gent

A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni, dimonis, i a Hostalric són cremats

Els tres primers són municipis de la comarca de La Selva a Girona i l'últim municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs gent

A eixe li han tirat la llàntia de pernoliar als peus

gent

A gent boja [o d'aüc, o bèstia] , campana de fusta

Significa que els eixelebrats no admeten correccions

campana gent

A gent jove, pa blanet

Vol dir que la gent jove no és molt de fiar en empreses dures o perilloses, sinó que cal preparar-li el treball i minvar-li l'esforç

persones gent

A l'olor del dot acudeix el ninot

Reflecteix la part materialista de la societat

gent diners

A la gent de muntanya, qui la perd la guanya

Destaca la llestesa i astúcia de la gent que viu a la muntanya, indicant que són persones difícils d'enganyar. La dita suggereix que qui intenta aprofitar-se d'ells o «perdre'ls» (enganyar-los), acaba sortint perdedor i ells guanyen la partida.

gent

A la gent de treball, no els treguis l'all

Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany

gent plantes treball

A la gent del treball dóna-li pa i all

Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany

donar treball menjar gent

A la gent, quan és feliç, tot se li escapa per la boca

gent

A Moja, poca gent i boja

És un poble de la comarca de l'Alt Penedès, que pertany al municipi d'Olèrdola a la província de Barcelona

llocs gent

A Olesa, bona gent i bon oli

Olesa de Montserrat. Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

llocs gent persones

A Palou són boniquetes, a Sentmenat ja no ho són tant, a Caldes les rovellades i a Sant Feliu la flor del ram

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs gent

A Piera, fang, caguera i gent embustera

Municipi barceloní de la comarca de l'Anoia

llocs gent

A qui vulga saber [o preguntaor], mentides amb ell

Anima la gent per advertir que no per fer preguntes rancoroses

saber gent

A Sant Celoni són de la pell del dimoni

Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

gent llocs diable

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell, i a Granollers us prenen els diners

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

gent llocs

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell; a Esparreguera, són dimonis, i a Olesa, mala gent

Els dos primers són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos últims de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

llocs gent

A Vilada, sols hi va la gent tarada i encara ben embolicada

Municipi de la comarca del Berguedà a la província de Barcelona

llocs gent

Abans es canvia un muntanya que un mal geni

Significa que el caràcter o la personalitat d'una persona, especialment si és difícil o colèrica, és molt difícil de canviar, gairebé tant com moure una muntanya. S'utilitza per expressar que la gent difícilment canvia la seva manera de ser, fins i tot amb el pas del temps.

gent

Abrera, gent de primera

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

llocs gent

Ací n'hi ha més gent que a la Pobla

Pobla = Pobla Tornesa, poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta

llocs gent

Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

justicia gent oficis persones

Afonar-se de gent

Estar molt ple un lloc

maneres de dir gent

Aigua bullida salva la vida, però a llarg temps mata la gent

Sentència que té l'origen en èpoques d'escassa salubritat, en les quals era aconsellable bullir l'aigua per desinfectar-la i prevenir problemes de salut, que podien arribar a ser molt seriosos. Bullir l'aigua era pràcticament l'únic mitjà de desinfecció a l'abast de la immensa majoria de la població. La sentència lloa indirectament els aliments bullits, ja que aquesta cocció és reputada com a saludable.

aigua gent mort salut

Aigua corrent no fa mal a la gent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua gent mal salut beure

Aigua corrent no mata la gent i aigua aturada alguna vegada

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua gent salut beure

Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

salut beure aigua mort gent

Aigua corrent, no mata la gent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

salut beure aigua gent mort

Aigua d'octubre, la gent es mulla

Al mes d'octubre se solen produir les mal anomenades gotes fredes, i ara conegudes com DANES, que provoquen els temporals de precipitacions intenses, contínues i sovint tempestuoses.

aigua gent mesos oratge

Aire, carboner!

Expressió usada per incitar a la gent a fer alguna cosa

maneres de dir gent oficis

Al Jardí del General, hi va la gent com cal. Els que no miren prim, van al pou de Sant Guim.

[Subcomarca de Cervera (Segarra).]. Fa referència a llocs d'esbarjo i a la classe social que els freqüenta. Tradicionalment, el "Jardí del General" (sovint associat a espais d'esbarjo a Lleida o Girona) era un lloc de passeig distingit (gent com cal), mentre que el "Pou de Sant Guim" s'associava a llocs més populars o d'un altre tipus de clientela (miren prim: gent que no és gaire escrupolosa, que no es preocupa pels detalls, pels diners o que busca diversió sense restriccions)

gent

Al poble de Cabanes, ni virtuts ni costums sanes

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona

llocs gent

Alabança pròpia, mentida clara

Es diu per aquells qui són vanagloriosos o qui es lloen a ells mateixos.

gent

Alçar bandera

Convocar gent de guerra, fer-se cap d'una rebel·lió, d'un moviment d'opinió, etc.

gent maneres de dir

Alió, gent de poca [o molta] devoció

Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona

llocs gent

Alió, poca gent i poca devoció.

Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona

gent llocs

Alpicat, gent de bondat!

Municipi lleidatà de la comarca del Segrià

llocs gent bona

Amaga els ànecs, que ve riuada

Es refereix a gent que no és de la nostra confiança, com veu d'alerta

gent animals

Anant jo calent, me'n ric de la gent

L' interès personal deu prevaleixer davant l'opinió de tercers

oratge gent riure/plorar

Anar a llengües de la gent

Ésser objecte de comentaris

cos huma gent maneres de dir parlar

Arreplega els “patos” que ve gent de València

Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses

maneres de dir gent llocs animals

Asseguts els coixos no es coneixen

gent

Avui, el més tonto és bo per savi [o és bo per bisbe]

Significa que avui en dia la gent és més deixondida que antigament

saber gent

Banys per a la gent de pocs anys

gent salut

Batea primer que res en gent, en vi i en tot lo demés

Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona

gent llocs

Benissanó, gent del dimoni: per una figa maten un home

Poble valencià de la comarca del Camp del Túria

llocs gent plantes diable

Bona gent, bon temps

Vol dir que la gent honesta sempre duu bon resultat

gent bona

Bona terra i mala gent

Qualificatiu que s'aplica a una multitud de pobles el nom dels quals acaba en -ent, com Sallent, Carcaixent, Crevillent, Agullent, Bocairent, Parcent, Picassent, Ontinyent

gent llocs

Bous i vaques, i gallines amb sabates

Expressió utilitzada quan en un lloc hi ha gent de tota condició

animals gent indumentària

Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana

Tenim una manera de fer les coses. Tenim una llengua i una cultura pròpies que defensem i apliquem i només demanem respecte per la nostra singularitat

gent persones casa

Cagar per mig cul

Es diu de la gent miserable que prefereixen el sofriment o dificultat per passar els diners

diners gent

Cal prendre el temps com ve i les gents com són

gent temps

Calafell, cadascú procura per ell

[Municipi de la comarca del Baix Penedès en la província de Tarragona]. Descriu, de manera irònica o crítica, una suposada actitud individualista en aquesta població. S'utilitza per indicar que cadascú mira pel seu propi interès.

gent llocs

Cap barco s’ha quedat al mar per falta de vent, ni en port per falla de gent

Confirma que la raó de ser d’un barco és el moviment constant, d’ell i de les persones. Destaca la importància de la constància i l'esforç humà per sobre de les circumstàncies adverses. Significa que, amb voluntat i iniciativa, es poden superar la falta de mitjans (vent) o la falta d'ajuda (gent), fomentant el moviment i l'acció continuada en la vida i la feina.

gent oratge mar

Carcaixent, bona terra i mala gent

Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta

llocs gent

Cas del poble no faces massa; el que ara maleeix, després t’abraça

Recomana fer la seua al marge de les opinions dels altres, que són variades i canviants

persones gent

Casa sense gent a dins, niu de ratolins

animals gent casa

Celler calent arruïna molta gent

menjar gent vinya

Cent i la mare

Molt, molts, molta gent

maneres de dir gent

Clevillent, bona terra i millor gent

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

gent llocs bona

Clevillent, mala terra i pitjor gent

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs gent

Com ara plourà, gent hauràs

Es diu com a consolació a qui no té clientela

persones gent

Com més alt, [o gran] més animal

Expressió que s'aplica a una persona que té alçada física, però poca intel•ligència

maneres de dir persones animals gent

Com més donaràs, més hi perdràs

Es refereix al fet que hi ha gent que no són agraïts

donar gent

Com més serem, més riurem

Es diu en convidar algú a agregar-se a una colla

gent riure/plorar amistat

Com més viurem, més coses veurem.

gent

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar.

amor gent

Crevillent, bona terra i mala gent

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs gent

D'Alforja solament, ni la vila ni la gent

Municipi de la comarca del Baix Camp en la província de Tarragona

llocs gent

D'una mentida cent se'n deriven

gent

De dones de La Llacuna, a cada poble n'hi ha prou amb una. I a on no n'hi ha, n'hi volen posar

municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona

llocs gent persones

De dones de la Llacuna, a cada poble n'hi ha prou d'una

Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona

persones gent llocs

De flors de romaní i de noies per casar, tot l'any n'hi ha.

És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s'han quedat sense parella.

gent persones plantes

De gent de barca, Déu me n’aparta

Ve a dir que no convé juntar-se amb els pobres

mar déu diners gent

De gent que es vist pel cap, no et fies

Al·ludeix a sotanes i togues

gent persones

De gent roïna, un carrer

Adverteix que hi ha més roïns que ens imaginem

persones gent

De la mare de déu del Carme a l'Assumpció les millors gallines de tot el ponedor. És el moment en que les gallines són més ponedores.

Mare de déu del Carme: 16 juliol. L'Assumpció: 15 agost. Es creu que les gallines nascudes per l'agost ponen ous de molta qualitat.

animals festivitats gent sants

De llargues terres, grosses mentides

Recomana no refiar-se de narracions i contalles de qui procedeix de lluny, perquè no podrem constatar-ne la veracitat

persones gent

De lluny es veu la vida; de prop, la gent

Quan no s’aprofundeix en les coses es té una impressió superficial i de conjunt; quan es produeix el contacte humà s’aprecia la individualitat de cada persona, amb els seus defectes i virtuts

gent

De lluny se veu la vila, i de prop la gent

Significa que per a conèixer bé les persones cal tractar-les de prop i amb intimitat

gent amistat

De llunyanes regions, mentides a muntons

Recomana no refiar-se de narracions i contalles de qui procedeix de lluny, perquè no podrem constatar-ne la veracitat

persones gent

De llunyanes terres, llargues mentides

Recomana no refiar-se de narracions i contalles de qui procedeix de lluny, perquè no podrem constatar-ne la veracitat

gent persones

De més alts n’ham vist caure

Es diu per prevenir sobre la prosperitat massa ràpida o excessiva. Recorda que ningú és invencible, i que la fortuna pot canviar fins i tot per als més poderosos. Aquesta expressió, que subratlla la importància de la humilitat, s'utilitza quan algú amb una posició molt elevada perd el seu estatus.

gent

De ponent, ni gent ni vent

Aquesta dita meteorològica ens serveix per expressar els recels de tot allò que ens arriba de l’oest, ja siguin vents o gent

gent oratge

De Silla a Picassent se’n va la mala gent

Municipis de la comarca de l'Horta Sud en la província de València

gent llocs

De terres allunyades, mentides a patades

El desconeixement d’altres cultures i països desperta la imaginació i les fabulacions, i qui hi ha viatjat sol contar exageracions i mentides per a despertar l’admiració

persones gent

De terres apartades, mentides a patades.El desconeixement d’altres cultures i països desperta la imaginació i les fabulacions, i qui hi ha viatjat sol contar exageracions i mentides per a despertar l’admiració)

gent persones

Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d’altar

És una reflexió irònica, ja que els mariners han d’estar sempre molt pendents de l’estat del cel perquè arrisquen la vida. Destaca que l'experiència pràctica i l'observació directa de la natura (gent de mar) són més fiables per predir el temps que els coneixements teòrics o religiosos (gent d'altar). Indica que qui es juga la vida al mar coneix millor els seus perills i el cel.

gent mar

Déu els cria i ells s'ajunten

Indica que les persones amb afinitats, caràcter o conductes similars —especialment si són negatives o d'escassa qualitat moral— tenen tendència a relacionar-se i unir-se. Té un sentit de reprovació sobre la complicitat entre individus censurables.

déu gent

Déu ens done bregues amb gents que ens entenguen

És un desig que les desgràcies que ens puguen afectar siguen el més lleus possibles

déu persones gent

Déu ens guard de foc i de gent de Sort

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs gent foc déu

Digues mal dels francesos! [o No cal dir mal dels francesos]

Vol dir que el qui té defectes no ha de bescantar els dels altres

gent maneres de dir

Dir penjaments

Malparlar de la gent

maneres de dir gent

Diu les mentides i se les creu

Es diu d'aquell que menteix amb l'apassionament i el posat de qui diu veritat.

gent

Dóna'm, i dis-me moro, si vols

Vol dir que hi ha gent que consent qualsevol humiliació mentres vagi acompanyada de qualque guany

donar gent

Donar-se to

Significa presumir, aparentar allò que no s'és o intentar destacar per sobre dels altres.

donar gent maneres de dir

Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent

És el resum perfecte d'una vida sense complicacions, centrada en les necessitats bàsiques del cos. Dormir fort: Es refereix a un son profund i reparador. Menjar calent: En una època on el fred era un enemic constant, un plat calent era la base de la nutrició i de la prevenció de malalties. Cagar pudent: Indica que el sistema digestiu funciona a ple rendiment i que el cos processa i elimina correctament els aliments.

dormir gent menjar salut

Dues mesures tinc: la gran quan compre i la xicoteta quan venc

gent

El bon aliment fa tornar jove la gent

Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix

bona salut persones gent menjar

El dia ho escampa i la nit ho arreplega

vol dir que de dia la gent s'espargeix a treballar i en venir la nit es reuneixen tots a casa

oratge gent dia i nit