`

Refranys amb la paraula më

maneres de dir

A l'acabament

Al final. A l'extrem més allunyat, inferior o més baix

mesos camp treball parentiu

A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener

Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés

llocs

A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és

Municipi barceloní de la comarca del Vallès Oriental

persones amistat

A l'amic, prova'l primer, ans no l'hagis de menester

És un consell convenient si un no s’hi fia, però si es confia en ell plenament, correm el risc de quedar molt despagats i desemparats en una circumstància adversa

maneres de dir

A l'esme

Sense veure-hi o sense fixar l'atenció

salut menjar estacions

A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment

Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers

maneres de dir

A l'extrem més alt

Al darrer punt de dalt

maneres de dir

A l'extrem més baix

A l'extrem més allunyat o inferior

persones bona

A l'home bo feu-lo caixer

Cada activitat humana requereix la persona adequada per a funcionar bé

persones

A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn

Les desgràcies mai no vénen mai soles

diners persones indumentària

A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit

Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica

menjar persones salut

A l'home sa; cullera de pa

Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se

saber persones

A l'home sabut, no hi manca os de rosegar

Significa que l'home instruït sempre troba manera de viure

déu persones

A l'home traçut, Déu l'ajuda.

Es diu aquí que és més profitosa la traça per fer qualsevol cosa que la força.

animals camp

A l'hort, li va tan bé el formiguer com el femer

Tots els cucs i insectes excaven galeries i estoven i oxigenen la terra, mentre que el fem li aporta nutrients

menjar amor

A la boda [o casament] el convidat, mai no vaja desganat

Convé acudir-hi amb apetit, tant per a no quedar mal com per a aprofitar l’ocasió extraordinària

persones

A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri

Vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment

animals menjar casa diners

A la casa del costat mengen pollastre

Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns

vinya

A la casa del més coquí, quan hi ha pa hi falta vi

Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.

parentiu déu casa

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics

Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet

persones diners

A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció]

És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció

menjar

A la cuina, val més la pràctica que la gramàtica

L’experiència val més que totes les teories

vinya parentiu

A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida

Un poc masclista, significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters

diners festa festivitats llocs

A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés

No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar

festa diners sants

A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promès

Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses

dites

A la lletja, també se li meneja

Significa que les coses lletges també són útils

dia i nit

A la llum de la llàntia, mentides mil

Es refereix a que la nit és propícia per a fabular

maneres de dir

A la llum del candil, mentires mil

Es refereix al fet que la nit és propícia per fabular

cos huma mal

A la mala costum, trenca-li les cames

Vol dir que cal combatre els mals costums fins a esvair-los.

animals mar

A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit

Significa que la gent poderosa domina els dèbils

maneres de dir

A la merda van dós: tu i el gos

Rèplica a un insult semblant

maneres de dir

A la merda!

Expressió despectiva de contrarietat, rebuig o menyspreu

maneres de dir

A la meua [o teua , o seua , etc.] manera

D'una manera molt pròpia, particular

maneres de dir

A la meva manera [o seva, teva, nostra]

Tenint en compte el meu estat o la meva manera de ser. Per la meva situació, igual que sempre; vaig fent

llocs indumentària oratge

A la muntanya de Mollet, val més dur capa que barret

Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

animals caça

A la perdiu, a primera vista; a la guatla, sense pressa; al conill, quan pugues

Són recomanacions als caçadors fetes en base a la dificultat de detectar-los

llocs oratge

A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern

[Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. A l'hivern fa molt fred i a l'estiu molta calor.

llocs

A la Pobla de Mafumet, tota aixella és de mofet

Poble tarragoní de la comarca del Tarragonès

plantes estacions

A la primavera, cames de figuera

És temps de rebrotar les plantes

maneres de dir

A la primera

Molt aviat, sense tardar

maneres de dir animals menjar

A la primera cullerada, mosca

Només començar, ja ens trobem amb un obstacle

maneres de dir

A la primera de canvi

De tot d'una, al primer moment

déu

A la primera Déu perdona, a la segona, catxamona

Indica que la primera caiguda en falta és perdonable, però la reincidència ja no mereix perdó

animals camp

A la primera garbera, cucut enrere

Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori

maneres de dir

A la primera guaita

A les primeres hores de nit

maneres de dir parlar

A la primera paraula

Des del començament d'una intervenció oral o escrita

consells

A la primera, perdó; a la segona, bastó.

Recomana passar per alt alguna mala acció o fet, però amb la condició que no hi reincideixi.

maneres de dir

A la primeria )

Quan no fa gaire que quelcom ha començat. Al principi, al començament, a primeries

déu parentiu

A la que Déu vol bé, xiques li dona primer

Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet

animals

A la rata que només sap un forat prompte se la fa el gat

Qui només sap un ofici, depén d’un sol salari o no té més un únic recurs, ho passarà ben malament si un dia li falla

menjar

A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent

Els ingredients dels menjars que es fan per a molta gent es fan a ull, sense molta precisió

menjar sants

A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres

4 d'octubre. Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris

dormir menjar maneres de dir

A la taula i al llit al primer crit

Vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar-nos a menjar o a dormir. Hom ho diu per mantenir un ordre, una bona convivència, dins la llar familiar

menjar treball dormir

A la taula i al llit al primer crit, i si és per treballar, deixa'ls cridar

Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar

menjar treball

A la taula i faena qui primer hi siga

Qui arriba tard a un convit o treball no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres

llocs

A la Todolella qui no és mascle és femella

Municipi castellonenc a la comarca dels Ports

maneres de dir

A la tremenda [o a lo gran]

Exagerar. Dir, presentar o fer alguna cosa passant els llímits de lo verdader, ordinari, just o convenient

oratge mesos plantes

A les avellanes, foc i flames

Ja comença el fred i les cases van gelant-se

persones

A les emboscades, cames valguen

Qualsevol escapatòria és bona quan ens perilla la vida

salut

A les nou sigues al llit, no més tard, que ja és de nit

Es considera saludable anar a dormir d'hora.

vinya consells

A les penes, punyalades, i un got de vi més

Significa que quan tenim disgusts convé distreure'ns amb festes i begudes

maneres de dir

A les primeres de canvi

De tot d'una, al primer moment

menjar plantes

A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves

Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més

llocs menjar

A Linyola mengen cassola

Municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida

maneres de dir

A llarg terme

Dins d'un període llarg de temps

llocs

A Llofriu, els més rics van a captar i els pobres els fan caritat

[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. Aplicat a la gent pobra i necessitada, i també als qui. Pretextant riqueses i fortuna, estan mancats de cabals; com també als que reunint diners i essent hisendats, fan coses impròpies del seu braç i volen simular una pobresa i escassetat que en realitat no tenen. La paraula gros, usada per en la parèmia, equival en aquest cas a ric, hisendat. adinerat.

animals

A llop dorment, no li entra res en dent

Significa que la peresa i el massa dormir són causa de fam i de vida miserable

déu

A lo que l'home no hi arriba, Déu hi val

Ensenya que el que compleix amb la seva obligació no ha de fer cas de murmuracions, que Déu farà que ixi bé de tot.

mort any

A l’any primer, més gasta el mort que el vivent

Quan hi ha un difunt en la família, el soterrar implica despeses extraordinàries que tardaran un temps a ser cobertes

treball animals

A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla

Sempre sembla que qui més treballa i més feina fa, topa amb unes condicions pitjors per poder desenvolupar les seves habilitats

persones

A l’home de vanitat, tot li ix encertat.

Això diuen, possiblement perquè la gent siga molt crèdula i superficial

persones

A l’home fals, marca’l amb calç

Quan es coneix la falsedat d’algú, convé advertir-ho als altres perquè no perjudique a ningú més