Tema
festa
286 refranys catalogats sota aquest tema.
A bodes [o a festa, o a festa major] em convides
Significa acceptar amb molt de gust i entusiasme una proposta agradable o beneficiosa. S'utilitza per indicar que la invitació és tan bona que no es pot rebutjar, acceptant-la immediatament i amb satisfacció.
amor festa maneres de dir
A bona gana de ballar, poc so és menester
Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la
festa bona música
A cada cantador, el seu tocador
Cada persona té una manera de fer les coses, de manera que convé estar ben coordinats quan s’han de fer entre dos o més
música persones festa cantar
A cantar mal no val; cantar bé entreté
Recomana a la immensa majoria abstenir-se de cantar
cantar festa mal música be
A Carnestoltes, moltes voltes
Evoca la festa i la disbauxa prèvies a la Quaresma. És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes
festa festivitats
A casa dels músics vas a fer albades?
És una crítica a qui pretén saber més que els que són de l’ofici
música festa oficis
A festa major em convides
Es diu per expressar la satisfacció per la proposta que algú ens fa
festa maneres de dir
A fira, qui res no porta, res no tira
Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball
treball diners festa
A fires i festes, amb ases i mullers alienes.
festa
A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]
Suggereix que les activitats d'oci femení (ballar) i els sons naturals dels animals (rebruixar) són coses "diabòliques" o antinaturals, atribuint-ne l'origen al dimoni. S'utilitza per criticar o desaprovar l'alegria desmesurada o el ball a les dones, posant-lo al mateix nivell que el soroll molest d'un ase.
animals diable festa persones ensenyar
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
Són els elements utilitzats en tota festa d'un poble.
festa música
A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés
No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar
diners festa festivitats llocs
A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promès
[Romeria al Monestir d'Agres, també anomenat Santuari de la Mare de Déu d'Agres o Santuari de la Verge del Castell. És un monestir situat al terme municipal d'Agres (El Comtat, País Valencià). Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses
diners festa sants
A la fira no vages si no tens diners; veuràs moltes coses i no firaràs [o compraràs] res
Es refereix a la importància dels diners en la vida
diners festa
A la terra que vagis, dansa que ballin
Vol dir que convé adaptar-se als costums del lloc on cal habitar
festa
A missa i a ballar, com més s'hi va, més s'hi vol anar
Són coses que, ben fetes i amb sentit, ens atrauen.
festa música
A on no hi ha vi, no va el fadrí
A la gent jove l’atrau la festa, no els actes seriosos
festa persones beure vinya
A pocs doblers, poca música
La quantitat de diners disponible decideix la qualitat i la quantitat del resultat
música diners festa
A putes i a músics no els paguis per endavant
festa música
A qui tiri tres, un pur
Expressió utilitzada en les fires
festa
A Sant Andreu del Palomar, sense música no es pot ballar
[Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona]. És una crítica a qui diu alguna obvietat
festa llocs música
A Sant Donís, mocador amb la piuleta i el tronador
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
festa festivitats menjar mesos sants+1
A una part repiquen i a l'altra fan la festa
Es diu referint-se a coses que haurien d'esdevenir-se plegades i s'esdevenen separadament
festa
Acabar com el ball de Parra: sense cordes ni guitarra
Acabar a garrotades, acabar malament una cosa
maneres de dir festa
Acabats els doblers s'acaba la festa
festa
Aigua i ballar, fins a fartar
Són coses sanes i que no perjudiquen per més que se n’abuse
aigua festa beure
Aigualir-li la festa
Torbar-li desagradablement qualsevol circumstància. Fer que s’acabi malament una situació. Acabar com el rosari de l'aurora, espatllar la festa, fotre –o tirar- la festa enlaire, aixafar la guitarra, trencar les oracions
maneres de dir festa
Al ball de la Patacada, hi va la gent dissipada
Ball molt sorollós i desimbolt, de gent ordinariota
festa música
Al ball [o la cançò] del tururut, qui gemega ja ha rebutl
Es diu per indicar que una cosa ja no té remei
festa música
Al músic vell li queda el compàs
L’experiència o la rutina esdevenen cròniques, i encara que amb el transcurs del temps s’obliden els detalls o els matisos, sempre queden les coses bàsiques i elemental
festa música
Al so que toquen, balla
Acomodar-se a les circumstàncies
festa maneres de dir
Al vi i al ball, de la tarda
Recomana deixar l’alcohol i la festa per al final de les obligacions del dia
festa vinya beure
Alguna cosa ha de voler quan fa festes qui mai en sol fer
Ens posa en alerta davant les manyagueries o afalacs de persones que no ens n'acostumen a fer
festa
Alguna vegada serà festa al meu carrer
Ho diu qui es considera despagat o discriminat a qui ha tingut més sort que ell
persones festa
Alguns faran festa major
Es diu per significar que molts estaran satisfets d'allò que s'anuncia, especialment que se'n vagi algú que fa nosa o és mal vist
festa maneres de dir
Allà on ets, fas sa festa
Es diu pels qui no s'enyoren ni se troben externs fora de casa seva o del seu país, sinó que estan sempre de bon tremp a qualsevol banda siguin
festa
Als de Martinet i als de Montellà, els qui vulguin ballar, fora de la plaça
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida]. Reflecteix les antigues rivalitats entre pobles veïns durant la festa major. La frase marca el territori. Si els de Montellà anaven a la festa de Martinet (o viceversa), els fadrins del poble amfitrió els advertien que no eren benvinguts al ball principal, la part més important de la vida social i del festeig. Sovint, aquestes prohibicions acabaven en baralles a cops de gaiata o a punyades «fora de la plaça»,.
festa llocs
Amagueu els ànecs, que vénen els músics [o de la capital]
S'utilitza com una advertència col.lectiva. Això vol dir que de vegades cal anar amb compte amb altres persones
música festa
Amb dones i bèsties no vaigues a festes
Les festes són a vegades origen de baralles entre els homes, sobretot quan hi ha dones pel mig, però també el comportament d’un animal pot ser l’origen de la discòrdia
animals festa persones
Amb gola seca i panxa buida, ni es balla ni es crida
Quan un no té les necessitats cobertes no té gana de res
menjar festa parlar beure
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
Generalment no és amor. El més que podem dir, que és una simpatia que pot durar, però que poques vegades esdevé en amor.
amor festa
Anar a còrrer-la
Rondar per divertir-se
maneres de dir festa
Anar a fart
Anar a festa major
maneres de dir menjar festa
Anar a festa major
Anar al bosc a cercar llenya
maneres de dir festa
Anar de bordo
Anar de ronda els joves, de nits, sonant guitarres i altres instruments de corda
maneres de dir festa
Anar de borina
Anar de festa
festa maneres de dir
Anar de festa en festa, com el dolçainer
Assistir a moltes festes, esser afectat de prendre-hi part
festa música
Anar de festa en festa, com els donsainers d'Albal
Anar de festa, no treballar quan n'és l'hora
festa maneres de dir treball
Anar de gresca
Anar a passejar fent demostracions d'alegria, cantant, movent soroll, etc.
festa maneres de dir alegria
Anar de parranda
Anar a divertir-se
maneres de dir festa
Anar de vega
Anar de bauxa, divertir-se lliurement
festa maneres de dir
Aplegar a hora de music
Arribar tard. No ser puntual
festa música
Aquells que festes et fan i no te'n solien fer, o és que et volen enganyar o és que t'han de menester
Ens posa en alerta davant les manyagueries o afalacs de persones que no ens n'acostumen a fer
festa
Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies
[follia = bogeria, destrellat]. Es diu per a restar importància a les coses serioses, greus o preocupants de la vida
festa dia i nit mon
Avarques per a treballar, les festes a coixejar
[L'avarca és un calçat d'una sola de cuiro cordells que la subjecten al peu i al turmell].
diners festa treball
Avui fes i demà festa!
Exclamació amb què es manifesta el desig que succeeixi allò que algú ha indicat com a possible
maneres de dir festa
Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa
Ho diuen per expressar que és més apreciable la utilitat que la solemnitat
casa festa
Ball de la patacada
Ball que se celebra en locals de baixa categoria
música festa
Ballar fusta amb fusta
Ballar homes amb homes, o dones amb dones. Aquesta locució prové d'una època on el ball social era estrictament per parelles d'home i dona; fer-ho amb algú del mateix sexe es considerava una anomalia o un recurs quan faltaven parelles de l'altre gènere.
festa persones maneres de dir
Batre fesols
Fa referència, en sentit literal, a l'acció de colpejar les plantes seques de la llegum per separar el gra de la teca o beina. Ha passat al llenguatge figurat amb diversos significats interessants: 1. Ballar apressadament. 2. Es relaciona amb la idea d'una feina feixuga i polsosa que es fa quan no hi ha res millor per menjar o quan s'està en una situació de precarietat. 3. S'utilitza per desempallegar-se d'algú que molesta o que diu ximpleries.
festa plantes maneres de dir
Bona és la dansa, i la casa es crema
Adverteix que per l'esbargiment no es deuen abandonar les atencions principals
festa casa bona
Brunzit de mosquit, música de violí petit
Cert
festa música
Cada ball vol la seua dansa [o música]
No és la solució, però ajuda
música festa
Cada dia no és festa
Es diu per indicar que no sempre és oportú fer allò que s'ha fet una vegada
festa
Cada dia no és festa major
Recorda que allò normal i habitual és el treball i les obligacions
dia i nit treball festa
Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
Convé no habituar-nos a les coses extraordinàries i agradables, ja que són una excepció a la norma i a la quotidianitat
setmana festa
Calçada en dimecres, pluja abans de festes
[ Calçada: bromes o una faixa de núvols que indica canvi de temps imminent]. Indica que si apareixen núvols o calitja (calçada) a ponent durant la posta de sol d'un dimecres, és molt probable que plogui abans del cap de setmana.
aigua festa oratge setmana
Callús, les velles al ball, les noies al fus
Municipi de Barcelona a la comarca del Bages
música festa llocs
Campanes al vol, pilotes a l’olla
En les grans festivitats o celebracions se solen fer plats extraordinaris
campana menjar festa
Cant del cigne
Última obra d'un músic, d'un poeta, d'un orador
música festa
Cantar a veus
Cantar més d'una persona entonant un dels cantors notes musicals diferents de les dels altres
festa música
Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués
Nadal: 25 desembre. És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festa festivitats
Carnestoltes, quinze voltes
És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables
festa festivitats
Clar com una festa anyal [o com les festes anyals]
Es diu d'una cosa que no passa gaire sovint. Escàs, comptat, rar
festa maneres de dir
Com el pati del carall, on tot s'hi fa, menys ball
festa
Com una festa de carrer
De mala manera, en molt mal estat
festa maneres de dir
Compte amb la xica espurna, que ella és la marassa de les fogueres
festa
Córrer món
Rondar per divertir-se
maneres de dir mon festa
De la panxa en surt la dansa.
festa cos huma
De Nadal a Sant Anton, festes són
Nadal: 25 desembre. Sant Anton: 17 gener. Enllaça les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis amb la festivitat de Sant Antoni, que és la gran festa dels animals i l'inici de les "festes barbudes". Indica que, durant aquestes setmanes, la gent aprofita per estar de festa i menjar bé, sovint allargant la celebració fins que el gener ja és ben entrat.
festa festivitats mesos sants
De pantxanó
Es diu de qui està de festa o comboi
maneres de dir festa
De pare músic, fill ballador
Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta
parentiu música festa
Deixa fer vent, que la música és de qui l'entén
Es diu per recomanar tolerància o calma respecte a allò que els altres fan
festa música
Del Carnaval, no en faces cabal
Adverteix que no es pot esperar res seriós de qui beu i va de festa
festa festivitats beure
Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer
17 gener. [Porrat: fira o petit mercat de fruita seca poc torrada i altres llepolies que s'instal·la a la vora d'un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià]. El dia de Sant Antoni Abat és considerat històricament la primera d'aquestes fires a l'aire lliure on es venen productes típics, fruits secs i llepolies.
festa mesos sants
Demà dejunarem, que avui és festa
Ho diuen quan no volen sacrificar-se
menjar festa
Després d'una festa major, una sopa amb oli
Significa que després d'uns dies d'excessos, grans àpats i menjar pesat durant la festa major, convé fer una dieta tova, lleugera i depurativa, com una sopa senzilla, per reposar l'estómac. És una expressió que recomana moderació i menjar sa per compensar els excessos festius.
festa menjar salut
Després de festa major, arròs amb espinacs
Quan s’ha menjat massa, convé donar-li un descans alternatiu a l’estómac
plantes festa menjar
Després de la fira, cara seria.
festa
Després de les festes se queden les bèsties
Vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit
festa diners
Déu ens lliure d’un mal veí i d’un estudiant de violí
Els músics diletants o aprenents sempre donen la tabarra perquè són molt repetitius
música festa
Dia de festa, dejuni de bèstia
Vol dir que els dies de festa de precepte no cal dejunar
festa
Dia festiu, [o Dia de folga, o Dia de festa]
Dia en què no es treballa perquè cal commemorar una festa, o simplement perquè és diumenge
festa maneres de dir dia i nit
Divendres sant, ni festa, ni ball, ni carn
Consell basat en preceptes de l’església Catòlica
consells festivitats festa menjar
Dos homes i un burro, fira
festa animals persones
El barol i la barola es fan tots sols la tabola
festa
El gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastià.
Reis: 6 gener. Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. L'esperit popular de la festa és ben actiu el gener. I és que abans que no acabin les festes de Nadal ja es pensa o es viu per Sant Antoni.
festa festivitats mesos sants
El maig boig, moltes festes i pa poc
És el mes de les festes per excel·lència, però ja escassejaven els fruits de la collita de l'any anterior.
festa menjar mesos
El mes de desembre, el mes de les festes
És quan més n’hi ha
festa mesos
El músic que s'alaba, mai comença acaba
Qui realment val no necessita fer-se propaganda
música oficis festa