`

Refranys animals

persones animals

Els hostes i el peix, al tercer dia put

Les relacions humanes són convenients, però solen resultar perjudicials quan se n’abusa

animals aigua beure

L’aigua, per als peixos

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

animals música

Música de gossos i gats

Discussió en què tothom parla i ningú s'entén

oficis animals

"Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor

Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable

animals sants llocs

A Abrera, per Sant Pere maten la garsa

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

llocs animals

A Albalat, les rates pareixen gats

Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa

llocs animals

A Albalat, lloques

Albalat de la Ribera, poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa

llocs animals

A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya

Municipi barceloní de la comarca del Maresme

animals llocs parlar

A Alforja van matar un bou a paraulades

Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp

llocs animals

A Altafulla, mosquits

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

persones animals

A al·lot i mul, p'es cul

Vol dir que els càstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal

animals donar

A animal donat, no li posis peros

Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia

animals llocs

A Arbeca, molt bestiar i poca teca

Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida

animals salut

A ase magre, tot són mosques [o ple de mosques]

Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres. Ase magre, carregat de mosques, ase vell, carregat de nafres

animals oficis

A ase ruc, arrier [o traginer] boig [o foll]

Adverteix als tossuts que no volen fer alguna cosa que resultaran més mal parats que si la feren, perquè qui té el poder pot exercir-lo per les males

llocs animals

A Barcelona fins els gossos porten rellotge

Municipi de la comarca del Barcelonès a la província de Barcelona

llocs animals

A Barcelona i a Cubells, deu mules són cinc parells

És una crítica a qui diu alguna obvietat

llocs animals cos huma

A Benicarló tots tenen cara de bacó

Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

animals

A bèstia que no conegues, no li faces xanxes

És arriscat prendre’s confiances amb qui no sabem com pot reaccionar

animals

A bèstia solta no li cal cabestre

Qui és lliure pot fer el li apetisca

cos huma animals parlar

A boca tancada, no entra ni mosca ni alada

És preferible callar que parlar i errar

animals persones

A bon burro, no ho cansis

Indica que no hem d'abusar de la confiança de la gent que ens vol

animals

A bou flac tot són mosques

Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes

animals

A bou vell, esquella nova

La vellesa només es pot intentar dissimular decorant-la

maneres de dir indumentària animals

A bou vell, picarol nou

Significa que una persona un poc vella ha d'anar ben vestida per compensació

animals

A burra que criï, no li diguis arri

Les mares que crien estan més pendents de la cria que de l’obligació, que passa a ser secundària

maneres de dir animals

A burro barra

Dit d'una acció o cosa que es fa sense pensar en el resultat que donarà

animals

A burro donat no li mires l'ouera

Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia

animals

A burro gemegador, carrega'l sense por

No facis cas d’aquells que es queixen gaire sovint

animals

A burro manso, càrrega amb ell

Invita a aprofitar-se de qui és bondadós

animals plantes

A burro mort, la civada al rabo

Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte

plantes animals

A burro mort, la civada, per baix del rabo

Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte

animals plantes

A burro mort, les garrofes, per baix del rabo

Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte

animals

A burro tossut, tant és dir-li: xo com arre

La voluntat humana és inútil quan l’animal no vol o no pot.

animals

A burro vell, albarda nova

La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius

animals

A ca gros no cal dir-li quisso

Convé no despertar la possible ira de qui puga resultar-nos perjudicial

animals

A ca magre, moltes puces

Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes

animals

A cada ocellet li agrada el seu niuet

Cada u sol estar pagat de les seues pròpies coses

animals llocs

A Canet lo Roig, raboses

Municipi castellonenc que es troba a la comarca del Baix Maestrat

animals

A carn de llop, dent(s) de gos

La solució a cada problema ha de ser proporcionada

animals camp

A casa de l'hortolà, sempre és més gras el marrà [o bacona]

Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran

animals caça

A casa de llebrers, no hi busquis engrunes

Com que el menjar és incert perquè no s’ix a caçar cada dia, mai no sobra res perquè s’aprofita tot

parentiu animals

A casa d’en Margall, més mana la gallina que no el gall

Critiquen els marits tolerants, de poc caràcter o absents de les seues obligacions

maneres de dir animals

A casa, que no he mort peix!

Frase amb què hom indica l’hora del tornar

llocs animals

A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sell [o a l’animal és al que s’aparella]

En totes parts s’actua similarment i se li encomana la faena dura al pobre i al dòcil

animals

A cavall corredor [o menjador], cabestre curt

A qui li sobra energia, és massa nerviós, pretén les coses abans d’hora o gastar més del que pot ser, convé retenir-lo

animals

A cavall desbocat [o desenfrenat], mira'l de lluny i amagat

Convé ser caut amb els animals i les persones quan estan enfadats

maneres de dir donar animals

A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pèl]

Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes

animals

A cavall flastomat, el pèl li lluu

Es diu perquè sovint les persones a qui es vol més mal són les que viuen més temps i tenen més bona sor

animals

A cavall gros no li falten mosques

Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres

animals

A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada

A qui per naturalesa pròpia actua convenientment o diligentment no cal dir-li com ha d’actuar

animals oficis

A cavaller nou, cavall vell

A qui té poca experiència en alguna cosa cal facilitar-li l’aprenentatge mitjançant qui ja en té

animals menjar plantes

A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen

Quan s’ha menjat, ja no abelleixen les menges més apetitoses

mesos animals

A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé

En passar l'hivern la garsa es prepara per criar

animals

A falta de bous llauren els ases

Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser

menjar plantes bona animals

A falta de gallina, bo és el caldo de faves

Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser

animals

A falta de grives, bones són merles

Vol dir que en les dificultats cal acceptar la solució menys dolenta, encara que no sigui la que un voldria

animals bona menjar

A falta de truites són bons els barbs

Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser

animals menjar

A fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa

Quan la fam és molta, no convé assaciar-la amb aliments cars

animals

A fam de llop, dent de gos

Quan hi ha necessitat s’acaben les manies i les preferències

salut animals

A fibló de vespa, cera d’orella

Un consell de medicina natural

maneres de dir salut cos huma animals

A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella

Perquè la cera d'orella és bona, segons creença vulgar, per curar els pics d'abella

animals persones llocs

A Finestrat, ni home ni gos ni gat

Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa

animals caça

A fosques es cacen les mosques

Es diu per justificar activitats o ocupacions que no es poden fer de dia

animals

A gall que fa renou, li estrenyen el coll

Si algú es vol destacar gaire, és fàcil que trobi oposició. Vol dir que el qui es declara contra els poderosos sol esser víctima del poder d'aquests

animals

A gallina externa, tots li diuen xo

A ningú li ve bé deixar entrar a casa pròpia o a l’hort al forani i al desconegut

animals

A gallina forastera tots la piquen

Cada col·lectiu humà o animal s’estranya i li molesta que algun foraster pretenga alterar o interferir-se en la comunitat. Per això són típiques les novatades entre gent de poc coneixement

animals parentiu

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla

Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar

animals

A gat vell rateta [o ratolí] jove [o tendre/a]

Qui té més experiència que un altre, trau més profit de les coses, les obté abans que els altres o tria les millors

animals

A gat vell, no cal mostrar-li rata

Quan es té experiència en la vida, un no es deixa enganyar o enlluernar per promeses, sinó que actua per pròpia iniciativa

animals vell

A gat vell, no li cal cascavell

Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot

animals

A gata vella, no li digues moixeta

Quan s’és jove, qualsevol cosa atrau l’atenció; en canvi, quan s’és vell i experimentat, res no crida l’atenció perquè ja s’ha vist de tot

animals

A gos flac, tot són puces

Vol dir que damunt els pobres solen recaure totes les calamitats

animals

A gos maleït, el pèl lluït

A qui roba o s’aprofita dels altres li solen anar les coses millor que als afectats

animals vell

A gos vell, no hi ha sus, sus

Significa que els vells són difícils d'enganyar

animals

A gos vell, no hi ha tus-tus

Significa que els vells són difícils d'enganyar

animals

A grossa bèstia, morral gros

Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre

animals amistat

A l'amic i el cavall no el canses mai

No convé abusar de ningú, perquè ens podem quedar sols i desemparats

animals amistat

A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere

Aconsella no abusar de la confiança amb noves amistats

animals treball

A l'ase i al mul, la càrrega al cul

El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant

animals persones

A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

animals

A l'ase regalat, no li miris el bast

Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes