, ja li poden dir boig.

vinya

A raïm verdosenc, vi agrenc (Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat)

plantes, vinya, beure

A Rubí, noies i bon vi.

vinya

A sant Jaume i santa Anna, raïm en la Plana (25 juliol) (26 juliol) (Cap a l'acabament del juliol ja hi ha raïm primerenc)

sants, plantes, vinya, mesos

A Sant Josep, lo cep descobert (19 març)

sants, vinya, mesos

A Sant Martí tapa la bóta del teu vi (11 novembre) (De la collita de raïm del setembre fet most i fermentat a l’octubre, ja hem obtingut el vi, que convindrà reservar per a la família)

sants, vinya, mesos

A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, despatxa el criat i mata el rossí (11 novembre ) (Convé fer reserva càrnia per a l’hivern, mentre que el vi novell ja ha madurat)

animals, mesos, vinya, sants

A Sant Mateu, verema arreu (21 setembre) (És temps de collir el raïm)

sants, vinya, mesos, camp

A Sant Mateu, verema i batolla arreu [batollar = batre a mà] (21 setembre) (És temps de collir el raïm i tirar els fruits secs a terra)

plantes, sants, vinya, mesos, camp

Pàgina 1 de 30.

El Refranyer