persones

A Alins són molt maques; a Araós ja no ho són tant; a Àreu les monteres, i Monterons, la flor del ram

Alins és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà i la resta són nuclis de població del primer

llocs persones

A allò teu, tu

Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres

persones

A allò teu, tu; a allò meu, jo; Déu, a allò de tots

Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres

persones déu

A Almacelles es casen fins les velles

Municipi de la comarca del Segrià en la província de Lleida

persones llocs

A Altafulla són valents, foc a Torredembarra, a Vilanova boters i a Sitges en són gitanos

[Municipis de la comarca del Tarragonès, el Baix Penedès i el Garraf (Tarragona)]. "A Altafulla són valents": S'usa per destacar algun fet històric de coratge popular. "Foc a Torredembarra": Fa referència a les rivalitats o a algun episodi de picabaralles o incendis entre Altafulla i la Torre. "A Vilanova boters": Fa referència a l'ofici de bótes de vi. "I a Sitges en són gitanos": Un malnom que s'utilitzava entre pobles veïns per picar-se els uns als altres.

llocs persones

A al·lot i mul, p'es cul

Compara un al·lot (un fillet o al·lot jove) amb un mul (un animal de treball, conegut per ser tossut). Tradicionalment significava que, tant a l'animal caparrut com a la criatura que no fa cas o es comporta malament, se'ls havia de corregir amb un cop al cul (és a dir, amb mà dura o càstig físic) perquè reaccionessin i aprenguessin. Avuí vol dir que els càstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal.

animals persones

A aquell que enganya, solen pagar-li amb la mateixa manya

Així sol ser més tard o més prompte

persones

A Arbúcies, les dones són bruixes

Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida

llocs persones

A ase traïdor, verdanc i punyidor

[Verdanc (o verdunc): Branca tendra, flexible i resistent que s'utilitza per pegar o assenyalar. Punyidor: Estri o bastó fi que serveix per punxar, estimular o castigar l'animal perquè es mogui o rectifiqui]. Significa que a les persones tossudes, que no volen obeir o que es porten malament, se les ha de corregir amb fermesa.

animals persones

A bagassa i cavaller, tot quant fa li està bé

[bagassa = prostituta]. Significa que a les persones desvergonyides (bagassa) i a les de gran posició social o privilegiades (cavaller), la societat els sol tolerar i perdonar totes les accions, per molt impròpies que siguin, sense demanar-los comptes.

persones

A Barcelona el demanen aquest noble cavaller; a Barcelona el demanen: capità el volen fer ser

persones llocs

A Barcelona fan crides qui en serà governador; responen totes a l'una, que governi aquest senyor

És una dita o refrany popular utilitzat sovint per referir-se irònicament a una persona que no ha estat convidada a una festa, casament o esdeveniment, o que no té autoritat en un assumpte concret. És una expressió folklòrica que s'usa per indicar que algú es presenta o s'imposa sense que l'hagin cridat, fent una referència burlesca a un suposat govern o decisió on no té cabuda.

llocs persones

A Barcelona són dames

persones llocs

A Bellmunt les dones de putes per munt

Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida

llocs persones

A bèstia solta no li cal cabestre

Significa que qui és lliure pot fer el li apetisca. S'aplica a persones independents que fan allò que els ve de gust sense haver de retre comptes.

animals persones

A boca de fosc, les noies a casa

Aconsella que les dones a l'entrada de la nit ni hi vagin pel carrer

cos huma casa maneres de dir persones

A bodes i a fillol, qui no et convida no et vol

[fillol = xiquet protegit per un padrí o padrina]. És una fórmula que es diu a qui no han convidat a la boda

persones

A boig i a cavaller, tot li està bé

Vol dir que a les persones boges i a les de gran posició social, la societat els tolera tot

persones

A bon arbre, bona llenya [o bona ombra]

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

bona persones plantes

A bon burro, no ho cansis

Si una persona o un animal rendeix molt bé de forma natural, no l'has d'explotar fins a esgotar-lo. Indica que no hem d'abusar de la confiança i la bona voluntad de la gent que ens vol o de la paciència d'una persona treballadora i eficient. S'aplica sovint en l'àmbit laboral o personal per recordar que fer treballar sempre els mateixos (els que mai diuen que no) acaba cremant-los.

amistat animals persones treball

A bon fadrí, bon padrí

Vol dir que el qui de jove es porta bé, sol tenir bones velleses

bona consells persones

A bon servei, paga de rei

Convé tindre contents els qui bé ens serveixen, a fi de tindre’ls sempre disponibles

persones

A bord una dona, cosa poc bona

Quan en un col·lectiu homogeni s’introdueix un element estrany, tard o d’hora sorgirà algun conflicte d’interessos, sobretot quan el col·lectiu és de mascles

bona persones

A burra que criï, no li diguis arri

Significa que no s'ha de fer treballar ni fatigar excessivament una burra (o qualsevol animal) que està criant un pollí, ja que les mares que estan alletant tenen les seves energies centrades a cuidar la cria i no han de patir esforços o càrregues secundàries. Aplicat a les persones es diu que les mares que crien estan més pendents de la cria que de l’obligació, que passa a ser secundària.

animals persones

A burro gemegador, carrega'l sense por

Significa ue no s'ha de fer cas de les queixes de qui es lamenta per vici o per feblesa exagerada sense un motiu real. Es basa en la idea que l'animal (o la persona) es queixa per costum o per fer-se la víctima, no perquè realment no pugui suportar l'esforç. S'aplica a persones que es lamenten constantment per feina o obligacions que poden assumir perfectament, indicant que se les pot continuar exigint sense por a fer-lis un mal.

animals persones

A burro manso, càrrega amb ell

Invita a aprofitar-se de qui és bondadós. Significa que les persones que són massa bones, submises o que no saben dir que no, sovint acaben rebent totes les feines, responsabilitats o abusos per part dels altres.

animals persones

A burro tossut, tant és dir-li: xo com arre

["Xo": ordre que es dóna a les bèsties per aturar-se. "Arri" (o arre): ordre per fer-les caminar]. Vol dir que és inútil raonar, insistir o intentar convèncer algú que és molt tossut o caparrut. Si un burro s'entossudeix i no vol fer cas, tant li fa que li diguis que s'aturi com que tiri endavant; no ho farà perquè no vol obeir. S'utilitza per referir-se a algú que s'entesta en una posició o que ignora els consells i advertències, fent que qualsevol argumentació sigui una pèrdua de temps.

animals persones

A burro vell, albarda nova

[Albarda: És la peça de l'arnés que es posa sobre el llom de les bèsties de càrrega per protegir-les i subjectar la càrrega]. Vol dir que la vellesa o la manca de joventut s'intenta dissimular o adornar amb elements nous o decoratius. Igual que posar una albarda flamant a un ase vell no li torna la joventut ni les forces, a vegades les persones intenten tapar els anys o els defectes amb roba nova, complements o vanitats.

animals persones vell

A cada cantador, el seu tocador

Cada persona té una manera de fer les coses, de manera que convé estar ben coordinats quan s’han de fer entre dos o més

música persones festa cantar

A cada dia canvia el temps i la persona a cada moment

Les persones solen canviar d’idea, d’actitud... segons els convé

temps dia i nit oratge persones

A cada lladre lo que siga d'ell, i a furtar lo que es puga

Significa que a cada persona se li ha de reconèixer el que li correspon (sigui mèrit o culpa) i, per altra banda, incita a aprofitar les oportunitats per prendre el que es pugui, de vegades referint-se a treure'n benefici. Barreja la justícia de donar a cadascú el que és seu ("A cada lladre el que segueixi d'ell") amb una visió murriguera d'aprofitar les circumstàncies ("ia furtar el que és pugui").

persones

A cada ocellet li agrada el seu niuet

Significa que la pròpia llar, entorn o ambient és el lloc on tothom se sent més a gust, còmode i feliç. També s'aplica sovint per indicar que cadascú sol estar satisfet amb les seues pròpies coses, la seua família o el seu mode de vida.

animals casa persones

A cada pas, un perill

Es diu quan algú, principalment un xiquet, ha estat a punt d’accidentar-se o de trencar alguna cosa

persones

A cada u li és permés defensar la seua roba

Remarca i justifica que hi ha drets mínims universals

persones indumentària

A cada u lo que li toca

persones

A cadascú el que sia seu i l'encens, per a Déu

Significa donar a cada persona allò que li correspon per dret, mèrit o responsabilitat, ja sigui un premi, un càstig o la propietat d'una cosa. També implica no prendre el que no és propi i reconèixer l'autoritat superior o divina.

déu persones

A canes honrades no hi ha portes tancades

Les persones honestes són apreciades sempre

persones cos huma

A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres

És la ració recomanada

persones vinya beure menjar

A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura

En referència a l'embaràs. Generalment, és motiu de satisfacció.

mal persones salut

A cap sense barret, tothom té dret; a cap desbarretat, tothom té part

Cada persona és lliure de vestir com vulga, però si algú no pot fer-ho és per alguna circumstància

persones indumentària

A cas nou, consell nou

Cada problema té una solució diferent, ja que cada persona és diferent d’una altra i cada circumstància és diferent d’una altra i canviant al llarg del temps

persones consells

A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues

Indica que en les cases de dones públiques no hi han bones dones

persones

A casa del joglar, els infants no paren de ballar

És una crítica de qui no es comporta com caldria i dóna mal exemple als seus, els quals acaben imitant-ne la mala conduct

música persones casa

A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi

Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes

persones vinya menjar casa

A casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment

Les conseqüències, sinó, poden ser molt dolentes.

persones

A casar-se, a culades pot anar-se

Significa que, quan algú té una voluntat ferma o un desig molt gran de fer una cosa (especialment casar-se), no hi ha impediment ni circumstància adversa que l'aturi. Mostra la decisió inamovible d'una persona per aconseguir el seu propòsit.

amor persones

A cavall corredor [o menjador], cabestre curt

A qui li sobra energia, és massa nerviós, pretén les coses abans d’hora o gastar més del que pot ser, convé retenir-lo. Prové de que a un cavall que corre massa (o que menja en excés) se li posa el cabestre (la brida) curt per poder-lo frenar i dominar. S'aplica a algú que gasta molts diners (menjador) i cal tallar-li l'aixeta o controlar-li el pressupost. També s'aplica els fills, empleats o persones amb un caràcter molt viu o rebel (corredor) i cal vigilar per evitar que prenguin el mal camí.

animals diners persones

A cavall desbocat [o desenfrenat], mira'l de lluny i amagat

Convé ser caut amb els animals i les persones quan estan enfadats. Igual que un cavall que s'ha desbocat resulta perillós i imprevisible, cal protegir-se i no intervenir directament quan algú ha perdut el control o reacciona amb violència.

animals persones

A cavall flastomat, el pèl li lluu

[Flastomar: maleir o blasfemar]. Es diu perquè sovint les persones a qui es vol més mal, a qui es maleeix o a qui es té mania (flastomar), són les que viuen més temps, tenen més bona sort i prosperen. Fa referència al fet que, per moltes malediccions o renecs que es llancin contra un cavall, l'animal continua fort, sa i amb el pèl brillant. En resum, ve a dir que els mals desitjos que algú dirigeix contra un altre acostumen a no fer-li efecte i, paradoxalment, es tornen en benefici seu.

animals persones

A comptes nous, baralles velles

En negocis entre vells coneguts, sempre estan presents desavinences passades

persones

A còpia d’anys tornen els usos estranys

L’imperceptible transcurs del temps fa que les modes, els costums i la manera de veure les coses vagen canviant

persones

A cristià que plora, jueu que riu

El benefici d’uns és sempre a costa d’uns altres

persones

A Cubelles, els joves, amb els anys es tornen vells

Municipi de la comarca del Garraf en la província de Barcelona

llocs vell persones

A Cubells volen la dona borratxa i el vi als pitxells.

[Cublells: Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida. Pitxell: gerro amb broc per a servir aigua o vi]. Juga amb la ironia o l'exageració sobre els costums o la fama del lloc respecte a la beguda. Es diu per fer burla o descriure una situació on es tolera o fins i tot s'accepta amb naturalitat l'excés amb el vi i l'afició a beure.

llocs persones vinya

A dona afaitada, gireu-li la cara

Recomana menysprear la que no és sincera i dissimula la seua veritable naturalesa

cos huma persones

A dona brava, corda llarga

S'utilitza per indicar que a una persona de caràcter fort, independent o "brava", li convé més donar-li espai i llibertat (donar-li "corda llarga") que intentar controlar-la o imposar normes estrictes.

persones

A dona casta, poc fre basta

Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell

persones

A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons

Et faran pagar car l’engany o la mentida. Ens avisa que hi ha tres col·lectius que no perdonen una promesa trencada: Els sants: Perquè si els promets un ciri o una ofrena i no compleixes, la "vengança" divina (o la mala sort) et pot caure al damunt. Els minyons (xiquets): Perquè tenen una memòria d'elefant per a les promeses de regals o sortides. Si els falles, perds tota l'autoritat. Les dones: Fa referència a la serietat en els compromisos personals o amorosos.

persones

A eixe fins els pollastres li ponen

Es diu de la persona afortunada o pròspera, a qui tot li surt bé, de vegades dit amb un toc d'enveja o ironia.

animals persones maneres de dir

A ell, que és mesell!

Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por

persones

A ell, que és mesell; a ella, que és femella

Es diu encoratjant algú a acarar algun risc o persona

persones

A emboscada de roïns, fugir per tots els camins

Significa que, davant d'una trampa o un atac de mala gent, la millor opció és fugir ràpidament per qualsevol lloc. En situacions de perill, buscar una escapatòria és l'opció més prudent per salvar la vida abans que enfrontar-s'hi.

persones

A estudi, que el mestre es fa vell

Perquè es donin pressa

ensenyar persones oficis

A Finestrat, ni home ni gos ni gat

[Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa]. S'utilitza tradicionalment de manera satírica o irònica per a advertir que la gent d'aquell poble tenia mala fama i que no s'hi havia de confiar en ningú ni en res d'allí (estenent la desconfiança fins i tot als animals).

animals llocs persones

A foc, rei i religió, no els hi posis condició

Hi ha coses que hem d’acceptar com són encara que ens desagraden, perquè són més poderoses que la nostra voluntat

persones foc

A Gata, qui no és puta és beata

Gata = Gata de Gorgos, poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. És una expressió col·loquial, sovint utilitzada amb to satíric o despectiu, que pretén generalitzar els comportaments dels habitants del poble en dos extrems, sovint en to de broma o brama local. Es sol complementar amb "i qui no és gat, és gata".

llocs persones

A gent jove, pa blanet

Vol dir que la gent jove no és molt de fiar en empreses dures o perilloses, sinó que cal preparar-li el treball i minvar-li l'esforç

persones gent

A gran senyor, doble honor

A qui té ascendència o poder sobre nosaltres, o a qui ens ha fet algun favor, li devem reverència o agraïment, encara que no siga del tot sincerament

persones

A home vell no li posis gros farcell

[farcell = càrrega, tasca, comesa]. No convé forçar ninguna màquina, bèstia o persona vella perquè és ben probable que deixe de respondre per sempre

persones vell

A l'amic, prova'l primer, ans no l'hagis de menester

És un consell convenient si un no s’hi fia, però si es confia en ell plenament, correm el risc de quedar molt despagats i desemparats en una circumstància adversa

persones amistat

A l'amic, quan el proves, quina baina t'emportes

Recorda que les aparences enganyen i que no coneixem realment com és una persona fins que no tractem a fons o passem per una situació de prova amb ella, moment en què sovint ens portem una sorpresa desassenyada o desagradable.

amistat persones

A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

animals persones

A l'ase [o animal, o bèstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere]

Amb els desconeguts s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’l

animals persones

A l'home bo feu-lo caixer

Cada activitat humana requereix la persona adequada per a funcionar bé

persones bona

A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent

Vol dir que quan algú ja està sota els efectes de l'alcohol, perd el criteri i la capacitat de distingir si el que beu és de bona o de mala qualitat.

persones vinya beure

A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn

Les desgràcies mai no vénen mai soles

persones

A l'home més savi, una sola dona el torna ximple.

persones consells

A l'home que de tu fia, fia d'ell que és cortesia

Cal tractar bé a qui ens tracta bé

persones

A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit

Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica

diners persones indumentària

A l'home sa; cullera de pa

Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se

menjar persones salut

A l'home sabut, no hi manca os de rosegar

Significa que l'home instruït sempre troba manera de viure

saber persones

A l'home traçut, Déu l'ajuda.

Es diu aquí que és més profitosa la traça per fer qualsevol cosa que la força.

déu persones

A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal

Cada u ha d'acudir a qui el pot curar.

animals oficis persones salut

A la barra de les pells, n'hi ha més de joves que de vells

persones

A la boda del fillol, si no et convida és que no et vol

Explica que, als fets més rellevants de la vida o en esdeveniments íntims com el casament d'un fillol (el fillol és el noi apadrinat), l'absència d'invitació indica de manera clara que la relació no és estreta. Serveix per acceptar amb ironia i realisme que no podem esperar ser part de totes les celebracions.

persones

A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri

Vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment

persones

A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell

casa persones consells

A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció]

És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció

persones diners

A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]

Suggereix que les activitats d'oci femení (ballar) i els sons naturals dels animals (rebruixar) són coses "diabòliques" o antinaturals, atribuint-ne l'origen al dimoni. S'utilitza per criticar o desaprovar l'alegria desmesurada o el ball a les dones, posant-lo al mateix nivell que el soroll molest d'un ase.

animals diable festa persones ensenyar

A la dona barbuda, de lluny se la saluda

Aconsella fugir de la dona madura, experimentada i amb autoritat

persones

A la dona casta, Déu li basta

Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell

déu persones

A la dona has de jutjar, en veure-la caminar

La manera de comportar-se és indicativa del seu caràcter i del seu comportament

persones

A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

persones animals

A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça

Vol dir que les dones solen repetir allò que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allò que senten

persones animals

A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura

Reflecteix una mentalitat masclista i brutal d'altres èpoques. La frase suggereix que a les dones (i a les mules) se les guanya, se les té contentes o se'ls millora l'aspecte i el caràcter mitjançant el menjar o els regals (allò que "entra per la boca"). Avui en dia, s'entén com una expressió molt masclista i objectivadora, ja que equipara la dona a un animal de càrrega (la mula) i redueix el seu valor a l'aspecte físic i al comportament condicionat per qui li proveeix menjar.

animals cos huma persones

A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero

Allò que és bonic i eficient en la joventut decau a la vellesa

animals persones

A la dona i la cabra, corda llarga

Indica que, igual que una cabra necessita espai per a pasturar i moure's, la dona necessita la seua llibertat i autonomia per a desenvolupar-se plenament. La dita compara el tracte cap a les dones amb el maneig dels animals de pastura en l'antiguitat. Tot i que sovint s'ha inclòs dins de la tradició de dites populars amb un cert caràcter patriarcal o misògin, el sentit popular actual posa l'accent en la necessitat d'evitar el control excessiu o l'ofec.

animals persones

A la dona i la lletuga, per la cintura

És per on s’agafen més còmodament i amb delicadesa

plantes persones

A la dona lletja, els diners la fan bonica

La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres

diners persones

A la força no hi ha resistència

És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició

persones