Refranys caça

A casa de llebrers, no hi busquis engrunes (Com que el menjar és incert perquè no s’ix a caçar cada dia, mai no sobra res perquè s’aprofita tot)

animals, caça

A fosques es cacen les mosques (Es diu per justificar activitats o ocupacions que no es poden fer de dia)

animals, caça

A la percaça de (A la caça de, a la recerca de)

maneres de dir, caça

A la perdiu, a primera vista; a la guatla, sense pressa; al conill, quan pugues (Són recomanacions als caçadors fetes en base a la dificultat de detectar-los)

animals, caça

A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni (17 gener) (És quan aprofiten els caçadors per caçar-la col·locant el perdigot en una gàbia perquè les atrega amb el seu cant)

animals, mesos, sants, caça

A sant Francesc, pren el reclam i ves; i si tords no agarres, no tornes més [Alcoi] (4 octubre) (És l'època de la seva caça. Avui aquesta pràctica està prohibida)

mesos, animals, caça, sants

A so de tabals no s'agafen llebres [o anar a caçar llebres en tambor] (Significa que cal ser prudents i discrets per a obtenir allò que ens proposem, procurant fer-ho sense violències ni soroll)

animals, caça, maneres de dir

A un mal treballador cap eina no li va bé (Els ganduls sempre cacen excuses per no haver treballar)

maneres de dir, treball, caça

Ai caçador de codina! moriràs a la tina. Caçador de reclam, ai quanta fam!

caça, oficis

Al caçador i al peixcador, sempre se'ls escapa la més grossa [o la peça més grossa, o la millor] (Ho diuen per al·lusió a la bravegera i exageració de què solen abusar els pescadors i caçadors quan conten les seves pescades o caçades)

caça, mar, oficis

Al conill encavat lo caçador el fura

animals, oficis, caça

Al conill per l'ull, a la perdiu pel cul (Són consells per a fer bona cacera)

animals, consells, caça

Al llenyater, caça; i al caçador, llenya (Es diu referint-se a algú que té un càrrec o ofici inadequat per a ell i que en canvi seria molt apropiat per a un altre)

caça, oficis

Al millor caçador si li escapa una llebre.

oficis, animals, caça

Al vol (Fent referència a la manera de caçar una au, d'agarrar alguna cosa, de disparar, etc., tindre lloc mentres vola l'animal o la cosa que es caça, s'agarra, etc.)

caça, maneres de dir, animals

Alçar la caça (Fer eixir la peça perseguida de l'amagatall. Cridar l'atenció sobre un assumpte)

maneres de dir, caça

Amb mel es cacen les mosques (Significa que les bones paraules resolen conflictes, faciliten negocis i obrin cors)

menjar, animals, caça

Anar a caça (o a la caça) [d'alguna cosa] (Buscar-la, sol•licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la)

caça, maneres de dir

Anar de joca [o. Caçar a la joca] (Caçar els ocells mentres dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades. Parar espartets enviscats per agafar-hi ocells quan van a ajocar-se. Caçar a l'aguait)

caça, maneres de dir, animals

Any de pebrassos, mentides a cabassos [pebràs = rovelló, esclata-sang] (Els aficionats a alguna activitat solen ser fanfarrons, sobretot els caçadors, els pescadors de llinya i els buscadors de fongs)

plantes, caça, any

Arribat el febrer, eriçons caçaré (És el moment idoni per a collir els eriçons de mar, que és quan estan més saborosos i ja se n’ha alçat la veda)

caça, animals, mesos, menjar

Bon caçador de pèl, mal caçador de ploma; bon caçador de ploma mal caçador de pèl

animals, oficis, caça

Bon caçador, bona cama [

caça, oficis, bona

Bon caçador, mal treballador

caça, oficis, bona, mal

Ca sadoll, no caça

caça, animals

Caçador amb bon gos, val per dos

mesos, animals, caça

Caçador boig és qui deixa un ocell per agafar-ne un altre (És il·lògic deixar una cosa per una altra d’idèntica)

caça, oficis, animals

Caçador de bosc, caçador de moixonets [moixonets = ocellets, pardalets] (Qui no caça en terreny obert està condemnat a no trobar grans preses)

animals, oficis, caça

Caçador de gabieta, la fam li apreta (La passivitat és menys rendible que l’activitat)

caça, oficis, animals, menjar

Caçador de gos i fura, fam segura

caça, animals, menjar, oficis

Caçador de moixonets guanyarà pocs menudets (Qui dedica els esforços a aconseguir poc profit, aquest li servirà de ben poc)

oficis, caça

Caçador de reclam, fred i fam (La passivitat és menys rendible que l’activitat)

menjar, oficis, caça

Caçador d’escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió [sarró = bossa per a l’entrepà i la caça / partió = herència, partició] (Sentencia que qui depén de la sort, sempre incerta, no pot esperar ser ric mai)

persones, caça, oficis

Caçador i pescador, fam, fred i calor (Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició)

caça, mar, oficis, menjar

Caçador que topa un mussol, cacera de dol (Significa que no caçarà res perquè ja ho ha caçat el mussol)

animals, oficis, caça

Caçador que vol fer casa, a la caça no amenaça

oficis, caça

Caçador sense gos, és com soldat sense fusell

caça, oficis, animals

Caçador [o cacera] de furó, perdició (Introduir un predador en un cau de conills significa una matança general amb improbable benefici per al “caçador”)

oficis, animals, caça

Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica (es dedica a activitats esporàdiques de profit incert i no té una feina seguida, sobreviu però no medra)

oficis, casa, mar, caça

Caçaire i jugaire no poden durar gaire

joc, caça

Caçar a l'aguait (Caçar els ocells quan dormen)

maneres de dir, caça

Caçar a la guaita (Caçar estant el caçador amagat dins una barraca)

maneres de dir, caça

Caçar a la joca (Caçar els ocells mentres dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades. Parar espartets enviscats a la vora del riu per agafar-hi les cuetes quan van a ajocar-se. Caçar a l'aguait)

caça, maneres de dir

Caçar al vol (Manera d'assabentar-se d'alguna cosa)

caça, maneres de dir

Caçar amb perdigons de plata (Comprar la caça en el mercat)

maneres de dir, caça

Caçar en vedat (Ficar-se en assumptes d’altre)

caça, maneres de dir

Caçar mosques (Passar el temps sense treballar o fent coses inútils)

treball, caça, maneres de dir, animals

Colombaire i pescador, mentider i enredador (Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses)

caça, persones, oficis

De carn de caça no abuses [o no en minges] massa (Té colesterol i l’excés provoca gota)

animals, menjar, salut, caça

De carn de caça no n'abusis massa

consells, menjar, salut, caça

Pàgina 1 de 4.

El Refranyer