Refranys amor

A Barcelona aniria a cercar un brot de llorer per donar-lo a n'aquest jove, no el conec i li vull bé

llocs, amor, plantes

A bodes [o a festa, o a festa major] em convides (Es diu per denotar que la proposició que et fan et va de puta mare)

maneres de dir, amor, festa

A Cabanes va qui te ganes (Frase que es deia als visitants del Cabaret que hi havia al poble a principis del segle XX. Cabanes és un municipi castellonenc de la comarca de La Plana Alta)

llocs, amor

A casar ni a recules s’hi pot anar

amor

A casar, a cops de cul s’hi pot anar (Poc importen les circumstàncies per a qui té voluntat de fer alguna cosa)

cos huma, amor

A casar-se, a culades pot anar-se (Ve a dir que qui no es casa és perquè no vol)

amor, persones

A cent lliures menos, caseu-vos amb la gran (Vol dir que el qui es vol casar i va a una casa on hi ha algunes germanes, li convé casar-se amb la major, encara que porti menys dot, perquè té probabilitat d'entrar pubilla si es mor l'hereu)

amor, parentiu

A dona ben casada, el marit li basta.

parentiu, amor

A l'amor el pinten cec (Es diu perquè hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ningú s’explica quan no hi ha bellesa física o moral en algun dels membres de la parella)

parentiu, amor

A l'amor no hi ha forca que el sostinga (L’amor estira de la voluntat i pot més que ella)

amor

A l'estiu la figa busca [o crida] el piu (Això subratlla el fet que s'abstinguin d'efervescència sexual femenina durant la temporada d'estiu)

estacions, amor

A l'olor de la tonnyina, s'escaròta l'albarginia (Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona)

animals, amor, plantes

A la ben casada, només el seu marit li agrada

amor, parentiu

A la boda [o casament] el convidat, mai no vaja desganat (Convé acudir-hi amb apetit, tant per a no quedar mal com per a aprofitar l’ocasió extraordinària)

menjar, amor

A la dona per a casar prima i neta busca-la, que grossa i bruta ya es farà

parentiu, amor

A la dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s'hi torna.

parentiu, amor

A la rosa, l’amor s’hi posa; al clavell, fa com aquell

amor, plantes

A la Seu tot ho casen (Es diu de qui té un caràcter o un comportament anormal o de qui és molt lleig i és casat o casada)

persones, amor

A la vellesa, casar-se és el mateix que enterrar-se (Un cos vell ja no suporta emocions ni tropells)

amor, persones, vell

A la viuda, el cul [o tot] li piula (Significa que sovint les viudes tenen moltes ganes de tornar-se a casar)

parentiu, amor

A les fosques ballen les mosques (Indica que allò que es fa a les fosques no es veu. S'aplica a les parelles de nuvis que buscaven la foscor per a fer manetes)

animals, amor

A l’agost, ni dona ni most. (El ple de la calor mitiga la sexualitat i madura els xinglots de raïm, que es colliran al setembre)

vinya, persones, oratge, mesos, amor

A l’amor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo (La monotonia és causa d’avorriment; convé tenir inventiva i variar i improvisar, tant en la cuina com en les relacions amatòries)

amor, donar, menjar, foc

A l’olor de la tonyina s’escarota l’albergina (És un eufemisme sexual)

plantes, amor, animals

A marit gelós, la dona maca

amor, parentiu

A més amor, més pudor (A vegades, l’excés d’amor es fa pesat perquè demana massa contraprestacions)

amor

A on besa, no deixa pèl (Es refereix a persones rudes i tosques)

maneres de dir, amor, cos huma

A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes (Quan la primavera despunta, es desperten els amors, que en poques setmanes solen quallar en parelles)

sants, festivitats, mesos, amor

A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada (Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor)

oficis, amor, mar

A qui diu no, no el casen

parlar, amor

A qui es casa, la bossa se li torna rasa

amor, diners

A qui té sènia i mala muller, no li falta mai que fer

amor, parentiu

Abans de casar, molt ho has de pensar (Convé meditar bé els actes abans de fer-los per a no resultar perjudicat ni perjudicar a ningú durant la resta de la vida)

persones, amor

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

amor, déu, diners

Abans era Déu l’amor, ara és l’or. (Realment, la riquesa material sol influir més els humans que no l’espiritual)

amor, diners, déu

Abans que et cases, mira el que fas (Aconsella la prudència en la decisió de casar-se )

consells, amor

Absència, enemic de l’amor; quan més lluny dels ulls, més lluny del cor (La distància física o temporal ajuden a oblidar)

persones, amor, amistat, cos huma

Aconsola’t de gastar si et vols casar (Cal estalviar per fer front a les despeses que implicarà el casament)

persones, diners, amor

Afortunat en el joc, dissortat en amors (No sempre la sort acompanya en totes las facetes de la vida)

amor, joc

Agarrar de l'ala [algú] (Seduir-lo, conquistar-lo)

maneres de dir, amor

Agarrar recalfades (Festejar una xica buscant sexe continuadament sense èxit)

maneres de dir, amor

Agradar el negoci [a algú[ (Agradar-li el sexe. Ser fogós)

maneres de dir, amor

Agradar la carn de faldeta (Persona a la que li agraden molt les dones i sempre va darrere d'elles)

maneres de dir, amor

Aguantar l'espelma (Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los)

maneres de dir, amor

Així com és el nas és el compàs (Simil erotic-geomètric del membre viril)

amor, cos huma

Ajuntar [o arreglar] els berenars (Casar-se)

maneres de dir, menjar, amor

Al blau, l'amor s'hi escau

amor, colors

Al bo per amor i al roí per temor (Recomana tractar sempre bé els altres)

amor, bona, mal, persones

Al bon amar mai li falta què donar(L’amor veritable és generós, fins a l’extrem de sacrificar la vida pròpia per ell)

amor

Al casament el convidat, no hi vagi desganat

amor

Pàgina 1 de 19.

El Refranyer