`

Refranys amb la paraula rés

llocs persones

A Alins són molt maques; a Araós ja no ho són tant; a Àreu les monteres, i Monterons, la flor del ram

Alins és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà i la resta són nuclis de població del primer

donar

A allò que et donen, no li mires el pèl

Es diu com a justificació que no cal desaprofitar res del que ens donen o que trobem

consells

A allò regalat no li mires pèl

S’ha d’apreciar el fet del regal en si, no si és bonic, o útil..., que habitualment no ho és, perquè el que se sol donar són les coses que sobren, trencades o velles

llocs cos huma

A Almoster tenen les dents negres

Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp

maneres de dir

A aquestes alçades [o altures]

per indicar arribats a tal punt, en aquest moment tan avançat

llocs

A Arres, cadets

Municipi lleidatà de la Vall d'Aran

maneres de dir

A banderes desplegades

Dir les coses obertament, sense amagar res. A la cara

llocs

A Banyeres, caguen les guixes senceres

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

setmana maneres de dir mal bona

A bon divendres, mal diumenge

Significa que les alegries alternen amb les penes i tribulacions

menjar

A bon menjar, tres vegades trincar

Recomana aprofitar l’oportunitat

maneres de dir

A bones hores trauen la del monyo verd

Expressió que s'usa quan algú arriba tard

oficis mar

A bord del veler, després del patró ve el cuiner

Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres. A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important

llocs menjar

A Bordils, es mengen les botifarres i llencen els fils

Municipi gironí adscrit a la comarca del Gironès

animals

A burro donat no li mires l'ouera

Accepta els regals com te’ls donen, ja que s’acostuma a regalar allò que sobra, és vell o antic o no agrada a qui ho tenia

maneres de dir menjar

A ca l'afartapobres

Anar a menjar a una fonda o un restaurant barats, sovint despectivament

maneres de dir cos huma

A cares dinades

Passat molt de temps. A la fi

maneres de dir

A cares i creus

En gran quantitat

oficis

A casa del paleta, cent goteres a la teulada

És una crítica i una confirmació que els professionals cuiden més el seu treball de portes enfora, perquè mengen d’ell, que en la seua pròpia casa

casa treball

A casa no hi porten res

Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat

casa

A casa, encara que siguen pedres [o A casa, pedres]

Sempre convé aportar coses per a la família, encara que momentàniament no se’ls veja la utilitat

maneres de dir casa

A casa, ningú no t'hi porta res

Cal esforçar-se i moure’s per aconseguir quelcom

maneres de dir donar animals

A cavall donat [o regalat] no li mires el dentat [o pèl]

Expressió que s'utilitza per a indicar que qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes

amor parentiu

A cent lliures menos, caseu-vos amb la gran

Vol dir que el qui es vol casar i va a una casa on hi ha algunes germanes, li convé casar-se amb la major, encara que porti menys dot, perquè té probabilitat d'entrar pubilla si es mor l'hereu

animals menjar plantes

A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen

Quan s’ha menjat, ja no abelleixen les menges més apetitoses

mesos treball oratge oficis

A darreres d'agost, ja es fila amb cresol

Es diu un poc exageradament perquè la duració de la llum diürna va disminuint

maneres de dir cantar

A dos [o tres, o quatre, etc.] veus

Dit de la peça polifònica que és escrita o s'interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal

joc

A estes hores pilotes noves

Indica que és massa tard per començar qualsevol cosa

treball diners festa

A fira, qui res no porta, res no tira

Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball

maneres de dir

A hores d'ara

Actualment. En aquests moments

maneres de dir

A hores desdigudes

A hores que no són les més habituals per fer quelcom. A hores desacostumades, impròpies, insòlites, anormals

maneres de dir

A hores escadusseres

Quan es pot; no d'una manera seguida. A estones, de tant en tant, irregularment, a bores sobreres, a hores esparses, quan puc

maneres de dir treball diners

A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs

Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa

treball camp mesos

A l'agost bat el peresós

Ho diuen perquè la sega no deu passar del juliol

llocs menjar

A l'Albagés, sopes i no res

Municipi lleidatà de la comarca de les Garrigues

dites

A l'església per resar, a la plaça per tractar

Cada cosa s’ha de fer en el lloc o en el moment oportú

cos huma parlar

A l'ombra del nas, la boca fresca

Aconsella ser callats més que no xarradors, perquè qui molt parla, molt erra

parentiu

A la casa que hi va un frare i la mare té fillets, a qui cridaran per pare aquells pobres angelets?

Els animals que es crien sense progenitors interpreten com a pare o com a mare qui els cuida o qui els freqüenta

maneres de dir mort

A la de tres mort o pres

Entre dos opcions s'ha de triar una d'elles sense cap atra possibilitat

diners festa festivitats llocs

A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés

No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar

festa diners sants

A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promès

Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses

persones

A la força no hi ha resistència

És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició

maneres de dir oratge

A la fresca

1 Posar-se en un lloc fresc i [o en ombra], sobre tot en els dies calorosos d'estiu. 2 Duent poca roba. 3 Sense preocupar-se gens

maneres de dir

A la llum del candil, mentires mil

Es refereix al fet que la nit és propícia per fabular

festivitats oratge mesos

A la Mare de Déu gitada, refresca la matinada (15 agost)

Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna

animals caça

A la perdiu, a primera vista; a la guatla, sense pressa; al conill, quan pugues

Són recomanacions als caçadors fetes en base a la dificultat de detectar-los

menjar donar

A la peresa, doneu-li sopes

Significa que convé facilitar les coses a qui sabem que no té gana de fer-les, perquè serà de la única manera que les farà per voluntat pròpia

oratge llocs

A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern

Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs oratge

A la Plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern en la província de Barcelona)

Depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona

llocs

A la Pobla botifarres i tacons al Ballestar; per a vore xiques guapes, a Fredes i Coratxà

Poble, que pertanyen al municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat

llocs diners

A la Pobla de Farnals rics i pobres són iguals

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs persones

A la Pobla estan les fees, al Boixar les malcarades i per a xiques gorrines Coratxà i Castell de Cabres

Boixar i Coratxà són pobles castellonencs, que pertanyen al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat a l'igual que Castell de Cabres

amistat dormir

A la presó i al llit, es coneix el bon amic

Significa que els bons amics els coneixem quan estem en l'adversitat, i principalment en estar malalts o captius

vell animals

A la res vella alívia-li la rella

Cal tindre consideració i comprensió amb els animals vells, ja tots perdem facultats a la vellesa

menjar sants

A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres (4 d'octubre)

Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris

maneres de dir

A les clares

Dir-li obertament el que es pensa

maneres de dir dia i nit

A les hores xicotetes [o a les xicotetes]

A la matinada. A les primeres hores del dia

maneres de dir

A les ordres de

Sotmés a l'autoritat d'algú

menjar cos huma

A les penes punyalades i a la panxa botifarres

Recomana dedicar-se a les bones coses i oblidar-se de les roïnes

maneres de dir

A les primeres de canvi

De tot d'una, al primer moment

animals menjar

A les tres sopa de rap

A les tres no menja ningú

maneres de dir

A les tres; qui para, paga

A la tercera va la vençuda