`

Refranys setmana

setmana maneres de dir mal bona

A bon divendres, mal diumenge

Significa que les alegries alternen amb les penes i tribulacions

setmana maneres de dir

Al mig, com el dijous

Es diu d'una persona que sempre està pel mig

maneres de dir indumentària setmana

Anar en roba de diumenge

Anar mudat, arreglat, ben vestit, en roba de passejar

setmana festa

Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges

Convé no habituar-nos a les coses extraordinàries i agradables, ja que són una excepció a la norma i a la quotidianitat

setmana mal

Cada dimarts porta el seu mal

El dimarts té mala fama en la creença popular hispana, similarment al dimecres en la cultura mediterrània, possiblement per ser dies laborables enclavats enmig d’altres dies laborables

setmana

Cada dimarts porta el seu mal fat [fat = sort, desgràcia, fortuna, adversitat]

El dimarts té mala fama en la creença popular hispana, similarment al dimecres en la cultura mediterrània, possiblement per ser dies laborables enclavats enmig d’altres dies

setmana

Cada dimarts té el seu diumenge

Els moments dolents de la vida solen tenir alguna compensació

oratge setmana aigua festa

Calçada en dimecres, pluja abans de festes

Vol dir que si surten nuvolades cap a ponent, són senyal de pluja propera

any amor setmana

Cap d'any en dijous, porta mals de cor

Provocarà atacs de cor i també enamoraments i desenganys amorosos

setmana animals any camp

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris

La pagesia té per dolents els anys que comencen en diumenge

any cos huma festivitats setmana menjar

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre

Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades

dia i nit setmana maneres de dir

Cap de setmana

Periode de temps que va des de divendres al vespre fins a diumenge a la nit

setmana any amor

Casament en dimecres, al cap de l'any, tres

El dimecres, com el dimarts, és un dia reputat desgraciat, probablement per ser no solament laborable sinó per trobar-se en el cor de la setmana

setmana

De divendres a dissabte, tots els pobres van de capta

Vol dir que sol haver-se acabat el setmaner

setmana oratge

Dijous amb sol tapat, als tres dies mullat

Així se sol dir, encara que el pronòstic de pluja és vàlid per a qualsevol altre dia de la setmana

festivitats menjar setmana

Dijous gras, coques de llardons

El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa

setmana

Dijous passat, setmana a terra

En general, considerem que quasi hem acabat amb les obligacions

maneres de dir setmana

Dijous, toca't els ous

Rima coloquial per a nomenar al dijous

treball setmana

Dilluns és el diumenge dels ganduls

Es diu dels que tenen peresa al treball

setmana maneres de dir animals

Dilluns i dimarts. la festa dels gats

Ho diuen perquè aquests animalets mengen de les sobres del diumenge

setmana treball

Dilluns no és lluner [lluner = ociós, festiu]

Destaca que és el dia que més costa en general posar-se a treballar

treball setmana

Dilluns, principi de setmana, a començar la feina de bona gana

És una manera irònica de destacar la desgana laboral general

setmana plantes

Dimarts, a comprar naps

Sol ser dia de mercat en moltes localitats, ja que el dilluns ja s’ha collit i transportat provisions

animals setmana

Dimarts, a passejar els gats

Segons la creença popular, el dimarts és dia de mala sort

setmana

Dimarts, al mercat me'n vaig

Sol ser dia de mercat en moltes localitats, ja que el dilluns ja s’ha collit, pescat i transportat provisions

setmana mar oficis

Dimarts, els pescadors tiren els arts

Se sol dir per confirmar que el dimarts és un dia com un altre

amor setmana mar

Dimarts, ni embarcats ni casats

Superstició per la que s'associa el dimarts como un día atziac

setmana

Dimecres, dia tot sol

Destaca que és un dia anodí i insuls que s’emmarca entre altres dies feiners

setmana

Dissabte al vespre, a cobrar el sou i a alçar la testa [testa = cap, cara]

És el moment d’alçar la vista de l’obligació laboral, sobretot els obrers fabrils

maneres de dir setmana

Dissabte sense sol

Dia anterior a una festa entre setmana. Es diu perquè hi ha la creença popular que cap dissabte vertader pot passar sense gens de sol, puix que els dissabtes la Mare de Déu estenia la robeta neta del Bon Jesuset

setmana diners

Dissabte sense sou, dissabte sense sol.

Qui hauria de cobrar i no cobra, s’entristeix