dites

" Ale, a tu pueblo !!! "

És com acomiadar-te d'algú que et cau mitjanament malament, com dir... Ale, que et donin!

dites

"A on? On caga Ramon."

Retruc. Alguns retrucs són poc amables, fins i tot barroers. I n'hi ha qui-sap-los de vulgars o escatològics. Avui probablement es considerarien políticament incorrectes, però el cas és que no fa pas tants anys eren respostes molt corrents, fins i tot d'un pare o una mare al seu fill.

dites

"Desde luego, corberó".

dites

"Folis", sí que t'agrada el "Xumeli", eh!!!

dites

"Que si se quantos, que si se quintos..."

dites

... Ahí en el pont dels ous !!!

dites

A allò que no pot ser, paciència

Es diu com a consolació i confirmació que determinades coses no tenen remei, encara que puguen tenir compensació

dites

A baixa sala, no cal escala

Significa que si una situació és senzilla, accessible o no té complicacions, no cal buscar solucions complexes o artificioses. Fa referència al fet que a una habitació de planta baixa no li fa falta una escala per accedir-hi, per tant, s'ha d'actuar amb simplicitat.

dites

A cada contalla s'afegeix una palla

Les coses que es repeteixen moltes vegades van modificant-se i diversificant-se

dites

A cada rentada, una esguinçada

Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits

dites

A cada roscada perdem un llençol [roscada = bugada]

Abans, quan s’anava al llavador públic, era freqüent la pèrdua, la confusió o la sostracció d’alguna peça. Es diu quan les coses resulten malament cada vegada que intentem alguna mampresa o finalitat

dites indumentària

A carro mogut, tots tiren

Confirma i critica que tot el món s’afegeix als projectes o les empreses quan van bé

dites

A casa d'un penjat no s'ha d'anomenar la forca

Cal ser discret i no recordar situacions violentes o molestes.

dites

A ell que és torenll

dites

A fer-mon una fresqueta...

dites

A Joana se l'emporten els moros i ella no plora? No li sap molt mal ser mora

Es diu referint-se a algú que no protesta d'allò que sembla perjudicar-lo, però que tal vegada en el fons li és un benefici

dites

A l'any que ve, farem prompte.

Ho diuen humorísticament referint-se a algú que arriba tard

dites

A l'església per resar, a la plaça per tractar

Cada cosa s’ha de fer en el lloc o en el moment oportú

dites

A la bugada, qui merda hi posa, merda hi troba

dites

A la lletja, també se li meneja

Significa que les coses lletges també són útils

dites

A la margal vaig i vinc i res tinc.

dites

A la porta toca un flare; si no li donen pa, s'esbarre

Morella

dites

A la Rambla!

Dita irònica que es feu popular per allà l'any 1880 a Barcelona i més enfora, per fer burla d'algú que fa o diu un despropòsit molt gros

dites

A la Seu posa-hi un peu

dites

A les penes, punyalades

dites

A les romeries i a les bodes van totes les boges

dites

A l’espantat la sombra l’espanta

dites

A ningú que li passe !

dites

A on cagarem que no faça pudor?

Es diu per a decidir a qui es mostra indecís en alguna cosa o ho diu aquell a qui no li deixen fer el que pretén

dites

A on pergueres la capa, allà la trobaràs

dites indumentària

A perill prompte, remei cuitat

Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent

dites

A pi xic escala no cal; si cal, du-l'hi

Es diu de pressa com a joc de paraules inintel·ligible

dites

A plaça, tot se ven

Indica que totes les coses tenen aplicació al gust de qualcú

dites

A qui li pica, es rasca

Anima a fer les coses per u mateix sense esperar que ningú les faça per nosaltres, cosa sempre improbable

dites

A torrar neu!

Exclamació enviant a mal viatge

dites oratge

A un clau cremant s'agarra u quan s'està afonat

En circumpstàncies extremes qualsevol ajuda es bona

dites

A un embustero, quan diu ver, no el creuen

Qui s'ha desacreditat, mal de fer ho té, rehabilitar-se. De la faula d'Isop: Del pastor i del llop. Un pastor per a riure's del veïnat tot sovint cridava i demanava ajut dient que el llop li havia arribat a la ramada. Tothom acudia amb pedres i bastons per a empaitar el llop, i com que no era cert, se n'havien de tornar mentre el pastor reia.

dites

A una bola no se li pot treure punta

dites

A veure si em vols tocar allò que no sona

Empipar, molestar, enutjar [algú]

dites maneres de dir

A voltes es treu més del cru que del sec

Significa que una persona amb diners sense importar que sigui garrepa dóna més que una persona pobra perquè una persona pobra no té res a donar, en canvi una persona amb diners si té alguna cosa que pot donar, encara que sigui garrepa.

dites

Abaixa't i no faràs ombra.

dites

Abans d'emprendre l'anada, assegura't la tornada

dites

Abans de tirar la veta, mira si raja l'aixeta

dites

Abans esgarrat i honrat, que lladre i ben mudat

dites

Acampi qui pugi.

dites

Acceptar les coses tal com vénen

No amoïnar-se excessivament per les coses de la vida

dites

Acceptar un do demana discreció

dites

Ací el més tonto fa rellotges

És una frase còmica per dir que hi ha un munt de gent astuta o sagaç reunits

dites

Ací em cobren ganes i tot

dites

Ací perguí una agulla, ací la trobaré

Ho diuen del qui ha sortit malament d'un negoci i s'hi torna ficar amb l'esperança de rescabalar-se'n

dites

Açò és una joieta...

dites

Açò està com un salnitre

dites

Ahí "quea" eso !!!

dites

Ahir entrà demanant i hui entra manant

dites

Ai! Senyor senyor! Tanta roba bruta i tant poc sabó ... i tan neta que la vol el senyor rector

L’exclamació és adient quan un es troba davant de molta feina per fer, pocs mitjans i moltes exigències

dites indumentària

Això és anar i venir, buidar i omplir

No fer res que valgui la pena

dites

Això és falta càlcio !!!

dites

Això és falta de verga !

Es diu d'aquells que pel seu comportament incorrecte deuria regre un càstic.

dites

Això és per pixar i no caure ni gota

Situació inaudita, surrealista o increïble. Indica que una cosa és tan forassenyada que costa de creure, com si passés quelcom impossible. Expressa sorpresa davant d'un fet inaudit, com si la situació deixés la persona sense reacció.

dites

Això només ho saben tres: los de casa, los del poble i els forasters

dites

Això qualsevol cec ho veu

dites

Això que té que ser un bitxo

dites

Això sembla la gotera del convent

Es diu davant d’una situació que no s’acaba mai d’arreglar

dites

Al "pap" ! / Cap a dins !

dites

Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena

Es diu d’una persona innocent, que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri

dites

Al bell mig

En el centre, tot just en el mig

dites

Al caduf de sènia, el que ve ple, buit se'n torna

S'aplica als que sortint de casa seva a plets o pretensions, després de gastar el seu cabal, s'hi tornen sense aconseguir el que volien. També es diu dels parladors i xafarders que surten disposats a escampar els contes que porten i tornen després d'haver-los deixat anar tots.

dites

Al cap [o Al capdavall, o Al cul, o Al fons] del sac es troben les engrunes

Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut

dites

Al capdamunt te troben i al capdavall t'esborren

dites

Al capdavall, [o Al cap o Al cul, o Al fons] del sac es troben les engrunes

El més temible d'una cosa és la seva conclusió

dites

Al carrer tothom s'hi té

dites

Al carrer tothom s'hi té i a la palla tothom s'hi baralla

dites

Al cel que vages, no vages davant

No convé mai ser el primer en res, perquè qui va davant es troba totes les dificultats que els altres ja no tindran

dites

Al darrer, o poc o molt

dites

Al desditxat, tot li surt fallat.

dites

Al destapar la cistella es veu el que hi ha en ella

Confirma que no es pot saber amb plena certesa una cosa fins que no es produeix. S'utilitza per indicar que una cosa ja no és un secret o que la realitat ha quedat al descobert.

dites

Al que no té temor n’hi fan

dites

Alça el rabo, perdigot !!!

En referir-se a organs o relacions sexuals.

dites

Allà on hi ha hagut, sempre hi queda [o en queda]

Vol dir que allà on hi ha hagut un sentiment o una habilitat, encara que passin els anys, més o menys es manté. Els sentiments hi són; qui fa un cove fa un cistell

dites

Allà on hi ha taca no hi ha forat

Vol dir que un defecte no té importància si no n'hi ha de més grossos

dites

Allà on l'has deixat, és!

Contesta que fa, qui està enutjat o cansat, a qui demana quelcom que ha perdut o no troba. Allà on l'has deixat, el trobaràs; posa-li la mà a sobre i el trobaràs a sota

dites

Allà on n'hi ha tres, no n'hi busquis quatre

No cerquis coses impossibles. No cerquis cinc -o tres- peus al gat, no n'hi ha més; allà on no n’hi ha, que no n’hi cerquin

dites

Allà on no hi haja hagut mai so, mal podrà haver-hi ressò

dites

Allà on no hi sóc, no m'hi cacis!

Ho diu qui no pot fer allò que se li demana, per problemes físics. Quan no es pot, no es pot; no em demanis coses impossibles

dites

Allà on vages, com veges faces

Convé assumir els usos i costums i integrar-se en la comunitat on es viu per a no resultar un element estrany o criticable

dites

Allà va la galera del molí Basí

Es pot utilitzar en contextos on es fa referència a coses o persones que van al seu aire, solen ser informals o fan referència a situacions rocambolesques, sovint lligat a la idea de mentides o històries inversemblants. S'empra per descriure una situació incontrolada o que va amb molta estridència.

dites

Allò que comença a colps, acaba a colps

dites

Allò que està per vindre, ningú ho ha vist

dites

Allò que ve per natura és el que més dura

Malgrat els anys, les persones mantenen els seus defectes sense corregir-los

dites

Als oraigs a fer novena

Es diu com a contestació a la pregunta: On vas? No és assumpte teu

dites

Als pastorets se'ls apegue el Nostre Senyor [o la Mare de Déu]

A alguns sense fer cap diligencia els ve la fortuna i no se sap com..

dites

Als plans grans, a les roques soques

dites

Als tontos se’ls va endú la riada

dites

Amagar les espardenyes

dites indumentària

Amb això del cop de puny malament acabaràs. Si tu arribes més lluny més ho farà el teu nas. Ai, Tomàs! Sense nas quina fila fotaràs!

Aquesta cançó infantil catalana popular, sovint utilitzada com a burla o advertència, adverteix Tomàs que les seves accions violentes (el "cop de puny") portaran conseqüències negatives per a ell mateix, concretament amenaçant amb la pèrdua del nas. És un joc de paraules sobre la implicació personal en una baralla.

dites

Amb el que tinc m'entretinc.

dites

Amb el seu [o amb el teu] mal vol conèixer el mal dels altres

Les persones que tenen un defecte solen veure aquest mateix defecte en els altres. Qui mal fa, mal pensa; amb el seu mal hi vol fer passar els altres; la mula guita, de tothom sospita

dites

Amb la camisa al revés, ningú hi pot res

El remei més senzill davant una bruixa era posar-se una peça de roba al revés

dites indumentària

Amb la capa d'uns s'hi amaguen els altres

Hi ha molts malfactors, a més dels que tothom assenyala. Uns tenen mala anomenada i uns altres fan la feina, uns tenen la fama i altres carden la llana

dites indumentària

Amb la llança dels armats molts sorolls i pocs combats

dites