Refranys bona

A Alcanar, fa de bon anar i de bon tractar (Municipi de la comarca del Montsià a la província de Tarragona)

llocs, bona

A bon arbre, bona llenya [o bona ombra] (Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar)

bona, persones, plantes

A bon capellà, millor sagristà [o escolà] (Es refereix a la conveniència de tenir bons mestres)

bona, oficis

A bon començament, bon acabament.

bona

A bon divendres, mal diumenge (Significa que les alegries alternen amb les penes i tribulacions)

setmana, maneres de dir, mal, bona

A bon entenedor, breu parlador (Als llestos poques coses)

maneres de dir, parlar, bona

A bon fadrí, bon padrí (Vol dir que el qui de jove es porta bé, sol tenir bones velleses)

bona, consells, persones

A bon fat i a mal fat, ajudat'hi la meitat (Vol dir que l'esforç personal pot esser eficaç contra la fortuna adversa)

bona, mal

A bon gos, bon os (Res més just que qui treballi tingui la seua recompensa)

bona

A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

salut, mal, bona, oficis

A bon mercat (Venda que es fa a preu baix)

maneres de dir, bona

A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners (Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats)

bona, diners, treball

A bon mercat vendràs doblat (Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats)

diners, bona

A bon pagador no li dolen prendes (Qui és agraït, sol ser esplèndid, i qui és esplèndid no pateix ni pel cost ni pel que li queda)

bona, diners

A bon pas (Amb pas regular i ràpid)

maneres de dir, bona

A bon preu (Barat)

maneres de dir, bona, diners

A bon sant t'encomanes (Quan algú espera ajuda d’algú que no li la donarà)

maneres de dir, bona

A bon vendre la capa

bona, indumentària

A bona fam, [o molta gana] no hi ha pa dur (La necessitat obliga a valorar les coses mínimes)

bona, menjar, maneres de dir

A bona gana de ballar, poc so és menester (Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la)

festa, bona, música

A bona gana, sobra salsa (Es refereix que quan hi ha fam, tot està bo)

menjar, bona

A bona ganeta, sobren salses (Quan es té vertadera fam o necessitat, es presta més atenció a la cosa principal que als acompanyaments)

bona, menjar

A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any (És una lloança del mes de les flors, dels casaments i de la bona temperatura)

mesos, bona, any

A bona porta s'agarra la fam! (Per a denegar allò que ens demanen)

maneres de dir, menjar, bona

A bona son, no hi ha llit dur (Quan hi ha necessitat s’acaben les manies i les preferències)

dormir, bona

A bons ocis, mals negocis (Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatèn les obligacions)

diners, bona, treball

A bord una dona, cosa poc bona (Quan en un col·lectiu homogeni s’introdueix un element estrany, tard o d’hora sorgirà algun conflicte d’interessos, sobretot quan el col·lectiu és de mascles)

bona, persones

A Carnestoltes, bones voltes (Vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara)

festivitats, bona

A Copons, n'hi ha de dolents i de bons (Municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a província de Barcelona)

llocs, bona

A falta de gallina, bo és el caldo de faves (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

menjar, plantes, bona, animals

A falta de pa bones són coques [{de dacsa] ( Quan falta alguna cosa, es valora el que el pot substituir)

menjar, bona, maneres de dir

A falta de truites són bons els barbs (Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser)

animals, bona, menjar

A gran maror no hi val bon patró (Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa)

oficis, oratge, mar, bona

A l'hivern, bona escudella i vi calent (És una bona manera per combatre el fred)

menjar, bona, estacions, oratge, vinya

A l'home bo feu-lo caixer (Cada activitat humana requereix la persona adequada per a funcionar bé)

persones, bona

A la bona pastadora, li creix la pasta a la pastera

bona, oficis

A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada

diners, bona, any, casa

A la tercera va la vençuda [o la bona] (La constància i la perseverança acaben per veure's recompensades)

consells, bona, maneres de dir

A les bones (Amistosament, per la persuasió, no recorrent a mitjans restrictius)

maneres de dir, bona, amistat

A mal temps bona cara ( Hi ha que saber portar els problemes de la vida)

bona, cos huma, consells, oratge, maneres de dir

A mala mar no hi val bon mariner (Per expert que u siga, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa)

mar, mal, bona, oficis

A Organyà, bon bestiar (Municipi de la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida)

animals, bona, llocs

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries)

diners, oficis, camp, bona, any, treball

A Ponts pocs i bons, i els que són bons no són de Ponts, i si n’hi ha un de bé, de Gualter ha de ser (Municipis de la comarca de La Noguera a la província de Lleida)

llocs, persones, bona

A tota bona filadora li cau el fus

oficis, bona

A vell que consells dóna, cal fer-li cara bona (Se li ha d’agrair la bona voluntat d’oferir el que té, que és experiència)

cos huma, consells, bona, persones, vell

Abans d'anar a dormir, fes un bon pipí

bona, dormir, salut

Abans de fer bondats mira a qui li les fas

bona

Abans perdre un amo que un bon costum (Els hàbits de cada u són difícils de canviar)

persones, bona

Abril, abril, un bo de cada mil (De l’oratge d’abril no ens podem refiar, perquè encara pot ploure, gelar o nevar)

mesos, oratge, bona

Pàgina 1 de 23.

El Refranyer