alegria

A la casa del jugador, tan aviat hi ha alegria com tristor

Mostra que la sort no dura mai per sempre.. Adverteix sobre la vida inestable de qui practica el joc d'atzar. Significa que la fortuna canvia molt ràpidament: un dia es guanyen diners i s'ho passa bé, i el dia següent es perd tot i arriben les penes i la ruïna.

joc alegria

Ai festa!

Exclamació de satisfacció, d'alegria.

maneres de dir alegria

Alegrar la vista

S'utilitza quan mirem alguna cosa (o algú) que ens resulta molt agradable, bonic o atractiu. No només s'aplica a la bellesa física d'una persona, sinó també a un paisatge espectacular, un plat de menjar ben presentat o una obra d'art.

cos huma maneres de dir alegria

Alegre com un gínjol

Significa estar molt feliç, alege, eixerit, de bon humor o ple d'energia. Mostra un estat d'ànim molt positiu i actiu. El gínjol és un fruit petit, arrodonit, de pell llisa, tibant i força dura. Segons la cultura popular, quan els gínjols estan ben madurs i cauen de l'arbre, salten i reboten amb molta vivor. Aquest moviment enèrgic s'ha associat històricament amb una persona inquieta, espavilada, eixerida o que fa salts d'alegria.

maneres de dir alegria

Alegre com un pinsà

[Pinsà comú (Fringilla coelebs), un ocell molt comú als boscos i jardins que destaca per la seva vivacitat i el seu cant melodiosos i continus]. S'utilitza per descriure una persona que té un caràcter molt alegre, optimista, rioler i ple de vida. Fa referència al comportament d'aquest ocell petit, conegut pel seu cant constant i viu. Descriu algú que traspassa energia positiva, bon humor i felicitat de manera natural en el seu dia a dia.

animals maneres de dir alegria

Alegre com unes castanyoles

Significa estar molt feliç, content, satisfet o de bon humor. Fa referència al so viu i festiu d'aquest instrument musical per descriure algú que mostra molta alegria exteriorment.

maneres de dir alegria

Alegre com unes xeremies

[Xeremies: un instrument musical tradicional de Mallorca i Eivissa semblant a la cornamusa que sona a les festes]. Es diu quan hom està molt alegre, feliç o content. Tradicionalment, els xeremiers han estat els encarregats d'animar les festes majors, les ballades populars i les cercaviles dels pobles. La seva sonoritat viva i potent s'associa directament amb la celebració, el xivarri i la felicitat col·lectiva.

maneres de dir alegria

Alegre [o lleuger] de cascos

[En el llenguatge popular antic, els "cascos" feien referència a les peces òssies del crani o, directament, al cap i el cervell]. Serveix per descriure una persona informal, imprudent, amb poca formalitat o que no reflexiona gaire abans d'actuar. També pot indicar que algú té poc enteniment o és lleuger de gambals. Tenir els cascos "alegres" o "lleugers" significava metafòricament que el cap pesava poc, és a dir, que estava buit de judici, de seny o de reflexió.

saber maneres de dir alegria

Alegria amagada, candela apagada

Significa que una alegria que no es mostra ni es comparteix amb els altres perd el seu sentit, de la mateixa manera que una espelma apagada no fa llum. Aquesta dita defensa que les coses bones s'han d'exterioritzar.

alegria

Alegria de batafaluga

Alegria o felicitat de poca durada

alegria maneres de dir

Alegria secreta, alegria incompleta

La joia i l’eufòria són més plenes i contagioses quan són compartides

alegria

Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra!

La frase subratlla la caducitat de la gresca i la brevetat de l'alegria. Indica que els dies de bauxa, menjar gras i disfresses s'acaben, donant pas a un període de reflexió i dejuni. Per extensió indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció.

festivitats alegria

Alegria, però no amb desmesia

[La paraula desmesia és un arcaisme o variant de desmesura, que significa falta de moderació o traspassar els límits del que és raonable]. És una lliçó de prudència que ens recorda que l'entusiasme i la felicitat s'han de gaudir amb mesura i control, evitant caure en els excessos o la bogeria.

salut alegria

Alegria, que es sostre es crema!

És una frase feta popular utilitzada de forma irònica per celebrar una situació amb excessiu entusiasme, disbauxa o gresca, sovint quan es busca divertir-se sense importar les conseqüències o la prudència.

casa alegria

Alegries i pesars arribaran sense que les busques

Ens recorda que les coses bones i les dolentes de la vida venen soles. No cal buscar el dolor ni patir abans d' hora, perquè tot arriba pel seu propi peu. Les hores felices i les tristeses formen part del camí de la vida. No podem evitar patir ni tampoc retenir la sort per molt que ho intentem. Mostra que el destí o la sort guien el nostre dia a dia sense permís.

alegria

Alegries o tristeses porten al cementiri

Significa que els excessos, tant de joia com de pena o patiment, poden perjudicar greument la salut i acabar provocant la mort. Recorda que cap estat d'ànim no ens pot lliurar del destí final.nAconsella mantenir la calma i la moderació, evitant emocions massa fortes o descontrolades. Mostra com la cultura popular veu un perill tant en la tristesa profunda com en l'eufòria exagerada.

salut alegria

Allà on hi ha diners, hi ha alegria, i allà on no n'hi ha hi ha porqueria.

Lloança de les alegries dels diners. Expressa de manera humorística i realista que la manca de recursos porta preocupacions i penúries, mentre que la bonança econòmica facilita la vida i dóna tranquil·litat. Tenir recursos permet viure amb més comoditat i alegria. La manca de diners genera dificultats, brutícia o situacions desagradables (la "porqueria").

diners alegria

Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida

Significa que les dificultats de la vida són més fàcils de superar quan estàs envoltat de bona gent. Igual que una càrrega pesada es fa més lleugera si l'ajudes a portar entre diversos amics, riure i compartir temps amb els altres t'ajuda a oblidar els problemes.

persones alegria

Amb la rialla a la boca

Significa mostrar una expressió molt alegre, de felicitat o de gran afabilitat. S'utilitza per descriure algú que afronta o diu les coses amb un somriure radiant i una actitud molt positiva. S'aplica a persones molt amables.

cos huma maneres de dir alegria

Amb panxa buida no hi ha alegria [o tots són badalls]

Tenir per menjar és molt important. Significa que la fam i la falta de menjar treuen el bon humor, les ganes de fer coses i l'alegria de viure. Quan no tenim l'estómac ple, ens sentim cansats, de baixa moral o sense energia. La fam causa tristesa o desànim. Els badalls mostren el cansament físic per no menjar prou.

cos huma menjar alegria

Anar cuadret

[Cuadret: cua dreta]. Significa anar molt satisfet, content, mostrar-se alegre, orgullós o molt confiat d'un mateix, sovint a causa d'un èxit o d'un bon resultat. En sentit figurat mostra una actitud de supèrbia lleugera o de gran alegria pròpia per haver aconseguit alguna cosa. Prové de la imatge d'un animal (com un gos o un cavall) que duu la cua dreta i alçada en senyal d'altivesa o energia, oposat a dur-la entre les cames quan té por.

maneres de dir alegria

Anar de gresca

Anar a passejar fent demostracions d'alegria, cantant, movent soroll, etc.

festa maneres de dir alegria

Anar-se'n cul batut i cara alegre

No haver aconseguit allò que desitjava. Anar-se’n amb la cua entre les cames, anar-se’n cap cot

cos huma maneres de dir alegria

Any de sol, any d'alegria

Les penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzenl

oratge alegria any

Aranya de dia, carta o alegria.

Expressa una superstició. Diu que veure una aranya durant el dia és un bon senyal. Anuncia l'arribada d'una bona notícia, com ara una carta o un motiu de felicitat.

animals dia i nit alegria

Ballar [o botar, o saltar] el cor

Significa estar extremadament alegre, feliç o entusiasmat. S'utilitza per descriure un estat d'eufòria o joia intensa, on la persona se sent tan contenta que el cor "brinca" d'alegria.

cos huma maneres de dir alegria

Ballar-li l'aigua davant

Significa afalagar algú de manera exagerada, fer-li la pilota, o procurar complaure'l en tot per agradar-li.

maneres de dir alegria

Balleu, fadrinets, balleu, que demà no ballareu: l'un agafarà l'aixada, l'altre agafarà l'arreu

Referint-se a l'animació d'un quadre de ball, en diumenge, la veu serena d'un que mira més enllà, deia…

persones alegria

Cara alegre i cor traïdor

S'aplica a les persones hipòcrites. Descriu qui mostra una aparença amable, riallera i de confiança, però que amaga intencions dolentes o falsedat al seu interior. La persona somriu i sembla bona, però no ho és. Diu una cosa de bon grat, però pensa el contrari. Recorda que no ens hem de fiar només de les boniques paraules o de la bona cara d'algú.

cos huma alegria

Com de la nit al dia, del pescar a l'alegria

Compara de manera enginyosa dos extrems o canvis molt grans, utilitzant la rima i la tradició marinera o de la pesca per descriure com una situació pot fer un gir absolut de manera sobtada i inesperada.

dia i nit mar alegria

Com un cascavell

Significa tenir molta alegria, vivacitat o estar molt content. Prové del so ràpid i agut de l'instrument que s'associa històricament amb la festa i la diversió.

maneres de dir alegria

Com un nen amb sabates noves

Molt content. Estarrufat, que no cap a la seva pell, més content que un gos amb un os. Prové d'una època passada en què estrenar calçat era un fet excepcional i molt esperat (normalment per festes assenyalades o de manera molt puntual durant l'any). Per a un infant, tenir sabates noves era motiu d'orgull i felicitat màxima, i no parava de mirar-se-les i de voler-les ensenyar a tothom.

maneres de dir alegria indumentària

Content i eixerit com un gínjol

Dit d'una persona alegre, trempada, xiroia. Content o feliç com unes Pasqües, més content que un vailet amb sabates noves, més content que un gat amb dues rates, més content que un ca amb us os

plantes maneres de dir alegria

D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat

És una lliçó de prudència i escepticisme davant de les coses que semblen bones però són poc fiables o passatgeres. És la manera de dir-nos que no ens fem il·lusions abans d'hora. L'alegria de jugador és efímera. Avui guanya i està eufòric, però demà ho pot perdre tot. La salut de vell és delicada i qualsevol petita cosa la pot trontollar. I un cel molt net i ple d'estrelles, sobretot si és massa brillant, sovint és el preludi d'un canvi brusc de temps o d'una gelada forta.

joc oratge salut alegria

De rialles, en vénen ploralles

Vol dir que després d'una gran alegria sol venir un motiu de tristor. Mostra prudència davant l'excés d'eufòria. Adverteix que la vida té moments bonics i moments durs. Demana no refiar-se de les ratxes gaire llargues de felicitat.

riure/plorar alegria

Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria

Qui comença les coses tard es malhumora perquè li falta temps per fer allò que tenia previst de fer

salut alegria dormir

Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs

Significa que les desgràcies o els danys provocats per uns (els qui actuen amb maldat o força) solen ser aprofitats o celebrats per altres que hi tr Els corbs s'acosten on hi ha mort o destrucció deixada pels llops per menjar-se les restes.euen profit de manera indirecta.

animals mal alegria

Després d’una alegria ve sempre una tristor

És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna

parentiu alegria

Dia d’alegria, vespra és de pesar

Adverteix quan ho passem bé, no ens fem l’ànim que, a continuació, tot torna a la normalitat o hem de pagar algun preu per la diversió passada

dia i nit alegria

Diumenge esponsalla, dilluns alegria i el dimarts baralla.

Sentència que no s'avindran. Adverteix que les coses boniques o les il·lusions ràpides (com casar-se un diumenge) de seguida s'acaben torçant, passant de la festa inicial a la realitat dura i a les discussions en molt pocs dies. Diumenge (Esponsalla): Representa el moment de festa, festeig o compromís idealitzat. Dilluns (Alegria): La ressaca immediata o la felicitat breu tot just començar. Dimarts (Baralla): L'arribada de la realitat quotidiana, els problemes i els conflictes.

amor setmana alegria

Diumenge massa alegre, setmana trista.

Durant la setmana es paguen les alegries del diumenge. Significa que si et diverteixes massa o gastes massa energia i diners en festes el dia de festa, ho pagaràs amb una rutina dura, cansada o trista la resta dels dies laborables. Recorda que la moderació ajuda a afrontar millor les obligacions del dilluns en endavant.

setmana alegria

Dona i vinya donen a l'home alegria.

Al final, i després de tot aquest menyspreu, burla i insult envers la població femenina, el refranyer, fidel a l'ambivalència de la cultura popular, ha d'admetre que les dones són dolentes però necessàries, i fins i tot convenients.

camp persones vinya alegria

Dones i vi donen goig i fan patir

Refrany misògin. Avisa de com les coses que donen molta alegria al principi també poden portar problemes o dolor si no anem amb compte. El goig inicial: Tant la companyia de les dones com beure vi aporten felicitat, festa i moments agradables. El patiment posterior: L'excés, el descontrol o caure en vicis fan que la situació es girar en contra i porti conseqüències dolentes.

persones vinya beure alegria

Dones i vi, més que goig donen que sentir.

Refrany misògin. Avisa de com les coses que donen molta alegria al principi també poden portar problemes o dolor si no anem amb compte. El goig inicial: Tant la companyia de les dones com beure vi aporten felicitat, festa i moments agradables. Donen que sentir: L'excés, el descontrol o caure en vicis fan que la situació es girar en contra i porti conseqüències dolentes.

persones vinya beure alegria

El bestiar va alegre, aviat plourà

S'utilitza de manera irònica o humorística per dir que algú està molt content, fa gresca o va eixelebrat. Relaciona el comportament agitat dels animals abans d'un canvi de temps amb l'eufòria sobtada de les persones. Fa referència a la creença que els animals noten els canvis de pressió i humitat abans que plogui, la qual cosa modifica la seva conducta.

animals oratge alegria

El cantar vol alegria i el plorar vol tristor

Significa que cada acció i estat d'ànim té la seva raó de ser i requereix una disposició natural coherent. Expressa que cantar s'associa de manera lògica amb l'alegria, mentre que plorar ho fa amb la tristesa.

cantar riure/plorar alegria música

El dilluns, alegria de l'amo i tristor del treballador; i dissabte, alegria del treballador i l'amo tristor.

Explica el contrast d'interessos entre el cap i l'empleat. El dilluns l'amo s'alegra perquè comença la producció i el treballador, per contra, ha de tornar a la rutina pesada. El dissabte passa al revés: el treballador s'alegra pel descans i el jornal, mentre que l'amo pateix per haver de pagar els sous.

setmana treball alegria

El rei s'alegra d'una flor, i en haver-la olorada, la tira

Reflexiona sobre l'agraïment efímer, el caprici i el desinterès dels poderosos cap a les persones o les coses que ja han fet el seu servei. S'aplica com una lliçó de prudència per a recordar que les altes esferes, els caps d'una gran empresa o les persones influents utilitzen sovint el talent, l'esforç o la lleialtat dels seus subordinats només pel benefici del moment. Una vegada obtingut el que volien, obliden els favors rebuts i deixen de banda qui els ha ajudat.

persones plantes alegria

El vellet, per un jorn d'alegria, té un any de plors

Vol dir que, per a la gent gran, un moment de festa o una alegria sobtada sovint comporta un cansament físic, un dolor o una tristesa molt llarga després. Mostra la fragilitat de la vellesa.

any persones dia i nit riure/plorar alegria

El vi fa riure i fa dormir

El consum de vi produeix inicialment un efecte d'eufòria i desinhibició (fa riure), però a mesura que l'alcohol s'absorbeix i passen els efectes etílics, el sistema nerviós es deprimeix i acaba provocant somnolència i sopor (fa dormir).

dormir vinya beure alegria

El vi i el sol fan posar alegre

Significa que el bon temps, la claror del dia i una copa de vi tenen el poder de millorar l'estat d'ànim i portar felicitat a les persones. El sol: Dóna energia, escalfor i llum, allunyant la tristesa dels dies grisos. El vi: Simbolitza la celebració, la companyia i el bon humor col·lectiu en una taula.

oratge vinya beure alegria

Els convidats, l'alegria fan... però és quan se'n van

Expressa amb ironia que, tot i que rebre gent a casa pot agradar al principi, la veritable pau i alleujament arriben justament quan marxen i recuperes la tranquilitat de la teua llar.

menjar alegria

Els fideus fan estar alegre quaranta-vuit hores

Fa referència a la propietat d'aquest plat de deixar el cos tips, satisfet i ple d'energia durant molt de temps. El refrany exagera aquesta digestió pesada i reconfortant dient que la satisfacció de no tenir gana dura exactament dos dies sencers (quaranta-vuit hores).

menjar alegria

Els plaers [o goigs] entren per unces i els mals [o disgustos] per arroves

[L'unca: Una antiga unitat de pes molt petita (uns 30 grams) .L'arrova: Una unitat de pes molt més gran (uns 11,5 quilograms)]. Significa que les coses bones (els plaers) arriben a poc a poc i en quantitats molt petites (per unces), mentre que els mals i els disgustos arriben de cop i en gran quantitat (per arroves). Explica que la tristesa és molt més pesada i ràpida d'acumular que l'alegria.

mal salut alegria

Els xiquets són l’alegria de la casa

Significa que la presència de xicotets a la llar aporta vida, diversió i un tarannà positiu a la família. Els infants omplen el dia a dia de dinamisme. Trenquen la monotonia de la llar. Transmeten una energia neta i renovada.

alegria parentiu

Estar alegre [xalest, trempat, eixerit, etc.] com un passerell

[Passerell (Linaria cannabina), un ocell petit conegut pel seu cant alegre i viu]. Significa estar molt alegre, trempat, xalest o eixerit. Fa referència a l'actitud viva, animada i eixerida pròpia d'algunes aus petites o d'una persona molt enèrgica i contenta.

animals maneres de dir alegria

Estar boig d'alegria

Significa sentir una alegria molt gran, un entusiasme excessiu o experimentar un goig tan intens que gairebé fa perdre el cap o fa reaccionar de manera eufòrica, com ara plorar i riure alhora.

maneres de dir alegria

Estar content com un all

Significa estar molt alegre, satisfet o de molt bon humor. La comparança amb l'all prové de l'acció d'obrir un cap d'alls, els grans estan col·locats en rotllana, ben junts i "somrients", transmetent una imatge visual compacta i bufona. A més a més l'all és un ingredient fort, coent i que sovint fa plorar o cou. Comparar una cosa tan aspra i picant amb l'alegria desbordant s'utilitzava precisament per a reforçar el caràcter sorrut, còmic o absurd d'aquella felicitat.

plantes maneres de dir alegria

Estar content com unes pasqües

Significa sentir una gran alegria, estar molt feliç o extremadament satisfet per alguna cosa. L'origen prové de la tradició religiosa i cultural de la Pasqua. Després de les setmanes de dejuni, prudència i serenor de la Quaresma, el dia de Pasqua marcava un gran canvi: Arribava la fi de les prohibicions de menjar. La gent estrenava roba nova i anava ben mudada. Tornava l'alegria al carrer amb l'arribada de la primavera.

maneres de dir alegria

Estar de gorja

[Gorja: la gola]. Vol dir estar alegre, de festa o disposat a divertir-se. És una expressió popular per indicar que algú té ganes de gresca, xerinola o passar-ho bé en bona companyia. Prové de l'ús antic on la gorja (la gola o la garganta) s'associava amb el bon menjar, el beure i el cridar de joia.

maneres de dir alegria

Estar més alegre que una missa amb orgue

Vol dir estar molt content, amb una alegria molt viva o de bon humor. Una missa solemne amb orgue solia ser un acte grandiós, festiu i sonor dins de la tradició religiosa, a diferència d'una missa plana o silenciosa. S'empra per descriure algú que mostra molta felicitat o energia positiva per una bona notícia o un bon moment.

maneres de dir alegria

Estar sembrat

Es diu quan una persona està contenta per alguna cosa i es torna extravertida, expressa la seua alegria de manera activa. S'aplica quan algú fa un seguit de comentaris molt intel·ligents, acudits boníssims o rèpiques ràpides que fan riure o que demostren molta claredat mental. Prové de la pagesia. Una terra ben sembrada és aquella on s'ha escampat la llavor, la qual cosa assegura que donarà molts fruits bons. Una persona "sembrada" és la que escampa idees brillants una darrere de l'altra.

maneres de dir alegria

Felicitació sense cistella, ni el cos engrossa, ni el cor alegra

Els sentiments s’han de demostrar materialitzant-los. Significa que les paraules boniques, les felicitacions o els bons desitjos, si no venen acompanyats d'un detall material (la cistella/regal), no satisfan del tot. "Ni el cos engrossa": Es refereix al fet que no s'ha rebut cap regal comestible o material que nodreixi o augmenti el patrimoni. "Ni el cor alegra": Implica que, encara que l'enhorabona sigui sincera, la falta d'un obsequi fa que l'alegria sigui menor o menys celebrada.

cos huma persones alegria

Fer goig

Causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, la seva bellesa, etc.

maneres de dir alegria

Fer patxoca

[El mot patxoca prové d'una evolució popular relacionada amb el caràcter alegre, ufanós i agradable. Està lligat conceptualment a expressions com fer goig o tenir bona planta]. Significa tenir un bon aspecte, causar una bona impressió o fer goig de veure. S'aplica tant a les persones (per la seva presència o roba elegant) com a les coses (un plat a taula, un hort o una habitació neta i endreçada).

maneres de dir alegria indumentària

Fer xerinola

Vol dir divertir-se de manera alegre, animada i una mica sorollosa. Significa fer festa, gresca, tabola o sarau sense patiments ni normes estrictes. El mot xerinola prové de la ciutat italiana de Cerignola (a la regió de la Pulla). Al segle XVI, en aquest indret es va lliurar una batalla on les tropes espanyoles van vèncer les franceses. La celebració d'aquella victòria va ser tan monumental, sorollosa i desmesurada que el nom de la ciutat va quedar lligat per sempre més a la idea de fer festa.

festa maneres de dir alegria

Fer-li festes

Significa fer carícies, afalacs o demostracions d'alegria i simpatia a una persona o a un animal per mostrar afecte o mirar de guanyar-se la seva voluntat. Sovint també s'utilitza amb el sentit d'adular o llepafils.

festa maneres de dir alegria

Fes de la nit nit i del dia dia i viuràs llarga vida [o amb alegria]

Recomana portar una vida ordenada: descansar i dormir durant les hores de foscor i aprofitar les hores de llum per a l'activitat. Respectar els cicles naturals del cos ajuda a conservar la salut, evitar malalties i gaudir d'una existència llarga i feliç.

salut dia i nit alegria

Fora de si

Significa estar alienat o molt alterat per una emoció intensa com la ràbia, l'alegria o el dolor.

maneres de dir alegria

Fruir com un vedell

Significa sentir molta alegria, passar-s'ho molt bé o gaudir intensament d'alguna cosa. Prové de que els vedells, quan surten al prat per primera vegada o quan corren lliures, fan salts, corren d'un costat a l'altre i mostren una alegria i una vitalitat desbordants. S'aplica a les persones que estan vivint un moment de felicitat pura, intensa i gairebé ingènua, de la mateixa manera que ho fa l'animal.

animals maneres de dir alegria

Gràcies a Déu que em tire en terra!; i l'amortallaven

Es diu referint-se a un qui s'alegra de coses que considera convenients i no ho són

alegria persones mort déu

Gràcies a Déu, el pare és mort i jo só l'hereu

Es diu al·ludint a un qui s'alegra per egoisme de coses que no l'haurien d'alegrar

déu mort parentiu alegria

Ha tingut un goig sense alegria

Significa tenir una esperança frustrada, un bri d'il·lusió que al final no es compleix, o emportar-se una desil·lusió quan semblava que tot aniria bé.

maneres de dir alegria

Hi ha quatre menes de borratxera: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota

Aquesta dita classifica de manera humorística quatre intensitats de borratxera basades en l'alegria, sovint recollida en cançoners o refranys sobre la vinya i el vi: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota. Aquest joc de paraules descriu el pas progressiu d'una lleugera eufòria a una embriaguesa més intensa.

beure alegria

L'alegria allarga la vida

Ens recorda que tenir una actitud positiva i optimista afavoreix la salut física i mental. Viure amb alegria ajuda a reduir l'estrès, enforteix el cos i millora la nostra benanança de cada dia.

salut alegria

L'alegria cura

L'alegria no substitueix un tractament mèdic, però ajuda molt. Estar content fa que el cos banyi el cervell amb substàncies bones. Això baixa l'estrès, relaxa els músculs i dóna força per lluitar contra el dolor o la tristesa de cada dia.

salut alegria

L'alegria del conill

Significa una alegria molt curta, que dura molt poc de temps. S'empra quan passa una cosa bona, però s'acaba de seguida. Fa referència a la naturalesa breu de festeig o zel d'aquest animal.

animals maneres de dir alegria

L'alegria dels pobres, dura poca estona

Significa que els moments de bonança o felicitat de les persones amb pocs recursos són molt breus perquè de seguida tornen les dificultats. Recorda que la pobresa constant no deixa espai per a la tranquil·litat llarga. Qualsevol petits problemes nous fan desaparèixer de seguida la felicitat.

diners alegria

L'alegria dura poc a casa del pobre

Se sol dir perquè com que la necessitat es fa sentir aviat per algun altre cantó que el que ha produït l'alegria momentània, aquesta resulta curta o de poca durada

maneres de dir alegria

L'alegria és medicina

L'alegria és considerada una «medicina extraordinària» que genera neurotransmissors positius, redueix l'estrès, enforteix el sistema immune i ajuda a combatre el dolor i l'insomni. Aquesta emoció no només millora la salut mental i la motivació, sinó que és una medicina gratuïta que promou el benestar integral.

salut alegria

L'arc de sant Martí al vespre alegra el mestre

Sol anunciar el final de les pluges. Per què alegra el mestre? Bon temps demà: El mestre s'alegra perquè sap que l'endemà farà sol i els nens podran sortir a jugar al pati, estaran més tranquils i no s'hauran de quedar tancats a l'aula per culpa del fang o la pluja. La rima: Com passa sovint en el refranyer, la figura del "mestre" s'utilitza per fer una rima fàcil amb "vespre", però simbolitza qualsevol persona que espera el bon temps per a la seva jornada.

oficis oratge alegria

L'endemà de Nadal, sant Esteve; a la casa on no hi ha pa, ningú està alegre

Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Assenyala amb senzillesa que la manca de recursos bàsics, com ara el pa, treu l'alegria a qualsevol llar durant les festes. Recorda que si falta el menjar necessari a casa, no es pot festejar ni tenir el cor content, per molt que sigui temps de festa.

casa festivitats menjar sants alegria

La cirera té el cor trist, i la cara alegre

Fa referència a l'aparença física de la fruita: té un color roig i viu per fora (la cara alegre), però un pinyol o la seva carn interior d'un to més fosc, obscur o morat (el cor trist). S'utilitza per parlar de com les aparences d'algunes coses —o persones— poden amagar una realitat diferent a l'interior.

plantes alegria

La llum dels ulls és l’alegria de l’ànima

En la mirada i la brillantor dels ulls es nota l’estat anímic i de salut de les persones. Els ulls diuen la veritat sobre el nostre estat d'ànim. Si una persona està alegre, es nota de seguida a la cara.

cos huma alegria

La mort del porc és una de les tres alegries de l'home

Les tres grans alegries són: quan es casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor. Per aquest temps la feina al camp ja s'ha acabat. S'inicia la matança del porc. reflecteix la importància històrica de la matança del porc. Era un esdeveniment festiu i social que garantia provisions per a tot l'hivern.

animals mesos alegria

La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu

Es diu referint-se a les persones que amb facilitat passen de la tristesa a l'alegria o viceversa. En el món animal, el mascle i la femella són la mateixa espècie: el perdiu i la perdiu. Per tant, la "muller de la perdiu" és una metàfora humorística. S'utilitza per personificar la inconstància i el caràcter mudable, gairebé capritxós.

amor persones riure/plorar alegria

La sal és desgràcia, el vi és alegria

Resumeix de manera festiva el contrast entre dos elements quotidians de la taula: la sal, que antigament s'associava a la pèrdua o a la malastruga si queia, i el vi, considerat símbol de festa i bon humor.

vinya beure alegria

Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor

Expressa amb un humor negre, cinisme i una visió patriarcal quins eren els tres moments feliços en la vida d'un home. Quan se casa: Representa l'inici d'una nova etapa de la llar o l'arribada d'una companyia. Quan mata el porc: Era un esdeveniment festiu i de supervivència que assegurava el menjar per a tot l'hivern. Quan la dona se li mor: Reflecteix la visió masclista on la mort del cònjuge (la muller) podia ser vista de manera cínica com un alleujament de càrregues o responsabilitats.

animals mort alegria parentiu

Llançar les campanes al vol

Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d'alegria, de satisfacció, etc.

maneres de dir alegria campana

L’alegria del jove és el vigor i la força

Significa que el jovent, quan està content i animat, té molta energia i capacitat per fer qualsevol cosa o superar qualsevol esforç.La felicitat es nota en les seues ganes de moure's i actuar. Vigor físic: Els joves tenen molta salut i energia al cos. Força mental: L'alegria els dona ànims per lluitar.

persones alegria

L’alegria està en lo bon viure

Ens recorda que la felicitat es troba en les coses senzilles. El secret d'una vida contenta no depèn de grans riqueses, sinó de gaudir del dia a dia amb calma i harmonia. Claus del bon viure: Tranquil·litat: Viure sense presses excessives. Seny: Gaudir del present amb moderació. Companyia: Compartir els bons moments amb els altres.

bona alegria

Menja calent i beu fred i faràs anys alegret

És un consell que lliga els hàbits a taula amb la longevitat i el bon humor ("faràs anys alegret"). Tradicionalment, s'ha considerat que respectar les temperatures adequades dels aliments ajuda a tenir una millor digestió i, per tant, una vida més feliç.

menjar salut beure alegria

Més alegre que un collar de cascavells

Serveix per a dir de manera molt gràfica que una persona està molt contenta, feliç o animada. Fa referència al so viu i festiu dels cascavells quan sonen junts en un collar o collera.

maneres de dir alegria

Més xalat que un joc de bitlles

Xalat: Ve del verb xalar: Divertir-se alegrement]. Vol dir que algú està molt alegre, content o de molt bon humor. Es fa servir per descriure una persona plena de vida, feliç o que transmet molta alegria. Té a veure amb l'ambient animat i sorollós de les tirades de bitlles tradicionals al carrer o a la plaça, on hi havia gresca.

joc maneres de dir alegria

Molt alegra, allò que sense treballar aplega

Significa que allò que s'aconsegueix sense esforç ni patiment dóna molta satisfacció o alegria. Fa referència al guany fàcil, com ara un regal, un premi o una sort inesperada. Fa goig rebre béns o diners sense haver de fer feina dura. Mostra la tendència humana a gaudir del benefici imprés de la sort.

treball alegria

No cabre a la pell

Vol dir estar molt feliç, alegre o orgullós per alguna cosa. Significa que la persona sent tanta alegria o satisfacció que sembla que no hi cabia dins del seu propi cos.

cos huma alegria

No cabre un dins de la roba de content

Significa estar tan alegre, orgullós o satisfet per alguna cosa que sembla que l'alegria no hi cap al cos. Expressa un grau molt alt d'eufòria, goig o orgull.

persones alegria indumentària

No cabre un en la pell de goig que té

Significa sentir-se extremadament feliç, satisfet o alegre fins al punt de no poder contenir o dissimular aquesta alegria. Descriu una persona a qui se li nota tant el goig que sembla que l'emoció és massa gran per al seu cos.

cos huma maneres de dir alegria

No hi ha alegria amb malaltia

Un malalt no està content perquè sap que de la seva enfermetat podria morir i per això esta més bé trist i sense ganes de res

salut alegria

No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor

Significa que a la vida res no és purament trist ni totalment feliç; fins i tot en els moments dolorosos o alegres sempre hi ha una mescla de sentiments contraris o persones que reaccionen de manera diferent. Així en un enterrament, algú pot recordar una anècdota divertida o trobar un motiu per somriure o pot indicar que la pèrdua d'alguns pot beneficiar o alegrar uns altres (com ara els hereus). En un casament hi ha qui plora d'emoció, o la núvia que deixa la família, o dubtes sobre el futur.

amor mort riure/plorar alegria