`

Refranys amb la paraula më

mort any

A l’any primer, més gasta el mort que el vivent

Quan hi ha un difunt en la família, el soterrar implica despeses extraordinàries que tardaran un temps a ser cobertes

treball animals

A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla

Sempre sembla que qui més treballa i més feina fa, topa amb unes condicions pitjors per poder desenvolupar les seves habilitats

persones

A l’home de vanitat, tot li ix encertat.

Això diuen, possiblement perquè la gent siga molt crèdula i superficial

persones

A l’home fals, marca’l amb calç

Quan es coneix la falsedat d’algú, convé advertir-ho als altres perquè no perjudique a ningú més

persones vell

A l’home major, dóna-li honor

Les persones d’edat mereixen respecte en tota la cultura humana des de l’hominització, herència que ens ve dels animals socials, com són els mamífers

persones cos huma

A l’home vell, muda’l d’aire i deixarà la pell

Les persones, ens acostumem al llarg de la vida a un lloc, a uns costums... que al final formen part integrant de nosaltres mateixos

mesos plantes

A l’octubre, ametlles collides, i al novembre, olives marcides

Les ametles s’han de collir o plegar a finals del setembre, i entre el novembre i el desembre, les olives

cos huma salut

A mal d'orella, llet de femella

És un remei casolà si es coneix alguna dona lactant

mal mort oficis salut

A mal de mort, no hi valen metges

Amb la medicina no es pot vèncer el destí

salut

A mal mortal, cap metge hi val

Amb la medicina no es pot vèncer el destí

salut

A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny

Es diu per significar que davant un fet consumat que no té remei, el millor que pot fer-se és prendre-s'ho amb resignació

maneres de dir

A marrameus

A quatre grapes

llocs cos huma

A Massalcoreig comença la flor de les catalanes; a la Granja, bocatoves i a Torrent, les esmolades

Els dos primers són municipis de la comarca lleidatana del Segrià i l'últim del Baix Empordà

maneres de dir

A meitat de preu

A un preu molt baix

menjar vinya beure

A menjar curt, vi pur

Ressalta l’excel·lència del vi com a acompanyament de qualsevol menja

menjar treball

A menjar prop, a fer feina lluny

Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar

menjar casa

A menjar, a casa

Recomana la comoditat i la baratura

maneres de dir diners

A menut [o A la menuda]

Venut en petites quantitats. Al detall, en partides petites

maneres de dir

A meravella

Meravellosament, excel·lentment

maneres de dir

A mercè [d'algú, d'alguna cosa]

Al seu arbitri, en poder d'ell o de tal cosa. Sota la voluntat d’algú. Al voler de, a la disposició de, a les ordres de, al manar de, en poder de, a les mans de, en mans, dominat per

llocs

A més a més, no hi ha terra com Granollers ni ciutat com Barcelona

Granollers, municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

amor

A més amor, més pudor

A vegades, l’excés d’amor es fa pesat perquè demana massa contraprestacions

any

A més anys, més pecats

La vida aporta generalment mals experiències

maneres de dir

A més córrer

Corrent molt. Anant molt de pressa. A corre-cuita, a cuita-corrents, a corre-corrents, amb presses, corrent molt, a tot drap, a tota paleta, de seguida, sense regatejar

treball

A més de pregar, cal treballar

Per a subsistir s’ha de treballar, perquè el mannà ja no cau del cel. Significa que les coses no s’obtenen pel fet de desitjar-les, sinó fent per aconseguir-les

oficis salut

A més doctors, més dolors

Com més visitis als metges, més mals et trobaran

maneres de dir

A més força

Vencent violentament tota resistència

mar oratge

A més maror, més vela

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se

maneres de dir

A més [o de més , o a més a més , o de més a més , a més de , o a més a més de]

Això que es diu més una altra cosa. Expressions usades per a indicar que una acció, un esdeveniment, un fet, etc., passa afegit a un altre

maneres de dir

A mesura de les necessitats

En la proporció que, tant com. T'ajudaré en la mesura que podré

maneres de dir

A mesura que

Mentre una cosa es va fent. Mentre, al mateix temps que, tal com

oficis

A metge, confessor i advocat, digues sempre veritat

A qui t’ha de salvar la vida física o espiritual, la reputació o el patrimoni, no pots mentir-li perquè estaràs perjudicant-te encara més

maneres de dir

A mi no me la fots!

Demostra desconfiança davant d'un fet o d'una afirmació. A mi no m'enganyes, no m'ho crec, és mentida, això no m'ho empasso

menjar

A millor aliment, millor pensament

Les coses es veuen més boniques quan es té la necessitat bàsica coberta. Per això existeixen els dinars de negocis, els sopars de parella...

maneres de dir

A mitjà terme

Dins d'un període mitjà de temps

salut

A molt menjar molt malaltejar

Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió

menjar salut

A molt menjar molt penar

Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió

persones llocs

A Mont-roig ni home ni dona et faci goig, peró agafa-la si pots

Mont-roig del Camp. Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona

menjar

A on va En Miquel? A on hi ha mel

Vol dir que cadascú cerca allò que li és agradable o convenient

animals

A on va Miquel? A on hi ha mel

Vol dir que cadascú procura acudir allà on té el seu profit o el seu gust especial

diners

A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més

Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més

persones

A orats i a minyons, no els prometis si no els dons

Et faran pagar car l’engany o la mentida

llocs menjar

A Pacs, mengen les sopes a grapats per mandra de rentar els plats

Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona

maneres de dir parlar

A paraula dada i barranc fondo, si no m'agrada me'n torno

S'aplica a qui es desdiu de la paraula que ha donat en fer un tracte, segons la conveniència o la dificultat. Tenir paraula de gos, no tenir paraula

llocs

A Pedreguer el més bovo és rellotger

Població de la comarca de la Marina Alta a a província d'Alacant

dites

A perill prompte, remei cuitat

Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent

oficis amor mar

A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada

Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor

menjar

A poc pa, prendre primer

Quan hi ha necessitat o precarietat, no s’ha de desaprofitar cap ocasió

cos huma maneres de dir

A primer cop d'ull

La primera impressió que es té d'una cosa

dia i nit maneres de dir

A primera hora

Al començament del dia o de la part del dia que s'expressa

maneres de dir

A primera línia

Al davant d'un grup, d'un moviment, etc

maneres de dir

A primera vista

Segons la primera impressió. En un primer examen, mirant-ho per primera vegada. a primer cop d'ull, a cop d'ull

animals mesos

A primers de juliol, un pas de cargol

La durada de la llum solar comença a acurtar des de Sant Joan, el 24 de juny

mesos foc oratge

A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre

Ja comença el fred i les cases van gelant-se

animals

A prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat

Quan convivim amb animals, hem de vigilar on deixem el nostre menjar, el qual desapareixerà de segur quan ens girem de cul. I, referit a béns i interessos, també pot passar amb les persones

llocs persones

A Puig-Reig, dona maca i home lleig

Municipi de la comarca del Berguedà a la província de Barcelona

menjar

A qui a bufits gela el menjar, tots li miren el plat

És més educat remenar la sopa amb la cullera o esperar un poc que es refrede

persones

A qui de por se mor, de merda li fan la fossa

Es diu com a menyspreu als poregosos, perquè a vegades la por afluixa el ventre

animals

A qui es fa de mel, les mosques se’l mengen.

Vol dir que l’amabilitat o condescendència excessiva és causa que els altres abusin d’aquelles qualitats

menjar be mal

A qui et vulgui mal, menja-li el pa; i al que et vulgui bé, també

Ens convé traure bon profit de qualsevol situació

menjar plantes

A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all

A qui és menjador, no convé facilitar-li que ens deixe sense res. La coentor de l’all fa menjar molt pa

menjar

A qui no li agrade, que no s’ho menge

Es diu com a autojustificació de qui fa alguna cosa amb ple convenciment que està actuant bé

consells animals

A qui no té traces, el llop se'l menja

Significa que el qui no s'enginya per obtenir allò que vol o per defensar-se, sol fracassar o esser vençut

maneres de dir

A qui pregunta, mentires a ell

Justificació del fet de mentir a qui ens pregunta insistentment

animals

A qui s'unta de mel, les mosques li corren darrera

Significa que a les persones massa benèvoles les exploten i n'abusen

saber gent

A qui vulga saber [o preguntaor], mentides amb ell

Anima la gent per advertir que no per fer preguntes rancoroses

animals

A rata sadolla, forment li amarga

Significa que els qui tenen abundància de béns no estimen en el que val allò que posseeixen

maneres de dir

A reclamar al "maestro armero"

Indica la inutilitat d'una reclamació

llocs

A Regencós tots són lladres menys dos

Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

llocs

A Reus merda als peus

Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp