El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys salut
A ase magre, tot són mosques [o ple de mosques] (Vol dir que el qui pateix de misèria sol ser víctima d'altres calamitats, o que aquestes solen anar als qui ja en sofreixen d'altres. Ase magre, carregat de mosques, ase vell, carregat de nafres)
animals
,
salut
A beure i a menjar mesura has de posar (Convé ser moderat)
menjar
,
beure
,
salut
A boig dar-li boig
salut
A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)
salut
,
mal
,
bona
,
oficis
A cap boig has de veure que per treballar li doni
donar
,
treball
,
salut
A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura
mal
,
salut
,
persones
A casa s'hi moren! (Cal sortir de casa per mantenir la salut. Caminar és salut)
maneres de dir
,
salut
A cop calent, el mal no es sent (Tot d’una que et fas mal no sents el mateix dolor ni té la mateixa intensitat que al cap d’un temps)
mal
,
salut
A fibló de vespa, cera d’orella (Un consell de medicina natural)
salut
,
animals
A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella (Perquè la cera d'orella és bona, segons creença vulgar, per curar els pics d'abella)
maneres de dir
,
salut
,
cos huma
,
animals
A gran constipat, cul apretat
salut
A gran dolor, paciència major
salut
A gran mal, poc menjar
salut
,
menjar
A gran mal, remei prompte
salut
A grans mals, grans remeis (Deuen realitzar-se grans esforços quan són necessaris)
mal
,
salut
A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment (Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers)
salut
,
menjar
,
estacions
A l'home sa; cullera de pa (Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se)
menjar
,
persones
,
salut
A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal
oficis
,
persones
,
salut
,
animals
A l'hora de suar, d'aigua freda no en beuràs.
salut
,
beure
A l'hospital i a la presó, tots tenim un cabiró (Ningú sap el què li espera)
salut
A la nit que es puga pujar al llit, que el qui sopa massa a la nit no dorm tranquil al llit (significa que a la nit convé menjar poc, tot just allò que es necessita per a no caure)
dormir
,
salut
,
menjar
,
dia i nit
A la primavera d'hivern, tremola el malalt (Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans)
estacions
,
salut
,
oratge
A la vellesa sempre tenim un forat que ens fa aire
persones
,
salut
A la vellesa, bonys i berrugues
salut
,
persones
A les deu al llit sigueu; si pot ser abans, millor fareu [El gitar-se prompte té les seves raons laborals (per a rendir en el treball), mèdiques (per a evitar malalties) i morals (per la reputació d'estar prompte a casa)]
salut
A les deu vés-te'n al llit; tant si et lleu com si no et lleu, vés-te'n al llit a les deu
salut
,
dormir
A les nou sigues al llit, no més tard, que ja és de nit
salut
A les nou vés-te'n al llit; tant si plou com si no plou, vés-te'n al llit a les nou
salut
A les velleses se fan les bestieses (Es diu referint-se a persones velles que obren eixelebradament)
salut
,
persones
A l’estiu tota cuca viu (Vol dir que en l'estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment, perquè hi ha fruits arreu, la temperatura és alta, es troba feina [si parlem de persones], etc.)
animals
,
estacions
,
oratge
,
salut
A mal d'orella, llet de femella (És un remei casolà si es coneix alguna dona lactant)
cos huma
,
salut
A mal de cagar no hi valen serves [serva = fruita aspra similar a la nespla] (Cada cosa vol el seu remei i no valen succedanis. (La diarrea s’atura amb orxata d’arròs o de xufa, però no amb cap fruita, que sempre es laxant encara que no ho semble)
menjar
,
salut
A mal de cor, oli de saüc (Els fruits del saüc són rics en vitamina C i la infusió de les flors és un excel·lent diaforètic emprat en refredats, bronquitis, xarampió, etc.)
cos huma
,
salut
A mal de mort, no hi valen metges (Amb la medicina no es pot vèncer el destí)
mal
,
mort
,
oficis
,
salut
A mal de ronyons, faixa't la cama
salut
A mal llit, dormir al mig
salut
A mal mortal, cap metge hi val (Amb la medicina no es pot vèncer el destí)
salut
A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny (Es diu per significar que davant un fet consumat que no té remei, el millor que pot fer-se és prendre-s'ho amb resignació)
salut
A mala picadura saliva dejuna
salut
A més doctors, més dolors (Com més visitis als metges, més mals et trobaran)
oficis
,
salut
A metge jove, cementiri ample
salut
,
oficis
,
mort
A molt mal, poc remei
salut
,
mal
A molt menjar molt malaltejar (Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió)
salut
A molt menjar molt penar (Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió)
menjar
,
salut
A molt sopar, molt somniar (Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió)
salut
,
menjar
,
dormir
A nafra enverinada, herba revinada
salut
A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi
mal
,
salut
,
beure
,
vinya
A nou mal, nou remei
mal
,
salut
A on va el mal a on més n'hi ha
salut
A panxa plena no hi entren penes (Indica que las desgracies es són menys o s'obliden abans quan tenim l'imprescindible per a la subsistència o quan adquirim bens materials en abundància)
cos huma
,
menjar
,
salut
Pàgina 1 de 45.