`

Refranys amb la paraula ià

persones animals

Els hostes i el peix, al tercer dia put

Les relacions humanes són convenients, però solen resultar perjudicials quan se n’abusa

oficis animals

"Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor

Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable

plantes

A agafar figues amb tu, no seria jo qui anara

Expressió utilitzada amb una altra persona de més baixa alçada

llocs

A Agramunt comerciants i a Tarrega comediants

Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida

llocs

A Alcalà per tots n'hia

Es refereix a Alcalà de Xivert, poble castellonenc de la comarca de Baix Maestrat

dites

A allò que no pot ser, paciència

Es diu com a consolació i confirmació que determinades coses no tenen remei, encara que puguen tenir compensació

animals llocs

A Arbeca, molt bestiar i poca teca

Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida

animals llocs plantes mar

A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res

Enfilen uns quants indrets, que enllaça ciutats importants dels Països Catalans, ben distants.

llocs plantes

A Beniardà, ni palla ni gra

Pobe alacantí de la comarca de la Marina Baixa

animals

A bèstia que no conegues, no li faces xanxes

És arriscat prendre’s confiances amb qui no sabem com pot reaccionar

animals

A bèstia solta no li cal cabestre

Qui és lliure pot fer el li apetisca

temps dia i nit oratge persones

A cada dia canvia el temps i la persona a cada moment

Les persones solen canviar d’idea, d’actitud... segons els convé

persones déu

A cadascú el que sia seu i l'encens, per a Déu

Cal donar a cadascú allò que siga propietat seua o el mereixement o la reprensió que li corresponga

maneres de dir

A cagar a la via!

Expressió col·loquial o vulgar que es fa servir per a engegar algú de mala manera

menjar

A casa dels senyors, per criança un mos

Significa que el qui és convidat d'un superior ha de menjar amb moderació

casa parentiu

A casa ma tia, mes no cada dia.

Convé mantenir tota relació, però sense abusar

maneres de dir

A ciència i paciència [d’algú]

Amb coneixença i consentiment d'ell

maneres de dir

A còpia de

Emprant insistentment, llargament, un mitjà

persones

A còpia d’anys tornen els usos estranys

L’imperceptible transcurs del temps fa que les modes, els costums i la manera de veure les coses vagen canviant

persones

A cristià que plora, jueu que riu

El benefici d’uns és sempre a costa d’uns altres

llocs

A Dénia, i no és mania, ix el sol abans que a Gandia

Dénia : poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Gandia: poble valencià de la comarca de La Safor

dia i nit maneres de dir

A diari

Cada dia, molt sovint, continuament, constantment, sempre

maneres de dir

A diferència de

D'una manera diferent

llocs

A estudiar a Orxeta

Municipi de la Marina Baixa

maneres de dir

A fe [o a fe de Déu, o de cristià , o de món , etc.]

Fórmules de jurament o d'afirmació rotunda i emfàtica

maneres de dir diners

A fiar

Sense pagar la compra, al moment de fer-la. a fiar Sense pagar la compra, al moment de fer-la. Sense pagar o cobrar a l’acte, a crèdit, sense aval, sense garantia

llocs

A Gandia caguen cada dia

Poble valencià de la comarca de La Safor

campana gent

A gent boja [o d'aüc, o bèstia] , campana de fusta

Significa que els eixelebrats no admeten correccions

animals

A grossa bèstia, morral gros

Significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre

menjar

A l'escudella i pitança bufar-la és mala criança

És més educat remenar la sopa amb la cullera o esperar un poc que es refrede

maneres de dir

A l'esgarriada

Fugir desordenadament tirant cada u per un costat diferent

dormir

A l'església l'oració i al llit la funció

Cada cosa s’ha de fer en el lloc o en el moment oportú

dites

A l'església per resar, a la plaça per tractar

Cada cosa s’ha de fer en el lloc o en el moment oportú

estacions oratge dia i nit

A l'hivern dia i solet, lluna i nit quan no fa fred

Vol dir que en ple hivern és millor no sortir gaire de nit

estacions dormir

A l'hivern fer la migdiada, ganduleria manifesta

La sesta es va inventar per a desconnectar de la calor de l’estiu

persones

A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn

Les desgràcies mai no vénen mai soles

menjar

A l'hort hi ha la cansalada, no hi deixis anar la criada

Vol dir que convé que sia la mateixa mestressa la que administri els cabals

animals amor plantes

A l'olor de la tonnyina, s'escaròta l'albarginia

Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona

maneres de dir

A l'una fer companyia [a algú]

Avenir-se dues o més persones

menjar casa

A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar

En general, qui té recursos té la vida més fàcil i plaent que qui passa precarietat

persones diners

A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció]

És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció

persones animals

A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]

A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat

cantar

A la fi es canta la glòria

Vol dir que el resultat bo o dolent de les empreses no es pot proclamar amb seguretat fins que estan acabades

persones

A la força no hi ha resistència

És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició

llocs menjar

A la Granadella, cada dia escudella

Municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues

dia i nit

A la llum de la llàntia, mentides mil

Es refereix a que la nit és propícia per a fabular

llocs oratge

A la Plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern en la província de Barcelona)

Depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona

maneres de dir

A la primeria )

Quan no fa gaire que quelcom ha començat. Al principi, al començament, a primeries

vell animals

A la res vella alívia-li la rella

Cal tindre consideració i comprensió amb els animals vells, ja tots perdem facultats a la vellesa

oficis dia i nit estacions

A la tardor el dia porta espardenyers

Es diu perquè el dia a la tardor ja és curt

camp estacions

A la tardor sembraria si hi hagués saó

Convé sembrar abans del fred i en terreny humit per assegurar l’arrelament de les llavors

ensenyar menjar

A la taula i a l’aula substància, no faula

Convé que el menjar siga consistent, energètic i alimentós, de la mateixa manera que la formació ha de ser instructiva i pràctica

animals camp

A la terra i al bestiar jamai los deus fatigar

Convé tractar bé i no abusar d'allò que ens dóna de menjar per a evitar el perjudici de tots

oficis persones diable

A la vellesa, el diable sabater

Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves

maneres de dir

A la voleia

Es diu de quelcom fet de pressa, sense mirar-s’hi gaire. Fet corrents, volant, sense mirar gaire prim, de qualsevol manera, toqui a qui toqui

maneres de dir

A les rerialles

A les acaballes. Quan falta poc per acabar-se quecom

mesos dormir

A l’abril, dues hores de migdiada és dormir [migdiada = sesta, sesta del borrego]

Critica a qui fa la sesta abans de l’estiu, que és quan abelleix amb motiu de la calor

persones amistat

A l’amic reconciliat, mira’l amb un ull obert i l’altre tancat

Quan l’amistat ha resultat afectada per algun disgust, desavinença o baralla, és difícil que les coses tornen a ser com abans, i ningú pot estar segur que l’altre siga sincer

persones

A l’ancià que és honrat, se’l rep sempre de bon grat

Les persones honestes són apreciades sempre

persones

A l’orgullós segueix la humiliació

Desaconsella l’orgull perquè pot ofendre els altres o causar-los enveja o ràbia i fer que reaccionen