Tema
diners
1.815 refranys catalogats sota aquest tema.
A bell comptant
Al comptat
diners maneres de dir
A bola treta, bola pagada
No quedar a deure res
maneres de dir diners
A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners
Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats
bona diners treball
A bon mercat vendràs doblat
Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats
diners bona
A bon pagador no li dolen prendes
Qui és agraït, sol ser esplèndid, i qui és esplèndid no pateix ni pel cost ni pel que li queda
bona diners
A bon preu
Barat
maneres de dir bona diners
A bons ocis, mals negocis
Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatèn les obligacions
diners bona treball
A cadascú lo d'ell [o el que sigui seu], i a robar lo que se puga
Significa que a cada persona se li ha de reconèixer el que li correspon (sigui mèrit o culpa) i, per altra banda, incita a aprofitar les oportunitats per prendre el que es pugui, de vegades referint-se a treure'n benefici. Barreja la justícia de donar a cadascú el que és seu ("A cada lladre el que segueixi d'ell") amb una visió murriguera d'aprofitar les circumstàncies ("ia furtar el que és pugui").
diners
A cap calé
A un preu molt barat. A cap preu; a un preu llençat, regalat, rebentat
maneres de dir diners
A cap diner
Anar a preu molt baix
maneres de dir diners
A casa pobra, fora gos [o el gos hi sobra]
Vol dir que a la casa que no té recursos econòmics no hi ha d'haver coses innecessàries
casa diners
A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba [o res hi sobra]
diners casa
A Colliure fa bon viure, i a Argelers, si tens diners
Colliure és un municipi del sud de França a la comarca del Roselló. Argelès-sur-Mer es troba en el departament de Pirineus Orientals, pertanyent a la regió de Llenguadoc-Rosselló
diners llocs
A comptar molts i a pagar un
diners
A compte i risc [o a despesa, a a coll, a a càrrec, o sobre les espatlles]
Com a part d'una quantitat a pagar o a cobrar
maneres de dir diners
A diners pagats, braços cansats [o trencats]
Les encomandes que es paguen de bestreta solen fer-se sense l’interés amb què es fan quan s’espera la recompensa de cobrar-les
diners treball cos huma
A dobler un
A molt baix preu
maneres de dir diners
A escoti barboti
Pagar una despesa comunitària a parts iguals
maneres de dir diners
A escruix
D’acord amb el preu invariable d’un arrendament
maneres de dir diners
A fiar
Sense pagar la compra, al moment de fer-la. a fiar Sense pagar la compra, al moment de fer-la. Sense pagar o cobrar a l’acte, a crèdit, sense aval, sense garantia
maneres de dir diners
A fira, qui res no porta, res no tira
Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball
treball diners festa
A fons perdut
Hom ho diu dels diners que es donen, quan no s’han de tornar. Regal, donatiu, subvenció
diners maneres de dir
A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners
oficis diners
A hisenda perduda, amo a ama nou
diners
A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs
Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa
maneres de dir treball diners
A l'alça
Quan puja el preu. Que està augmentant de valor, de quantitat, etc. En alça, que està pujant, que va a més, que va enlaire, que va de puja, que es fa pagar molt
diners maneres de dir
A l'engròs
1. En gran quantitat. 2. Es diu quan en un lloc no s’estalvia i les despeses no es controlen. 3. Comptat amb poca precisió
maneres de dir diners
A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit
Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica
diners persones indumentària
A l'hostal nou tothom hi deixa el sou
A tothom li agraden les novetats i sol anar a bars nous, botigues que comencen, etc.
maneres de dir diners
A l'olor del dot acudeix el ninot
Reflecteix la part materialista de la societat
gent diners
A la baixa
Baixant-ne el nivell o la intensitat. Quan baixa el preu
diners maneres de dir
A la bestreta
Per endavant. Avançant els diners en fer una operació comercial
maneres de dir diners
A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver sols un caixer
diners casa
A la casa de pagés segons lo guany lo dispés
diners casa oficis
A la casa del costat mengen pollastre
Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns
animals menjar casa diners
A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada
diners bona any casa
A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció]
És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció
persones diners
A la dita
Comprar o vendre un article a qui en paga més. Subhastar, vendre al millor postor, al més dient
diners maneres de dir
A la dona lletja, els diners la fan bonica
La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres
diners persones
A la filla dolenta, diners i casar
Reflecteix una mentalitat antiga on es buscava treure's de sobre la responsabilitat d'una filla considerada problemàtica, difícil o que no seguia les normes socials, oferint un dot (diners) per facilitar el seu matrimoni i allunyar-la de la família.
diners parentiu
A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés
No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar
diners festa festivitats llocs
A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promès
[Romeria al Monestir d'Agres, també anomenat Santuari de la Mare de Déu d'Agres o Santuari de la Verge del Castell. És un monestir situat al terme municipal d'Agres (El Comtat, País Valencià). Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses
diners festa sants
A la fira no vages si no tens diners; veuràs moltes coses i no firaràs [o compraràs] res
Es refereix a la importància dels diners en la vida
diners festa
A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques
Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida
diners mort indumentària
A la menuda]
Venut en petites quantitats. Al detall, en partides petites
diners maneres de dir
A la par
Sense haver guanat ni perdut res
maneres de dir diners
A la Pobla de Farnals rics i pobres són iguals
Poble valencià de la comarca de l'Horta
llocs diners
A les barbes en diners honra fan [o honren sempre] los cavallers
Dels vells i adinerats, se n'espera l'herència. Qui té riquesa i patrimoni mereix més confiança que qui no té res amb què respondre a un préstec o un deute.
diners
A Llíria, la penges cap per avall i no li cau ni una aguileta
[Llíria. Poble valencià de la comarca del Camp del Túria] Sobre la pobresa. Una aguileta eren 5 cèntims
diners llocs
A l’Aduana, lo que no s’apunta es guanya
diners
A l’atrevit la fortuna li dóna parti
diners
A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all
Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec
mesos plantes diners festivitats camp
A ningú demanaràs els diners que guardaràs
Vol dir que tot allò que s'estalvia es tindrà sempre disponible sense haver d'acudir als altres
diners
A ningú li amarga un dolç
Vol dir que tothom està content de rebre obsequis
diners
A on no hi ha farina, tot és moïna
Vol dir que allà on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritació ni malestar
diners menjar
A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més
Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més
diners
A pagar, a peu, a cobrar, a cavall
Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar, però sí per a cobrar
diners animals
A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat]
Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries
diners oficis camp bona any+1
A pagues
Es diu d'una compravenda quan el seu import va pagant de mica en mica. A terminis, a termes, a crèdit
maneres de dir diners
A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador]
A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit
parentiu diners
A parts iguals
Es diu quan d'una feina, d'un pagament o d'una atra cosa, se'n fan parts iguals. A mitges, la meitat cada un
maneres de dir treball diners
A pesseta, i dormir en Tereseta
Es refereix al fet que ningú dóna res per res
diners maneres de dir
A poc cabal, Déu li vol mal
Ve a dir que la fortuna afavoreix més als rics que als pobres, els quals estan més desemparats davant de qualsevol desgràcia
diners déu
A pocs doblers, poca música
La quantitat de diners disponible decideix la qualitat i la quantitat del resultat
música diners festa
A preu d'or
A un preu molt alt
maneres de dir diners
A preu de baratura
A un preu molt baix. A preu de saldo, molt bé de preu, regalat, a vil preu
maneres de dir diners
A qui bé sol pagar, tots li volen fiar
Qui té paraula i respon és apreciat per tots
persones diners
A qui es casa, la bossa se li torna rasa
Costa molts diners.
amor diners
A qui fa una casa, la bossa li torna rasa
Recomana prudència amb les despeses.
diners
A qui gastar li dol, no compra el que vol
Referit a les persones agarrades.
diners
A qui mira sempre a terra no li fies lo diner
Aconsella guardar-nos dels hipòcrites
consells cos huma diners
A qui no duga capa pel gener, no li deixes cap diner
Qui no té el mínim imprescindible per a sobreviure no és gens probable que ens torne mai el préstec
diners mesos indumentària
A qui no paga tots el saluden
Es diu humorísticament com a crítica envers algun malpagador amb qui ningú vol trencar les relacions amb l’esperança que algun dia pague
diners
A qui poc gasta, poc li basta
Qui compra poques coses és perquè té poques necessitats
diners
A qui té diner, ningú li pregunta com l'ha fet.
diners
A qui ven, ningú [no] li dóna l’enhorabona
Qui es desfà del que tenia és perquè, en molts casos, li fan falta els diners per a alguna altra cosa i s’empobreix
diners
A ric no deguis, i a pobre no prometis
diners
A ric tractament, pobre testament
Significa que l’aparença de riquesa no es correspon moltes vegades amb la realitat
persones diners
A robar al camí ral [o real]
Ho diu qui no compra un producte, perquè en troba el preu exagerat. Abusen massa; ho fan massa descaradament, això
maneres de dir diners
A suc de doblers
A força de gastar, de despendre diners
maneres de dir diners
A toca i tocaràs
Al comptat, immediatament. Cobrant de seguida, sense fiar
diners maneres de dir
A toca tecla
[Tocar una tecla" (o "tocar la tecla")]. Significa, en sentit col·loquial, abordar un assumpte, situació o tema de manera acurada, precisa o intencionada per assolir un resultat específic. S'utilitza quan s'intervé just al punt clau per moure o resoldre un tema. Al comptat, immediatament
diners maneres de dir
A toca-toni
Pagament que es fa al moment de la compra, immediatament. Bitllo-bitllo, trinco-trinco, a toca i tocaré, al comptat, l'un sobre l'altre
maneres de dir diners
A tot nas
Es diu d’una cosa on no s'hi han estalviat diners. De categoria, on no hi mancava res, amb tots els detalls, amb tots els ets i uts, ben parit
maneres de dir diners cos huma
A vegades més val perdre que guanyar [o Moltes vegades, perdent se guanya]
Significa que cal treure tot el partit possible de les pèrdues, que a vegades porten un guany superior al que s'esperava
diners
A vegades val més un consell que un duro
diners consells
A vegades, cent pessetes són més que mil duros
Es refereix a que, segons les circumstàncies, cosa poc valuós, ens vaig poder solucionar un problema
diners
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Els temps canvien. Vol dir que, de cada dia, les persones ens hem allunyat de les virtuts i entrat dins el materialisme.
amor déu diners
Abans era Déu l’amor, ara és l’or.
Realment, la riquesa material sol influir més els humans que no l’espiritual
amor diners déu
Abarateix, botiguer, i guanyaràs més diners
diners
Abella, ovella o església, si vols riquesa
Suposa que l'apicultura, el bestiar de llana i l'estat eclesiàstic són coses lucratives
animals diners maneres de dir
Abillar-la
Tindre diners
maneres de dir diners
Acabar els anissos
Acabar els diners
diners maneres de dir
Acabar els quartos
Sens ha acabat la paciència, que ja no ens en queda més i que estem a punt de perdre els nervis. Els quartos els hem dentendre com a sinònim de diners i es fa una comparació entre perdre una cosa molt valuosa i perdre la paciència
diners maneres de dir
Acabar els torrons
Acabar els recursos, allò de què es disposava. Quedar sense força, sense diners, sense recursos. Acabar els collons, quedar llassat, acabar la corda, decaure; empobrir-se, quedar escurat, acabar el gas, acabar el pit
maneres de dir diners
Acabar primer el pa que la talent
No tenir mitjans suficients per a alimentar-se com cal
maneres de dir diners menjar
Acabar-se les garrofes
Acabar-se els diners, els mitjans de subsistència
maneres de dir diners
Açò és pagar i plorar
Otenir una cosa a costa del seu preu i de molts d'esforços per adquirir-la
maneres de dir riure/plorar diners
Aconsola’t de gastar si et vols casar
Cal estalviar per fer front a les despeses que implicarà el casament
persones diners amor
Afaitar-li els diners
Robar-li
maneres de dir diners