`

Refranys amb la paraula më

vell persones

A home vell no li posis gros farcell [farcell = càrrega, tasca, comesa]

No convé forçar ninguna màquina, bèstia o persona vella perquè és ben probable que deixe de respondre per sempre

llocs

A Ibi, el més bovo fa rellotges

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

maneres de dir

A l'acabament

Al final. A l'extrem més allunyat, inferior o més baix

mesos camp treball parentiu

A l'agost, la palla al paller i la dona al llumener

Es refereix a les feines agrícoles i casolanes, i significa que quan ja s'han acabat els treballs de batre i amagatzemar la palla, el dia ja s'escurça i les dones han de treballar amb el llum encés

llocs

A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és

Municipi barceloní de la comarca del Vallès Oriental

persones amistat

A l'amic, prova'l primer, ans no l'hagis de menester

És un consell convenient si un no s’hi fia, però si es confia en ell plenament, correm el risc de quedar molt despagats i desemparats en una circumstància adversa

maneres de dir

A l'esme

Sense veure-hi o sense fixar l'atenció

salut menjar estacions

A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment

Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers

maneres de dir

A l'extrem més alt

Al darrer punt de dalt

maneres de dir

A l'extrem més baix

A l'extrem més allunyat o inferior

persones bona

A l'home bo feu-lo caixer

Cada activitat humana requereix la persona adequada per a funcionar bé

persones

A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn

Les desgràcies mai no vénen mai soles

diners persones indumentària

A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit

Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica

menjar persones salut

A l'home sa; cullera de pa

Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se

saber persones

A l'home sabut, no hi manca os de rosegar

Significa que l'home instruït sempre troba manera de viure

animals camp

A l'hort, li va tan bé el formiguer com el femer

Tots els cucs i insectes excaven galeries i estoven i oxigenen la terra, mentre que el fem li aporta nutrients

menjar amor

A la boda [o casament] el convidat, mai no vaja desganat

Convé acudir-hi amb apetit, tant per a no quedar mal com per a aprofitar l’ocasió extraordinària

persones

A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri

Vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment

animals menjar casa diners

A la casa del costat mengen pollastre

Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns

parentiu déu casa

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics

Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet

persones diners

A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció]

És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció

menjar

A la cuina, val més la pràctica que la gramàtica

L’experiència val més que totes les teories

vinya parentiu

A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida

Un poc masclista, significa que l’home té el poder de transformació de coses i de caràcters

diners festa festivitats llocs

A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés

No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar

festa diners sants

A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promès

Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses

dites

A la lletja, també se li meneja

Significa que les coses lletges també són útils

dia i nit

A la llum de la llàntia, mentides mil

Es refereix a que la nit és propícia per a fabular

maneres de dir

A la llum del candil, mentires mil

Es refereix al fet que la nit és propícia per fabular

animals mar

A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit

Significa que la gent poderosa domina els dèbils

maneres de dir

A la merda van dós: tu i el gos

Rèplica a un insult semblant

maneres de dir

A la merda!

Expressió despectiva de contrarietat, rebuig o menyspreu

maneres de dir

A la meua [o teua , o seua , etc.] manera

D'una manera molt pròpia, particular

maneres de dir

A la meva manera [o seva, teva, nostra]

Tenint en compte el meu estat o la meva manera de ser. Per la meva situació, igual que sempre; vaig fent

llocs indumentària oratge

A la muntanya de Mollet, val més dur capa que barret

Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

animals caça

A la perdiu, a primera vista; a la guatla, sense pressa; al conill, quan pugues

Són recomanacions als caçadors fetes en base a la dificultat de detectar-los

oratge llocs

A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern

Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs oratge

A la Plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern en la província de Barcelona)

Depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona

llocs

A la Pobla de Mafumet, tota aixella és de mofet

Poble tarragoní de la comarca del Tarragonès

plantes estacions

A la primavera, cames de figuera

És temps de rebrotar les plantes

maneres de dir

A la primera

Molt aviat, sense tardar

maneres de dir animals menjar

A la primera cullerada, mosca

Només començar, ja ens trobem amb un obstacle

maneres de dir

A la primera de canvi

De tot d'una, al primer moment

déu

A la primera Déu perdona, a la segona, catxamona

Indica que la primera caiguda en falta és perdonable, però la reincidència ja no mereix perdó

animals camp

A la primera garbera, cucut enrere

Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori

maneres de dir

A la primera guaita

A les primeres hores de nit

maneres de dir parlar

A la primera paraula

Des del començament d'una intervenció oral o escrita

maneres de dir

A la primeria )

Quan no fa gaire que quelcom ha començat. Al principi, al començament, a primeries

déu parentiu

A la que Déu vol bé, xiques li dona primer

Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet

animals

A la rata que només sap un forat prompte se la fa el gat

Qui només sap un ofici, depén d’un sol salari o no té més un únic recurs, ho passarà ben malament si un dia li falla

menjar

A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent

Els ingredients dels menjars que es fan per a molta gent es fan a ull, sense molta precisió

menjar sants

A la taula de sant Francesc, on hi mengen dos hi mengen tres (4 d'octubre)

Es diu per indicar que convidar algú a dinar no fa augmentar la despesa, sempre que no es facin extraordinaris

dormir menjar maneres de dir

A la taula i al llit al primer crit

Vol dir que convé anar-hi tot seguit en cridar-nos a menjar o a dormir. Hom ho diu per mantenir un ordre, una bona convivència, dins la llar familiar

menjar treball dormir

A la taula i al llit al primer crit, i si és per treballar, deixa'ls cridar

Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar

menjar treball

A la taula i faena qui primer hi siga

Qui arriba tard a un convit o treball no és considerat com els altres, s’asseu on pot i menja del que queda, mentre que qui arriba primer té avantatge sobre els altres

llocs

A la Todolella qui no és mascle és femella

Municipi castellonenc a la comarca dels Ports

maneres de dir

A la tremenda [o a lo gran]

Exagerar. Dir, presentar o fer alguna cosa passant els llímits de lo verdader, ordinari, just o convenient

oratge mesos plantes

A les avellanes, foc i flames

Ja comença el fred i les cases van gelant-se

persones

A les emboscades, cames valguen

Qualsevol escapatòria és bona quan ens perilla la vida

vinya consells

A les penes, punyalades, i un got de vi més

Significa que quan tenim disgusts convé distreure'ns amb festes i begudes

maneres de dir

A les primeres de canvi

De tot d'una, al primer moment

menjar plantes

A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves

Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més

llocs menjar

A Linyola mengen cassola

Municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida

maneres de dir

A llarg terme

Dins d'un període llarg de temps

animals

A llop dorment, no li entra res en dent

Significa que la peresa i el massa dormir són causa de fam i de vida miserable