`

Refranys amb la paraula rés

maneres de dir treball

Agafar un respir

Deixar de treballar una estona. Prendre's un respir, reposar, fer un bufet, fer un alè, fer una pausa

camp mesos vinya

Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys

La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar

maneres de dir

Agradar-li [a algú] que li miren les nafres

Plaure-li molt que li tinguin contemplacions

maneres de dir

Agres i dolces, els collons m'espolses

Es diu per a referir-se a una situació en que sempre es perd, en que no hi ha una altra opció que sortir malament

persones

Agutzil descuidat, lladres al mercat

Hem de vigilar on deixem el nostre menjar, béns i interessos els quals desapareixeran de segur quan ens girem de cul

aigua plantes vinya

Aigua a les figues, i a les peres, vi

Cada líquid ajuda a ressaltar el sabor de cada fruita

mesos camp vinya oratge

Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner

Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat

oratge vinya plantes camp mesos

Aigua de gener, omple botes [o gerres] i graner, i la pica d'oli també

Fa referència a la influència que té la pluja durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i les oliveres

oficis aigua camp oratge

Aigua de pagès, pels pobres no val res

Significa que la pluja prima però duradora és molt bona per al camp, però dolenta per als pobres que van a jornal a l'aire lliure

maneres de dir

Aigua fresca

Expressió usada per a indicar que hom no es creu una afirmació feta per algú

salut aigua cos huma bona

Aigua fresca fa bon ull

L’aigua pura assacia i dóna energia

aigua menjar cos huma

Aigua fresca i pa calent, mal pel ventre

Sempre s’ha dit que el pa menjat acabat de treure del forn no assenta bé a la panxa

aigua plantes oratge

Aigua i lluna, temps d'oliveres

L’aigua les abeura i la lluna les fa créixer

oratge vinya aigua

Aire de ponent, l’aigua fresca i el vi calent

La calor de ponent es combat amb aquestes begudes: l’aigua per a refrescar i el vi per a dormir

maneres de dir

Aixecar fressa

Provocar baralles o desavinences. Aixecar brega, merder, discòrdia; cercar raons; aixecar -o encendre- el vesper, procurar bregues, fer encendre la gent, barallar-se, ficar caliu a l'olla, moure raons

parlar

Així com preguntaràs la resposta trobaràs [o tindràs]

Recomana ser educat i prudent. Qui formula una pregunta és perquè té algun interés a trobar la solució a allò que busca, i per aquest sol fet en té més idea que qui no se l’ha plantejada mai

maneres de dir animals

Així s'esperessin les llebres!

Es diu contestant negativament a un qui demana que l'esperin

maneres de dir

Així, gallet i tocs per sa cresta!

Es diu davant un fet absurd, excessiu

maneres de dir

Això és un fart de res

Es diu humorísticament per a indicar que una cosa és molt magra, insignificant, menyspreable

maneres de dir

Això i no res, és el mateix

Es diu per a indicar que una cosa és magra, insinificant, menyspreable

maneres de dir

Això i no res, tot és u

Es diu per a indicar que una cosa és magra, insinificant, menyspreable

maneres de dir

Això i res

Es diu d'una cosa que no té cap valor. Això no serveix per a res, això no val res

maneres de dir

Això no és res per el que ha de vindre

Expressió que s'utilitza quan alguna cosa va cada cop pitjor

maneres de dir indumentària

Això són altres calces

1. Ser una qüestió diferent. 2. Es refereix a situacions que canvien a millor

donar persones cos huma

Al caigut dóna-li la mà i ell després t'ajudarà

S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat

animals parentiu

Al cau dels conills, lo que fan los pares fan los fills

Com els testos s'assemblen a les olles, els fills s'assemblen als pares, en les virtuts i en els defectes

persones oficis

Al criat que servit ha, no li deguis res demà

Adverteix de la mudança general de caràcter de qui millora la seua condició social

mesos plantes

Al desembre, alls tendres

És quan convé planat-los

animals

Al gat, rates, i al colom, porgueres

Cal donar a cada u el que li corresponga

animals

Al gos vell, pedres amb ell

Tots es trauen del damunt la causa de possibles problemes

amistat salut

Al llit i a la presó coneixeràs ton companyó

És en la malaltia, les desgràcies i condicions extremes o extraordinàries quan es comprova la solidaritat o l’egoisme de les persones

llocs

Al Masnou, de putes prou [Municipi de la comarca del Maresme en la província de Barcelona]

Pels pobles veïns es deia que, un segle enrere, el Masnou era un lloc on només hi havia senyors i senyoretes de massa bon veure

amor parentiu

Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí

Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos

animals

Al peresós acomet el gos

És una confirmació que els gossos solen atacar preferentment els peresosos i els que duen coses al muscle, a l’esquena o a les mans

treball

Al peresós li entren ganes de treballar, quan s'acaba la feina

Qui no té voluntat i pretén quedar bé, es presenta o s’ofereix quan sap que ja és tard

maneres de dir

Al preguntador, mentires a ell

Per a referir-se a la manera en la qual cal tractar la gent que vol saber tot de la vida dels altres

maneres de dir

Al present

En el moment en que ens trobem

aigua

Al principi tots els canterets fan l'aigua fresca

Es diu per a restar importància a les novetats, als novençans o a les coses acabades d’estrenar, perquè al principi tot està nou, funciona bé..., però passant el temps van perdent l’efectivitat

amor diners parentiu

Al que es casa per interès, li ixen los comptes al revés

Significa que quan es descobrixen les segones intencions d’algú, la persona enganyada ja no confiarà mai més en qui ha pretés enganyar

llocs amor

Al que és gelós, li pengen dos, i Alguer no ho és, li pengen tres

Es refereix al fet que la gelosia no solucionen res

menjar

Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses

Es diu quan no es desitjava una cosa i en tenim mes del conte

persones diable

Al qui vol el dels altres, el diable li lleva el seu

Aconsella no envejar ni pretendre coses alienes, perquè serem infeliços o podem fer alguna il·legalitat

animals mort persones

Al rei i al porc, l'afaiten després de mort

La comparança és una ironia, perquè a les persones principals se’ls cuida molt la imatge

sants

Al sant enfadat, no resant-li està pagat

Si no se li té fe i confiança, poc farem per nosaltres i poc farà ell per ajudar També es refereix als coneguts dels quals no esperem res

el bagul de les paraules oblidades

ALBÍXERES

1. Gratificació que es dona a la persona que porta una bona notícia. 2. Bona notícia

persones

Alcalde nou, presó plena

Adverteix que quan canvien els polítics, canvien les circumstàncies, ja que cada polític fa la seua pròpia política

maneres de dir

Alçar la cresta

Presumir de valent. Gallejar, presumir, fatxendejar, faronejar, enorgullir-se, fer el valent, bravejar, vanar-se, bravatejar, envanir-se, ésser l'últim de parlar

temps

Algun dia eres era; ara, ni era ni blat

es diu irònicament referint-se a una cosa de temps passat [que era en altre temps] que ara ja no existeix o que tal vegada no ha existit mai

sants

Algun sant s'ha trencat la cresta!

Es diu quan passa quelcom poc habitual. Algun dimoni s'ha trencat el coll, algun sant s'ha trencat el coll

persones

Alguna volta sol restar burlat qui amb altres sol ser descompassat

És un advertiment a qui no respecta puntualment els acords o el costum d’algun grup humà al qual pertany

maneres de dir temps

Allà on es pensen que no hi plou, no hi poden estar de goteres

Significa que les aparences enganyen, i sobretot que moltes vegades els que semblen rics o feliços estan carregats de deutes o de desgràcies. A tot arreu es fan bolets, quan plou

persones

Allà on manen tres, en sobren dos

Critica que on hi ha moltes opinions, les coses no funcionen o funcionen malament

menjar

Allà on menja un, mengen dos [o Allà on mengen dos, mengen tres]

Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris

dites

Allà on n'hi ha tres, no n'hi busquis quatre

No cerquis coses impossibles. No cerquis cinc -o tres- peus al gat, no n'hi ha més; allà on no n’hi ha, que no n’hi cerquin

consells

Allà on no hi vas a guanyar res, no hi vagis a perdre

Recomana de no posar-se en afers públics. Allà on no hi tinguis a guanyar, no hi vagis a perdre, no et compliquis la vida, no t'emboliquis amb els problemes dels altres

persones

Allà on t'atures, veuràs anar avant i a recules

Significa que el comportament de la gent és igual en totes bandes

menjar salut

Allò que a uns sana, a altres mata

Cada individu té una constitució, unes toleràncies, una resistència... diferents de les d’un altre

persones camp

Allò que sembres colliràs

Segons com actuem podrem esperar el resultat en consonància

maneres de dir

Als afores

A la part exterior

llocs

Als del Cabanyal, tres per un reial

Expresió de menypreu d'altres barris valencians, en relació a aquest

persones

Als lladres si els veus, deixa'ls córrer

Recomana no enfrontar-se amb qui puga resultar perillós

maneres de dir

Als nostres dies

En l'època present

treball llocs

Als Reguers, qui no treballa, no fa res

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

maneres de dir

Altesa de mires

Desig desordenar de'aconseguir honors, dignitats, fama, poder o qualsevol cosa que afalaga l'amor propi

temps

Altres temps, altres costums

Vol dir que els costums canvien amb el temps

amor persones

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Hi ha coses que a ningú han d’importar-li o que no convé que se sàpien

indumentària

Amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem

Vol dir que fent les coses de la manera que es fan, no es pot anar bé

maneres de dir

Amb cara de set folres

Amb molt d’atreviment, amb molta barra, amb molts pebrots