parentiu

A Alboraia, filla meua, no vages a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar

Poble valencià de la comarca de L'Horta

llocs parentiu

A casa d'En Mussol, sa dona fa lo que vol

Es diu despectivament referint-se als homes que es deixen governar per les seves mullers

parentiu

A casa de dona rica ella mana i ella crida [o A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell repica]

Vol dir que la muller rica predomina damunt el seu marit

casa parentiu

A casa de ta germana, només un cop a la setmana.

casa parentiu

A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar.

parentiu casa

A casa del músic, qui no balla, punteja

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

parentiu música oratge

A casa del músic, qui no canta, taral·leja

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

música parentiu oficis casa cantar

A casa d’en Margall, més mana la gallina que no el gall

Critiquen els marits tolerants, de poc caràcter o absents de les seues obligacions

parentiu animals

A casa ma tia, mes no cada dia.

Convé mantenir tota relació, però sense abusar

casa parentiu

A cent lliures menos, caseu-vos amb la gran

Vol dir que el qui es vol casar i va a una casa on hi ha algunes germanes, li convé casar-se amb la major, encara que porti menys dot, perquè té probabilitat d'entrar pubilla si es mor l'hereu

amor parentiu

A dona ben casada, el marit li basta.

parentiu amor

A dona de calçons, homo de potons

Vol dir que l'home que es deixa dominar per sa muller, es pot comparar a una bèstia

parentiu

A falta de bons, mon pare és alcalde.

Faltant, no tenint

parentiu menjar

A falta d’altre, mon pare és alcalde

Menyspreen la conducta paterna tot reconeixent-ne l’autoritat o l’herència

parentiu

A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla

Es diu referint-se a les dones casades que, encara que siguin velles, poden infantar

animals parentiu

A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener

Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés

mesos camp treball parentiu

A l'amic el triï jo; al parent, no

No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu

parentiu amistat

A l'amor el pinten cec

Es diu perquè hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ningú s’explica quan no hi ha bellesa física o moral en algun dels membres de la parella

parentiu amor

A la barca i a l’esposa [o la dona], sempre els falta alguna cosa

En general, per a les dones no hi ha cap marit perfecte, comparablement a una barca, que va estropellant-se per l’ús

parentiu mar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

amor parentiu

A la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

parentiu música casa

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics

Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet

parentiu déu casa

A la casa que hi va un frare i la mare té fillets, a qui cridaran per pare aquells pobres angelets?

Els animals que es crien sense progenitors interpreten com a pare o com a mare qui els cuida o qui els freqüenta

parentiu

A la dona i a la mula, el bastó les cura

Reflecteix una mentalitat masclista i brutal d'altres èpoques. A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

parentiu

A la dona i a la mula, vara dura

És un refrany misogin i tradicional que equipara la dona amb una bèstia de càrrega, suggerint que totes dues han de ser sotmeses o tractades amb duresa per obeir. Reflecteix una mentalitat patriarcal antiga i és considerada una expressió de violència simbòlica, sovint utilitzada per il·lustrar l'opressió femenina en contextos rurals.

parentiu

A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida

Un poc masclista, significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters

vinya parentiu

A la dona per a casar prima i neta busca-la, que grossa i bruta ya es farà

Consell misòginc per cercar futura esposa. Solen dir les iaies als seus nets.

amor parentiu

A la dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna.

Consell misòginc per cercar futura esposa. Solen dir les iaies als seus nets.

amor parentiu

A la filla dolenta, diners i casar

Reflecteix una mentalitat antiga on es buscava treure's de sobre la responsabilitat d'una filla considerada problemàtica, difícil o que no seguia les normes socials, oferint un dot (diners) per facilitar el seu matrimoni i allunyar-la de la família.

diners parentiu

A la filla muda, la mare l'entén

parentiu

A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora

El parentiu natural no pot ser mai igual que el parentiu polític

parentiu menjar

A la madrastra la varen fer de sucre i el cap del nas li va amargar

Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits

parentiu

A la que Déu vol bé, xiques li dona primer

Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet

déu parentiu

A la taula i al llit la dreta és pel marit

Norma d'urbanitat. La dreta és considerada un lloc d’honor

dormir menjar parentiu

A la viuda, el cul [o tot] li piula

Significa que sovint les viudes tenen moltes ganes de tornar-se a casar

parentiu amor

A les deu, la xica guapa no té preu

La llum solar d’aquesta hora és la més bonica, per ser daurada i suau, i perfecta per a la fotografia

oratge parentiu

A l’olor del dot, acudeix [o apareix] el borinot

Quan s’ha de casar una filla, els pares desconfien de l’honestedat dels pretendents

parentiu

A mal capellà, mal sagristà [o escolà]

Adverteix que els xiquets imiten els bons o mals exemples dels adults

parentiu

A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent

animals vinya parentiu

A marit gelós, la dona maca

amor parentiu

A mitges amb la dona, i encara encara

Es pot interpretar com que cal compartir-ho tot, encara que siga de mala gana: els diners i les feines de casa

parentiu

A mon pare li diuen coca, i jo en mor de fam

menjar parentiu

A pare collidor, fill esbarricador [esbarricador = esbarriador, dispersador, escampador]

Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat

parentiu

A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador]

A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit

parentiu diners

A pare guanyador, fill gastador

Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat

parentiu

A pare guardador, fill dissipador

Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat

parentiu

A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots

Els matrimonis sense fills o les persones solteres dediquen als fills dels altres, volent o no volent, el temps i els diners que no dediquen als seus fills inexistents

parentiu déu donar diable

A qui té sènia i mala muller, no li falta mai que fer

Significa que qui té negocis, camps… als quals dedicar-se, és com els casats, que han d'atendre les necessitats de si mateixos i d'altres.

amor parentiu

A ta filla, mentres creix, dóna-li allò que mereix

Recomana no escatimar mitjans i invertir en el seu futur

parentiu donar

A tall d’església catedral, quals foren els pares, els fills seran [a tall de = a manera de]

Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent

parentiu

A tals filles, tals gendres

Segons el caràcter, la galania o la fortuna de la xica, trobarà el pretendent adequat que la suporte o li agrade

parentiu

A tu t'ho dic, sogra; entén-t'hi, nora

Es diu quan algú fa un advertiment o un reny a una persona amb la intenció que una altra persona ho prengui per a ella

parentiu

A un mal criat, un bon criador

Es diu al·ludint als pares que han estat llibertins però no toleren les faltes de llurs fills

parentiu

A un pare escampador, un fill arreplegador

Sol ocórrer que qui ha passat precarietat en la joventut, reacciona contra el mal comportament dels progenitors i no vol que els seus fills patisquen com ell

parentiu

Abans de deixar herència a nebot, beu-t’ho en vi tot

vinya parentiu beure

Abans són les dents que els parents

Es diu per justificar que és més important la supervivència personal que el més íntim dels parents. Es diu com a autojustificació quan u té assumptes importants a atendre que fan que tota la resta siga secundària

parentiu cos huma

Afillat, fa de mal criar

Confirma que als parents no naturals els costa adaptar-se als hàbits i costums de la família adoptant més que als parents nascuts en ella

parentiu

Afortunats els fills que tenen els pares a l'infern

Els progenitors que han servit de mal exemple als fills i no s’han ocupat gens d’ells els són més útils morts que vius

parentiu

Aguanta, Lluc, que ta mare t'escanya!

Es diu referint-se a una persona que es veu obligada a sofrir amb resignació coses intolerables

parentiu

Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu

Vol dir que l'egoisme venç els bons sentiments

déu parentiu

Ai mare, com tinc els pits! / -Xica, calla, calla, si són confits!

cos huma parlar parentiu

Al cau dels conills, lo que fan los pares fan los fills

Com els testos s'assemblen a les olles, els fills s'assemblen als pares, en les virtuts i en els defectes

animals parentiu

Al compare botifarra i al padrí un porró de vi

Cal estar a bé amb tots, amics i parents

menjar parentiu vinya

Al dret o a l’inrevés, a cada casa vinguen diners

Sempre s’ha de mirar pels seus i no perdre ocasió d’afavorir la pròpia família

diners parentiu

Al fill bo ni al fill mal, heretar no li cal

Cada persona s’ha de valer per si mateixa i saber estalviar i administrar-se

parentiu

Al fill de la nora, un tros de pa i fora

Ve a significar que als néts polítics o heretats no se’ls vol tant com als néts carnals

parentiu

Al fill del carnisser, no el vulgues per barber

Recomana no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera

parentiu oficis

Al fill dolent, pa i escarment

Així sol ser

parentiu

Al germà, rica germana, i al marit la muller sana

Indica les dues coses que poden fer prosperar un home fadrí i un casat. A ningú no fa feliç tenir problemes amb la família

parentiu

Al jove apanyat, la dona al costat

Avisa esposes i nóvies que a l’home que és atractiu per a les dones no convé perdre’l de vista. Indica, de manera col·loquial, la proximitat d'una parella a un jove amb bones qualitats.

parentiu

Al marit, amar-lo com a amic i tèmer-lo com a enemic

parentiu amor amistat

Al marit, barca; la muller, arca

Els marits feien feina física i les dones administraven els diners de la família

diners parentiu mar

Al marit, estima'l com amic i tem-lo com enemic.

amistat parentiu

Al marit, tractar-lo com a senyor i guardar-te'n com de traidor

amor parentiu

Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí

Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos

amor parentiu

Al pare amassador, fill embarricador [embarricador = esbarriador, dispersador, escampador]

Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat

parentiu

Al que es casa per interès, li ixen los comptes al revés

Significa que quan es descobrixen les segones intencions d’algú, la persona enganyada ja no confiarà mai més en qui ha pretés enganyar

amor diners parentiu

Al qui no té fills, el dimoni li dona nebots

Els matrimonis sense fills o les persones solteres dediquen als fills dels altres, volent o no volent, el temps i els diners que no dediquen als seus fills inexistents

diable donar parentiu

Al temps de les olives, fan nóvio les fadrines

Fa referència a la tradició on, durant la recol·lecció de l'oliva a l'hivern, les joves solteres (fadrines) aprofitaven la convivència i el treball compartit per trobar parella (nòvio). La collita, en ser una tasca familiar i comunal, facilitava les relacions socials i el festeig, sovint aprofitant el fred per apropar-se.

amor plantes parentiu

Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici

Més clar, aigua

parentiu treball

Al vinater i a la muller, mai els falta què fer

oficis parentiu vinya

Allà on hi ha el marit, hi ha Madrid

Teòricament, l’home és qui més mana en la família

parentiu llocs

Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant.

riure/plorar parentiu parlar

Als cornuts els hi picava el front

La gent deia que els cornuts, és a dir, els que la muller els era infidel, al moment de passar pel davant de la imatge sentien una mena de picor al front que els obligava a haver-se de gratar

parentiu amor

Ama ton fill i castiga’l bé

Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament

parentiu amor

Amb bona vida, pare i mare s'oblida

Quan es té una bona economia, en general se sol recordar poc els sacrificis que els pares han fet per un

parentiu diners bona

Amb el fill del teu veí casa ta filla i ven el vi.

vinya parentiu

Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat

La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria

casa amistat parentiu

Amb molt fills no hi ha qui es faci ric

Sol passar

diners parentiu

Amb sopes i surres es crien les criatures

Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament

parentiu ensenyar

Amb una dona sola, n'hi ha poc en una casa; i amb dues, n'hi ha massa

Al cap de poc que la nora és a la casa, entren les dificultats entre la cunyada i la sogra.

casa parentiu

Amb xiquets, ni al cel

Expressa la dificultat de viatjar o fer activitats tranquil·les acompanyat de xiquets petits, a causa de les molèsties, l'atenció constant i el soroll que comporten. S'utilitza sovint de manera humorística o irònica per destacar la intensitat de la criança o la falta de descans que comporta anar amb infants.

parentiu

Amics i parents, pocs i de lluny

Recomana quedar-se amb els millors, ja que no tots seran tan bons com voldríem.

amistat parentiu

Amistat de gendre, sol d’hivern

Expressa la idea d'un afecte poc fiable, canviant o aparent. Compara l'amistat d'un gendre amb la llum solar de l'hivern, que sol ser breu, poc intensa o que desapareix ràpidament.

amistat oratge parentiu

Amor de donzella, aigua en cistella

En les relacions socials, o entre adults i xiquets, no s’ha d’esperar que hi haja amor familiar, ni que s’agraïsquen els favors, perquè quedarem despagats, comparant-ho amb intentar transportar aigua en una cistella.

aigua amor parentiu

Amor de filla, amor de guilla

Es diu quan algú està fart d’algun/a fill/a per algun mal comportament o perquè només li reporta gastos i disgustos

parentiu amor animals

Amor de gendre, bugada sense cendral

Vol dir que l'amor del gendre als seus sogres sol esser molt fluixa

parentiu amor

Amor de gendre, sol de desembre

És un amor aparent, sense consistència

parentiu oratge amor

Amor de germà, amor de ca; amor de cunyat, amor de gat; amor d'espòs, amor de gos

Suposa que l'afecte entre parents no sol ser gaire profund. Aquesta dita popular catalana adverteix, de manera satírica i pessimista, sobre la poca fiabilitat o la superficialitat dels vincles afectius familiars i de parella. Suggerint que, excepte potser l'amor conjugal (comparat amb la fidelitat d'un gos), les altres relacions poden ser interessades o passatgeres.

amor animals parentiu

Amor de germans, salta pels bancs

L’amor fratern és molt intens en la infantesa, però sol anar refredant-se amb el pas del temps per les diferents vivències i circumstàncies de cada persona.

amor parentiu