`

Refranys amb la paraula rés

animals

A llop dorment, no li entra res en dent

Significa que la peresa i el massa dormir són causa de fam i de vida miserable

consells donar

A lo donat no li mires pèl

Significa que cal ser benèvols en jutjar els defectes d'aquelles coses que no ens han costat res d'obtenir

mesos dormir

A l’abril, dues hores de migdiada és dormir [migdiada = sesta, sesta del borrego]

Critica a qui fa la sesta abans de l’estiu, que és quan abelleix amb motiu de la calor

festivitats plantes indumentària

A l’Advent, els naps es visten i nosaltres ens despullem

En primavera, els vegetals fullen i les persones van llevant-se roba de vestir

llocs

A Manresa es perden les pantorrilles

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

llocs

A Manresa ja fa fressa

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

llocs

A Manresa vull anar a buscar una manresana, que sempre m'han agradat les faldilles d'indiana

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

llocs

A Manresa, empaitabisbes

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

maneres de dir casa

A mi em preocupen els que tanco a dins de casa, els altres no

Ho diu qui està renyit amb una part de la família que no viu al mateix habitatge

maneres de dir

A mi la gent no m'han de donar res!

Ho diu qui no dóna importància al parer dels altres. No n'han de fotre res!, tant se me’n fa!, se me'n fot!, jo faig la meva

menjar

A pa de quinze dies, fam de tres setmanes

Quan es passa gana, qualsevol menjar és ben vingut

diners maneres de dir

A pesseta, i dormir en Tereseta

Es refereix al fet que ningú dóna res per res

maneres de dir

A pic a pic tot, a pic a pic no res

Es diu d'una persona que muda molt de manera de pensar

maneres de dir

A pressa feta

Molt de pressa. Corrent, ràpidament, afanyant-se, volant; anar prest, anar com una bala, a passos de gegant

diable persones

A qui furta el dels altres, el diable li pren el seu

Aconsella no envejar ni pretendre coses alienes, perquè serem infeliços o podem fer alguna il·legalitat

ensenyar cos huma

A qui llegeix molts llibres, el cap se li torna fum

És una crítica que es fa als grans lectors, potser per enveja del seu saber, si bé és cert que s’han donat alguns rars casos de desconnexió de la realitat

persones

A qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues

La persona que ho ha tingut tot en la vida i li sobrevé una desgràcia, per menuda que siga, l’afecta molt perquè no hi està acostumada

maneres de dir

A qui pregunta, mentires a ell

Justificació del fet de mentir a qui ens pregunta insistentment

persones

A qui res li cau, posa-li un blau

Com que no hi ha ningú perfecte, es diu a qui creu ser-ho

persones animals

A qui res li cou, posa-li un bou

Com que no hi ha ningú perfecte, es diu a qui creu ser-ho

colors indumentària maneres de dir

A qui res li escau, poseu-li blau

Es diu d'algú a qui mai cap peça de roba no li cau bé

menjar

A qui té fam les pedres li semblen pa

És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà

festa

A qui tiri tres, un pur

Expressió utilitzada en les fires

llocs

A Rafelcofer no vages si no tens res que fer

Municipi valencià de la comarca de la Safor

llocs

A Regencós tots són lladres menys dos

Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

maneres de dir

A reserva de

Esperant el temps acordat per al compliment d'un acord o compromís

maneres de dir

A resultes de

A conseqüència de

sants mesos camp

A Sant Andreu, no li llaures els peus (30 novembre)

Cal haver llaurat abans no haja arribat Sant Andreu

mesos sants plantes

A Sant Joan, bacores, i a Sant Pere, les millores (24 juny) (29 juny)

La figuera ja té els primers fruits: la bacora o figa-flor

llocs menjar

A Sils , es menjant les botifarres i deixan els fils

Municipi de la comarca de La Selva a la província de Girona

animals caça maneres de dir

A so de tabals no s'agafen llebres [o anar a caçar llebres en tambor]

Significa que cal ser prudents i discrets per a obtenir allò que ens proposem, procurant fer-ho sense violències ni soroll

música animals

A so de timbals, no s'hi agafen llebres

Significa que cal ser prudents i discrets per a obtenir allò que ens proposem, procurant fer-ho sense estridències ni soroll

parentiu donar

A ta filla, mentres creix, dóna-li allò que mereix

Recomana no escatimar mitjans i invertir en el seu futur

parentiu

A tall d’església catedral, quals foren els pares, els fills seran [a tall de = a manera de]

Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent

parentiu

A tals filles, tals gendres

Segons el caràcter, la galania o la fortuna de la xica, trobarà el pretendent adequat que la suporte o li agrade

persones llocs

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell; a Tarragona, xerraires, i a Barcelona, flor de rei

Terrassa i Sabadell són municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

animals

A terres estranyes, les vaques coten els bous [o les vaques cornegen els bous]

Significa que a països estranys es veuen com a normals moltes coses que en el nostre són completament anòmales

persones

A tos majors no partisques peres, ni de burles ni de veres

Als majors se’ls deu respecte, encara que a vegades poden no entendre les bromes dels joves

maneres de dir

A tota hora [o a totes hores]

A cada moment. Molt i molt sovint. A qualsevol hora, contínuament, sense parar, tot el dia, tothora, sempre, tostemps, amb molta freqüència, tot el sant dia, a cada moment, seguit seguit

maneres de dir temps

A tres quarts de quinze

A una hora intempestiva, quan no és el moment oportú

consells

A un llest, un prest

Es diu parlant d'un assumpte en què qualcú volia obrar amb excessiva vivor i enganyar els altres, i ha estat enganyat per un de més viu que ell

persones cos huma

A uns ens falta llum per a creure; a altres, ulls per a veure

Critica la credulitat d’uns i la ceguesa d’altres

persones vell

A vells i a criatures no els festeges, que els vells es moren i les criatures no se’n recorden

Molt inhumanament, però molt pràcticament, desaconsella invertir en amoretes, melindros, carantoines i afalacs

maneres de dir

A veure com es presenta el dia

Preguntar-se sobre la metereologia o com eixirà la feina

maneres de dir salut

A veure si demà et millores

Desig de que algú recupere la salut

llocs oficis

A Vic el més bon pagès, és un nazi trenta-tres

Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

maneres de dir

A vores de Nadal, Pasqua... .

Proxim a Nadal, Pasqua...

llocs

A Xeresa a vore la tia Teresa

Municipi de València a la comarca de la Safor

maneres de dir

Abans de res

En primer lloc. La primera cosa que cal fer. Primer de tot, per començar, abans que cap altra cosa, abans de tot, abans de dir res més, d'antuvi

oratge sants aigua mesos

Abans de Sant Joan, pluja beneïda, després de Sant Joan, pluja maleïda (24 juny)

Fins al 24 de juny rega els sembrats; després arruïna les collites

sants oratge estacions mesos

Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred (11 novembre)

L’estiuet de sant Miquel o de sant Martí és el final de l’estiu i arriba fins l’ll de novembre, en què les temperatures encara són suportables

maneres de dir

Abans que res

Abans que cap altra cosa

el bagul de les paraules oblidades

ABRESQUILLAT

Aspre, rude de caràcter o de maneres

maneres de dir indumentària

Abric tres quarts

Peça de vestir que té mànigues, més o menys cenyida o ampla, que arriba fins a sobre els genolls, generalment cordada al davant / abric que arriba aproximadament fins a mitja cuixa

mesos oratge

Abril abrilet, set cares té

L’oratge es manifesta molt variat, inestable i canviant en primavera

menjar festivitats animals

Acabada la Quaresma, acabat el bacallà

Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes

maneres de dir

Acabar a res

Perdre la categoria, la força, l'interès. Arribar a res, baixar de nivell; desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre's

maneres de dir

Acabar en res [o acabar en no res]

Decaure completament. Acabar com el rosari de l'aurora, acabar en aigua de figues, tornar-se aiguapoll; anar-se'n a l'aigua, en orris, a can Pistraus; no han acabat bé

maneres de dir

Acampar per si mateix [o per son respecte]

Governar-se a si mateix. Fer el que li ve en gana

animals persones

Açí no es pateix de rés, i cada poll com un cigró

Es refereix a persones que volen aparentar el que no són

maneres de dir oficis

Advocat dels pobres

Es diu de les persones que es fan càrrec de causes perdudes o de poca rendibilitat. Buscar-se maldecaps per a res; pare pedaç

maneres de dir persones

Afaitapobres

Persona de condició molt humil

parentiu

Afortunats els fills que tenen els pares a l'infern

Els progenitors que han servit de mal exemple als fills i no s’han ocupat gens d’ells els són més útils morts que vius