Refranys saber

A l'home sabut, no hi manca os de rosegar (Significa que l'home instruït sempre troba manera de viure)

saber, persones

A la fam li diuen son, i al saber, sort (És una crítica a qui no té cap virtut i no reconeix les dels altres)

saber, menjar, dormir

A la insabuda (Sense haver-ne coneixement. Sense saber-ho, desconeixent-ho, ignorant-ho, estant a les fosque)

maneres de dir, saber

A la moda i al mercat, el més espavilat; i al forn, el més savi del món

menjar, saber

A la terra dels cecs, el tort és rei (Significa que un home de poc enteniment pot ser un personatge important si viu entre homes més curts que ell)

persones, consells, saber

A paper sabut, no hi ha còmic dolent

saber

A qualsevol li sap mal que li canten les quaranta (Cantar les quaranta, que és la màxima puntuació en un joc de cartes, significa dir les veritats sense pèls en la llengua, cosa que a ningú li agrada sentir)

saber, cantar, mal

A qui vulga saber [o preguntaor], mentides amb ell (Anima la gent per advertir que no per fer preguntes rancoroses)

saber, gent

A saber [o anar a saber] (Expressió de dubte)

maneres de dir, saber

A savi, poques noves basten (Indica que amb poques paraules ens podem fer entendre de les persones de seny)

saber

Advocat de peu de marge (Advocat curt d'enginy o de talent)

maneres de dir, saber, oficis, justicia

Agarrar-se [o pujar] a una paret llisa (Ser molt llest, saber-se desfer de grans dificultats)

maneres de dir, saber

Ai, si el vell puguera, i el jove sabera (Es refereix a que l'ideal és la força de la joventut i la saviesa de la vellesa)

persones, saber

Això no se sap mai (Per a indicar la incertesa d'un fet)

saber, maneres de dir

Ajunta’t amb vells: neci, t’ensenyaran, savi, t’assentaran (Les persones velles acumulen l’experiència de tota una vida)

vell, saber, persones

Al callat diuen savi (És preferible no manifestar opinions per a no ofendre a ningú)

persones, parlar, saber

Al mig dels boigs hi viuen els savis (La frontera entre la sensatesa i la bogeria és tan fina que si intentéssim traçar una ratlla al mig per a separar-los a banda i banda, segur que no ens en sortiríem)

saber

Al saber, li diuen sort (Es diu com a crítica als envejosos ignorants, que es pensen que els càrrecs, la fama o el patrimoni només s’adquireixen per influències i no per mereixement propi)

saber

Alegre de cascos (Qui té poc enteniment)

maneres de dir, alegria, saber

Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar

plantes, saber, vinya, aigua, animals, menjar

Amb coneixement de causa (Sabent tot el referent a una qüestió. Sabent bé allò que es diu o es fa. Estant-ne ben segur, sabent-ho bé)

maneres de dir, saber

Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més savi s’erra (Hi ha coses predictibles, però el resultat sempre és incert)

oratge, mar, saber

Amb excuses d'En Pau, En Pere s'escalfa [o Amb excuses de Pere s'escalfa Pau] (Es diu referint-se als qui carreguen a altres la responsabilitat d'allò que ells fan)

saber

Amb tot el teu [o seu[ saber (Tan bé com es pot. Molt, amb tota la força, amb gran esforç, tant com pot, tant com sabia)

maneres de dir, saber

Anar a un lloc per saber (Anar a un lloc amb l'únic interès de treure'n informació. Anar a fer el saberut, el tafaner, el sedasser, el xafarder)

maneres de dir, saber

Anar peix (No haver estudiat, no saber una assignatura, una lliçó, etc.)

ensenyar, saber, maneres de dir, animals

Anarse-li'n l'olla [o la bola, o la perola] (Perdre l'enteniment)

maneres de dir, saber

Ànima de cantir (Persona curta d'enteniment i pusil·lànime)

maneres de dir, saber

Aparentar riquesa i simular saber, molt de temps no pot ser (Certament, en algun moment es descobreix la fal·làcia)

diners, saber

Aprenent de tot, mestre de res. Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret)

ensenyar, oficis, saber

Ase carregat de lletres (Persona que sap molta lletra, però té poc sentit comú)

maneres de dir, persones, saber, animals

Avui, el més tonto és bo per savi [o és bo per bisbe] (Significa que avui en dia la gent és més deixondida que antigament)

saber, gent

Bé sap el que demana el pa el que vol

menjar, saber, be

Boig és qui no sap per a si

saber, salut

Cada dia sap u més (La vida ens dóna lliçons i dia a dia adquirim experiència)

ensenyar, dia i nit, saber

Cada u sap on li pica (Cada persona coneix els seus problemes, les seues cuites, els seus anhels, les seues fòbies..., intimitats que als altres no té per què importar-los)

persones, saber

Cadascú sap on li apreta la sabata (Cada u coneix es seus problemes.)

indumentària, saber, maneres de dir

Camí sabut es pot fer a ulls clucs [cluc = clos, tancat] (Allò que s’aprén de memòria és molt perdurable)

cos huma, saber

Cap gros, o molt savi o molt talò (Amb els anys les persones es tornen més assenyades)

cos huma, saber

Caure-li el moc (Ser una persona beneitota, curta d'enteniment, rústica)

maneres de dir, saber

Com el profeta Xirivia, endevinava allò que ja sabia

saber

Com tot ho sabia fer, li deien manifasser

saber

Conèixer [a saber]la flaca [d'algú] (Conèixer bé el seu caràcter i els seus defectes)

maneres de dir, saber

D'açò no saps la meitat de la meitat (Ignorar la part principal d'un assumpte)

saber

D'ases, tant n'hi ha amb lletra com sense (Vol dir que no són sols els ignorants, sinó també els lletraferits, els qui cometen errades grosses i demostren tenir poc sentit comú)

saber, animals

D'un savi humil, cada paraula en val mil (El savi que es vanta de ser-ho és més fantasma que savi, ja que la saviesa i la humiltat van juntes)

persones, parlar, saber

De cada dia sap u més (Les experiències que adquirim dia a dia no les ensenyen les millors universitats)

saber

De dos savis o de dos hàbils, el més llest (En cas de dubte, convé quedar-se amb allò que més ens convé)

saber, persones

De dos savis, el més llest (En cas de dubte, convé quedar-se amb allò que més ens convé)

persones, saber

De llibres i diners, savis i rics sempre en volen més. Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés)

diners, saber, ensenyar

Pàgina 1 de 10.

El Refranyer