Tema
casa
595 refranys catalogats sota aquest tema.
A boca de fosc, les noies a casa
Aconsella que les dones a l'entrada de la nit ni hi vagin pel carrer
cos huma casa maneres de dir persones
A cabells blancs honrats, no hi ha panys [o portals] tancats
casa cos huma colors
A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades
Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc
plantes maneres de dir casa
A cada casa es perd un llençol
Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits
casa dormir indumentària
A cada porta la seva clau.
Significa que cada problema té la seva solució específica o que cada situació requereix una resposta particular. S'utilitza per indicar que s'ha de trobar la manera adequada d'abordar cada assumpte.
casa
A cal [i a can]
A casa de
maneres de dir casa
A casa a guardar la brasa
casa
A casa d'un titella, ella és ell i ell és ella.
Tant canviar els papers damunt l'escenari, arriba un moment en què regna la confusió.
casa
A casa de dona rica ella mana i ella crida [o A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell repica]
Vol dir que la muller rica predomina damunt el seu marit
casa parentiu
A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat
L'amistat veritable s'expressa amb accions i no tot just amb paraules
amistat casa
A casa de ta germana, només un cop a la setmana.
casa parentiu
A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar.
parentiu casa
A casa del joglar, els infants no paren de ballar
És una crítica de qui no es comporta com caldria i dóna mal exemple als seus, els quals acaben imitant-ne la mala conduct
música persones casa
A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi
Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes
persones vinya menjar casa
A casa del músic, qui no canta, taral·leja
Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal
música parentiu oficis casa cantar
A casa el punxen
Hom ho diu de qui no és gaire a casa. No li caurà pas mai la casa a sobre -o damunt-!
casa maneres de dir
A casa honrada, no n'hi haurà porta tancada
Les persones honestes són apreciades sempre.
casa
A casa l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit.
amistat casa
A casa ma tia, mes no cada dia.
Convé mantenir tota relació, però sense abusar
casa parentiu
A casa mengem a taula, però cadascú al seu pla
Significa que, tot i tenir un mateix origen (com germans o persones d'una mateixa família), cada individu té la seva pròpia personalitat, caràcter o manera de fer. S'utilitza per indicar que les persones, encara que siguin de la mateixa soca, no són iguals.
casa menjar
A casa no hi porten res
Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat
casa treball
A casa no s’ha de tornar mai de buit
Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat
casa
A casa nova no s'hi plou
casa
A casa pobra, fora gos [o el gos hi sobra]
Vol dir que a la casa que no té recursos econòmics no hi ha d'haver coses innecessàries
casa diners
A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba [o res hi sobra]
diners casa
A casa que no n'hi ha, tot é rinyes i gritar
casa
A casa rica, qui no hi duu, no multiplica
casa
A casa s'està molt bé
casa
A casa seva el coneixen
Resposta que es fa a qui diu: Qui és aquell?
maneres de dir casa
A casa som deu, tothom mana i ningú no creu!
Hom ho diu quan, en una casa o en una treballada, qui ha de manar, no en sap o no ho fa
casa maneres de dir
A casa vaig portar un amic; ell es quedà d'amo i jo acomiadat
casa amistat
A casa vella, portalada nova.
casa
A casa vostra, quan no hi plou hi ruisellea
casa oratge
A casa, encara que siguen pedres [o A casa, pedres]
Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat
casa
A casa, ningú no t'hi porta res
Cal esforçar-se i moure’s per aconseguir quelcom
maneres de dir casa
A Faió cada casa fa cantó
Municipi del comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa
casa llocs
A l'any que ve, casa faré
Es diu a qui, o de qui, fa promeses constants sobre allò que pensa o ha de fer, i que generalment no fa.
casa
A l'entrant
Al lloc per on s’entra en un edifici. A l'entrada, al pas de la porta, a la porta
maneres de dir casa
A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver sols un caixer
diners casa
A la casa cremada acudixen en l’aigua
Es diu d'algú que vol posar remeis quan ja és massa tard
aigua casa
A la casa de pagés segons lo guany lo dispés
diners casa oficis
A la casa del costat mengen pollastre
Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns
animals menjar casa diners
A la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs
Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal
parentiu música casa
A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada
diners bona any casa
A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar
En general, qui té recursos té la vida més fàcil i plaent que qui passa precarietat
menjar casa
A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla
En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries
casa treball menjar
A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred
La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic
casa menjar
A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó
La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic
menjar casa
A la casa on no hi ha pa, tothom té raó
La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic
casa menjar
A la casa pairal, si no hi fas bé, no hi facis mal
casa
A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics
Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet
parentiu déu casa
A la casa que hi ha ram és senyal que hi venen mam, i si el ram és de pi, és senyal que hi venen vi.
vinya casa
A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell
casa persones consells
A la casa que no s'hi renya, no hi ha pa
Vol dir que allà on el dirigent no és sever amb els subordinats, el negoci no surt bé
casa
A la casa vella, no n'hi ha terrat sense gotellera
casa
A la vora del riu, no faces niu; ni hivern, ni estiu
Indica que és perillós habitar prop d'un riu, per la possibilitat que esdevingui gros i s'emporti la casa
oratge estacions casa
A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.
vinya vell persones casa animals
A les taulades d'Altron, sempre compten quants hi són
Poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà a la província de Lleida
casa llocs
A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres
plantes casa menjar
A menjar, a casa
Recomana la comoditat i la baratura
menjar casa
A mi em preocupen els que tanco a dins de casa, els altres no
Ho diu qui està renyit amb una part de la família que no viu al mateix habitatge
maneres de dir casa
A peu pla
En un lloc planer, on no s'han de pujar escales; sense pujades ni baixades. Al mateix nivell, arran de terra, a planta baixa, a nivell de carrer
maneres de dir casa
A pla de carrer
Es diu d'un edifici que és al mateix nivell que el carrer. Arran de carrer, arran de terra, a peu de carrer, de planta baixa
maneres de dir casa
A qui demana massa, se l’envia a sa casa
Qui pretén abusar, prompte es queda sol
persones casa
Abans de la casa mira el veí, i el company, abans del camí
Importa més sentir-se a gust amb les persones que no estar a disgust per bonic que siga l’entorn
persones casa
Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge
Ens recorda que una bona casa la fan els bons veïns i que, per tant, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem
persones casa
Abans el(s) porc(s) que la casa.
Critica que es prenga més en consideració allò secundari que allò principal
casa animals
Agranar cap a casa [o cap a dins]
Actuar en benefici propi
maneres de dir casa
Al qui posis en cambra, no li recomanis calma
Referència als malalts.
casa salut
Alegria, que es sostre es crema!
És una frase feta popular utilitzada de forma irònica per celebrar una situació amb excessiu entusiasme, disbauxa o gresca, sovint quan es busca divertir-se sense importar les conseqüències o la prudència.
casa alegria
Algun dia passarà la processo per ma casa
Algun dia tindré sort
maneres de dir casa
Als criats no els degues massa, perquè et trauran de ta casa
Significa que els deutes en general acaben arruïnant el deutor
diners oficis persones casa
Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de ta casa
Significa que el patró no ha de deure favors als seus subordinats, perquè si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses
casa diners treball
Ama, que hi ha foc? -En l'altra casa n'hi ha un poc
Es diu per a desempallegar-se d’algú que pretén que l’ajudem
foc casa persones
Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost
La sola calor vertadera de l’hivern no la dóna el sol ni la roba sinó el foc
foc mesos bona casa
Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat
La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria
casa amistat parentiu
Amb oli a les piques, les cases són riques
L’oli d’oliva emmagatzemat és una valuosa moneda de canvi
plantes casa diners
Amb una dona sola, n'hi ha poc en una casa; i amb dues, n'hi ha massa
Al cap de poc que la nora és a la casa, entren les dificultats entre la cunyada i la sogra.
casa parentiu
Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc
Avís sobre la importància de la prudència amb el foc. No s'ha de descuidar mai el foc, encara que no siga perceptible, perquè pot gastar males bromes. Moltes coses poc importants poden produir grans resultats
casa foc
Amic nou i casa vella, per a un altre la deixa
Convénen les amistats velles i les cases noves per a no endur-nos males sorpreses
amistat persones vell casa
Amistats i teules, les més bones les velles
La vellesa i l’antiguitat confereixen confiança i qualitat
casa persones animals
Anant a casa, mai és tard
casa
Anar a can carall
Morir una persona; malmetre's greument coses. Anar al canyet, deixar-hi la pell, anar-se'n al calaix
maneres de dir mort casa
Anar com Pere per sa casa.
Expressa és la familiaritat i confiança que una persona exhibeix en un lloc que, al principi, desconeix. El significat de l'expressió també fa referència a la seguretat i la tranquil·litat amb què alguna persona es desenvolupa en una tessitura o circumstància nova o que es pensava que seria adversa.
casa
Anar d'una casa a l'altra
Haver-hi molta amistat entre dues famílies o dues persones. Ser amics íntims, ésser tap i carabassa, anar d'un lloc a l'altre
maneres de dir amistat casa
Anar de cambra
Evacuar el ventre
casa maneres de dir salut
Anar de casa en casa
Fer visites ociosament
casa maneres de dir
Anar de visita és bo; però estar a casa, millor
Recomana de no buscar complicacions a casa dels altres. També significa que la casa pròpia és la més còmoda.
bona casa
Anar [o anar-se'n] a can Collons
Acabar malament, una cosa. Anar a rodar, anar a can Pistraus, anar-se'n aigua avall, anar a la misèria, anar a recules
casa mal maneres de dir
Anar-se'n de casa
Agarrar la independència un fill per arribar a la majoria d'edat
maneres de dir casa
Anava donant consell i sa casa s'assolava
És una crítica a qui s’ocupa més de les coses dels altres que de les pròpies
consells casa
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres
oratge camp any casa plantes
Au, que la casa cau
És una fórmula per a manifestar que ens n’anem
casa
Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc
Es diu per a desempallegar-se d’algú que pretén que l’ajudem
persones casa foc
Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa
Ho diuen per expressar que és més apreciable la utilitat que la solemnitat
casa festa
Banc, el de la cuina
Denosta l’activitat usurera de les entitats financeres
diners casa
Banyada de cargol, a la casa porta dol
Significa que trobar un cargol (especialment amb la seva bava o aigua) a la casa és un mal presagi o porta dol/dolenta sort. És una creença popular relacionada amb la superstició que certs esdeveniments naturals dins de la llar auguren desgràcies.
animals casa mort
Bé sap lo que fa el qui sa casa crema
Qui té la responsabilitat o viu una situació difícil ("casa crema") és qui millor coneix els motius i la manera de procedir. Qui és mestre dels seus béns pot disposar-ne com millor crega perquè té els seus motius
casa be
Beneïda casa aquella que te olor de vell tot ella
casa
Benvingut siga el qui a esta [o a sa] casa ve
S’explica sol
casa