Refranys alegria

A la casa del jugador, tan aviat hi ha alegria com tristor

joc, alegria

Ai festa! (Exclamació de satisfacció, d'alegria.)

maneres de dir, alegria

Alegrar la vista (Fer veure una cosa molt agradable)

maneres de dir, alegria, cos huma

Alegre com un gíngol (Molt alegre)

maneres de dir, alegria

Alegre com un pinsà (Es diu d'una persona de caràcter molt alegre i rioler)

maneres de dir, alegria, animals

Alegre com unes castanyoles (Molt content)

alegria, maneres de dir

Alegre com unes xeremies (Es diu quan hom està molt alegre)

maneres de dir, alegria

Alegre de cascos (Qui té poc enteniment)

maneres de dir, alegria, saber

Alegria amagada, candela apagada (No serveix per a res. No té objecte. L'alegria s'ha d'exterioritzar i compartir)

alegria

Alegria de batafaluga (Alegria o felicitat de poca durada)

alegria, maneres de dir

Alegria secreta, alegria incompleta (La joia i l’eufòria són més plenes i contagioses quan són compartides)

alegria

Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra! ((Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció)

festivitats, alegria

Alegria, però no amb desmesia

salut, alegria

Alegria, que es sostre es crema!

alegria, casa

Alegries i pesars arribaran sense que les busques

alegria

Alegries o tristeses porten al cementiri

alegria, salut

Allà on hi ha diners, hi ha alegria, i allà on no n'hi ha hi ha porqueria.

diners, alegria

Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida (És una gran veritat, encara que alguns ho aprofiten com a excusa per a dedicar-se als vicis)

alegria, persones

Amb la rialla a la boca (Amb expressió molt alegre, amb gran afabilitat)

alegria, maneres de dir, cos huma

Amb panxa buida no hi ha alegria [o tots són badalls] (Tenir per menjar és molt important)

alegria, menjar, cos huma

Anar cuadret (Mostrar-se alegre, segur. Estar content, satisfet)

alegria, maneres de dir

Anar de gresca (Anar a passejar fent demostracions d'alegria, cantant, movent soroll, etc.)

festa, maneres de dir, alegria

Anar-se'n cul batut i cara alegre (No haver aconseguit allò que desitjava. Anar-se’n amb la cua entre les cames, anar-se’n cap cot)

cos huma, maneres de dir, alegria

Any de sol, any d'alegria (Les penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzenl)

oratge, alegria, any

Aranya de dia, carta o alegria.

animals, alegria, dia i nit

Ballar [o botar, o saltar] el cor (Estar extremadament alegre)

cos huma, maneres de dir, alegria

Ballar-li l'aigua davant (Afalagar algú procurant complaure-lo)

maneres de dir, alegria

Balleu, fadrinets, balleu, que demà no ballareu: l'un agafarà l'aixada, l'altre agafarà l'arreu

alegria, persones

Barber sagnador, més que goig fa por

salut, alegria, oficis

Cara alegre i cor traïdor

cos huma, alegria

Com de la nit al dia, del pescar a l'alegria

alegria, dia i nit, mar

Com un cascavell (Alegre)

maneres de dir, alegria

Com un nen amb sabates noves (Molt content. Estarrufat, que no cap a la seva pell, més content que un gos amb un os)

maneres de dir, alegria, indumentària

Content i eixerit com un gínjol (Dit d'una persona alegre, trempada, xiroia. Content o feliç com unes Pasqües, més content que un vailet amb sabates noves, més content que un gat amb dues rates, més content que un ca amb us os)

plantes, maneres de dir, alegria

D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat

joc, salut, alegria, oratge

De rialles, en vénen ploralles (Vol dir que després d'una gran alegria sol venir un motiu de tristor)

alegria, riure/plorar

Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria (Qui comença les coses tard es malhumora perquè li falta temps per fer allò que tenia previst de fer)

salut, alegria, dormir

Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs (Vol dir que les calamitats són profitoses als dolents)

alegria, mal, animals

Després d’una alegria ve sempre una tristor (És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna)

parentiu, alegria

Dia d’alegria, vespra és de pesar (Adverteix quan ho passem bé, no ens fem l’ànim que, a continuació, tot torna a la normalitat o hem de pagar algun preu per la diversió passada)

dia i nit, alegria

Diumenge esponsalla, dilluns alegria i el dimarts baralla.

amor, setmana, alegria

Diumenge massa alegre, setmana trista.

alegria, setmana

Dona i vinya donen a l'home alegria.

camp, vinya, persones, alegria

Dones i vi donen goig i fan patir

persones, beure, alegria, vinya

Dones i vi, més que goig donen que sentir.

vinya, alegria, beure, persones

El bestiar va alegre, aviat plourà

oratge, alegria, animals

El cantar vol alegria i el plorar vol tristor (Tot té una raó de ser)

cantar, música, alegria, riure/plorar

El dilluns, alegria de l'amo i tristor del treballador; i dissabte, alegria del treballador i l'amo tristor.

setmana, treball, alegria

El rei s'alegra d'una flor, i en haver-la olorada, la tira (Significa que a tothom li agrada que l'afalaguin i el tractin bé)

plantes, persones, alegria

El vellet, per un jorn d'alegria, té un any de plors

riure/plorar, alegria, dia i nit, persones, any

Pàgina 1 de 3.

El Refranyer