`

Refranys amb la paraula rés

persones maneres de dir

Uns tenen la fama i altres carden la llana

Vol dir que uns tenen l’anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències

diners

Uns tenen la fama i altres els doblers

Vol dir que uns tenen l'anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències

treball

Uns treballen, i altres en tenen el profit

Qui menys procura alcanza el millor

colors

Vagin les verdes per les madures

Vol dir que cal acceptar les incomoditats a canvi de les comoditats o avantatges

maneres de dir

Val més això que res!

Aprofitem el que tenim o el que ens donen

animals plantes casa

Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa]

Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses

sants mesos

Val més la missa de sant Pere que tres-centes que li van darrere (29 de juny)

La celebració de Sant Pere va ser consensuada per les esglésies de Roma i de Constantinoble

ensenyar

Val més llegir mil vegades un llibre que mil llibres una vegada

És una manera de dir que la reflexió il·lustra més que la lectura superficial

consells

Val més poc que res

No s’han de menysprear les coses menudes, ja que tot té major o menor importància, encara que estiguem acostumats que no ens falte de res i inclús al bo i millor

parentiu

Val més una mala filla que cent bones nores

La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític

maneres de dir

Valdre un tresor

Valdre molt. Tindre moltes qualitats

maneres de dir

Valga el mot [o l'expressió, o la comparació , etc.]

Fórmules amb les quals es demana comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com s'expressa alguna cosa

maneres de dir

Valgui l'expressió

Fórmula emprada per a demanar comprensió per la manera poc precisa en que s'expressa

amor vell persones

Vella sigui la rabassa, mentres la vida em faça

Ho deien les noies que es casaven amb vells

maneres de dir diners

Venir a res

Quedar sense recursos; no tenir gens de valor

maneres de dir

Venir de fresc

Ésser nou en un lloc

oratge llocs

Vent de Canigó, no durà res de bó

El Canigó és una muntanya del Pirineu

mar oratge persones

Vent de mar, dona i ventura, prest es muden

Significa que no hi ha res immutable

mar animals oratge

Vent llebeig, molta mar i peix fresc

Les aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes

oratge llocs

Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança

Els vents del nord solen ser freds, però a vegades no arriben ací

el bagul de les paraules oblidades

VENTRESCA

1. Vísceres abdominals, i cavitat on estan contingudes. 2. Vísceres del ventre d'un peix, que inclou la moca, la lletada i l'ouer. 3. Cansalada prima que té el porc sota el ventre

mesos sants plantes

Verdes o madures, per Sant Jaume, figues segures (25 juliol)

El 25 de juliol, la figuera sol mostrar ja el fruit, encara que hi ha varietats de figuera que produeixen bacores per Sant Joan i figues pel setembre

dites

Veritat a mitges, mentides sinceres

Afirmació que té una part de veritat i una altra part que no n'és

maneres de dir

Ves a cobrar a ca'n Cresta!

Es diu quan no es vol pagar allò que un altre demana

animals maneres de dir

Vés i que et donen tres dies de bous

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir animals

Ves-te'n a parir panteres

Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. Despatxar-lo de mala manera. Vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris!

festa

Vespra de molt, festa de res

Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns

aigua beure vinya

Vespres de vi, maitines d'aigua

Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat

maneres de dir

Veure com respira [algú]

Saber què vol fer una persona, com pensa, cap on es decanta, etc.

maneres de dir

Veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Veure els defectes petits d'altri i no adonar-se dels grans defectes propis

maneres de dir

Veure's com un ou entre dues pedres

Veure's en gran estretor o dificultat

cos huma maneres de dir

Veure's les cares

Trobar-se una persona amb una altra per manifestar-li algun ressentiment

maneres de dir

Veure-se-les negres

Fer grans esforços per aconseguir una cosa

maneres de dir

Veus volanderes

Notícies d'origen incert i de veracitat no comprovada

maneres de dir

Vida de negres o de moros

Vida molt carregosa o desagradable

llocs

Vilanova de la Barca, el poble de les tres mentides: no és vila, no és nova ni té barca

Municipi català en la comarca de Segrià de la província de Lleida

persones vinya plantes camp

Vinya vora camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mala fi

El terreny per improductiu i la dona perquè passa el temps distraient-se i no treballa

treball

Viste’m a espai, que tinc pressa

Les coses que es fan metòdicament solen resultar en bé, mentre que les que es fan atropelladament, de pressa o sense mirament, solen tenir falles que fan que s’haja de desfer i tornar a fer la feina ja feta

maneres de dir

Voler ressuscitar un mort

Voler fer una cosa impossible

maneres de dir plantes

Voler-ho tot, el sac i les peres

Esser massa exigent, pretendre obtenir-ho tot

maneres de dir

Vore les deveres

Descobrir algú la veritat d'alguna cosa sobre la qual, fins aquell moment, havia estat enganyat. Desenganyar-se.

maneres de dir

Vore's a les tres pedretes

Estar apurat i angoixat; no trobar la solució

maneres de dir

Xiula xiula, que pruna eres!

Vol dir que per cridar més, no vol dir que es tinga més raó

maneres de dir

¡Que mes prengueres!

Que mes volgueres. Això voldries