`

Refranys amb la paraula ià

camp animals persones

Les rates de sagristia són més roïnes que les de l’horta

Les persones beates, que fa ostentació de devoció i religiositat

animals casa

Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen

Això diuen, possiblement perquè ho caguen tot per on passen

persones amistat

Les visites sempre donen alegria; sinó a l'entrada, a l'eixida

Si són del nostre grat són ben rebudes i sinó, ens alegrem quan se'n van

llocs

Les xiques els Llogarets totes porten cornicòpia; que qui ampra no perd res, i el que deix es desapròpia

Els Llogarets són Garrofera, Santa Coloma i Frares, del terme municipal valencià de Benifairó de les Valletes a la comarca del Camp de Morvedre

maneres de dir

Li poden fiar doblers sense comptar

Es diu d'una persona molt honrada, que mereix tota confiança

el bagul de les paraules oblidades

LLÀNTIA

1. Aparell per a fer llum, compost essencialment d'un recipient gran dins el qual n'hi ha un altre que conté líquid combustible i un ble immergit que s'encén pel cap que sobreïx del líquid. 2. Làmpada. Utensili o dispositiu per a produir llum. 3. Taca, especialment d'oli o de greix

oratge mar aigua

Llebeig? aigua veig: deia un terrassà mirant a sa mar

No és el millor oratge per a fer-se a mar

indumentària dites

Llençol [o vestit] apedaçat, n'estalvia un de nou

Les coses s’han de ponderar per la seua efectivitat i no per la seua aparença

el bagul de les paraules oblidades

LLEPOLIA

1. Qualitat de llépol; desig, apetit de coses dolces o molt agradables al gust. 2. Menja molt dolça o agradable al paladar. 3. Cosa extremadament plasent, en general

maneres de dir plantes

Llevar-li la baia [a algú]

Donar-li la raó, afalagar-lo

ensenyar oficis diable salut

Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat

Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió

déu maneres de dir

Lloat sia Déu

Es diu com agraïment

maneres de dir oratge

Lluir més que el sol de migdia

Exhibir, fer que es vegi i noti bé una cosa

el bagul de les paraules oblidades

LLÚPIA

1. Quist subcutani. Bony produït per un tumor indolent, generalment a la cara o en el cap. 2. Excrescència llenyosa en el tronc o en les branques d'un arbre

oficis diners

Lo criat que està pagat, té sempre lo braç trencat

Vol dir que el qui cobra la feina endavant no sol frissar de fer-la

llocs

Lo de València del Cid ho diran els castellans; jo, de Llíria, diré València dels edetans [Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]

Edeta és el nom antic de la Llíria ibèrica i romana; Edetània era la regió encapçalada per Edeta

setmana persones

Lo dilluns i lo dimarts són per als desgraciats

El dilluns és un dia reputat com a malastruc, igual que el dimarts. Molt exageradament, el refrany desaconsella prendre qualsevol iniciativa important

llocs oficis

Lo dolçainer d'Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar [Poble de la província de València en la comarca de l'Horta Sud]

Es diu al·ludint a aquells que es fan pregar per fer una cosa, i després costa molt d'aturar-los de fer-la

oficis llocs

Lo ferrer de Perelló, quan té ferro, no té carbó [Entitat de població de Sueca en la comarca valenciana de la Ribera Baixa]

Es diu referint-se als casos en què es podria fer una cosa si es disposés d'un element que en aquell instant no es té a mà

llocs

Lo mercat de Girona, l’un dia es ven l’atre es dóna

Capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona

justicia diners diable

Lo que és mal guanyat, el diable s'ho emporta [o Lo mal guanyat fa perdre lo ben guanyat]

Vol dir que les coses obtingudes injustament no fan profit, sinó que perjudiquen

parentiu

Los fills criats, los pesars doblats

Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies

dormir persones

L’agraviat mai dorm

Qui ha estat escarnit, afrontat, enganyat o traït no té l’ànima en pau fins que es venge o es rescabale del perjudici sofert

persones diners

L’amo que als criats no veu, es fa pobre i no s’ho creu

Qui té interessos ha de vetllar personalment per ells sense delegar en ningú, ja que els altres hi dedicaran menys esforç o inclús robaran

diners persones

L’amo que té criats i no el veu, es fa pobre i no s’ho creu

Qui té interessos ha de vetllar personalment per ells sense delegar en ningú, ja que els altres hi dedicaran menys esforç o inclús robaran

parlar

L’embustero ha de tindre molta memòria

Es diu perquè el qui ha mentit necessita recordar-se d'allò que ha dit, per evitar de dir el contrari impensadament

persones amor

L’enemic de la nóvia parla mal de la boda

Qui està amargat descarrega la seua ira sobre el culpable i sobre els innocents del seu entorn

cos huma persones bona

L’experiència és bona consellera

Perquè s’aprèn dels errors i errada a errada anem acumulant l’experiència necessària per no repetir-los

oficis ensenyar

L’experiència fa el mestre

Qui ha acarat molts tipus de problemes sap moltíssim més que un altre com solucionar qualsevol altre problema que se li presente

llocs

L’herència de Bell-lloc, qui ni jo cobre, ni tu tampoc

Bell-lloc = Benlloch. Municipi castellonenc que es troba a la comarca de la Plana Alta

vell persones

L’home és dues vegades criatura

La vellesa última és comparable a la primera infantesa perquè el cos esdevé fluix i indefens i també el cap sol fluixejar

maneres de dir

M'afluixaria de prendre per no triar

Ho diem quan ens trobam davant diverses coses de les quals no veiem quina és la que ens convé

dormir

M'aixecaria del llit per

Estar disposat a fer un esforç, un extraordinari, per quelcom que s’ho val

maneres de dir

M'atreviria a dir que

Afirmació atenuada que pretén insistir en un argument

menjar maneres de dir persones

Madò Manduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

Es diu d'una persona que despèn en coses de luxe els recursos que necessita per a les coses necessàries

parentiu

Madrastra, desgraciat del qui la tasta

Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits

maneres de dir plantes

Madurat de ràbia

Es diu d’una fruita que no té bon gust, perquè l’han collida verda

maneres de dir

Mai no ho hauria dit

Expressió que denota una gran admiració, sorpresa, extranyesa, davant d'un fet

maneres de dir

Mal aniria

Creure que el més normal és que les coses siguin favorables, donar-les per gairebé segures

parentiu

Mal casat, de muller i fills despreciat

Qui no duu bona conducta quan és casat i té responsabilitats, és abandonat pels més pròxims

persones

Mal d'altri, rialles són

Significa que les desgràcies o greus preocupacions dels altres no ens solen treure el bon humor

salut dormir cos huma

Mal de cap i son, malaltia d'en Pavana

Ve a dir que no s’ha de fer cas de qui està tothora queixant-se o lamentant-se, perquè ho fa per vici o hàbit

maneres de dir

Mal viatge

Expressió emprada per a manifestar un sentiment d'enuig

salut oratge mesos mort

Malaltia de novembre, no té cura i es paga amb la sepultura

Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans

salut persones

Malaltia i presó no adoben cap bribó [o brival] [bribó/brivall = malfactor]

Ningú no trau molt grans ensenyances de les males experiències

vell persones salut

Malaltia incurable és la vellesa

No és una malaltia, però hi és assimilable perquè no té remei possible

salut mort

Malaltia llarga, parenta de la mort

Una malaltia greu o llarga no desemboca sempre en mort, però sí que resta qualitat de vida

salut

Malaltia que se’n sap la durada és senyal de fillada

Les malalties no tenen una data límit, en canvi, l’embaràs, sí

mesos salut

Malaltia setembral, mala o mortal

Que en la temporada setembral o les enfermetats son molt dolentes o poden ser mortals

el bagul de les paraules oblidades

MALCRIAT -ADA

1. Criatura a qui els pares o altres persones permeten de fer el que vol. 2. Poc cortès, que no posa fre als seus desitjos, especialment per haver rebut una educació massa transigent

parentiu

Maldecaps, cap; criatures, poques

Recomana no complicar-se la vida més de l’estrictament necessari

el bagul de les paraules oblidades

MALFIAR-SE

1. No fiar-se, pensar que algú ens enganya o que ha comès algun delicte. 2. Tindre el pressentiment o la sospita d'alguna cosa roín

el bagul de les paraules oblidades

MALICIA

1. Inclinació a fer el mal, malignitat. Tindre-li malícia: Tindre-li mala voluntat. 2. Coneixement del mal. 3. Inclinació a pensar mal. Tindre [o fer] cara de malícia: Tindre l'aspecte d'hipòcrita, de traïdor. 4. Destresa a fer el mal. 5. Sentiment de ràbia. Fer-li malicia: Causar irritació. 6. Saber molt greu que haja passat

plantes salut

Malva, sàlvia i valeriana de tot mal sana

Són tres plantes medicinals amb moltes propietats curatives

el bagul de les paraules oblidades

MALVIATGE

Exclamació de maledicció, que denota impaciència, disgust

llocs

Manresans, empaitabisbes [Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona]

Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d`un bisbar