Refranys mon

A l'estiu tot el món viu (Es refereix a que aquesta època provoca optimisme)

estacions, mon

A la faç del món (Públicament, en presència de tothom)

maneres de dir, mon

A la fi del món (En un lloc molt apartat)

maneres de dir, mon

A primers d'abril o darrers de març el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà el món s'acabarà

animals, mesos, mon

A qui fa bé en el món, bona estrella Déu li done

mon

Amics bons són fins a l’altre món (L’amistat fidel és un bé molt escàs i preuat)

amistat, persones, mon, bona

Anar al revés del món (Fer algú les coses quan no toca. Anar al revés, fer les coses a destemps, anar fora de temps, anar a deshora)

maneres de dir, mon

Anar pel món (Trescar, no estar fix en un lloc)

maneres de dir, mon

Anar-se'n del món (Ser molt vell)

maneres de dir, mon

Aquell món és un cordell, cadascú estira per a d'ell

mon

Aquella és la pàtria, on un bé s'ho passa (Significa que l'home pren estimació a qualsevol lloc on trobi el viure fàcil i agradable)

mon

Aquest món és un món de mones (Ho diu qui pensa que aquest món no té cap valor. Se sol usar quan passa alguna desgràcia)

maneres de dir, mon

Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies [follia = bogeria, destrellat] (Es diu per a restar importància a les coses serioses, greus o preocupants de la vida)

festa, dia i nit, mon

Arreglar el món (Tenir una conversa sobre qüestions transcendents o intranscendents)

maneres de dir, mon

Arreu del món (En tots els llocs. A tot el món, arreu, pertot arreu)

mon, maneres de dir

Arri, ruc, i deixa dir...que mentre n'hi haurà món. n'hi haurà que dir (Es diu per recomanar no fer cas de les murmuracions)

animals, maneres de dir, mon

Baix de la capa del cel [o de Déu, o del sol] (En tot el món)

déu, mon, maneres de dir

Begur és un racó de món (Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona)

llocs, mon

Cada casa és un món (Significa que cada casa té les seves particularitats)

maneres de dir, mon, persones

Cada casa és un món, i cada persona, un misteri (Vol dir que cada família té els seus costums i la manera pròpia de veure les coses, i que no és prudent judicar les coses de casa d'altri segons el criteri dels externs)

casa, mon, parentiu

Cada persona és un món (Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra)

parentiu, mon

Cada u és un món (Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra)

mon, parentiu

Camprodon, la millor terra del món (Municipi gironí a la comarca a la comarca del Ripollés)

llocs, mon

Caure-li a u el món damunt (Sobrevindre a una persona una gran adversitat)

maneres de dir, mon

Cercar món (Haver viatjat molt)

maneres de dir, mon

Com el món és una bola, tot rodola

mon

Com les ones de la mar, les coses del món vénen i se'n van (Veritablement, les circumstàncies són canviants al llarg de la vida)

mar, mon

Com més edat, més es coneix del món la falsedat (A major edat, més experiència en la vida s’ha adquirit)

mon, vell

Conèixer el món (Tindre, algú, experiència de la vida)

mon, maneres de dir

Córrer món (Rondar per divertir-se)

maneres de dir, mon, festa

Crema el món i que ningú ho sàpiga

foc, mon

Creure's el centre del món (Ser molt superb i ostentós)

maneres de dir, mon

Creure's el melic del món (Pensar-se, algú, que és imprescindible o molt important. Pensar-se que és el millor, el més trempat, el rei, que és qui sap què, creure's important)

cos huma, mon, maneres de dir

Cul de món (Lloc remot, aïllat)

maneres de dir, mon

De llunàtics, el món n'és ple

mon

De malagraïts està el món ple (Es diu com a crítica quan ens quedem despagats d’alguna persona de qui esperàvem que ens tornara algun favor)

persones, mon

De tot el món fiau, i dues voltes a la clau

mon

Des de que el món és món (Des de la creació, sempre)

maneres de dir, mon

El bon nap per Sant Llorenç ha d'ésser nat; jo el faré per Sant Bartomeu i serà millor que el te (10 agost) (24 agost)

camp, mesos, mort, plantes, sants, mon

El món canta sa alegria, en el silenci del seu cor

cos huma, mon, música

El món és com un mercat, es ven tot: car i barat

mon

El mon es un fandango; i el qui no el balla, estira el rabo

mon, música

El món és un mocador (Expressió usada com a comentari al fet d'haver-se trobat persones conegudes en un lloc on no podien esperar-ho)

indumentària, maneres de dir, mon

El món és una cadena, d'una pena a l'altra pena

mon

El món està perdut, desgraciat aquell que se’l trobe

mon

El món està ple de llàstimes

mon

El món està ple de mones i algun mico

mon

El món fa com els catúfols: puja i baixa (Es refereix a l'enveja de les persones que han triomfat i el desig de que els canvi la sort)

persones, mon

El món ha de ser complet (Ho diu qui es lamenta perquè veu que les coses van malament i no canviaran)

mon, maneres de dir

El món i la bolla (Tothom, una gran generació)

maneres de dir, mon

Pàgina 1 de 4.

El Refranyer