`

Refranys amb la paraula ià

persones amistat

La mala companyia és pitjor que la tinya [tinya = infecció parasitària subcutània]

Les males influències i els mals exemples estropellen la personalitat de qui és bo

mar

La mar, si no fos salada, deixaria d’ésser mar

Sense sals, seria com un grandíssim llac on es podria beure i la vida humana no correria tants perills

parentiu persones

La mare cria la filla i la casa la veïna

Critica que les mares solen ser poc pràctiques perquè veuen la filla com a filla i no com a esposa

parentiu

La mare pietosa cria la filla melindrosa [melindrós = reguinyat, delicat, maniós]

Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals

parentiu

La mare que no cria, no és mare, que és tia

Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc

parentiu

La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria

Sempre s’ha dit que els fills únics estan malcriats per superprotegits

salut vell any

La més mala malaltia són els anys

No és una malaltia, però hi és assimilable perquè no té remei possible

diners

La millor fiança és tenir la bossa per l'ansa

Qui té diners en efectiu o propietats sol tenir crèdit per ser solvent

riure/plorar alegria persones amor

La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu

Es diu referint-se a les persones que amb facilitat passen de la tristesa a l'alegria o viceversa

amor parentiu dia i nit

La muller de Marc Antoni, de dia passeja i de nit crema oli

Es diu per aquelles dones que deixen les feines per a la nit

treball

La necessitat és la mare de la indústria

Vol dir que quan ens veiem constrets per la necessitat a fer una cosa, ens enginyem per a fer-la

dia i nit dormir treball

La nit es féu per a dormir i el dia per a descansar

És una justificació de la inactivitat i la manteria

persones

La paciència és la mare de la ciència

Qui persisteix en les seues conviccions o objectius, encara que no arribe a assolir-los, haurà superat moltes dificultats

persones

La paciència tot ho alcança

Qui persisteix en les seues conviccions o objectius, encara que no arribe a assolir-los, haurà superat moltes dificultats

mon saber

La pàtria del savi és el món

Vol dir que els homes d'esperit molt ample i cultivat saben adaptar-se als ambients de tots els països

mon

La pàtria sempre tira

Significa que la terra de la nostra naixença sempre ens sol atreure

caça mort consells

La perfídia mata la caça

Significa que la constància arriba a obtenir tots els propòsits

maneres de dir

La picardia no el deixa créixer

Es diu d'una criatura molt dolenta o entremaliada i que creix poc

animals oratge

La pluja del març pel bestiar és pastura

És la millor pluja per als pastos, perquè després ja ve la calor

diners

La pobresa necessita molt, però a l'avarícia li falta tot

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

maneres de dir

La poma de la discòrdia

La causa de la discòrdia

amor diners parentiu

La que es casa per diners, tota la vida criada és

Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres

maneres de dir

La quinta essència

Grau molt concentrat

animals

La rata que només té un forat, aviat serà menjada pel gat

Qui només sap un ofici, depén d’un sol salari o no té més un únic recurs, ho passarà ben malament si un dia li falla

salut

La recaiguda és pitjor que la malaltia

La segona vegada que es pateix la mateixa malaltia és perquè el cos no ha creat les defenses suficients i està en desavantatge

salut plantes

La sàlvia, és la mare de la malva

És una herba medicinal usual en infusions i en la paella

menjar plantes salut

La sàlvia, salva

Ajuda la digestió i remeia els mals de panxa

menjar dormir

La son no espera llit, ni la talent companyia [la talent = la gana, la fam, l’apetit]

Hi ha necessitats corporals que s’han de satisfer en qualsevol condició

mal bona

La sort i la companyia, fan fer bona o mala via [via = camí, itinerari, recorregut)]

La bona o mala fortuna, o les bones o males companyies, condicionen o decideixen el nostre comportament

plantes salut

La taronja pel matí és or, pel migdia plata i a la nit coure

Menjar-se una taronja pel matí és millor que pel migdia o per la nit

animals camp

La terra i el bestiar, mai no els has de cansar

Convé tractar bé i no abusar d'allò que ens dóna de menjar per a evitar el perjudici de tots

llocs

La tia Mari de Benifairó, pastava, fenyia i venia el segó

Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor

llocs

La tia Maria de Benifairó, es menja la poma i tira el peçó

Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor

persones salut vell

La vellesa és malaltia incurable

No és una malaltia, però hi és assimilable perquè no té remei possible

diners

La vergonya cria ronya

Significa que la vergonya sol esser causa que deixem d'aprofitar bones ocasions d'enriquir-nos o d'obtenir altres beneficis materials

maneres de dir

La veu de la consciència

La sensació de censura sobre el mèrit moral de les pròpies obres

animals

Les afaitades, de dia són dones y de nit són mones

Vol dir que les dones que es pinten i afaiten molt, quan ve la nit i es lleven els afaitaments queden reduïdes a molt poca cosa

diable foc

Les armes de foc, el diable les carrega

Adverteix que no ens podem fiar mai de cap arma de foc, encara que siga nostra i estiguem convençuts que està descarregada

foc diable

Les armes de foc, el diable les para i el diable les dispara

Adverteix que no ens podem fiar mai de cap arma de foc, encara que siga nostra i estiguem convençuts que està descarregada

bona festa

Les bones festes comencen a la vigília

La il·lusió de les coses que estan per venir alegra més que la mateixa consecució de l’objectiu

persones

Les criades són enemics pagats i finestres que donen al carrer

Adverteix de les indiscrecions possibles de qui té gent al seu servei

parentiu

Les criatures dels altres puden

La descendència dels altres sol molestar el veïnat, siga per jocs, sorolls, crits o plors

parentiu

Les criatures dieun a la plaça el que senten a casa

Recomana no dir certes coses en presència de xiquets perquè no saben guardar secrets i diuen fora de casa allò que senten dir als pares, inclús usant paraules de les que desconeixen el significat

parentiu parlar

Les criatures diuen lo que senten dir

Vol dir que cal estar alerta en parlar de coses delicades davant infants

parentiu

Les criatures fan lo que veuen fer als grans

Vol dir que cal estar alerta en fer coses delicades davant infants

parentiu

Les criatures no poden estar mai quietes

Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible

parentiu parlar animals

Les criatures parlin quan les gallines pixin

És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults

parentiu

Les criatures primeres crien les darreres

Abans, els fills majors s’ocupaven dels més menuts, sobretot en les famílies nombroses, principalment entre la pagesia que vivia en masies aïllades

menjar parentiu

Les criatures sempre tenen un budell buit

Vol dir que sempre estan dispostes a menjar

parentiu cos huma

Les criatures tenen la vista als dits

Els xiquets de pit coneixen més pel tacte que per la vista, la qual van adquirint al llarg de les setmanes

parentiu

Les criatures te’n faran de verdes i de madures

Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible

parentiu

Les criatures, tot mullant-se creixen

Es diu al·ludint a la freqüència amb què els infants petits es compixen

persones llocs

Les dones de Falset, la casa bruta i el carrer net [Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona]

Deien les dones eren molt xafarderes i eren al carrer, dissimulant que agranen però atentes al que passava,deixant la casa per netejar

cos huma

Les mans, on les tenia Amadeo

Recomana no tocar res i deixar quietes les mans, l’una sobre l’altra i en el cul, com l’efígie del rei Amadeo en les seues monedes

dites

Les misses surten de la sacristia

Vol dir que les coses han d'explicar-se per llurs causes naturals, i no cercar-hi explicacions misterioses