animals

A Abrera, per Sant Pere maten la garsa

29 juny. [Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat]. Fa referència a una antiga tradició o llegenda popular d'aquesta vila, que celebra la seua Festa Major el 29 de juny. Fan la festa major i és fama que mengen garsa. Sovint s'utilitzava amb un to de burla o rivalitat per part dels pobles veïns, insinuant que a Abrera eren tan pobres o tan rústics que havien de caçar garses (un ocell que no es considera comestible) per a poder fer el tiberi de la festa.

animals llocs sants

A Agullana, carden llana, pengen lloques a Darnius, a la Jonquera gavatxos i a Sant Llorenç rabatxins

[Municipis gironens de la comarca de l'Alt Empordà]. Els d'Agullana sempre s'havien distingit com a paraires, ja que es cuidaven de la major part de la llana de les comarques pirinenques. Diuen que ells van ser els qui van substituir les agulles d'agavellar la llana per les cardes. Els habitants de Darnius són anomenats satíricament «caganius» per la gent dels pobles veïns. Sant Llorenç de la Muga. «Rabatxins» són unes formigues que nien en els tronchs dels arbres, sobre tot de les oliveres.

animals llocs

A Albalat, les rates pareixen gats

[Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. S'utilitza tradicionalment per suggerir, de forma irònica, que en aquesta localitat, com que és terra de marjal i horta rica amb l'arròs, s'exagera dient que les rates estan tan ben alimentades i són tan grosses que es confonen amb els gats. Moltes vegades, els pobles del voltant fan servir la dita per a dir que a Albalat són tan "especials" o exagerats que fins i tot els animals petits semblen gegants.

animals llocs

A Albalat, lloques

[Albalat de la Ribera, poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. S'utilitza l'apel·latiu de "lloques" (gallines que estan covant els ous i es posen agres o "clueques") per a descriure el caràcter dels seus habitants o per a fer-los la ronya.

animals llocs

A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya

[Municipi barceloní de la comarca del Maresme]. Aquesta dita fa referència a la fama de collidors de cargols que tenen els habitants d'Alella, especialment quan plou i aquests mol·luscs surten a passejar. Només quan els cargols «treuen banya» (després de la pluja).

animals llocs

A Alforja van matar un bou a paraulades

[Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp]. Fa referència a la suposada xerrameca i capacitat de persuasió dels habitants d'Alforja. S'utilitza per definir o descriure algú que parla molt o que és molt insistent.

animals llocs parlar

A Altafulla, mosquits

[Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona]. Fa referència a la presència històrica i abundant d'aquests insectes a la població d'Altafulla, relacionada sovint amb la proximitat de zones humides com la desembocadura del riu Gaià. La dita prové de l'aigua i la vegetació de la desembocadura del Gaià al seu pas per la zona.

animals llocs

A al·lot i mul, p'es cul

Compara un al·lot (un fillet o al·lot jove) amb un mul (un animal de treball, conegut per ser tossut). Tradicionalment significava que, tant a l'animal caparrut com a la criatura que no fa cas o es comporta malament, se'ls havia de corregir amb un cop al cul (és a dir, amb mà dura o càstig físic) perquè reaccionessin i aprenguessin. Avuí vol dir que els càstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal.

animals persones

A animal donat, no li posis peros

Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia

animals donar

A Arbeca, molt bestiar i poca teca

[Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida. Teca: Menjar, substància o feine]. Significa que al municipi d'Arbeca hi havia molta aparença, bestiar o xarrameca, però poc menjar ("teca"), poca substància o poca feina.

animals llocs

A ase magre, tot són mosques [o ple de mosques]

Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres. Ase magre, carregat de mosques, ase vell, carregat de nafres

animals salut

A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll]

Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo per les males

animals oficis

A ase traïdor, verdanc i punyidor

[Verdanc (o verdunc): Branca tendra, flexible i resistent que s'utilitza per pegar o assenyalar. Punyidor: Estri o bastó fi que serveix per punxar, estimular o castigar l'animal perquè es mogui o rectifiqui]. Significa que a les persones tossudes, que no volen obeir o que es porten malament, se les ha de corregir amb fermesa.

animals persones

A Barcelona fins els gossos porten rellotge

[Municipi de la comarca del Barcelonès a la província de Barcelona]. S'utilitza per descriure la vida estressant, ràpida i obsessionada pel temps que es porta a la capital catalana. Tothom té pressa, va fixant-se en l'hora i té l'agenda plena. Fa broma sobre com una gran ciutat com Barcelona intenta ser tan avançada, tecnològica i organitzada que fins i tot els animals semblen haver de complir amb un horari estricte.

animals llocs

A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res

Enfilen uns quants indrets, que enllaça ciutats importants dels Països Catalans, ben distants. És una forma de geografia popular que servia per identificar els pobles per la seva producció o per algun defecte divertit. Barcelona: Les barques (el port i el comerç). Tarragona: El peix (la tradició marinera del Serrallo). València: Les taronges (l'horta). Benavent: "No hi ha res" (una manera de dir que és un lloc petit o menys "important" en comparació).

animals llocs plantes mar

A Barcelona i a Cubells, deu mules són cinc parells

[Barcelona: Municipi de la comarca del Barcelonés a la província de Barcelona. Cublells: Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida]. És una crítica a qui diu alguna obvietat. Fa broma sobre el fet que les coses són iguals a tot arreu (ja sigui a una gran ciutat com Barcelona o a un poble com Cubells) i que no cal explicar coses que tothom sap.

animals llocs

A Benicarló, tots tenen cara de bacó; i a Vinaròs, de gos

[Municipis castellonencs de la comarca del Baix Maestrat. Bacó vol dir porc o porquet]. Es tracta d'una broma veïnal o "bofonada" històrica entre pobles veïns per a fer-se la guitza els uns als altres, rimant els gentilicis o els noms dels pobles amb animals.

animals cos huma llocs

A bèstia que no conegues, no li faces xanxes

[Xanxes: bromes]. Significa que és arriscat prendre’s confiances, ja siga un animal o una persona, quan no el coneixemamb ja que no sabem com pot reaccionar.

animals

A bèstia solta no li cal cabestre

Significa que qui és lliure pot fer el li apetisca. S'aplica a persones independents que fan allò que els ve de gust sense haver de retre comptes.

animals persones

A boca tancada, no entra ni mosca ni alada

És preferible callar que parlar i errar. Aconsella ser discret i mantenir el silenci per evitar dir coses inoportunes, incómodes o que et puguin portar problemes.

animals cos huma parlar

A bon burro, no ho cansis

Si una persona o un animal rendeix molt bé de forma natural, no l'has d'explotar fins a esgotar-lo. Indica que no hem d'abusar de la confiança i la bona voluntad de la gent que ens vol o de la paciència d'una persona treballadora i eficient. S'aplica sovint en l'àmbit laboral o personal per recordar que fer treballar sempre els mateixos (els que mai diuen que no) acaba cremant-los.

amistat animals persones treball

A bon ca, bon os

S'utilitza per a indicar que cadascú troba la seva parella o el seu rival adequat, o bé que davant d'una persona forta, intel·ligent o difícil, en cal una altra de la mateixa categoria per a fer-li front. També indica que a qui treballa bé, té bona disposició o té molta necessitat, qualsevol recompensa o aliment li sembla bo i li treu profit.

animals

A bou flac tot són mosques

Vol dir que quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes. Igual que a un animal prim i dèbil (el bou flac) li molesten més les mosques i no es pot defensar, a una persona que pateix una desgràcia o escassetat li venen tots els revessos alhora.

animals

A bou vell, esquella nova

[Esquella: Campana xicoteta, cilíndrica o quasi cilíndrica, que es posa en el coll dels caps de bestiar que guien un ramat]. Significa que no es pot dissimular la vellesa, el pas del temps o la manca de joventut simplement canviant els elements exteriors, adornant-la o tractant la persona gran com si fos jove.

animals

A bou vell, picarol nou

[Picarol: Esquella xicoteta que es penja al coll d'un animal (cabra, ovella, bou)]. Significa que a una persona gran o experimentada se li posen adorns nous —o se la vesteix i tracta de manera jove o pomposa—, sovint per compensar el pas del temps o l'edat.

animals maneres de dir indumentària

A burra que criï, no li diguis arri

Significa que no s'ha de fer treballar ni fatigar excessivament una burra (o qualsevol animal) que està criant un pollí, ja que les mares que estan alletant tenen les seves energies centrades a cuidar la cria i no han de patir esforços o càrregues secundàries. Aplicat a les persones es diu que les mares que crien estan més pendents de la cria que de l’obligació, que passa a ser secundària.

animals persones

A burro barra

Dit d'una acció o cosa que es fa sense reflexió, de qualsevol manera, a l'atzar o a la babalà i sense pensar en el resultat que donarà. Prové de quan el burro va enganxat a un carro. Quan l'animal s'espantava o es desbocava, es movia de costat a costat colpejant o empenyent les barres del carro de manera descontrolada. Actuar a burro-barra fa referència a aquest moviment caòtic, destructiu i fent anar les coses de qualsevol manera.

animals maneres de dir

A burro donat no li mires l'ouera

Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia. No és educat buscar defectes, analitzar el valor o posar pegues a les coses que et regalen.

animals

A burro gemegador, carrega'l sense por

Significa ue no s'ha de fer cas de les queixes de qui es lamenta per vici o per feblesa exagerada sense un motiu real. Es basa en la idea que l'animal (o la persona) es queixa per costum o per fer-se la víctima, no perquè realment no pugui suportar l'esforç. S'aplica a persones que es lamenten constantment per feina o obligacions que poden assumir perfectament, indicant que se les pot continuar exigint sense por a fer-lis un mal.

animals persones

A burro manso, càrrega amb ell

Invita a aprofitar-se de qui és bondadós. Significa que les persones que són massa bones, submises o que no saben dir que no, sovint acaben rebent totes les feines, responsabilitats o abusos per part dels altres.

animals persones

A burro mort, la civada al rabo

Significa que quan l'ajuda arriba quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte. Si un burro ja és mort, posar-li menjar (civada) al final de la cua no li serveix de res perquè ja no pot menjar. Serveix per criticar o reprendre aquells que intenten solucionar un problema quan el mal ja està fet i s'ha perdut l'oportunitat d'actuar a temps.

animals plantes

A burro mort, la civada, per baix del rabo

Significa que quan l'ajuda arriba quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte. Si un burro ja és mort, posar-li menjar (civada) al final de la cua no li serveix de res perquè ja no pot menjar. Serveix per criticar o reprendre aquells que intenten solucionar un problema quan el mal ja està fet i s'ha perdut l'oportunitat d'actuar a temps.

animals plantes

A burro mort, les garrofes, per baix del rabo

Vol dir que quan algú arriba massa tard per a qualsevol remei, quan un assumpte ja s'ha acabat, una oportunitat s'ha perdut o algú ja ha mort o fracassat, les solucions no tenen ningun efecte. Donar menjar (garrofes) a un animal que ja és mort i, a sobre, posar-s'ho on no pot aprofitar-ho (per baix del rabo), representa una acció totalment inútil, absurda i fora de temps.

animals plantes

A burro tossut, tant és dir-li: xo com arre

["Xo": ordre que es dóna a les bèsties per aturar-se. "Arri" (o arre): ordre per fer-les caminar]. Vol dir que és inútil raonar, insistir o intentar convèncer algú que és molt tossut o caparrut. Si un burro s'entossudeix i no vol fer cas, tant li fa que li diguis que s'aturi com que tiri endavant; no ho farà perquè no vol obeir. S'utilitza per referir-se a algú que s'entesta en una posició o que ignora els consells i advertències, fent que qualsevol argumentació sigui una pèrdua de temps.

animals persones

A burro vell, albarda nova

[Albarda: És la peça de l'arnés que es posa sobre el llom de les bèsties de càrrega per protegir-les i subjectar la càrrega]. Vol dir que la vellesa o la manca de joventut s'intenta dissimular o adornar amb elements nous o decoratius. Igual que posar una albarda flamant a un ase vell no li torna la joventut ni les forces, a vegades les persones intenten tapar els anys o els defectes amb roba nova, complements o vanitats.

animals persones vell

A ca gros no cal dir-li quisso

[Quisso: És una paraula (o onomatopeia) que s'utilitza per dir-li o cridar un gos petit, o el soroll (ks-ks) per cridar un gos]. Significa que no s'ha de prendre a broma, enganyar ni tractar amb condescendència o menyspreu algú que és poderós, experimentat o perillós perquè convé no despertar la possible ira de qui puga resultar-nos perjudicial. Dir "quisso" a un gos gros o vell és com tractar-lo de poca cosa o infantilitzar-lo.

animals

A ca magre, moltes puces

Significa que quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes. S'utilitza per expressar que, quan les coses van malament, sovint sorgeixen nous contratemps que ho compliquen encara més.

animals

A cada ocellet li agrada el seu niuet

Significa que la pròpia llar, entorn o ambient és el lloc on tothom se sent més a gust, còmode i feliç. També s'aplica sovint per indicar que cadascú sol estar satisfet amb les seues pròpies coses, la seua família o el seu mode de vida.

animals casa persones

A Canet lo Roig, raboses; a Traiguera, gats; a la Jana, jueus i a Xert, caragolats.

[Municipis castellonencs (Baix Maestrat)]. A Canet lo Roig, raboses: Atribueix als habitants el caràcter astut o murri de la rabosa. A Traiguera, gats: Es refereix a persones que vigilen molt el seu territori, esquerpes o ensutzades. A la Jana, jueus: se'ls associa de comerciants durs, gasius i estalviadors. Xert, caragolats: Fa al·lusió a un caràcter presumit, i tancat en si mateix (com un caragol en la seua conca) o, a la tradició de replegar i menjar caragols.

animals llocs

A carn de llop, dent(s) de gos

Significa que davant d'una persona agressiva, perillosa o de mala fe (el llop), cal algú que sàpiga respondre amb la mateixa contundència o astúcia (la dent del gos).

animals

A carro estacat tot és ajuda

Significa que quan un carro ha quedat encallat o atrapat (estacat) al fang, qualsevol petita ajuda, per minsa que sigui, és benvinguda per poder-lo desallotjar i fer-lo tirar endavant. En un sentit més ampli, s'utilitza per expressar que en moments de gran dificultat o quan estem en un atzucac, qualsevol col·laboració o suport és útil i s'agraeix profundament, encara que sembli insignificant.

animals treball

A casa de l'hortolà, sempre és més gras el marrà [o bacona]

[L'hortolà: Persona que cultiva l'hort i disposa de sobra de verdura, sobres o restes d'alimentació per engreixar els animals. El marrà o la bacona: Fa referència al porc o animal de bestiar que es cria a casa per a l'aprofitament de la carn]. Significa que qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran.

animals camp

A casa de llebrers, no hi busquis engrunes

[Llebrer: Gos de caça prim i ràpid. Engrunes: Molles o restes de menjar]. Significa que no es pot esperar trobar excedent, sobra o generositat material a casa d'algú que passa penúries o que viu amb allò just. Com que el menjar és incert perquè no s’ix a caçar cada dia, mai no sobra res perquè s’aprofita tot.

animals menjar caça

A casa d’en Margall, més mana la gallina que no el gall

Critiquen els marits tolerants, de poc caràcter o absents de les seues obligacions. Utilitza la metàfora del gall i la gallina (on se suposaria que el gall mana al galliner) per descriure una situació domèstica en què qui porta la veu cantant i pren les decisions és la dona. S'utilitza un nom propi qualsevol (en aquest cas, Margall) per dotar el refrany de ritme, rima i un caràcter anecdòtic que el fa més fàcil de recordar.

animals parentiu

A casa, que no he mort peix!

Frase amb què hom indica l’hora del tornar (generalment al vespre, quan ja es fa fosc o s'acaba la jornada).

animals maneres de dir

A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella [o a l’animal és al que s’aparella]

Significa que les coses funcionen de la mateixa manera a tot arreu i que, independentment del lloc (ja sigui a Catalunya o a Castella), al treballador, al feble o al més dòcil li toca carregar amb la feina dura. El cavall porta la sella [o a l’animal és al que s’aparella]: Representa la càrrega, l’esforç o la subordinació; és l’animal que accepta la feina o a qui li posen el pes damunt.

animals llocs

A cavall corredor [o menjador], cabestre curt

A qui li sobra energia, és massa nerviós, pretén les coses abans d’hora o gastar més del que pot ser, convé retenir-lo. Prové de que a un cavall que corre massa (o que menja en excés) se li posa el cabestre (la brida) curt per poder-lo frenar i dominar. S'aplica a algú que gasta molts diners (menjador) i cal tallar-li l'aixeta o controlar-li el pressupost. També s'aplica els fills, empleats o persones amb un caràcter molt viu o rebel (corredor) i cal vigilar per evitar que prenguin el mal camí.

animals diners persones

A cavall de

Entre. Enmig. S'utilitza per indicar que una cosa es troba situada entre dos períodes de temps, dues èpoques, dos llocs, dues tendències o dos estats diferents. El seu origen prové, de manera molt literal, de l'acció física de muntar a cavall (amb una cama a cada banda de l'animal).

animals maneres de dir

A cavall desbocat [o desenfrenat], mira'l de lluny i amagat

Convé ser caut amb els animals i les persones quan estan enfadats. Igual que un cavall que s'ha desbocat resulta perillós i imprevisible, cal protegir-se i no intervenir directament quan algú ha perdut el control o reacciona amb violència.

animals persones

A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pèl]

Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes. L'origen prové de que antigament, a les fires de bestiar, la salut i l'edat d'un cavall es comprovaven mirant-li les dents. Per tant, si algú et regalava un cavall, era de mala educació posar-se a inspeccionar-li la boca per veure si era vell o estava malalt.

animals donar maneres de dir

A cavall flastomat, el pèl li lluu

[Flastomar: maleir o blasfemar]. Es diu perquè sovint les persones a qui es vol més mal, a qui es maleeix o a qui es té mania (flastomar), són les que viuen més temps, tenen més bona sort i prosperen. Fa referència al fet que, per moltes malediccions o renecs que es llancin contra un cavall, l'animal continua fort, sa i amb el pèl brillant. En resum, ve a dir que els mals desitjos que algú dirigeix contra un altre acostumen a no fer-li efecte i, paradoxalment, es tornen en benefici seu.

animals persones

A cavall gros no li falten mosques

Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres

animals

A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada

A qui per naturalesa pròpia actua convenientment o diligentment no cal dir-li com ha d’actuar. Prové de que si un cavall ja corre a gran velocitat ("vola"), fer servir l'esperó (punxa dels botins per fer-lo avançar) o la fuetada (cop de fuet) resulta innecessari i contraproduent.

animals

A cavaller nou, cavall vell

Significa que a una persona inexperta o novell en una activitat li convé comptar amb un element experimentat, segur i de confiança (el "cavall vell") que compensi la seva falta de traça. Quan algú comença o no en sap, necessita eines, guies o companys experimentats per no cometre errors.

animals oficis

A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen

[Sadoll: Que està assaciat]. Significa que quan algú ja està tip o satisfet, les coses bones (fins i tot les més apetitoses, com peres o cireres) ja no li venen de gust o li semblen desagradables.

animals menjar plantes

A cóm es venen les peres? -Segons cauen les bésties

Aquesta és una resposta per a no respondre directament a una pregunta sobre el preu o per indicar que el preu és variable i arbitrari. Antigament, la fruita es transportava en cistells a sobre d'animals de càrrega (rucs, mules). Si una bèstia ensopegava i caia, les peres quedaven escampades pel terra, sovint colpejades o brutes. "Segons cauen les bésties" vol dir que el preu depèn de les circumstàncies del moment, de la sort o de l'estat del gènere.

animals plantes

A darrer de març o primer d'abril, canta el cucut si és viu

[Cucut: ocell migratori]. Es fa referència a la puntualitat amb què el cucut torna a terres catalanes després de l'hivern, generalment al voltant d'abril.

animals cantar mesos

A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé

Vol dir que, tot i el fred, el mal temps o les incerteses de l'hivern i del mes de febrer, en arribar el març la natura desperta i les garses comencen a construir el niu i a pondre els ous per criar.

animals mesos oratge

A eixe fins els pollastres li ponen

Es diu de la persona afortunada o pròspera, a qui tot li surt bé, de vegades dit amb un toc d'enveja o ironia.

animals persones maneres de dir

A eixe fins les rates se li tornen conills

S'utilitza per a descriure a una persona molt afortunada o amb molta sort, on tot allò que emprèn o que li passa —fins i tot el pitjor o allò menys probable— es transforma en un benefici o en una cosa positiva. El que per a qualsevol altre seria una plaga o un problema (com les rates a un camp o a un magatzem), a ell se li converteix en un avantatge o en un bé preuat (com els conills, que antigament eren aprofitables com a aliment).

animals

A és la lletra dels ases

Es diu després que algú diu «Ah!» expresant que ja ha entès el que es deia. Es fa servir com a rèplica enginyosa o broma per fer veure que l'altra persona ha trigat a captar-ho (jugant amb el so "Ah!" i la lletra A).

animals

A falta de bous llauren els ases

Significa que quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser. Antigament, per llaurar els camps de manera pesada s'utilitzaven els bous (més forts), i si aquests faltaven, es recorria als ases (més petits i menys potents). S'aplica a situacions quotidianes on s'utilitza una solució d'emergència o un recurs menys adequat perquè falta el principal.

animals

A falta de gallina, bo és el caldo de faves

Significa que, quan no tenim allò que és millor o principal, ens hem de conformar amb una altra cosa més senzilla o barata que també ens pot anar bé per sortir del pas. Un brou fet amb carn de gallina es considerava ric i curatiu, però si no hi havia gallina, un brou de faves seces o tendres també era alimentós i resolia el dinar. Mostra la duresa de la vida d'abans a la gent, on s'havia d'aprofitar tot i saber valorar el menys preuat quan faltava el bo.

animals bona menjar plantes

A falta de grives, bones són merles

[Griva: Au (Turdus viscivorus) d'uns 27 centímetres de llargària, de color obscur i amb el pit ple de taques negres sobre un fons clar. Merla: Au (Turdus merula) d'uns 25 centímetres de llargària, plomatge negre el mascle i marró la femella, bec groc i cant bellíssim]. Vol dir que en les dificultats cal acceptar la solució menys dolenta, encara que no sigui la que un voldria. Fa referència a la caça; la griva és un ocell molt cobejat, però si no n'hi ha, cal conformar-se amb la merla.

animals

A falta de truites són bons els barbs

Significa que quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser. S'utilitza per expressar conformitat o consol davant d'una situació on s'ha d'acceptar una alternativa de menor qualitat o valor (el barbs) perquè la millor opció (la truita) no està disponible.

animals bona menjar

A fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa

S'utilitza per fer entendre que, quan algú té una necessitat real i urgent, se li ha de donar una solució pràctica i immediata, en lloc de gests luxosos o complicats que no resolen el problema de fons. La metàfora és molt clara: si un gos té molta fam, per calmar-la ràpidament el pa és eficaç i directe; guardar la carn (un aliment més valuós o complex) pot no ser el més eficient en un moment d'emergència.

animals menjar

A fam de llop, dent de gos

Significa que quan es té una necessitat extrema (fam de llop), un ha de ser capaç de menjar qualsevol cosa o d'espavilar-se amb energia (dent de gos), deixant de banda les manies o la delicadesa.

animals

A fibló de vespa, cera d’orella

Un consell de medicina natural. Suggereix l'ús de cera d'orella per calmar el dolor i la inflamació causats per la picada. Tot i ser un remei tradicional, actualment es recomana netejar la zona, aplicar gel durant 10 minuts i utilitzar antihistamínics o antiinflamatori.

animals salut

A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella

Perquè la cera d'orella és bona, segons creença vulgar, per curar els pics d'abella

maneres de dir salut cos huma animals

A Finestrat, ni home ni gos ni gat

[Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa]. S'utilitza tradicionalment de manera satírica o irònica per a advertir que la gent d'aquell poble tenia mala fama i que no s'hi havia de confiar en ningú ni en res d'allí (estenent la desconfiança fins i tot als animals).

animals llocs persones

A fires i festes, amb ases i mullers alienes.

Pretén aconsellar seny i mesura; allò aliè (sigui un animal de càrrega o la parella d'un altre) s'ha de respectar i no s'ha de tractar com si fos propi aprofitant el caliu de la festa. Les fires i festes: Són espais de desori, distracció i pèrdua de control. Amb ases i mullers alienes: Recorda que fer servir animals ("ases") o involucrar-se amb persones que pertanyen a d'altres ("mullers alienes") pot comportar problemes, enrenous o pèrdues que després costa molt d'assumir.

animals consells festa

A fosques es cacen les mosques

S'utilitza per justificar aquelles activitats, feines o accions que s'amaguen, es fan a mitges o no es poden realitzar a la llum del dia. També fa referència a fer les coses de manera amagatallada, sense llum o de forma poc clara, on és difícil veure què passa realment o quins resultats s'obtenen.

animals caça

A gall que fa renou, li estrenyen el coll

Significa que si algú es vol destacar gaire, és fàcil que trobi oposició. Vol dir que el qui es declara contra els poderosos sol esser víctima del poder d'aquests. Adverteix que destacar-se o protestar de manera sorollosa acostuma a portar problemes o càstigs per part de l'autoritat. Es pot aplicar a qualsevol entorn (el treball, la família, la societat) on qui gosa contradir la norma o cridar l'atenció és ràpidament "posat a lloc".

animals

A gallina externa, tots li diuen xo

S'utilitza per fer referència a la desconfiança, el rebuig o el tracte distant que solen rebre les persones de fora (els estrangers, els nouvinguts o els qui no pertanyen a un grup tancat). La metàfora expressa: "Gallina externa" representa la persona estranya o de fora d'un galliner (o d'una comunitat). "Tots li diuen xo" fa referència a l'onomatopeia "xo!" (o "xeic!"), que s'utilitza tradicionalment per espantar, fer fugir o foragitar els animals.

animals

A gallina forastera tots la piquen

Significa que la gent de fora o qui arriba nou a un lloc sol patir rebuig, atacs o abusos per part del grup local establert. La gallina forastera: Representa la persona estrangera, nova o forana que arriba a una comunitat. Tots la piquen: Simbolitza les maltractances, les crítiques o la marginació que rep qui no és del lloc.

animals

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla

S'aplica tradicionalment a les dones casades per indicar que, tot i ser grans o madures, encara poden tenir fills (o que no se les ha de tractar com a joves inexpertes si ja tenen experiència amb un home). Una gallina que viu o dorm amb un gall ja no és una polleta (una gallina jove), sinó una femella adulta capaç de reproduir-se.

animals parentiu

A gat mesquer no t'hi acostis, que et traurà els ulls

[El gat mesquer: gata maula o geneta, és un animal salvatge que pot semblar manso o inofensiu, però que té reaccions molt agres i esquerpes si algú s'hi acosta]. S'utilitza com a advertiment per avisar que cal anar amb compte amb certes persones o situacions perilloses. No et confiïs de les persones que tenen mala llet o un caràcter traïdor, encara que semblin tranquil·les. Evita el perill i no busquis problemes amb algú que s'enfada fàcilment o que et pot fer mal (et pot "traure els ulls").

animals cos huma

A gat vell rateta [o ratolí] jove [o tendre/a]

Significa que qui té més experiència (el gat vell) sap treure més profit de les situacions, tria les millors opcions o s'aprofita dels qui tenen menys experiència (la rateta jove o el ratolí tendre). Tradicionalment s'ha fet servir (sovint amb un mató satíric o masclista) per referir-se al matrimoni o a la relació entre un home molt gran i una dona jove.

amor animals

A gat vell, no cal mostrar-li rata

Quan es té experiència en la vida, un no es deixa enganyar o enlluernar per promeses, sinó que actua per pròpia iniciativa. • Un gat vell ja ha caçat centenars de vegades al llarg de la seua vida; per tant, sap detectar perfectament on són els ratolins i com atrapar-les sense que ningú li ensenye el camí.

animals

A gat vell, no li cal cascavell

Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot. El cascavell és un objecte brillant, que fa soroll i que s'utilitza per a cridar l'atenció de les mascotes o per a jugar amb els gatets joves, que de seguida hi van corrents encisats. En canvi, un gat experimentat ja sap de què va el món: el soroll d'una campaneta no el sorprendrà, no el distraurà de la seua finalitat (caçar) ni farà que caiga en un parany.

animals vell

A gata vella, no li digues moixeta

Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot. Igual que no pots cridar un gat adult i hàbil amb diminutius o ardits infantils per fer-lo caure en un parany, a qui té molta experiència no li serveixen de res els artificis.

animals

A gos flac, tot són puces

Significa que les desgràcies, els problemes i les dificultats solen acumular-se o descarregar-se sobre aquells que ja es troben en una situació vulnerable, pobra o desafortunada. Igual que un gos que està desnodrit, dèbil o malalt té les defenses baixes i no té forces per a espolsar-se els paràsits. Per tant, es converteix en el blanc fàcil de totes les puces, empitjorant encara més el seu estat.

animals

A gos maleït, el pèl lluït

Significa que a les persones que actuen malament, que roben, s'aprofiten dels altres o tenen mala intenció, sovint els van bé les coses i sembla que tinguin bona sort o prosperin, malgrat les maldones o desitjos que reben. Per molts renecs o malediccions que es llancin contra l'animal (ja sigui el gos o el cavall), la bèstia continua sana, forta i amb el pelatge brillant.

animals

A gos vell, no hi ha sus, sus

Significa que a una persona amb molta experiència i anys no se la pot enganyar fàcilment amb trucs bàsics, falses promeses o presses. La paraula "sus" o "tus" s'utilitzava antigament per cridar, atiar o manar els gossos. Per tant, la dita fa referència al fet que un gos vell ja es coneix tots els trucs i no reaccionarà davant d'un estímul qualsevol; ha après a ser desconfiat i prudent.

animals vell

A gos vell, no hi ha tus-tus

Significa que a una persona amb molta experiència i anys no se la pot enganyar fàcilment amb trucs bàsics, falses promeses o presses. La paraula "sus" o "tus" s'utilitzava antigament per cridar, atiar o manar els gossos. Per tant, la dita fa referència al fet que un gos vell ja es coneix tots els trucs i no reaccionarà davant d'un estímul qualsevol; ha après a ser desconfiat i prudent.

animals

A grossa bèstia, morral gros

Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre. • Al camp, un animal de treball gran (un matxo, un cavall de tir o un bou) fa molta més feina, però també necessita menjar molt més; per tant, el seu morral (el sac o cistella de cuir on se li posa el farratge) ha de ser necessàriament més gros que el d'un ruc xicotet.

animals

A l'agost, vesprades de gos

Significa que a l'agost les vesprades són tan sufocants que no ve de gust fer res, i fins i tot els gossos busquen l'ombra i es queden estesos a terra sense moure's per fugir de la calor.

animals mesos oratge

A l'amic i el cavall no el canses mai

Un amic o un bon element de treball s'ha de respectar per conservar-lo. No convé abusar de ningú, perquè ens podem quedar sols i desemparats. Vol dir que no s'ha d'abusar mai de la confiança d'un amic ni de la força d'un animal de càrrega, perquè si els demanes massa, pots perdre la seva ajuda o fer-los mal. Si demanes favors sense parar, pots esgotar la paciència de l'altre.

amistat animals

A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere

Aconsella anar amb compte i no refiar-se de les persones que no coneixem bé. Recorda que actuar amb imprudència o massa confiança davant d'algú desconegut pot ser perillós o portar a una sorpresa desagradable. Prové del món pagès i ramader. Si t'acostes a un cavall, un ruc o una vaca pel darrere sense que t'hagi vist, es pot espantar i defensar-se d'un possible perill clavant-te una gussa o una coça de sobte.

amistat animals

A l'ase encarat, deixa'l

Significa que no convé discutir amb persones tossudes o de poc coneixement, sinó val més deixar-les córrer. L'actitud de l'ase: Representa la tossuderia o la ignorància; quan algú s'entesta en alguna cosa sense raó, insistir-hi no serveix de res. Recomana la prudència i evitar la pèrdua de temps o d'energia en converses inútils.

animals

A l'ase i al mul, la càrrega al cul

En sentit literal significa que el pes s'ha de col·locar en la zona de la regió lumbar (prop de la gropa o el quart posterior de l'animal) de l'ase o del mul perquè la càrrega quedi ben equilibrada, no es desplaci i no faci mal a l'espatlla o a l'estructura portant de l'animal. En sentit figurat s'utilitza per a indicar que les coses s'han de fer amb trellat i ordre, organitzant el treball o la distribució dels recursos de la manera més eficient i segura possible.

animals treball

A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

animals persones

A l'ase regalat, no li miris el bast

Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes

animals

A l'ase tossut, tant és dir-li arri com só

Dit de qui no fa cas.

animals

A l'ase [o animal, o bèstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere]

Amb els desconeguts s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’l

animals persones

A l'Escala maten l'oca, a Bellcaire l'esplomoquen i a Torroella se la foten tota

Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona

animals llocs

A l'escorxador arriben més anyells que moltons

animals menjar

A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal

Cada u ha d'acudir a qui el pot curar.

animals oficis persones salut

A l'hora del porc

Sense puntualitat, molt fora del temps oportú

temps maneres de dir animals

A l'hort, li va tan bé el formiguer com el femer

Tots els cucs i insectes excaven galeries i estoven i oxigenen la terra, mentre que el fem li aporta nutrients

animals camp