`

Refranys casa

cos huma casa maneres de dir persones

A boca de fosc, les noies a casa

Aconsella que les dones a l'entrada de la nit ni hi vagin pel carrer

plantes maneres de dir casa

A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades

Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc

casa dormir indumentària

A cada casa es perd un llençol

Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits

amistat casa

A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat

L'amistat veritable s'expressa amb accions i no tot just amb paraules

música persones casa

A casa del joglar, els infants no paren de ballar

És una crítica de qui no es comporta com caldria i dóna mal exemple als seus, els quals acaben imitant-ne la mala conduct

persones vinya menjar casa

A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi

Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes

música parentiu oficis casa cantar

A casa del músic, qui no canta, taral·leja

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

casa maneres de dir

A casa el punxen

Hom ho diu de qui no és gaire a casa. No li caurà pas mai la casa a sobre -o damunt-!

casa parentiu

A casa ma tia, mes no cada dia.

Convé mantenir tota relació, però sense abusar

menjar casa

A casa mengem a taula, però cadascú al seu pla

Es diu humorísticament manifestant que s’és educat i que es tenen maneres

casa treball

A casa no hi porten res

Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat

casa

A casa no s’ha de tornar mai de buit

Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat

casa diners

A casa pobra, fora gos [o el gos hi sobra]

Vol dir que a la casa que no té recursos econòmics no hi ha d'haver coses innecessàries

maneres de dir casa

A casa seva el coneixen

Resposta que es fa a qui diu: Qui és aquell?

casa maneres de dir

A casa som deu, tothom mana i ningú no creu!

Hom ho diu quan, en una casa o en una treballada, qui ha de manar, no en sap o no ho fa

casa

A casa, encara que siguen pedres [o A casa, pedres]

Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat

maneres de dir casa

A casa, ningú no t'hi porta res

Cal esforçar-se i moure’s per aconseguir quelcom

casa llocs

A Faió cada casa fa cantó

Municipi del comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa

maneres de dir casa

A l'entrant

Al lloc per on s’entra en un edifici. A l'entrada, al pas de la porta, a la porta

aigua casa

A la casa cremada acudixen en l’aigua

Es diu d'algú que vol posar remeis quan ja és massa tard

animals menjar casa diners

A la casa del costat mengen pollastre

Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns

parentiu música casa

A la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs

Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal

menjar casa

A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar

En general, qui té recursos té la vida més fàcil i plaent que qui passa precarietat

casa treball menjar

A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla

En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries

casa menjar

A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred

La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic

menjar casa

A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó

La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic

casa menjar

A la casa on no hi ha pa, tothom té raó

La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic

parentiu déu casa

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics

Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet

casa

A la casa que no s'hi renya, no hi ha pa

Vol dir que allà on el dirigent no és sever amb els subordinats, el negoci no surt bé

oratge estacions casa

A la vora del riu, no faces niu; ni hivern, ni estiu

Indica que és perillós habitar prop d'un riu, per la possibilitat que esdevingui gros i s'emporti la casa

casa llocs

A les taulades d'Altron, sempre compten quants hi són

Poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà a la província de Lleida

plantes casa menjar

A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

menjar casa

A menjar, a casa

Recomana la comoditat i la baratura

maneres de dir casa

A mi em preocupen els que tanco a dins de casa, els altres no

Ho diu qui està renyit amb una part de la família que no viu al mateix habitatge

maneres de dir casa

A peu pla

En un lloc planer, on no s'han de pujar escales; sense pujades ni baixades. Al mateix nivell, arran de terra, a planta baixa, a nivell de carrer

maneres de dir casa

A pla de carrer

Es diu d'un edifici que és al mateix nivell que el carrer. Arran de carrer, arran de terra, a peu de carrer, de planta baixa

persones casa

A qui demana massa, se l’envia a sa casa

Qui pretén abusar, prompte es queda sol

persones casa

Abans de la casa mira el veí, i el company, abans del camí

Importa més sentir-se a gust amb les persones que no estar a disgust per bonic que siga l’entorn

persones casa

Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge

Ens recorda que una bona casa la fan els bons veïns i que, per tant, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem

casa animals

Abans el(s) porc(s) que la casa.

Critica que es prenga més en consideració allò secundari que allò principal

diners oficis persones casa

Als criats no els degues massa, perquè et trauran de ta casa

Significa que els deutes en general acaben arruïnant el deutor

casa diners treball

Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de ta casa

Significa que el patró no ha de deure favors als seus subordinats, perquè si els en deu, queda lligat amb ells per obligacions oneroses

foc casa persones

Ama, que hi ha foc? -En l'altra casa n'hi ha un poc

Es diu per a desempallegar-se d’algú que pretén que l’ajudem

foc mesos bona casa

Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost

La sola calor vertadera de l’hivern no la dóna el sol ni la roba sinó el foc

casa amistat parentiu

Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat

La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria

plantes casa diners

Amb oli a les piques, les cases són riques

L’oli d’oliva emmagatzemat és una valuosa moneda de canvi

casa foc

Amb una petita brasa, se crema una casa; i amb una espurna de foc, se pot abrasar un lloc

No s'ha de descuidar mai el foc, encara que no siga perceptible, perquè pot gastar males bromes. Moltes coses poc importants poden produir grans resultats

amistat persones vell casa

Amic nou i casa vella, per a un altre la deixa

Convénen les amistats velles i les cases noves per a no endur-nos males sorpreses

casa persones animals

Amistats i teules, les més bones les velles

La vellesa i l’antiguitat confereixen confiança i qualitat

maneres de dir mort casa

Anar a can carall

Morir una persona; malmetre's greument coses. Anar al canyet, deixar-hi la pell, anar-se'n al calaix

maneres de dir amistat casa

Anar d'una casa a l'altra

Haver-hi molta amistat entre dues famílies o dues persones. Ser amics íntims, ésser tap i carabassa, anar d'un lloc a l'altre

casa maneres de dir

Anar de casa en casa

Fer visites ociosament

casa mal maneres de dir

Anar [o anar-se'n] a can Collons

Acabar malament, una cosa. Anar a rodar, anar a can Pistraus, anar-se'n aigua avall, anar a la misèria, anar a recules

maneres de dir casa

Anar-se'n de casa

Agarrar la independència un fill per arribar a la majoria d'edat

consells casa

Anava donant consell i sa casa s'assolava

És una crítica a qui s’ocupa més de les coses dels altres que de les pròpies

oratge camp any casa plantes

Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat

L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres

casa

Au, que la casa cau

És una fórmula per a manifestar que ens n’anem

persones casa foc

Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc

Es diu per a desempallegar-se d’algú que pretén que l’ajudem

casa festa

Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa

Ho diuen per expressar que és més apreciable la utilitat que la solemnitat

diners casa

Banc, el de la cuina

Denosta l’activitat usurera de les entitats financeres

casa be

Bé sap lo que fa el qui sa casa crema

Qui és mestre dels seus béns pot disposar-ne com millor crega perquè té els seus motius