`

Refranys diners

bona diners treball

A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners

Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats

diners bona

A bon mercat vendràs doblat

Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats

bona diners

A bon pagador no li dolen prendes

Qui és agraït, sol ser esplèndid, i qui és esplèndid no pateix ni pel cost ni pel que li queda

diners bona treball

A bons ocis, mals negocis

Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatèn les obligacions

maneres de dir diners

A cap calé

A un preu molt barat. A cap preu; a un preu llençat, regalat, rebentat

maneres de dir diners

A cap diner

Anar a preu molt baix

casa diners

A casa pobra, fora gos [o el gos hi sobra]

Vol dir que a la casa que no té recursos econòmics no hi ha d'haver coses innecessàries

diners llocs

A Colliure fa bon viure, i a Argelers, si tens diners

Colliure és un municipi del sud de França a la comarca del Roselló. Argelès-sur-Mer es troba en el departament de Pirineus Orientals, pertanyent a la regió de Llenguadoc-Rosselló

diners treball cos huma

A diners pagats, braços cansats [o trencats]

Les encomandes que es paguen de bestreta solen fer-se sense l’interés amb què es fan quan s’espera la recompensa de cobrar-les

maneres de dir diners

A escoti barboti

Pagar una despesa comunitària a parts iguals

maneres de dir diners

A escruix

D’acord amb el preu invariable d’un arrendament

maneres de dir diners

A fiar

Sense pagar la compra, al moment de fer-la. a fiar Sense pagar la compra, al moment de fer-la. Sense pagar o cobrar a l’acte, a crèdit, sense aval, sense garantia

treball diners festa

A fira, qui res no porta, res no tira

Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball

diners maneres de dir

A fons perdut

Hom ho diu dels diners que es donen, quan no s’han de tornar. Regal, donatiu, subvenció

maneres de dir treball diners

A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs

Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa

diners maneres de dir

A l'alça )

Quan puja el preu. Que està augmentant de valor, de quantitat, etc. En alça, que està pujant, que va a més, que va enlaire, que va de puja, que es fa pagar molt

maneres de dir diners

A l'engròs

1. En gran quantitat. 2. Es diu quan en un lloc no s’estalvia i les despeses no es controlen. 3. Comptat amb poca precisió

diners persones indumentària

A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit

Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica

maneres de dir diners

A l'hostal nou tothom hi deixa el sou

A tothom li agraden les novetats i sol anar a bars nous, botigues que comencen, etc.

gent diners

A l'olor del dot acudeix el ninot

Reflecteix la part materialista de la societat

maneres de dir diners

A la baixa

Baixant-ne el nivell o la intensitat.Quan baixa el preu

maneres de dir diners

A la bestreta

Per endavant. Avançant els diners en fer una operació comercial

animals menjar casa diners

A la casa del costat mengen pollastre

Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns

persones diners

A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció]

És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció

diners maneres de dir

A la dita

Comprar o vendre un article a qui en paga més. Subhastar, vendre al millor postor, al més dient

diners persones

A la dona lletja, els diners la fan bonica

La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres

diners festa festivitats llocs

A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés

No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar

festa diners sants

A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promès

Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses

diners mort indumentària

A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques

Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida

maneres de dir diners

A la par

Sense haver guanat ni perdut res

llocs diners

A la Pobla de Farnals rics i pobres són iguals

Poble valencià de la comarca de l'Horta

maneres de dir diners

A menut [o A la menuda]

Venut en petites quantitats. Al detall, en partides petites

mesos plantes diners festivitats camp

A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all

Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec

diners

A ningú demanaràs els diners que guardaràs

Vol dir que tot allò que s'estalvia es tindrà sempre disponible sense haver d'acudir als altres

diners

A ningú li amarga un dolç

Vol dir que tothom està content de rebre obsequis

diners menjar

A on no hi ha farina, tot és moïna

Vol dir que allà on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritació ni malestar

diners

A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més

Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més

diners animals

A pagar, a peu, a cobrar, a cavall

Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar, però sí per a cobrar

diners oficis camp bona any treball

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat]

Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries

maneres de dir diners

A pagues

Es diu d'una compravenda quan el seu import va pagant de mica en mica. A terminis, a termes, a crèdit

parentiu diners

A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador]

A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit

maneres de dir treball diners

A parts iguals

Es diu quan d'una feina, d'un pagament o d'una atra cosa, se'n fan parts iguals. A mitges, la meitat cada un

diners maneres de dir

A pesseta, i dormir en Tereseta

Es refereix al fet que ningú dóna res per res

diners déu

A poc cabal, Déu li vol mal

Ve a dir que la fortuna afavoreix més als rics que als pobres, els quals estan més desemparats davant de qualsevol desgràcia

música diners festa

A pocs doblers, poca música

La quantitat de diners disponible decideix la qualitat i la quantitat del resultat

maneres de dir diners

A preu d'or

A un preu molt alt

maneres de dir diners

A preu de baratura

A un preu molt baix. A preu de saldo, molt bé de preu, regalat, a vil preu

persones diners

A qui bé sol pagar, tots li volen fiar

Qui té paraula i respon és apreciat per tots

diners mesos indumentària

A qui no duga capa pel gener, no li deixes cap diner

Qui no té el mínim imprescindible per a sobreviure no és gens probable que ens torne mai el préstec

diners

A qui no paga tots el saluden

Es diu humorísticament com a crítica envers algun malpagador amb qui ningú vol trencar les relacions amb l’esperança que algun dia pague

diners

A qui poc gasta, poc li basta

Qui compra poques coses és perquè té poques necessitats

diners

A qui ven, ningú [no] li dóna l’enhorabona

Qui es desfà del que tenia és perquè, en molts casos, li fan falta els diners per a alguna altra cosa i s’empobreix

persones diners

A ric tractament, pobre testament

Significa que l’aparença de riquesa no es correspon moltes vegades amb la realitat

maneres de dir diners

A robar al camí ral [o real]

Ho diu qui no compra un producte, perquè en troba el preu exagerat. Abusen massa; ho fan massa descaradament, això

maneres de dir diners

A suc de doblers

A força de gastar, de despendre diners

diners maneres de dir

A toca i tocaràs

Al comptat, immediatament. Cobrant de seguida, sense fiar

maneres de dir diners

A toca tecla

Al comptat, immediatament

maneres de dir diners

A toca-toni

Pagament que es fa al moment de la compra, immediatament. Bitllo-bitllo, trinco-trinco, a toca i tocaré, al comptat, l'un sobre l'altre

maneres de dir diners cos huma

A tot nas

Es diu d’una cosa on no s'hi han estalviat diners. De categoria, on no hi mancava res, amb tots els detalls, amb tots els ets i uts, ben parit

diners

A vegades més val perdre que guanyar [o Moltes vegades, perdent se guanya]

Significa que cal treure tot el partit possible de les pèrdues, que a vegades porten un guany superior al que s'esperava

diners

A vegades, cent pessetes són més que mil duros

Es refereix a que, segons les circumstàncies, cosa poc valuós, ens vaig poder solucionar un problema

amor diners déu

Abans era Déu l’amor, ara és l’or.

Realment, la riquesa material sol influir més els humans que no l’espiritual

animals diners maneres de dir

Abella, ovella o església, si vols riquesa

Suposa que l'apicultura, el bestiar de llana i l'estat eclesiàstic són coses lucratives

diners maneres de dir

Acabar els quartos

Se’ns ha acabat la paciència, que ja no ens en queda més i que estem a punt de perdre els nervis. Els quartos els hem d’entendre com a sinònim de diners i es fa una comparació entre perdre una cosa molt valuosa i perdre la paciència

maneres de dir diners

Acabar els torrons

Acabar els recursos, allò de què es disposava. Quedar sense força, sense diners, sense recursos. Acabar els collons, quedar llassat, acabar la corda, decaure; empobrir-se, quedar escurat, acabar el gas, acabar el pit

maneres de dir diners menjar

Acabar primer el pa que la talent

No tenir mitjans suficients per a alimentar-se com cal

maneres de dir diners

Acabar-se les garrofes

Acabar-se els diners, els mitjans de subsistència

maneres de dir riure/plorar diners

Açò és pagar i plorar

Otenir una cosa a costa del seu preu i de molts d'esforços per adquirir-la

persones diners amor

Aconsola’t de gastar si et vols casar

Cal estalviar per fer front a les despeses que implicarà el casament