1. Planta herbàcia anual [Papaver rhoeas], de fulles pinnatipartides, de flors de color roig viu i fruits en càpsula, que creix en els sembrats i en les vores dels conreus. 2. Flor de la rosella. 3. Rosellaa borda. Planta herbàcia perenne [Anemone nemerosa], de rizoma carnós, de fulles palmatisectes i de flors solitàries blanques, exteriorment rosades
1. Assaonar, adobar el cuiro perquè serveixi de primera matèria a la indústria. 2. Donar a una pell la forma o color de badana. Forrar de badana o posar-ne a un objecte
Endormiscar. Posar (a algú) en un estat de mig adormiment, adormir lleugerament.
Endormiscat-ada. Posat (algú) en un estat de mig adormiment, adormir lleugerament.
1. Arreplegar i retenir [d'alguna cosa] tot el que es pot, tot el que hi ha. tot el que es pot, tot el que hi ha. 2. Absorbir, emparar-se [d'algú] ocupant-lo enterament
Tupar, amaçolar els draps de llana amb el batà per treure'n la part greixosa i de sutza de la llana i enfortir-los
1. Tupar amb batolls el brancam de certs arbres fruiters, per fer-ne caure el fruit. 2. Fer caure, tirar en terra. 3. Fer una cosa de pressa i de qualsevol manera, sense mirament
1. Tirat a terra. 2. Decaigut de forces físiques o morals. 3. Vençut, dominat. 4. Humiliat
1. El mascle de l'abella . té el cos més robust que el de les obreres. No té fibló; no fa mel ni treballa, l'única funció en el rusc, aparellar-se amb l’abella reina. 2. Malfeiner.)
1. Produir desig. 2. Mostrar-se benvolent cap a alguna cosa, accedir a fer alguna cosa
1. El mascle de l'abella . té el cos més robust que el de les obreres. No té fibló; no fa mel ni treballa, l'única funció en el rusc, aparellar-se amb l’abella reina. 2. Malfeiner.)
1. Pica o conjunt de piques grosses a on abeuren el bestiar gros. 2. Vas de terrissa o de vidre, on posen aigua perquè hi beguin les gallines, coloms o altres ocells. 3. Bassa o rec d'aigua on els ocells del camp solen anar a beure.
1. Menja consistent en una barreja de segó o farina de blat de moro o patates esclafades, amb aigua, i que es dóna als porcs, a les vaques de llet i als vedells. 2. Menjadora de porcs, feta de pedra
1. Donar beure abundantment, especialment al bestiar. 2. Camí d'abeurada. Camí que mena en un indret on hom abeura el bestiar.
1. Beguda, cosa per beure. 2. Menjar sucós, barreja de diverses substàncies vegetals [segó, farina, patates, llegums, grot, bledes, bleda-rave] i aigua, que donen al bestiar
1. Aprestar. Preparar, disposar les coses necessàries per a un fi determinat. 2. Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments.
1. Inflamar, pendre el foc en algun objecte i penetrar-lo, fent-lo caliu. 2. Cremar o torrar les coses només de la superfície
1. Fer tornar bla, estovar. 2. Tupar, colpejar. 3. Suavitzar, fer minvar la violència d'un mal, d'una passió o afecte. 4. eduir, enamorar, moure l’afecte, entendrir
1. Inclinar o posar cap per avall [un recipient], per a buidar-lo. 2. Fer que xorre [el contingut d'un recipient] decantant aquest. 3. Fer passar [el contingut d'un recipient] a un altre. 4. Gastar molts recursos per a la consecució d'un fi
1. Entregar-se completament [a un afecte, a una inclinació, etc.]. 2. Fer caure boca a terra. 3. Inclinar la part superior del cos boca a terra, especialment traient-la per una obertura. 4. Acudir de sobte, molta gent, a un lloc
Fer bocins, dividir en petits trossos. [Bocí: Una mica, un tros de menjar. Un bocí de pa, un bocí de cansalada
Deformar un objecte] fent-hi bonys. [Bony: Protuberància produïda per un cop o qualsevol altra causa mecànica en una superfície, una làmina metàl·lica, etc.]
1. Detenir, fer aturar. 2. Véncer, reduir a la impotència. 3. Sobreeixir, sortir dels límits. 4. Envestir, tirar-se sobre alguna cosa. 5. Abordar, envestir un animal a algú
o ABORRALLONAR-SE: Cobrir-se el cel de núvols blancs i semblants a borrallons de llana
Es diu d’una persona plena i acalorada, sobretot després de menjar
1. Encendre , fer que comence a cremar. 2. Fer créixer [el foc, l’incendi, etc]. 3. Inflamar, animar d’una passió.
Que denota passió, que té un temperament apassionat
1. Abraçar-se fortament [algú] amb els braons. 2. Agarrar-se dos lluitadors. 3. Llançar-se contra algú. Braó: Part del braç compresa entre l’espatlla i el colze
o ABRASIR: 1. Consumir una cosa per mitjà del foc reduint-la a brases. 2. Produir dolor o ofec per la calentor excessiva. 3. Secar o mustigar les plantes el sol o fred fort. 4. Omplir el cor un afecte molt intens. 5. Patir una set excessiva
1. Abric. 2. Qualsevol de les peces de roba [llençols, mantes, cobertors, etc.] que es posen en el llit. 3. Conjunt de peces de roba que es posen en el llit. 4. Mantó, mocador, etc., que s'usa per a cobrir-se o abrigar-se
Beguda que es fa de les fulles de la dita planta. Artemisia absinthium L.
1. Acabament d’un àpat, d’una festa, d’un espectacle, etc. 2. Últims moments de la vida
Acaball. Acabament, acte d’acabar. Fi. En un sentit més restringit, es diu acaballes [Acabament d’un àpat, d’una festa, d’un espectacle, etc.].
Perseguir algú, corrent darrera ell amb la intenció d’aconseguir-lo.
Excitació deguda a una impressió forta, a una discussió, etc.
Eixancar, escamallar, posar sobre l'animal o altra cosa amb una cama a cada costat
Adormissar-se per motiu de tenir el cap molt carregat o per estar molt acovardit
1. Omplir un vas o altre recipient de manera que el contingut sobressurti part damunt les voreres del recipient; omplir fins a caramull. 2. Posar moltes coses formant caramull, munt desordenat
Cobrir de sucre fus o pintar amb clara d’ou una pasta o pastisset
Lloc assolellat i abrigat del vent. Que està en un cara-so
1. Acostar la cara [d'un xiquet] al pit. 2. Acostar [algú] cap a si mateix d'una manera afectuosa, com per a protegir-lo. 3. Acariciar
Col•locat en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut i ben ample
Posar les coses damunt les altres, formant-ne un munt relativament alt. Especialment arreglar les rajoles d'una forma especial perquè s'assequen, formant castells
1. Aclaparar, fer perdre el coratge o la força. 2. Acatxar-se, especialment per a amagar-se
Es diu d’una persona sense vigor, que camina molt corbada
1. Adormissar-se un malalt amb el cap molt carregat. 2. Deprimir-se, desanimar-se
1. Menja o abeurada que posen els caçadors a un lloc, per atreure-hi els ocells i caçar-los amb filat, espartonada, escopeta, etc. 2. Aliment amb què s'engreixa un animal
Caçar a l'acebo: Sistema de caça en el qual el caçador escampa olives per terra amb la finalitat d'atraure les perdius. Una vegada aquestes aterren i bequetegen, el caçador, convenientment amagat, els dispara, acevall
Que té ciència, que coneix bé la ciència a què es dedica. Sabut, entès, prudent
1. Doblegar [una persona o un animal] per la pressió d'un pes molt gran o d'una càrrega excessiva. 2. Tirar a terra, fer caure. 3. Fer perdre l'ànim [a algú], descoratjar-lo. 4. Fer perdre les forces físiques [a algú], debilitar-lo
1. Que aclareix. Contar, explicar. 2. Escarpidor. Pinta de pues gruixades i clares, que serveix per desembullar els cabells. 3. El podador que sols talla allò que és sec i perjudicial per l'arbre
1. Fer més clar. 2. Fer més clarivident. 3. Fer més nítid. 4. Fer (alguna cosa) més entenedora. 5. Arribar a conéixer la veritat (d'una cosa) buscant-la fins a descobrir-la. 6. Entendre's, tindre una idea clara sobre alguna cosa o comprendre-la perfectament. 7. Fer menys espés. 8. Deixar lliure (un lloc) de les persones o coses que constituïxen un destorb o un perill.
1. Fer abaixar progressivament (una part d’una construcció: un sostre, l’arc d’un pont, una volta, etc.); ensorrar, cedir. 2. Aponar-se. Deixar-se anar en el seient amb tota comoditat. 3. Acatxar-se fins a asseure's sobre les cames, especialment les gallines i altres animals de ploma.
1. Acatxar-se fins a assentar-se sobre les cames, especialment les gallines i altres animals de ploma. 2. Deixar-se caure en un seient amb tota comoditat. 3. Anar abaixant-se una volta, un arc, un sostre, etc.
1. Qualsevol cosa utilitzada per a tapar els ulls i privar de veure-hi. 2. Peces de cuir utilitzades per a tapar la vista lateral dels animals de tir, també anomenades ulleres.
1. Tancar [l'ull o els ulls]. 2. Destruir, afonar. 3. Tòrcer-se. Doblegar o encorbar [una cosa o una part d'una cosa]. 4. Ajupir.
Ajupir, fer caure per l'opressió d'una càrrega excessiva
1. Agafar i subjectar pel coll. 2. Dominar, subjectar per força una persona o animal que no vol obeir.
1. Obsequiar, tractar bé. 2. Acompanyar d’un lloc a un altre (algú o alguna cosa) per tal de protegir-lo.
1. Allò que hom paga a compte, la part que hom paga d’un compte a pagar. 2. Préstec reemborsable en un termini fixat, amb un tant per cent d’interès convingut i amb una garantia.
1. Matar [una bèstia] traspassant-li el cor o degollant-la. 2. Matar [algú], especialment d'un colp. 3. Extingir, aniquilar, fer desaparéixer del tot. . Afligir [algú], causar-li un gran dolor moral
Omplir un recipient fins a fer un caramull, fins per damunt la boca del recipient
o ACURRUFAR-SE: Arrufar-se molt, ajupir-se. Arropir-se. Replegar-se, una persona o un animal, sobre ell mateix, contraent els músculs, doblegant els genolls
1. Inclinar la part superior del cos cap avant, en direcció a terra. 2. Tallar [un arbre o un cep] arran de terra perquè traga tanys
Es diu del pa que no té foradets, que no està ullat, que és poc tou, massa compacte
1. Abrigar bé [algú], especialment amb la roba del llit. 2. Acatxar, ajupir. 3. Colgar, ajeure en el llit o jaç. 4. Avenir-se, concordar-se mútuament dues o més persones; pensar o obrar d'acord. 5. Amagar, ocultar
1. Abrigar [alguna cosa] cobrint-la. 2. Arrecerar-se, posar-se a cobert. 3. Acovardar