Refranys setmana

A bon divendres, mal diumenge (Significa que les alegries alternen amb les penes i tribulacions)

setmana, maneres de dir, mal, bona

A dilluns som; peresa ves-te'n.

dormir, setmana

Al mig, com el dijous (Es diu d'una persona que sempre està pel mig)

setmana, maneres de dir

Anar en roba de diumenge (Anar mudat, arreglat, ben vestit, en roba de passejar)

maneres de dir, indumentària, setmana

Beneït és el Corpus que sempre cau en dijous.

festivitats, setmana

Beneit sigui sant dilluns, que la feina ens duus

setmana, treball

Boda de dilluns, boda de punts (no s'avindran)

setmana, amor

Bon dilluns, bona setmana.

bona, setmana

Bon dissabte, mal diumenge.

bona, mal, setmana

Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges (Convé no habituar-nos a les coses extraordinàries i agradables, ja que són una excepció a la norma i a la quotidianitat)

setmana, festa

Cada dimarts porta el seu mal (El dimarts té mala fama en la creença popular hispana, similarment al dimecres en la cultura mediterrània, possiblement per ser dies laborables enclavats enmig d’altres dies laborables)

setmana, mal

Cada dimarts porta el seu mal fat [fat = sort, desgràcia, fortuna, adversitat] (El dimarts té mala fama en la creença popular hispana, similarment al dimecres en la cultura mediterrània, possiblement per ser dies laborables enclavats enmig d’altres dies

setmana

Cada dimarts té el seu diumenge (Els moments dolents de la vida solen tenir alguna compensació)

setmana

Cada dissabte Sant Felicià, plega la feina i a parar la mà.

sants, setmana

Calçada en dimecres, pluja abans de festes (Vol dir que si surten nuvolades cap a ponent, són senyal de pluja propera)

oratge, setmana, aigua, festa

Cap d'any en dijous, porta mals de cor (Provocarà atacs de cor i també enamoraments i desenganys amorosos)

any, amor, setmana

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris (La pagesia té per dolents els anys que comencen en diumenge)

setmana, animals, any, camp

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre (Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades)

any, cos huma, festivitats, setmana, menjar

Cap de setmana (Periode de temps que va des de divendres al vespre fins a diumenge a la nit)

dia i nit, setmana, maneres de dir

Casa't diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat.

setmana, amor

Casament en dijous, mainatge a cinc sous.

setmana, amor

Casament en dilluns, al cap de l'any, o tres o un.

setmana, amor

Casament en dilluns, aviat no viuen junts.

amor, setmana

Casament en dilluns, molta roba i pocs punts.

amor, setmana, indumentària

Casament en dimecres, al cap de l'any, tres (El dimecres, com el dimarts, és un dia reputat desgraciat, probablement per ser no solament laborable sinó per trobar-se en el cor de la setmana)

setmana, any, amor

Casament en dimecres, tard se'ls farà vespre (viuran molt)

setmana, amor

Casament en dissabte, mal de recapte.

setmana, menjar, amor

Casament en diumenge, val més que es pengin.

amor, setmana

Casament en divendres és molt de tembre.

amor, setmana

Coneixença feta en dilluns, profit i ventura a munts.

setmana

Corpus sempre cau en dijous.

festivitats, setmana

Darrera del dilluns vindrà el dimarts, i feina fuig que fàstic em fas.

setmana, treball

De dilluns a dimarts, no hi va sinó un pas.

setmana

De dilluns a diumenge, qui no fa feina no menja

setmana, treball

De dimarts, n'hi ha hagut algun de bo, que de divendres no.

setmana

De divendres a dissabte, tots els pobres van de capta (Vol dir que sol haver-se acabat el setmaner)

setmana

De gràcia de dimarts, no en cerquis bona ventura.

setmana

De gràcia de dimecres, no te'n meravelles.

setmana

De l'endemà del dijous i de la vigilia del dissabte, Déu nos en guard.

déu, setmana

De la ventura del dilluns, ningú no se n'ha fet cap casa.

casa, setmana

De Pasqua granada al Corpus Crist, un dijous per mig (Són festivitats primaverals molt pròximes)

mesos, festivitats, setmana

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre) (Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant)

festivitats, mesos, oratge, setmana

Del dimarts i del divendres, males coses són de tembre.

setmana

Del dimarts no te'n riguis pas, que cara la pagaràs.

setmana, riure/plorar

Del dimarts, Déu ens en lliuri.

déu, setmana

Del dimarts, encara te'n riuràs, però del divendres, no pas.

setmana, riure/plorar

Demà diumenge, el rei que te penge, vindrà la granota, farà una fussota, vindrà el capellà la creu en la mà, s'endurà a tu i al teu germà

setmana, salut, oficis, mort

Després d'un dimarts ve un diumenge.

setmana

Dia dominical (Diumenge)

dia i nit, maneres de dir, setmana

Dijous amb sol tapat, als tres dies mullat (Així se sol dir, encara que el pronòstic de pluja és vàlid per a qualsevol altre dia de la setmana)

setmana, oratge

Pàgina 1 de 8.

El Refranyer