Refranys any

A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any (És una lloança del mes de les flors, dels casaments i de la bona temperatura)

mesos, bona, any

A cap d'any comença l'any (No falla)

any

A cap d’any comença l’any (Primer dia de l’any)

any, maneres de dir

A cent anys coteta verda 'Coteta' es diminutiu de 'cota', vestidet blanc amb mànegues curtes que es posava als nadons. (Es diu d'aquells que en la vellesa volen actuar com a joves)

maneres de dir, colors, any

A cent anys, canya verda (Ho diuen d'una persona o cosa vella que té alguna aparença de nou)

any

A l'any que ve cosa faré (València)

any

A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada

diners, bona, any, casa

A l’any primer, més gasta el mort que el vivent (Quan hi ha un difunt en la família, el soterrar implica despeses extraordinàries que tardaran un temps a ser cobertes)

mort, any

A mal any, manta nova. (Quan les coses no ens van bé, hem de fer algun esforç extraordinar)

any

A mala anyada hort i porc (En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar)

any, camp, animals

A mala anyada, dóna-li passada (En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar)

any, donar

A més anys, més pecats (La vida aporta generalment mals experiències)

any

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries)

diners, oficis, camp, bona, any, treball

Abans de mil anys, tots pelats (Es diu per a restar importància a algun fet manifestant que fins les coses més importants deixaran de importar-nos en morir-nos)

persones, any

Abril i maig són dos mesos tots els anys

any, mesos

Abril i maig tenen les claus de tot l'any (La temperatura d'estos mesos decidix la bona o roïna collita d'eixe any)

oratge, any, mesos

Abril tronat, bon any assegurat (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)

mesos, oratge, any

Agafar a bon any (Acceptar alguna cosa)

bona, any, maneres de dir

Aigua de gener, tot l'any va bé (Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts

aigua, mesos, any, be, oratge

Aigua de maig s’endú la sarna de tot l’any (Les malalties cutànies solen curar-se amb banys i higiene)

any, aigua, mesos, oratge, salut

Aigua de maig, pa per tot l’any (Rega els sembrats de cereals i els ajuda a suportar la calor estiuenca)

oratge, plantes, mesos, aigua, any

Aigua de març, governa tot l'any (La pluja primaveral ajuda a l’eclosió de tots els vegetals, els bons i els dolents per a l’home)

mesos, camp, any, aigua, oratge

Això és de l´any del batecul.

any

Això passa l’any de la xiribamba

any

Al bou maimó, li fa poc l'agulló (Significa que els homes mandrosos i lents no canvien de manera de procedir per molt que els estimulin)

any, persones, animals

Al burro vell, cabestre nou

animals, any

Al cap de cent anys, cauen els murs i s'alcen els femers (Solem morir-nos abans i femar la terra amb el cadàver)

mort, any

Al cap de l'any, tothom parla amb el seu cavall

animals, any

Al mal any, bona cara (La falta de sol afecta l’ànim; per això recomana no desanimar-nos. També es refereix a quan les coses ens van malament)

oratge, any, bona, mal, cos huma

Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat.

animals, mal, any, cantar

Allà on governen dones i llauren vaques, el mal any és segur

any

Als quaranta anys, deixa't de banys (Cap a la meitat de la vida humana va deixant-se de ser jove i començant a fer-se vell, amb què les facultats vitals decauen)

vell, any, persones, salut

Als quinze anys, cap dona és lletja (És l’edat en què la bellesa física es manifesta plenament)

persones, any

Als trenta anys vénen els desenganys (És una època clau en la vida humana, en la que ha passat la il·lusió de la joventut i encara falta passar l’experiència adulta: laboral, familiar...)

any, persones

Alzira, cau de raboses (Municipi valencià de la comarca de la Ribera Alta)

llocs, animals, any

Amb art i engany, es viu mig any. Amb engany i art, es viu l'altra meitat (Ve a dir que tot és una rutina)

any

Amb el nou any, un nou afany

any

Amb neu de gener, cap any és groller

oratge, mesos, any

Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany (29 setembre) (Casar-se el dia de Cap d'Any portava ventura al matrimoni)

mesos, amor, any, sants

Any acabat, porc engreixat (Tota la inversió feta al llarg de l’any està a punt per a la matança el dia de Sant Antoni, al gener)

any, animals

Any bo per a la serra mai no aparega en ma terra (Els vegetals d’altitud tenen necessitats climàtiques diferents de les de fruiters i cereals)

any, camp, bona

Any bo per a la serra, roí per a la terra (Es refereix a que la climatologia que beneficia la muntanya, perjudica el camp)

oratge, bona, camp, any

Any comencem, la fi vegem (Qui va sobrevivint un dia darrere d’un altre viu amb l’esperança que podrà veure acabar l’any)

any

Any d'abelles, any de neus

any, animals, oratge

Any d'aranyoner, any de poc graner (Montesquieu)

any

Any d'aranyons, pocs garberons

any

Any d'avellanes, any de neu

oratge, any, plantes

Any d'esplets (fer alguna cosa en abundància)

any, maneres de dir

Any da poc pa, garba espessa i sedàs clar

camp, any

Any de bé sia el començat aquest dia.

any

Pàgina 1 de 10.

El Refranyer