`

Refranys amb la paraula më

oratge mesos

Al mes de juny, cada gota com el puny

Sol ploure escassament però quan ho fa pot ser en quantitat i ser perjudicial per les collites

parlar

És arma que fa més mal la paraula que el punyal

Les agressions verbals, encara que no siguin sempre visibles i ostensibles, poden arribar a fer molt més mal que les agressions físiques

oficis animals

"Me'n dubto", que deia el llop quan el volien fer pastor

Es diu per manifestar incredulitat respecte a una cosa que altri dóna com a probable

llocs

A Agramunt comerciants i a Tarrega comediants

Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida

llocs cos huma

A Alberic, molta panxa i poc melic

Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta

llocs oficis

A Alcanar me'n vull anar a veure les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores

Municipi de la comarca del Montsià a la província de Tarragona. Es diu perquè critiquen molt.

menjar llocs

A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs

Municipi de la comarca del Segrià, a la província de Lleida

llocs menjar

A Alfarràs mengen sopes en un cabàs

Municipi de la comarca de Segrià a la província de Lleida

llocs parlar

A Alguaire, no xerren gaire; a Almenar, si fa no fa; a Alfarràs, una vergonya, i a Algerri, no pot anar

Els tres primers municipis de la comarca de Segrià a la província de Lleida. L'últim és de la comarca de Noguera

persones déu

A allò teu, tu; a allò meu, jo; Déu, a allò de tots

Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres

llocs cos huma

A Almacelles, cul i mamelles

Municipi de la comarca del Segrià en la província de Lleida

llocs

A Almenar, qui no l'ha feta la farà

Municipi lleidatà a la comarca del Segrià

llocs

A Aristot són les golludes; a Pont, ja no ho són tant; a Toloriu, les més boniques i a Bar, la flor del ram

Entitats de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell

maneres de dir

A armes! [o a les armes! ]

Crit que es fa per a avisar els soldats que prenguen les armes per a defensar-se d'un atac

llocs

A Artés encara més

Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona

llocs

A Aubarca no aniré més perquè no tenen rellotge i mai saben l'hora que és

Es refereix a Albarca, municipi de la comarca del Priorat a la província de Tarragona

llocs

A Avinyonet d'una merda en fan una paret, i els de Vilanant tot darrere la van llepant].

[Municipis de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona]. Dita tòpica que s'aplica a molts pobles el nom dels quals acaba en -et. Antigament, els maons de construcció es pastaven amb fang, excrements de cavall i palla.

llocs menjar

A Balaguer s'esmorza primer

Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida

llocs

A Barxeta la fam 'apreta', i a Llocnou no mengen prou

Pobles valencians de la comarca de La Costera

maneres de dir

A bastament

En quantitat suficient

llocs plantes

A Bigues es mengen les figues i a Riells les pells

Pobles al terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona

llocs campana

A Blanes de la merda en fan campanes

Es diu perquè no es pot dir res a ningú, perquè de seguida se n'assabenta tot el poble. Municipi de la comarca de la Selva a la província de Girona

setmana maneres de dir mal bona

A bon divendres, mal diumenge

Significa que les alegries alternen amb les penes i tribulacions

bona mal

A bon fat i a mal fat, ajudat'hi la meitat

Vol dir que l'esforç personal pot esser eficaç contra la fortuna adversa

salut mal bona oficis

A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

menjar

A bon menjar, tres vegades trincar

Recomana aprofitar l’oportunitat

maneres de dir bona

A bon mercat

Venda que es fa a preu baix

bona diners treball

A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners

Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats

diners bona

A bon mercat vendràs doblat

Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats

festa bona música

A bona gana de ballar, poc so és menester

Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la

mesos bona any

A bona hora vinga el maig, el millor mes de tot l’any

És una lloança del mes de les flors, dels casaments i de la bona temperatura

menjar llocs

A Bonrepòs, qui no pot menjar carn, es menja l'os

En tot el món, tots acabem conformant-nos amb el que pot ser quan no hi ha un altre remei

llocs menjar

A Bordils, es mengen les botifarres i llencen els fils

Municipi gironí adscrit a la comarca del Gironès

llocs

A Borriol caguen al vol, i a Canet de la merda fan paret

Borriol: Poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta. Canet lo Roig: Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

vinya beure

A bóta buidada no cal prémer-la

Significa que no s'han de cercar les coses allà on no són, o que no s'ha de pretendre obtenir res de persona o cosa incapaç de donar-ho.

animals

A burro gemegador, carrega'l sense por

No facis cas d’aquells que es queixen gaire sovint

consells

A ca un penjat, no hi anomenis cordes

Recomana que no es facin al·lusions que puguin ofendre els qui les escolten

menjar

A ca'n Gil, mengen sobrassada i estogen el fil

Es refereix a aquells que per una banda fan economies ridícules i per l'altra despenen inconsideradament

temps dia i nit oratge persones

A cada dia canvia el temps i la persona a cada moment

Les persones solen canviar d’idea, d’actitud... segons els convé

mesos sants

A cada santet, el seu Parenostre, però a sant Roc, mig només, que per sant Francesc, prou n’és. (16 agost) (4 octubre)

Ve a significar que s’ha de tractar a cada u segons el seu mereixement o la seua categoria

persones indumentària

A cada u li és permés defensar la seua roba

Remarca i justifica que hi ha drets mínims universals

menjar llocs

A Cadaqués, menges carn un cop al mes

Municipi de l'Alt Empordà, a la província de Girona

llocs

A Canet de la merda en fan paret, dels cagallons, cabirons, i de les caguerades, pasterades

Es refereix a Canet lo Roig, poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

mal persones salut

A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura

En referència a l'embaràs. Generalment, és motiu de satisfacció.

dites

A casa d'un penjat no s'ha d'anomenar la forca

Cal ser discret i no recordar situacions violentes o molestes.

animals camp

A casa de l'hortolà, sempre és més gras el marrà [o bacona]

Qui viu de vendre la verdura que produeix cuida més que a si mateix els pocs animals que té perquè d’ells traurà el benefici més gran

persones vinya menjar casa

A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi

Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes

parentiu animals

A casa d’en Margall, més mana la gallina que no el gall

Critiquen els marits tolerants, de poc caràcter o absents de les seues obligacions

casa parentiu

A casa ma tia, mes no cada dia.

Convé mantenir tota relació, però sense abusar

menjar casa

A casa mengem a taula, però cadascú al seu pla

Es diu humorísticament manifestant que s’és educat i que es tenen maneres

maneres de dir

A casa meva, no hi vinga qui massa ulls tinga

No agrada que la gent vingui a casa a tafanejar o a buscar defectes a les coses

persones

A casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment

Les conseqüències, sinó, poden ser molt dolentes.

animals

A cavall corredor [o menjador], cabestre curt

A qui li sobra energia, és massa nerviós, pretén les coses abans d’hora o gastar més del que pot ser, convé retenir-lo

amor parentiu

A cent lliures menos, caseu-vos amb la gran

Vol dir que el qui es vol casar i va a una casa on hi ha algunes germanes, li convé casar-se amb la major, encara que porti menys dot, perquè té probabilitat d'entrar pubilla si es mor l'hereu

llocs

A Cervera, botiflers, sense cap home de bé

Poble de la província de Lleida a la comarca de la Segarra

llocs

A Cervera, de la merda en fan costera

Poble de la província de Lleida a la comarca de la Segarra

mesos camp plantes

A començar juliol, planta fesols

És el moment idoni de la sembra

llocs

A contar mentides, al camí del Grau

Es refereix a persones que no són de fiar

cos huma llocs

A Cubelles, cul i mamelles

Municipi de la comarca del Garraf en la província de Barcelona. Resposta: si ta mare no n'hagués tingut, no hagués criat aquest ruc.

camp mesos plantes

A despit del gener, floreix l'ametller

Floreix puntualment, encara que a continuació gele i creme la flor. Malgrat els inconvenients, les coses poden anar bé

persones

A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons

Et faran pagar car l’engany o la mentida

persones

A ell, que és mesell!

Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por

persones

A ell, que és mesell; a ella, que és femella

Es diu encoratjant algú a acarar algun risc o persona

llocs

A Elx el més tonto fa rellotges

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó. Dita que els d’un poble o un col·lectiu s’apliquen a ells mateixos, com per a indicar, irònicament, que tots són molt espavilats i saben fer feines difícils.

animals

A falta de grives, bones són merles

Vol dir que en les dificultats cal acceptar la solució menys dolenta, encara que no sigui la que un voldria

animals persones llocs

A Finestrat, ni home ni gos ni gat

Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa

maneres de dir

A gatameu

Posant els peus i les mans a terra

mal salut

A grans mals, grans remeis

Deuen realitzar-se grans esforços quan són necessaris

vell persones

A home vell no li posis gros farcell [farcell = càrrega, tasca, comesa]

No convé forçar ninguna màquina, bèstia o persona vella perquè és ben probable que deixe de respondre per sempre

llocs

A Ibi, el més bovo fa rellotges

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià. Dita que els d’un poble o un col·lectiu s’apliquen a ells mateixos, com per a indicar, irònicament, que tots són molt espavilats i saben fer feines difícils.