Tema
caça
190 refranys catalogats sota aquest tema.
A casa de llebrers, no hi busquis engrunes
Com que el menjar és incert perquè no s’ix a caçar cada dia, mai no sobra res perquè s’aprofita tot
animals caça
A fosques es cacen les mosques
Es diu per justificar activitats o ocupacions que no es poden fer de dia
animals caça
A la percaça de
A la caça de, a la recerca de
maneres de dir caça
A la perdiu, a primera vista; a la guatla, sense pressa; al conill, quan pugues
Són recomanacions als caçadors fetes en base a la dificultat de detectar-los
animals caça
A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni
17 gener. És quan aprofiten els caçadors per caçar-la col·locant el perdigot en una gàbia perquè les atrega amb el seu cant
animals mesos sants caça
A so de tabals no s'agafen llebres [o anar a caçar llebres en tambor]
Significa que cal ser prudents i discrets per a obtenir allò que ens proposem, procurant fer-ho sense violències ni soroll
animals caça maneres de dir
A un mal treballador cap eina no li va bé
Els ganduls sempre cacen excuses per no haver treballar
maneres de dir treball caça
Ai caçador de codina! moriràs a la tina. Caçador de reclam, ai quanta fam!
[Codina: Roca a flor de terra que deixa un espai sense vegetació]. Adverteixen sobre la precarietat de la caça. Satiritza els caçadors ineficaços que cacen en terrenys improductius, com la codina. La dita suggereix que l'ús de reclams no garanteix aliments i porta a la fam.
oficis caça
Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor]
Ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades
caça mar oficis
Al conill encavat lo caçador el fura
Vol dir que, per molt amagat o protegit que estigui algú (el conill encavat), sempre hi haurà una manera de trobar-lo i fer-lo sortir (el caçador el fura) si s'empren els mitjans o l'estratagema adequats. S'explica perquè, en la cacera tradicional de conills, s'utilitza una fura (un petit mamífer carnívor) que s'introdueix als caus o caus subterranis (les coves o caves) per obligar el conill a sortir cap a l'exterior, on l'espera el caçador.
animals oficis caça
Al conill per l'ull, a la perdiu pel cul
Són consells per a fer bona cacera
animals consells caça
Al llenyater, caça; i al caçador, llenya
Es diu referint-se a algú que té un càrrec o ofici inadequat per a ell i que en canvi seria molt apropiat per a un altre. Es fa servir per criticar quan algú fa una feina inadequada, ja que un llenyater no caça ni el caçador té llenya per defecte. Recorda la importància de valorar l'especialització de cada professional i deixar que cadascú faci el que millor sap fer.
oficis caça
Al millor caçador si li escapa una llebre.
Significa que tothom pot cometre errors o tenir una distracció, fins i tot els més experts en qualsevol matèria. Serveix per recordar que l'error és humà i treure pes a una equivocació puntual.
animals oficis caça
Alçar la caça
Fer eixir la peça perseguida de l'amagatall. Cridar l'atenció sobre un assumpte
maneres de dir caça
Amb mel es cacen les mosques
Indica que s'aconsegueixen moltes més coses (ajuda, afecte o voluntats) amb un tracte amable i dolç que amb l'autoritat, la imposició o l'agressivitat.
animals menjar caça
Anar a caça (o a la caça) [d'alguna cosa]
Buscar-la, sol•licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la
caça maneres de dir
Anar de joca [o. Caçar a la joca]
Caçar els ocells mentres dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades. Parar espartets enviscats per agafar-hi ocells quan van a ajocar-se. Caçar a l'aguait
caça maneres de dir animals
Any de pebrassos, mentides a cabassos
[pebràs = rovelló, esclata-sang]. Els aficionats a alguna activitat solen ser fanfarrons, sobretot els caçadors, els pescadors de llinya i els buscadors de fongs
any plantes caça
Arribat el febrer, eriçons caçaré
És el moment idoni per a collir els eriçons de mar, que és quan estan més saborosos i ja se n’ha alçat la veda
caça animals mesos menjar
Bon caçador de pèl, mal caçador de ploma; bon caçador de ploma mal caçador de pèl
Indica que és molt difícil ser un expert tant en caça major (animals de pèl, com senglars o conills) com en caça menor (ocells i ploma), ja que les tècniques, armes i gossos necessaris són molt diferents.
animals oficis caça
Bon caçador, bona cama
Destaca que la caça és una activitat física exigent. Per tenir èxit, un bon caçador necessita unes cames fortes i resistents que li permetin caminar llargues distàncies per la muntanya.
bona oficis caça
Bon caçador, mal treballador
Al·ludeix a com l'afició per la caça requereix temps, energia i paciència. Segons la saviesa popular, sovint es considera que l'obsessió o dedicació excessiva a l'activitat cinegètica pot restar interès, esforç o constància en les feines diàries i obligacions laborals de la persona.
bona mal oficis caça
Ca sadoll, no caça
caça animals
Caçador amb bon gos, val per dos
Destaca la importància de la cooperació i el treball en equip en l'activitat cinegètica. Un caçador experimentat que treballa amb un gos ensinistrat multiplica exponencialment la seva efectivitat, arribant a ser tan eficient i productiu com si fossin dues persones.
animals mesos caça
Caçador boig és qui deixa un ocell per agafar-ne un altre
Significa que és il·lògic i poc prudent arriscar-se a perdre una cosa segura amb l'única expectativa d'aconseguir-ne una altra d'idèntica o de valor similar. S'aplica com a advertència contra l'avarícia i els canvis innecessaris.
animals oficis caça
Caçador de bosc, caçador de moixonets
[moixonets = ocellets, pardalets]. Fa referència a la tradició de caçar ocells petits en terrenys tancats o boscosos. Assenyala que qui caça en espais reduïts es condemna a obtenir peces petites i de poc valor, a diferència de qui ho fa en terrenys oberts.
animals oficis caça
Caçador de gabieta, la fam li apreta
Ens recorda que l'activitat passiva o sedentària dona poc profit. La dita assenyala que esperar l'arribada de les preses en lloc d'anar a buscar-les, com passaria en la caça de pardals amb gàbia (gabieta), comporta inevitablement passar gana.
animals menjar oficis caça
Caçador de gos i fura, fam segura
Assenyala que utilitzar gossos i fures per a la caça tradicional de conills és una pràctica poc rendible. Indica que dedicar-se a aquesta modalitat garanteix passar gana.
animals menjar oficis caça
Caçador de moixonets guanyarà pocs menudets
[moixonets = ocellets, pardalets]. Significa que qui dedica els esforços a aconseguir poc profit, aquest li servirà de ben poc. Adverteix contra la inversió de temps en activitats que mai reportaran un gran profit.
oficis caça
Caçador de reclam, fred i fam
La passivitat és menys rendible que l’activitat. Significa que la caça d'ocells amb reclam requereix moltes hores d'espera immòbil, la qual cosa provoca que el caçador passi fredorades i, a més, generalment no dona prou beneficis ni captures per guanyar-se la vida, si les peces no entren, acaba la jornada sense haver aconseguit res per a menjar.
menjar oficis caça
Caçador d’escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió
[sarró = bossa per a l’entrepà i la caça / partió = herència, partició]. Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai. Indica que l'herència resultant d'aquest ofici serà tan escassa que els fills no es barallaran mai pel repartiment dels béns.
oficis persones caça
Caçador i pescador, fam, fred i calor
Fa referència a les penalitats, incomoditats i sacrificis que aquestes dues aficions (o antics oficis) comporten per a qui les practica.
menjar oficis mar caça
Caçador que topa un mussol, cacera de dol
Significa que un caçador tornarà a casa amb les mans buides i sense cap presa. S'utilitza per indicar que la caça serà infructuosa perquè algú altre (metafòricament el mussol) se li ha avançat o ha deixat la zona sense animals.
animals oficis caça
Caçador que vol fer casa, a la caça no amenaça
Significa que les accions reals s'han de fer amb discreció i sense gesticulacions si es vol aconseguir un objectiu concret. En l'àmbit de la caça, el bon caçador actua en silenci sense fer soroll ni alertar la presa amb amenaces o crits; aplicat a la vida quotidiana, ensenya que qui realment vol prosperar o tirar endavant un projecte seriós (fer casa) treballa de valent en lloc de perdre el temps amb paraules buides.
oficis caça
Caçador sense gos, és com soldat sense fusell
Destaca la dependència absoluta del caçador respecte al seu gos per poder rastrejar, aixecar i cobrar la peça. En la tradició de la caça, l'olfacte i l'instint de l'animal són l'eina principal; sense ella, l'home es troba tan desarmat i inoperant com un soldat al camp de batalla sense el seu fusell.
animals oficis caça
Caçador [o cacera] de furó, perdició
Significa que utilitzar un furó per a la caça resulta contraproduent. Aquesta pràctica provoca una matança indiscriminada als caus i el resultat final acaba sent ruïnós per al mateix caçador, ja que perjudica l'ecosistema i destrueix els recursos de manera irresponsable.
animals oficis caça
Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica
Es dedica a activitats esporàdiques de profit incert i no té una feina seguida, sobreviu però no medra
casa oficis mar caça
Caçaire i jugaire no poden durar gaire
Adverteix sobre els riscos associats a determinats estils de vidAssenyala que tant l'ofici de caçador com l'afició al joc d'atzar generen ingressos molt irregulars, comporten una despesa constant (armes, gossos o apostes) i porten a la ruïna econòmica i personal a llarg termini. S'utilitzava tradicionalment per aconsellar estabilitat, el treball continu i la gestió assenyada dels recursos, ja que l'atzar i les activitats purament extractives no garanteixen el manteniment de la família.
joc caça
Caçar a l'aguait
Caçar els ocells quan dormen
maneres de dir caça
Caçar a la guaita
És una modalitat tradicional de caça que consisteix a esperar l'animal d'amagat, generalment immòbil dins d'un amagatall com ara una barraca, un aguait o un punt estratègic del terreny.
maneres de dir caça
Caçar a la joca
Caçar els ocells mentres dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades. Parar espartets enviscats a la vora del riu per agafar-hi les cuetes quan van a ajocar-se. Caçar a l'aguait
caça maneres de dir
Caçar al vol
Manera d'assabentar-se d'alguna cosa
caça maneres de dir
Caçar amb perdigons de plata
Comprar la caça en el mercat
maneres de dir caça
Caçar en vedat
Ficar-se en assumptes d’altre
caça maneres de dir
Caçar mosques
Passar el temps sense treballar o fent coses inútils
treball caça maneres de dir animals
Colombaire i pescador, mentider i enredador
Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses
caça persones oficis
De carn de caça no abuses [o no en minges] massa
Té colesterol i l’excés provoca gota. Aconsella moderació en el consum de carn de caça (com senglar, cérvol o conill) perquè, tot i ser natural i baixa en greixos, pot contenir un alt contingut en àcid úric. L'excés d'aquesta carn pot provocar o empitjorar la gota i s'ha de consumir sempre molt cuinada per raons de seguretat alimentària.
animals menjar salut caça
De carn de caça no n'abusis massa
És un tipus de carn molt forta i cal vigilar per la salut.
consells menjar salut caça
De Sant Bernat a Sant Bernat, caça l'isard.
20 d'Agost. [Isard: Mamífer remugant alpí i pirinenc (Rupicapra rupicapra), molt semblant a la cabra, amb banyes primes i encorbades en la punta i pelatge fosc amb taques blanques en el cap].
animals mesos sants caça
Dia de fortuna
Dia en què els animals no tenen les facultats normals de defensa com a conseqüència d'inundacions, de nevades, etc., i en què la caça sol ser prohibida
dia i nit caça maneres de dir
Dona que no sap cuinar, i gata que no sap caçar, fan de poc aprofitar
Només fan companyia, que ja és prou
animals parentiu caça
Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres
Els marits aporten poc amb el seu guany. Descriu la inestabilitat econòmica, el patiment i les penúries que patien històricament les esposes d'aquests tres gremis.
oficis persones mar caça
D’any en any, el tord es caça en parany
Cada espècie ornitològica es caça d’una manera
caça any animals
El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua
Per a traure rendiment de l’ofici, s’ha de viure prop de la font de subsistència, perquè altrament es perd molt de temps anant i venint. A l'igual que a la caça i la pesca, dominar qualsevol activitat requereix implicació directa, presència constant i experiència pràctica.
aigua bona oficis caça
El caçador d'escopeta no té mai una pesseta
Fa referència a la ironia dels oficis i les aficions. El seu significat principal és que l'aficionat a la caça es gasta tots els seus estalvis en l'equipament, les armes i el manteniment, deixant-lo constantment sense diners a la butxaca ("sense una pesseta"). Les despeses superen el guany que es pot obtenir de les peces cobrades, deixant el caçador sempre sense diners.
oficis caça
El caçador de gos sempre va brut, esgarrat i ronyós
Descriu de manera humorística i crua l'aspecte físic de qui es dedica a la caça amb gossos, una activitat que obliga a moure's per camins difícils, esbarzers i brossa. El contacte constant amb el terreny salvatge i amb els mateixos animals fa que el caçador acabi la jornada amb la roba trencada (esgarrat) i ple de pols i brutícia.
animals oficis caça
El caçador de visquet pateix son, fam i fred
És una activitat que requereix matinejar més que els ocells i estar tota la jornada a l’aguait i a la intempèrie passant fred i sovint s'hi passen hores sense pes suficient per a compensar l'esforç, passant fam.
dormir menjar oficis oratge caça
El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró
Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades, però després porten el sarró buit. S'aplica a persones que presumeixen d'èxits que en realitat no han assolit.
animals oficis caça
El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut
Constata irònicament la gran diferència existent entre els practicants de les dues aficions o ocupacions. El caçador s'ha de passar el dia caminant i perseguint les peces de caça, mentre que el pescador pot estar tranquil·lament assegut esperant la picada.
oficis mar caça
El fill del gat, rates caça
Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons
caça animals
El gat fart i el gos flac
Vol dir que cal alimentar bé el gat perquè no furti, i donar poc menjar al gos perquè tingui gana i lleugeresa per a caçar
caça animals
El gos per a caçar costa més que sol portar
Adverteix que la manutenció sol ser més dispendiosa que no el benefici
animals caça
El llaurador que molt caça, no durà avant la casa
oficis casa caça
El llebrer, prova’l pel gener.
El gos reputat caçador s’ha de provar en les condicions més difícils, com són les del mes de gener, perquè si ha de fallar, convé saber-ho de seguida. Tradicionalment, aquesta dita es relaciona amb el fet de provar el llebrer en la cacera de la llebre durant el cru hivern.
animals mesos caça
El llevant no és caçador ni pescador
Fa referència a la meteorologia. El significat principal és que, quan bufa el vent de llevant, no és un bon moment ni per a la caça ni per a la pesca. el vent de llevant acostuma a portar mala mar, temporal, nuvolositat i molta humitat. Aquesta alteració de l'oratge fa que els peixos busquin refugi en el fons o mar endins (allunyant-se dels pescadors) i que els animals terrestres s'amaguen als seus caus, dificultant completament la faena dels caçadors.
oficis oratge mar caça
El llop sempre caça lluny del seu cau [o sempre va a caçar lluny del lloc on sol estar]
Qui pensa cometre males accions o delictes, les farà on no el coneguen
animals caça
El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer
Fa referència al canvi d'estació. Indica que, tot i ser ple hivern, a partir de la Candelera (2 de febrer), els dies comencen a ser més llargs i els animals, com el mussol, es tornen més actius, necessitant més aliment.
animals menjar mesos caça
El perdigot solter es mata darrera d’un romer.
Si no es cacen al vol, se’ls ha de buscar amagats entre els matolls
animals caça
El pescador de canya i el caçador de cardina és tard quan dina
[cardina = cadernera]. Significa que les activitats que depenen de la sort, de la paciència o de circumstàncies incertes (com ara pescar amb canya o caçar cardines/caderneres) rarament són rendibles. Aquestes feines donen poc fruit o requereixen tant de temps que qui s'hi dedica acostuma a dinar tard i amb les mans buides.
mar caça
El qui vulga bona caça, que vaja a comprar-la a la plaça
Vol dir que és més segur comprar els animals que esperar que els cacin
caça menjar animals
El qui vulgui bona caça, que la compri a la plaça
bona caça
El testament del caçador: per un fill l’escopeta i per l’altre el sarró
Fa referència a l'herència irrisòria o nul·la d'un pare que només té el seu ofici com a riquesa. En repartir els seus únics béns entre els fills, demostra una situació de pobresa extrema, ja que els elements de caça es reparteixen de manera dividida i no equitativa. S'utilitza habitualment per a il·lustrar situacions on el repartiment d'una herència és escàs o poc pràctic, posant de manifest que el difunt no disposava de cap capital o propietat de valor per deixar als seus descendents.
oficis parentiu caça
Els cans vells maten la caça
Indica que l'eficàcia de les empreses depèn moltes vegades de l'experiència del qui les porta entre mans
mort animals caça
Els pollastres i les perdius fan poagre
[Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus]. La dita s'associa amb la idea que les aus de caça i determinats tipus de carn, com les perdius i els pollastres, produeixen un excés d'àcid úric que es tradueix en aquesta malaltia.
animals salut caça
Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida
Antigament hi havia el costum de seure en rodona i explicar casos extraordinaris, exageracions, rondalles i tradicions. Pescadors de canya i caçadors tenen fama de perdre sempre la peça més grossa, Això és el que ells diuen quan arriben a casa amb el cistell mig buit.
oficis mar caça
Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores per tot arreu
La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar
animals festivitats caça
Espantar la caça
Cridar imprudentment l'atenció de l'adversari que estava descuidat
maneres de dir caça
Esquivar la caça
Espantar la caça cridant, menejant les mates, etc. per fer eixir l'animal a causa de la por
caça maneres de dir
Estar a la caça alta
Estar molt atent i vigilant
caça maneres de dir
Fer aranya
Anar a caçar i no agafar res
maneres de dir caça
Fer carn
S'utilitza en el món de la caça per a indicar el fet de matar molta caça o fer una gran matança de peces. Per extensió, en l'àmbit general de la llengua, també significa ferir o tallar la carn d'algú, o bé que un teixit viu comence a cicatritzar i regenerar-se generant nova carn.
maneres de dir caça
Fer diego
Sortir a caçar i tornar sense haver caçat res
caça maneres de dir oficis
Fer pala
Significa no ferir, fallar el tret o, en sentit més general, no aconseguir allò que es pretenia. S'utilitza molt en el món de la caça quan el caçador torna sense haver caçat res.
oficis maneres de dir caça
Fer pinya
Significa col·laborar i unir esforços amb un objectiu comú. L'expressió prové del món casteller, on la pinya és la base humana encarregada de donar suport i estabilitat a l'estructura. També s'utilitza de forma figurada per indicar que un grup actua unit i ferm davant d'una situació. També s'usa per dir que un caçador no agafa cap animal.
maneres de dir caça
Fer porra
Expressió que s'utilitza en el món de la caça (i també de la pesca) per indicar que un caçador (o pescador) torna a casa sense haver aconseguit cap peça, és a dir, sense capturar res.
maneres de dir caça
Fer pota
En el món de la caça, l'expressió fer pota significa que una peça ferida (especialment una au com la perdiu) fuig corrent a peu per terra en lloc de volar. Els caçadors utilitzen aquest terme quan l'animal intenta amagar-se corrent ràpidament entre la brossa o el bosc per despistar els gossos. Fora de la caça, en el parlar col·loquial, també s'utilitza amb el significat de fer un pas en fals o ensopegar.
oficis maneres de dir caça
Fer talaia
S'utilitza principalment per indicar l'acció de vigilar o estar a l'aguait des d'un punt elevat o estratègic. Tradicionalment, s'associa a l'acció d'un caçador o guaita que observa l'entorn per controlar una zona.
maneres de dir caça
Fill de gata, caçador de rates [o rates mata]
Indica que els fills es semblen als pares, hereten els costats o habilitats dels pares, actuant com a equivalent de la dita "de tal pal, tal estella". Té diverses variants populars com ara "el fill de la gata, rates mata" o "fill de gata, mata la rata".
animals parentiu caça
Gat amb guants no caça rates, però caça coses més bones
Significa que val més obrar amb energia que amb excessives contemplacions.
animals caça indumentària
Gat miolador mai no serà bon caçador
Significa que les persones que parlen, criden o fan molt d'enrenou ("miolen"), normalment són les que menys feina efectiva fan. Compara la xerrameca inútil amb els gats que, per caçar ratolins, necessiten silenci i sigil en lloc de soroll.
animals caça
Gat que molt miola, caça poquet
Significa que les persones que parlen, criden o fan molt d'enrenou solen fer poca feina real o ser poc efectives. S'aplica a qui fa molta exhibició però té pocs resultats pràctics.
animals caça
Gat que no caça no el vull a casa.
caça animals
Gat tancat, no caça rates
animals caça
Gos de raça, ell tot sol caça
animals caça
Gos fart, no caça
Vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul
treball caça maneres de dir animals
Gos lladrador, no és caçador
Indica que qui crida molt, fa molt soroll o amenaça constantment, en el fons acostuma a ser inofensiu. En la caça, un gos massa lladruc avisa les preses abans d'hora, fent impossible atrapar-les. Metafòricament, s'aplica a les persones que fan grans escarafalls però després no actuen.
animals caça
Gos lligat no caça bé
En sentit ampli, significa que qui no té llibertat absoluta no pot treballar convenientment
animals caça treball
Guerra, caça i amors, per un plaer, mil dolors
Ens adverteix que les situacions o aficions apassionants comporten grans sacrificis. El missatge principal és que, darrere d'activitats que busquen el gaudi personal (com l'amor o la caça), sovint s'hi amaguen molts patiments, esforç i disgustos.
amor caça
Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó
[xinxó = antiga moneda d’or que equivalia a 5 pessetes]. Adverteix que el joc, la caça i la pesca són activitats ruïnoses que consumeixen tots els estalvis. La paraula xinxó (o xinxolí) s'utilitza aquí de forma col·loquial com a sinònim de moneda, cèntim o diners; per tant, el refrany afirma que qui es dedica a aquestes tres aficions acaba sempre en la misèria profunda.
diners joc oficis mar caça
L'àguila no caça mosques
Significa que les persones d'alta posició, poder o intel·ligència no s'entretenen ni es rebaixen a tractar, combatre o parar atenció a qüestions petites, insignificants o gent que consideren inferior. S'utilitza per indicar superioritat i que un adversari petit no és digne d'atenció.
animals caça