El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys festivitats
A Alacant tot l'any és carnaval (Municipi de la comarca del Alacantí en la província d'Alacant)
llocs
,
festivitats
A Carnestoltes, bones voltes (Vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara)
festivitats
,
bona
A Carnestoltes, moltes voltes (És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes)
festivitats
,
festa
A força de dejunis aplega la Pasqua. (Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu)
menjar
,
festivitats
A l'Advent, tanta pasta com rent
festivitats
,
menjar
A l'Ascensió cireretes a muntó. A la plana, sí, a la serra, no (A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana))
mesos
,
festivitats
,
plantes
,
camp
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer) (Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat)
oratge
,
mesos
,
festivitats
A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés (No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar)
diners
,
festa
,
festivitats
,
llocs
A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va (12 octubre) (És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures)
mesos
,
animals
,
festivitats
A la Mare de Déu Gitada, prepara la flassada (15 agost) (Avisa que a la segona quinzena del mes d’agost minva un poc la temperatura nocturna)
mesos
,
festivitats
,
oratge
A la Mare de Déu gitada, refresca la matinada (15 agost) (Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna)
festivitats
,
oratge
,
mesos
A la Mare de Deú, en el llit, prepara-li la jupa al teu marit (15 agost) (Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna)
festivitats
,
oratge
,
mesos
A l’Advent, els naps es visten i nosaltres ens despullem (En primavera, els vegetals fullen i les persones van llevant-se roba de vestir)
festivitats
,
plantes
,
indumentària
A Nadal al foc, i a Pasqua al joc [o sol] (El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure)
oratge
,
dormir
,
festivitats
,
foc
A Nadal els focs. a Pasqüa els jocs (Les dues pasqües reuneixen tradicionalment la gent, l’una a l’aire lliure i l’altra dins casa)
festivitats
,
foc
A Nadal l'all al bancal (És el moment idoni per la plantació))
festivitats
,
mesos
,
camp
,
plantes
A Nadal manta no hi cal
oratge
,
festivitats
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra (Es diu perquè per Nadal és segur les nevades)
mesos
,
oratge
,
festivitats
A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all (Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec)
mesos
,
plantes
,
diners
,
festivitats
,
camp
A Nadal, capa no en cal; d'allí en allà, fred no en farà (Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal)
festivitats
,
mesos
,
oratge
,
indumentària
A Nadal, fred com cal (Sol fer fred, però no tant com el dia de Reis)
oratge
,
festivitats
,
mesos
A Nadal, la roba tota cal
festivitats
,
oratge
,
indumentària
A Nadal, l’all, al bancal i a Sant Joan, a casa (25 desembre) (24 juny) (Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció)
plantes
,
festivitats
,
camp
,
sants
,
mesos
A Nadal, neules.
festivitats
A Nadal, tot ací dalt [ací = a la boca] (Nadal és una celebració en la que es menja molt)
menjar
,
festivitats
A Nadal, una passa de gall (Indica que la duració del dia s'allarga una mica)
animals
,
festivitats
,
mesos
A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó (8 desembre)
oratge
,
mesos
,
festivitats
A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes (Quan la primavera despunta, es desperten els amors, que en poques setmanes solen quallar en parelles)
sants
,
festivitats
,
mesos
,
amor
A qui pessebre fa, no li manca pa.
festivitats
A qui veges amb espardenyes [o capa] per Nadal, no li preguntes com li va
festivitats
,
indumentària
A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer (17 gener) (Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot)
mesos
,
festivitats
,
sants
A Sant Donís, mocador amb la piuleta i el tronador (9 octubre) (El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà)
festa
,
festivitats
,
menjar
,
mesos
,
sants
,
indumentària
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bèstia qui no ho coneix. (13 desembre) (Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal)
animals
,
festivitats
,
mesos
,
sants
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bobo és qui no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni, a Santa Agnés una hora més (Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal)
sants
,
mesos
,
festivitats
,
animals
A tots los Sants, ora pro nobis [d'acord amb tot]
festivitats
A Tots Sants pilla el qui té mans (Alcoi)
cos huma
,
festivitats
A Tots Sants, amaga el ventall [o palmito], i trau els guants (Es refereix a que en aquesta època comença a refrescar)
festivitats
,
mesos
,
oratge
,
indumentària
A Tots Sants, castanyes (És l'època de la seva recol·lecció a més de que la tradició popular acostuma a menjar-se-les torrades)
festivitats
,
plantes
Abans de Nadal capa no cal (Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal)
festivitats
,
mesos
,
oratge
,
indumentària
Abans de Sant Blai encara és Nadal (3 febrer)
festivitats
,
mesos
,
sants
Acabada la Quaresma, acabat el bacallà (Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes)
menjar
,
festivitats
,
animals
Adéu dimecres de cendra, que el dijous ja se t'endú, per quatre dies de gras, set setmanes de dejú
festivitats
Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most (15 agost) (Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà)
mesos
,
aigua
,
festivitats
,
oratge
,
plantes
,
vinya
Al dijous gras botifarra menjaràs (Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou)
festivitats
,
menjar
Al Dijous Llarder, botifarra menjaré (Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou)
festivitats
,
menjar
Alabat sia Corpus, que fa el dia llarg! ; Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous! ; Alabat siga Corpus, festa de xiulets! (Exclamacions d'estranyesa davant coses rares, ridícules o inversemblants)
oratge
,
maneres de dir
,
festivitats
Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra! ((Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció)
festivitats
,
alegria
Als Dolors les mirades i a la Pasqua les demanades (A l’eixida de missa els xics i les xiques anaven ataüllant-se per tal de triar parella amb qui passar les Pasqües)
festivitats
,
persones
Als Reis, el dia creix (6 gener) (Es diu perquè per aquesta festivitat el dia va allargant)
festivitats
,
oratge
,
mesos
Altes o baixes, a l'abril són les Pasqües (La Pasqua sol caure dins d’aquest mes, dies amunt o dies avall, i molt rarament cau en març)
festivitats
,
mesos
Pàgina 1 de 18.