persones

Els hostes i el peix, al tercer dia put

Les relacions humanes són convenients, però solen resultar perjudicials quan se n’abusa

persones animals

A Alins són molt maques; a Araós ja no ho són tant; a Àreu les monteres, i Monterons, la flor del ram

Alins és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà i la resta són nuclis de població del primer

llocs persones

A allò teu, tu

Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres

persones

A allò teu, tu; a allò meu, jo; Déu, a allò de tots

Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres

persones déu

A Almacelles es casen fins les velles

Municipi de la comarca del Segrià en la província de Lleida

persones llocs

A Altafulla són valents

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

llocs persones

A al·lot i mul, p'es cul

Vol dir que els càstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal

persones animals

A aquell que enganya, solen pagar-li amb la mateixa manya

Així sol ser més tard o més prompte

persones

A Arbúcies, les dones són bruixes

Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida

llocs persones

A bagassa i cavaller, tot quant fa li està bé

[bagassa = prostituta]. Significa que a les persones desvergonyides (bagassa) i a les de gran posició social o privilegiades (cavaller), la societat els sol tolerar i perdonar totes les accions, per molt impròpies que siguin, sense demanar-los comptes.

persones

A Barcelona el demanen aquest noble cavaller; a Barcelona el demanen: capità el volen fer ser

persones llocs

A Barcelona fan crides qui en serà governador; responen totes a l'una, que governi aquest senyor

És una dita o refrany popular utilitzat sovint per referir-se irònicament a una persona que no ha estat convidada a una festa, casament o esdeveniment, o que no té autoritat en un assumpte concret. És una expressió folklòrica que s'usa per indicar que algú es presenta o s'imposa sense que l'hagin cridat, fent una referència burlesca a un suposat govern o decisió on no té cabuda.

llocs persones

A Barcelona són dames

persones llocs

A Bellmunt les dones de putes per munt

Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida

llocs persones

A boca de fosc, les noies a casa

Aconsella que les dones a l'entrada de la nit ni hi vagin pel carrer

cos huma casa maneres de dir persones

A bodes i a fillol, qui no et convida no et vol

[fillol = xiquet protegit per un padrí o padrina]. És una fórmula que es diu a qui no han convidat a la boda

persones

A boig i a cavaller, tot li està bé

Vol dir que a les persones boges i a les de gran posició social, la societat els tolera tot

persones

A bon arbre, bona llenya [o bona ombra]

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

bona persones plantes

A bon burro, no ho cansis

Indica que no hem d'abusar de la confiança de la gent que ens vol

animals persones

A bon fadrí, bon padrí

Vol dir que el qui de jove es porta bé, sol tenir bones velleses

bona consells persones

A bon servei, paga de rei

Convé tindre contents els qui bé ens serveixen, a fi de tindre’ls sempre disponibles

persones

A bord una dona, cosa poc bona

Quan en un col·lectiu homogeni s’introdueix un element estrany, tard o d’hora sorgirà algun conflicte d’interessos, sobretot quan el col·lectiu és de mascles

bona persones

A cada cantador, el seu tocador

Cada persona té una manera de fer les coses, de manera que convé estar ben coordinats quan s’han de fer entre dos o més

música persones festa cantar

A cada dia canvia el temps i la persona a cada moment

Les persones solen canviar d’idea, d’actitud... segons els convé

temps dia i nit oratge persones

A cada lladre lo que siga d'ell, i a furtar lo que es puga

Significa que a cada persona se li ha de reconèixer el que li correspon (sigui mèrit o culpa) i, per altra banda, incita a aprofitar les oportunitats per prendre el que es pugui, de vegades referint-se a treure'n benefici. Barreja la justícia de donar a cadascú el que és seu ("A cada lladre el que segueixi d'ell") amb una visió murriguera d'aprofitar les circumstàncies ("ia furtar el que és pugui").

persones

A cada pas, un perill

Es diu quan algú, principalment un xiquet, ha estat a punt d’accidentar-se o de trencar alguna cosa

persones

A cada u li és permés defensar la seua roba

Remarca i justifica que hi ha drets mínims universals

persones indumentària

A cada u lo que li toca

persones

A cadascú el que sia seu i l'encens, per a Déu

Significa donar a cada persona allò que li correspon per dret, mèrit o responsabilitat, ja sigui un premi, un càstig o la propietat d'una cosa. També implica no prendre el que no és propi i reconèixer l'autoritat superior o divina.

déu persones

A canes honrades no hi ha portes tancades

Les persones honestes són apreciades sempre

persones cos huma

A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres

És la ració recomanada

persones vinya beure menjar

A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura

En referència a l'embaràs. Generalment, és motiu de satisfacció.

mal persones salut

A cap sense barret, tothom té dret; a cap desbarretat, tothom té part

Cada persona és lliure de vestir com vulga, però si algú no pot fer-ho és per alguna circumstància

persones indumentària

A cas nou, consell nou

Cada problema té una solució diferent, ja que cada persona és diferent d’una altra i cada circumstància és diferent d’una altra i canviant al llarg del temps

persones consells

A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues

Indica que en les cases de dones públiques no hi han bones dones

persones

A casa del joglar, els infants no paren de ballar

És una crítica de qui no es comporta com caldria i dóna mal exemple als seus, els quals acaben imitant-ne la mala conduct

música persones casa

A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi

Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes

persones vinya menjar casa

A casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment

Les conseqüències, sinó, poden ser molt dolentes.

persones

A casar-se, a culades pot anar-se

Ve a dir que qui no es casa és perquè no vol

amor persones

A comptes nous, baralles velles

En negocis entre vells coneguts, sempre estan presents desavinences passades

persones

A còpia d’anys tornen els usos estranys

L’imperceptible transcurs del temps fa que les modes, els costums i la manera de veure les coses vagen canviant

persones

A cristià que plora, jueu que riu

El benefici d’uns és sempre a costa d’uns altres

persones

A Cubelles, els joves, amb els anys es tornen vells

Municipi de la comarca del Garraf en la província de Barcelona

llocs vell persones

A dona afaitada, gireu-li la cara

Recomana menysprear la que no és sincera i dissimula la seua veritable naturalesa

cos huma persones

A dona brava, corda llarga

lndica que la dona necessita el seu espai de llibertat

persones

A dona casta, poc fre basta

Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell

persones

A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons

Et faran pagar car l’engany o la mentida. Ens avisa que hi ha tres col·lectius que no perdonen una promesa trencada: Els sants: Perquè si els promets un ciri o una ofrena i no compleixes, la "vengança" divina (o la mala sort) et pot caure al damunt. Els minyons (xiquets): Perquè tenen una memòria d'elefant per a les promeses de regals o sortides. Si els falles, perds tota l'autoritat. Les dones: Fa referència a la serietat en els compromisos personals o amorosos.

persones

A ell, que és mesell!

Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por

persones

A ell, que és mesell; a ella, que és femella

Es diu encoratjant algú a acarar algun risc o persona

persones

A emboscada de roïns, fugir per tots els camins

Qualsevol escapatòria és bona quan ens perilla la vida

persones

A estudi, que el mestre es fa vell

Perquè es donin pressa

ensenyar persones oficis

A Finestrat, ni home ni gos ni gat

[Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa]. Indica la mala fama que tenia antigament la gent del poble, suggerint que no s'hi havia de confiar en ningú ni en res.

animals llocs persones

A foc, rei i religió, no els hi posis condició

Hi ha coses que hem d’acceptar com són encara que ens desagraden, perquè són més poderoses que la nostra voluntat

persones foc

A Gata, qui no és puta és beata

Gata = Gata de Gorgos, poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. És una expressió col·loquial, sovint utilitzada amb to satíric o despectiu, que pretén generalitzar els comportaments dels habitants del poble en dos extrems, sovint en to de broma o brama local. Es sol complementar amb "i qui no és gat, és gata".

llocs persones

A gent jove, pa blanet

Vol dir que la gent jove no és molt de fiar en empreses dures o perilloses, sinó que cal preparar-li el treball i minvar-li l'esforç

persones gent

A gran senyor, doble honor

A qui té ascendència o poder sobre nosaltres, o a qui ens ha fet algun favor, li devem reverència o agraïment, encara que no siga del tot sincerament

persones

A home vell no li posis gros farcell

[farcell = càrrega, tasca, comesa]. No convé forçar ninguna màquina, bèstia o persona vella perquè és ben probable que deixe de respondre per sempre

persones vell

A l'amic, prova'l primer, ans no l'hagis de menester

És un consell convenient si un no s’hi fia, però si es confia en ell plenament, correm el risc de quedar molt despagats i desemparats en una circumstància adversa

persones amistat

A l'amic, quan el proves, quina baina t'emportes

Les aparències enganyen i fins que no et relaciones no saps el que et trobes

amistat persones

A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.

consells persones

A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

animals persones

A l'ase [o animal, o bèstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere]

Amb els desconeguts s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’l

animals persones

A l'home bo feu-lo caixer

Cada activitat humana requereix la persona adequada per a funcionar bé

persones bona

A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent

Vol dir que quan algú ja està sota els efectes de l'alcohol, perd el criteri i la capacitat de distingir si el que beu és de bona o de mala qualitat.

persones vinya beure

A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn

Les desgràcies mai no vénen mai soles

persones

A l'home més savi, una sola dona el torna ximple.

persones consells

A l'home que de tu fia, fia d'ell que és cortesia

Cal tractar bé a qui ens tracta bé

persones

A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit

Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica

diners persones indumentària

A l'home sa; cullera de pa

Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se

menjar persones salut

A l'home sabut, no hi manca os de rosegar

Significa que l'home instruït sempre troba manera de viure

saber persones

A l'home traçut, Déu l'ajuda.

Es diu aquí que és més profitosa la traça per fer qualsevol cosa que la força.

déu persones

A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal

Cada u ha d'acudir a qui el pot curar.

animals oficis persones salut

A la barra de les pells, n'hi ha més de joves que de vells

persones

A la boda del fillol, si no et convida és que no et vol

Als fets més rellevants de la vida només es convida a les persones íntimes

persones

A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri

Vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment

persones

A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell

casa persones consells

A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció]

És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció

persones diners

A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]

Suggereix que les activitats d'oci femení (ballar) i els sons naturals dels animals (rebruixar) són coses "diabòliques" o antinaturals, atribuint-ne l'origen al dimoni. S'utilitza per criticar o desaprovar l'alegria desmesurada o el ball a les dones, posant-lo al mateix nivell que el soroll molest d'un ase.

animals diable festa persones ensenyar

A la dona barbuda, de lluny se la saluda

Aconsella fugir de la dona madura, experimentada i amb autoritat

persones

A la dona casta, Déu li basta

Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell

déu persones

A la dona has de jutjar, en veure-la caminar

La manera de comportar-se és indicativa del seu caràcter i del seu comportament

persones

A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

persones animals

A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça

Vol dir que les dones solen repetir allò que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allò que senten

persones animals

A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura

Reflecteix una mentalitat masclista i brutal d'altres èpoques. La frase suggereix que a les dones (i a les mules) se les guanya, se les té contentes o se'ls millora l'aspecte i el caràcter mitjançant el menjar o els regals (allò que "entra per la boca"). Avui en dia, s'entén com una expressió molt masclista i objectivadora, ja que equipara la dona a un animal de càrrega (la mula) i redueix el seu valor a l'aspecte físic i al comportament condicionat per qui li proveeix menjar.

animals cos huma persones

A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero

Allò que és bonic i eficient en la joventut decau a la vellesa

animals persones

A la dona i la cabra, corda llarga

La cabra necessita un espai suficient per a poder-se alimentar, com la dona necessita el seu espai de llibertat

persones animals

A la dona i la lletuga, per la cintura

És per on s’agafen més còmodament i amb delicadesa

plantes persones

A la dona lletja, els diners la fan bonica

La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres

diners persones

A la força no hi ha resistència

És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició

persones

A la força pengen o donen garrot

És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició

persones

A la llengua torta, pega-li la volta

Convé canviar de conversa o d’activitat per a lliurar-nos de pesats o enredadors

parlar persones

A la llenya torta, busca-li la volta

Significa que per a tractar amb gent de mal geni cal cercar-li el punt flac i aprofitar-se de les seves debilitats

persones

A la llum d’una teia, no hi ha persona lletja

Les dones, a plena llum i a poca, en general són guapes.

persones

A la madrastra, el nom li basta

Les mares polítiques sempre han tingut mala fama per no ser les mares naturals, a les quals se’ls suposa més amor

persones

A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques [

Indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta

persones indumentària

A la parenta, millor li entra

persones

A la persona que molt muda, la voràs sempre abatuda

Adverteix que qui és mudable i canviant, ho és per algun motiu greu

persones

A la Pobla estan les fees, al Boixar les malcarades i per a xiques gorrines Coratxà i Castell de Cabres

Boixar i Coratxà són pobles castellonencs, que pertanyen al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat a l'igual que Castell de Cabres

llocs persones

A la Punta hi ha una barca carregada de tisores, per a tallar-los la llengua a les persones baladrejadores

persones parlar

A la Serra tot són lloques, a Cabanes, cabanuts, a Vilafamés, cul-rojos, i a les Useres, porputs

[Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Alta]. Indiquen rivalitats amistoses. A la Serra tot són lloques (Serra d'en Galceran): Sol fer referència a persones que xerren molt o que són una mica tancades. A Cabanes, cabanuts: És una rima amb el nom del poble. El terme «cabanut» s'associa a tossut. A Vilafamés, cul-rojos: És el seu malnom. I a les Useres, porputs: S'usa com a malnom per ser un poc espavilats.

llocs persones