Refranys parentiu

A Alboraia, filla meua, no vages a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar (Poble valencià de la comarca de L'Horta)

llocs, parentiu

A casa d'En Mussol, sa dona fa lo que vol (Es diu despectivament referint-se als homes que es deixen governar per les seves mullers)

parentiu

A casa de dona rica ella mana i ella crida [o A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell repica] (Vol dir que la muller rica predomina damunt el seu marit)

casa, parentiu

A casa de ta germana, només un cop a la setmana.

casa, parentiu

A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar.

parentiu, casa

A casa del músic, qui no balla, punteja (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)

parentiu, música, oratge

A casa del músic, qui no canta, taral·leja (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)

música, parentiu, oficis, casa, cantar

A casa d’en Margall, més mana la gallina que no el gall (Critiquen els marits tolerants, de poc caràcter o absents de les seues obligacions)

parentiu, animals

A casa ma tia, mes no cada dia. (Convé mantenir tota relació, però sense abusar)

casa, parentiu

A cent lliures menos, caseu-vos amb la gran (Vol dir que el qui es vol casar i va a una casa on hi ha algunes germanes, li convé casar-se amb la major, encara que porti menys dot, perquè té probabilitat d'entrar pubilla si es mor l'hereu)

amor, parentiu

A dona ben casada, el marit li basta.

parentiu, amor

A dona de calçons, homo de potons (Vol dir que l'home que es deixa dominar per sa muller, es pot comparar a una bèstia)

parentiu

A falta de bons, mon pare és alcalde. (Faltant, no tenint)

parentiu, menjar

A falta d’altre, mon pare és alcalde (Menyspreen la conducta paterna tot reconeixent-ne l’autoritat o l’herència)

parentiu

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla (Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar)

animals, parentiu

A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener (Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés)

mesos, camp, treball, parentiu

A l'amic el triï jo; al parent, no (No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu)

parentiu, amistat

A l'amor el pinten cec (Es diu perquè hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ningú s’explica quan no hi ha bellesa física o moral en algun dels membres de la parella)

parentiu, amor

A la barca i a l’esposa [o la dona], sempre els falta alguna cosa (En general, per a les dones no hi ha cap marit perfecte, comparablement a una barca, que va estropellant-se per l’ús)

parentiu, mar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

amor, parentiu

A la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)

parentiu, música, casa

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics (Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet)

parentiu, déu, casa

A la casa que hi va un frare i la mare té fillets, a qui cridaran per pare aquells pobres angelets? (Els animals que es crien sense progenitors interpreten com a pare o com a mare qui els cuida o qui els freqüenta)

parentiu

A la dona i a la mula, el bastó les cura (A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat)

parentiu

A la dona i a la mula, vara dura (A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat)

parentiu

A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida (Un poc masclista, significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters)

vinya, parentiu

A la dona per a casar prima i neta busca-la, que grossa i bruta ya es farà

parentiu, amor

A la dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna.

parentiu, amor

A la filla dolenta, diners i casar

parentiu, diners

A la filla muda, la mare l'entén

parentiu

A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora (El parentiu natural no pot ser mai igual que el parentiu polític)

parentiu, menjar

A la madrastra la varen fer de sucre i el cap del nas li va amargar (Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits)

parentiu

A la que Déu vol bé, xiques li dona primer (Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet)

déu, parentiu

A la taula i al llit la dreta és pel marit (Norma d'urbanitat. La dreta és considerada un lloc d’honor)

dormir, menjar, parentiu

A la viuda, el cul [o tot] li piula (Significa que sovint les viudes tenen moltes ganes de tornar-se a casar)

parentiu, amor

A les deu, la xica guapa no té preu (La llum solar d’aquesta hora és la més bonica, per ser daurada i suau, i perfecta per a la fotografia)

oratge, parentiu

A l’olor del dot, acudeix [o apareix] el borinot (Quan s’ha de casar una filla, els pares desconfien de l’honestedat dels pretendents)

parentiu

A mal capellà, mal sagristà [o escolà] (Adverteix que els xiquets imiten els bons o mals exemples dels adults)

parentiu

A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent

animals, vinya, parentiu

A marit gelós, la dona maca

amor, parentiu

A mitges amb la dona, i encara encara (Es pot interpretar com que cal compartir-ho tot, encara que siga de mala gana: els diners i les feines de casa)

parentiu

A mon pare li diuen coca, i jo en mor de fam

menjar, parentiu

A pare collidor, fill esbarricador [esbarricador = esbarriador, dispersador, escampador] (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)

parentiu

A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador] (A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit)

parentiu, diners

A pare guanyador, fill gastador (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)

parentiu

A pare guardador, fill dissipador (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)

parentiu

A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots (Els matrimonis sense fills o les persones solteres dediquen als fills dels altres, volent o no volent, el temps i els diners que no dediquen als seus fills inexistents)

parentiu, déu, donar, diable

A qui té sènia i mala muller, no li falta mai que fer

amor, parentiu

A ta filla, mentres creix, dóna-li allò que mereix (Recomana no escatimar mitjans i invertir en el seu futur)

parentiu, donar

A tall d’església catedral, quals foren els pares, els fills seran [a tall de = a manera de] (Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent)

parentiu

Pàgina 1 de 23.

El Refranyer