Tema
llocs
1.410 refranys catalogats sota aquest tema.
A Abrera, per Sant Pere maten la garsa
29 juny. [Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat]. Fa referència a una antiga tradició o llegenda popular d'aquesta vila, que celebra la seua Festa Major el 29 de juny. Fan la festa major i és fama que mengen garsa. Sovint s'utilitzava amb un to de burla o rivalitat per part dels pobles veïns, insinuant que a Abrera eren tan pobres o tan rústics que havien de caçar garses (un ocell que no es considera comestible) per a poder fer el tiberi de la festa.
animals llocs sants
A Àger, galtes de beceroles i panxa de guitarró
Municipi lleidatà de la comarca de la Noguera
llocs cos huma
A Àger, qui no tingui feina que no hi vagi
Municipi lleidatà de la comarca de la Noguera
llocs treball
A Agramunt comerciants i a Tarrega comediants
Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida
llocs
A Agramunt tots caguen en un munt
Municipi de la comarca d'Urgell a la província de Lleida
llocs
A Agullana, carden llana
Municipi gironès de la comarca de l'Alt Empordà
oficis llocs
A Agullana, carden llana, pengen lloques a Darnius, a la Jonquera gavatxos i a Sant Llorenç rabatxins
[Municipis gironens de la comarca de l'Alt Empordà]. Els d'Agullana sempre s'havien distingit com a paraires, ja que es cuidaven de la major part de la llana de les comarques pirinenques. Diuen que ells van ser els qui van substituir les agulles d'agavellar la llana per les cardes. Els habitants de Darnius són anomenats satíricament «caganius» per la gent dels pobles veïns. Sant Llorenç de la Muga. «Rabatxins» són unes formigues que nien en els tronchs dels arbres, sobre tot de les oliveres.
animals llocs
A Agullana, hi entren carretades de suro i a la Jonquera carretades de mussiús
[Municipis gironens de la comarca de l'Alt Empordà]. A la Jonquera, punt fronterer i burocràtic, tot sovint fan festes i saraus que requereixen la intervenció de músics, Agullana, llogarret proper a la Jonquera, dedicat al treball prospera i s'enriqueix amb el conreu del suro, i els seus habitants empren satisfets la parèmia que comentem en detriment dels jonquerencs i en lloança pròpia.
llocs
A Alacant me'n tinc d'anar a enramar-me de petxines, i a Cocentaina tornar per la flor de les fadrines
[Concentaina, poble alacantí de la comarca del Comptat]. Fa referència a la tradició i la fama de les dones joves (fadrines) de Cocentaina, associant Alacant amb la mar. Es tracta d'una cançó, destacant el romanç i la bellesa de la vila de Cocentaina. És un vers que expressa el desig de viatjar ("enramar-se de petxines" a Alacant, simbolitzant la mar) i tornar a Cocentaina, un lloc conegut per la seva gent (la "flor de les fadrines").
llocs
A Alacant tot l'any és carnaval
Municipi de la comarca del Alacantí en la província d'Alacant
llocs festivitats
A Alàs, ceballots i hortolans
Alàs i Cerc és un municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell
llocs camp oficis
A Albaida, morqueros, en Palomar i Atzeneta les fàbriques de la llata; com la vols, ampla o estreta?
Pobles alacantins de la comarca de La Vall D'Albaida
llocs
A Albaida, morques i cerones
Poble valencià de a comarca de la Vall d'Albaida
llocs
A Albal, guixers
Poble valencià de la comarca de l'Horta
llocs
A Albalat, les rates pareixen gats
[Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. S'utilitza tradicionalment per suggerir, de forma irònica, que en aquesta localitat, com que és terra de marjal i horta rica amb l'arròs, s'exagera dient que les rates estan tan ben alimentades i són tan grosses que es confonen amb els gats. Moltes vegades, els pobles del voltant fan servir la dita per a dir que a Albalat són tan "especials" o exagerats que fins i tot els animals petits semblen gegants.
animals llocs
A Albalat, lloques
[Albalat de la Ribera, poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. S'utilitza l'apel·latiu de "lloques" (gallines que estan covant els ous i es posen agres o "clueques") per a descriure el caràcter dels seus habitants o per a fer-los la ronya.
animals llocs
A Albatàrrec venen blat, a Montoliu les porgueres, al poble de Sudanell la flor de les xiques negres
Municipis lleidatans de la comarca del Segrià
llocs
A Alberic, gitanos
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
llocs
A Alberic, molta panxa i poc melic
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
llocs cos huma
A Albinyana fan senalles, a les Peces senallons, a Santa Oliva les herbes i els demés són un collons
Municipis tarragonins de la comarca del Baix Penedès
llocs oficis
A Albocàsser tots són llops, i a la Torre són bitxacs, a Vilar tot són llangostos i a Culla són socarrats
Torre = Torre d'En Besora. Vilar = Vilar de Canes. Pobles castellonencs de la comarca del Maestrat
llocs
A Alboraia, filla meua, no vages a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar
Poble valencià de la comarca de L'Horta
llocs parentiu
A Alboraia, mare meua, m´he de casar, que em paguen el dot en xufes i tindré que rosegar
Poble valencià de la comarca de L'Horta
llocs
A Alcalà per tots n'hia
Es refereix a Alcalà de Xivert, poble castellonenc de la comarca de Baix Maestrat
llocs
A Alcalà són gaspatxeros, Santa Malena fogueros, Paniscla panisclans i a Benicarló llanceros
[Alcalà = Alcalà de Xivert. Santa Malena = Santa Magdalena de Polpís. Paniscla = Penyiscola. Pobles castellonencs de la comarca del Baix Maestrat]. Dita tòpica que recull els sobrenoms tradicionals dels habitants de quatre localitats veïnes, destacant els seus costums o característiques peculiars.
llocs
A Alcanar me'n vull anar a veure les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores
Municipi de la comarca del Montsià a la província de Tarragona. Es diu perquè critiquen molt.
llocs oficis
A Alcanar, fa de bon anar i de bon tractar
Municipi de la comarca del Montsià a la província de Tarragona
llocs bona
A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
Municipi de la comarca del Segrià, a la província de Lleida
menjar llocs
A Alcoi, xeus
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
llocs
A Alcover són bovers, a la Selva apotecaris, a Vilallonga bona gent i al Morell estrafolaris
Pobles tarragonins
llocs oficis
A Aleixar, naps i fesols
Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp
llocs plantes
A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya
[Municipi barceloní de la comarca del Maresme]. Aquesta dita fa referència a la fama de collidors de cargols que tenen els habitants d'Alella, especialment quan plou i aquests mol·luscs surten a passejar. Només quan els cargols «treuen banya» (després de la pluja).
animals llocs
A Alentorn, la forca al coll
Entitat de població del municipi lleidatà d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera
llocs
A Alfarràs mengen sopes en un cabàs
Municipi de la comarca de Segrià a la província de Lleida
llocs menjar
A Alfarras no hi aniràs i si hi vas en fugiràs
Municipi de la comarca de Segrià a la província de Lleida
llocs
A Alforja van matar un bou a paraulades
Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp
animals llocs parlar
A Alguaire, no xerren gaire; a Almenar, si fa no fa; a Alfarràs, una vergonya, i a Algerri, no pot anar
Els tres primers municipis de la comarca de Segrià a la província de Lleida. L'últim és de la comarca de Noguera
llocs parlar
A Alins són molt maques; a Araós ja no ho són tant; a Àreu les monteres, i Monterons, la flor del ram
Alins és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà i la resta són nuclis de població del primer
llocs persones
A Almacelles es casen fins les velles
Municipi de la comarca del Segrià en la província de Lleida
persones llocs
A Almacelles, cul i mamelles
Municipi de la comarca del Segrià en la província de Lleida
llocs cos huma
A Almenar, qui no l'ha feta la farà
Municipi lleidatà a la comarca del Segrià
llocs
A Almoster sempre fan coses: fan el roser quan no hi ha roses
[Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp]. Aquesta dita popular catalana fa referència a la tradició d'Almoster (Tarragonès) i altres localitats, on se celebra la festa de la Mare de Déu del Roser a l'octubre, època en què ja no hi ha roses.
llocs
A Almoster tenen les dents negres
Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp
llocs cos huma
A Almudaina, culiblancs i gorrominos
Poble alacantí de la comarca del Comptat
llocs
A Altafulla són valents
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
llocs persones
A Altafulla, mosquits
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
llocs animals
A Altea,xiques guapes,a Benidorm,mariners,a La Nucia,tramussos i a Callosa,espardenyers
Municipis de La Marina Baixa. Esta frase es una popular jota o refrán tradicional de la comarca de la Marina Baixa (Alicante) que enumera características típicas o tópicos de cuatro municipios. Destaca la belleza de las mujeres en Altea, la tradición marinera de Benidorm, los altramuces de La Nucia y los alpargateros de Callosa d'en Sarrià.
llocs
A Alzira, pregunters
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
llocs
A Amposta són fartsdarròs
Municipi tarragoní de la comarca del Montsià
llocs
A Anglès, el dimoni hi és; a la Cellera, el dimoni hi era
Municipis de la comarca de la Selva a la província de Girona
llocs diable
A Antella, ni finques, ni tractes, ni hi facis paella
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
llocs
A Aransa, cap de porcs, aransuts i orellabruts
Aransa és un petit poble a la comarca de la Cerdanya (Catalunya). També s'anomena Arànser.
llocs
A Aravell, tramuntanes
Nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell
llocs oratge
A Arbeca [la seca; la vila molt gran; la gent petiteta,] es moren de fam
Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida
llocs
A Arbeca, farts i llords
Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida
llocs menjar
A Arbeca, molt bestiar i poca teca
Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida
animals llocs
A Arboçols, bruixes al vol
Municipi menut del Conflent, Catalunya del Nord. Reputació de practicar la bruixeria.
llocs
A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni, dimonis, i a Hostalric són cremats
Els tres primers són municipis de la comarca de La Selva a Girona i l'últim municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
llocs gent
A Arbúcies, les dones són bruixes
Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida
llocs persones
A Arenys són vaixellers dels que van a l'altra banda
Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona
llocs mar
A Argentona, moliners, que el treballar no els agrada
Municipi barceloní de la comarca del Maresme
llocs oficis treball
A Argentona, repicatruges
Municipi barceloní de la comarca del Maresme
llocs
A Aristot són les golludes; a Pont, ja no ho són tant; a Toloriu, les més boniques i a Bar, la flor del ram
Entitats de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell
llocs
A Aristot són les orelludes; a Pont ja no ho són tant; a Toloriu, la ponzelleta i a Bar, la flor del ram
Entitats de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell
llocs
A Arres, cadets
Municipi lleidatà de la Vall d'Aran
llocs
A Àrreu, isards
[Poble lleidatà del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà]. [Isard: (Rupicapra rupicapra pyrenaica). Animal d’aspecte molt lleuger, amb un parell de banyes en forma de ganxo]. Se'ls coneix per aquest malnom.
llocs
A Arsèguel, els fotre i els pinxo
Municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell
llocs
A Artés encara més
Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona
llocs
A Ascó, forques
Municipi tarragoní de la comarca de la Ribera d'Ebre
llocs
A Ascó, robarucs
Municipi tarragoní de la comarca de la Ribera d'Ebre
llocs
A Atzeneta, tots pixen per la bragueta
Poble castellonenc de la comarca de l'Alcalatén
llocs
A Aubarca no aniré més perquè no tenen rellotge i mai saben l'hora que és
Es refereix a Albarca, municipi de la comarca del Priorat a la província de Tarragona
llocs
A Avinyó, ja fa por
Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona
llocs
A Avinyonet d'una merda en fan una paret, i els de Vilanant tot darrere la van llepant].
[Municipis de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona]. Dita tòpica que s'aplica a molts pobles el nom dels quals acaba en -et. Antigament, els maons de construcció es pastaven amb fang, excrements de cavall i palla.
llocs
A Badalona, badocs
Municipi de la comarca del Barcelonès a la província de Barcelona
llocs
A Bages, no hi vagis, si parents o amics, no hi hagis
Comarca de Catalunya a la província de Barcelona
llocs
A Balaguer s'esmorza primer
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
llocs menjar
A Balaguer, soldats de paper
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
llocs
A Balaguer, una a cada carrer
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
llocs
A Banyeres, caguen les guixes senceres
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
llocs
A Banyoles fan bugada, a Mata la van a rentar, a Pontsamar la van a estendre i al Pont la van a plegar
Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany
llocs
A Banyoles, les noies es banyen soles
Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany
llocs
A Barcelona aniria a buscar una ploma d'or per escriure una carta a la prenda del meu cor
llocs
A Barcelona aniria a cercar un brot de llorer per donar-lo a n'aquest jove, no el conec i li vull bé
[Ciutat capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès.]. Expressa una gran voluntat de fer un favor o homenatge a algú, fins i tot a un desconegut, utilitzant el llorer com a símbol de victòria o reconeixement.
amor llocs plantes
A Barcelona el demanen aquest noble cavaller; a Barcelona el demanen: capità el volen fer ser
persones llocs
A Barcelona fan crides qui en serà governador; responen totes a l'una, que governi aquest senyor
És una dita o refrany popular utilitzat sovint per referir-se irònicament a una persona que no ha estat convidada a una festa, casament o esdeveniment, o que no té autoritat en un assumpte concret. És una expressió folklòrica que s'usa per indicar que algú es presenta o s'imposa sense que l'hagin cridat, fent una referència burlesca a un suposat govern o decisió on no té cabuda.
llocs persones
A Barcelona fins els gossos porten rellotge
Municipi de la comarca del Barcelonès a la província de Barcelona
llocs animals
A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res
Enfilen uns quants indrets, que enllaça ciutats importants dels Països Catalans, ben distants. És una forma de geografia popular que servia per identificar els pobles per la seva producció o per algun defecte divertit. Barcelona: Les barques (el port i el comerç). Tarragona: El peix (la tradició marinera del Serrallo). València: Les taronges (l'horta). Benavent: "No hi ha res" (una manera de dir que és un lloc petit o menys "important" en comparació).
animals llocs plantes mar
A Barcelona i a Cubells, deu mules són cinc parells
És una crítica a qui diu alguna obvietat
llocs animals
A Barcelona són dames
persones llocs
A Barxeta la fam 'apreta', i a Llocnou no mengen prou
Pobles valencians de la comarca de La Costera
llocs
A Batea el parellada: que és un vi que no emborratxa; a Gandesa fan bon vi de moscatell i garnatxa
[Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona]. Ressalta la tradició vinícola de la Terra Alta: a Batea es destaca el parellada (un vi blanc tradicionalment més lleuger o fresc), mentre que Gandesa és reconeguda per la qualitat dels seus vins dolços de moscatell i els negres de garnatxa.
llocs vinya
A Begur són bacanards i bacanardes, buarencs i buarenques, llargs i llargues
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la provincia de Girona
llocs
A Begur són bacanards que coralen a la brama
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
llocs
A Bellcaire pixen enlaire
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
llocs
A Bellcaire són gent d'aire; a Bellmunt són gent de bé; a Linyola fan tabola i a Castellserà, també
Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida
llocs
A Bellmunt les dones de putes per munt
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
llocs persones
A Bellpuig caga i fuig
Municipi de la comarca de l'Urgell en la província de Girona
llocs
A Benaguasil, figuers
Poble valencià de la comarca del Camp del Túria
llocs plantes
A Benasau, el qui la fica ja no la trau
Població valenciana de la comarca del Comtat en la província d'Alacant
llocs