`

Refranys amb la paraula më

persones diners

A ric tractament, pobre testament

Significa que l’aparença de riquesa no es correspon moltes vegades amb la realitat

llocs plantes

A Rivert són mes sabents que l'oli de ginebre

Municipi de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

oratge sants mesos

A Santa Agnés, una hora més (21 gener)

La llum diürna s’ha allargat des del solstici d’hivern

persones sants maneres de dir consells

A sants i a minyons, no els prometis que no els dons

Vol dir que cal complir als infants les promeses que els han fetes, perquè són molt amatents a reclamar-ne el compliment

llocs menjar

A Sils , es menjant les botifarres i deixan els fils

Municipi de la comarca de La Selva a la província de Girona

parentiu donar

A ta filla, mentres creix, dóna-li allò que mereix

Recomana no escatimar mitjans i invertir en el seu futur

ensenyar oficis

A tal mestre, tal deixeble

Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims

llocs

A Tales mengen plom i caguen bales

Poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa

llocs menjar

A Torallola mengen merda a la cassola

Poble del terme municipal de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà en la província de Lleida

oratge persones

A tota hora muda el vent, i l’home a cada moment

Critica aquells que fan o diuen en cada moment allò que més els convé, sense un criteri fonamentat

maneres de dir

A tota merda

Molt de pressa, volant

llocs plantes menjar

A Ullastrell, les figues les mengen amb pell

Municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona

animals

A un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts

Vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure

persones

A un roí, més roí

Recomana, com a defensa i autoprotecció, superar en contundència a qui ens ha agredit, ofés o perjudicat

menjar

A una bona taula, ditxosos els darrers, si els primers tenen modos

Qui arriba després que altres s’ha d’acontentar amb el que quede

diners

A vegades més val perdre que guanyar [o Moltes vegades, perdent se guanya]

Significa que cal treure tot el partit possible de les pèrdues, que a vegades porten un guany superior al que s'esperava

menjar

A vegades val més el caldo que les tallades

Adverteix que no sempre allò que ens imaginem és encertat

diners

A vegades, cent pessetes són més que mil duros

Es refereix a que, segons les circumstàncies, cosa poc valuós, ens vaig poder solucionar un problema

maneres de dir

A veure quan puc ferme...

Espectatives d'aconseguir alguna cosa

maneres de dir

A veure qui la diu més grossa

Dient coses exagerades o en to d'humor. Dient bertranades, ximpleries, fent broma

llocs oficis

A Vic el més bon pagès, és un nazi trenta-tres

Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

ensenyar animals

A, e, i, o, u, el burret sap més que tu

Es diu com a broma o burla a l’escolar

maneres de dir

Aabaixar les armes

Cessar les hostilitats

mar persones

Abans el mar per veí que senyor mesquí

Un mal amo o patró pot perjudicar-nos més que si estem completament sols o en una situació perillosa

persones

Abans s’agafa un mentirós que un coix

En algun moment es descobreix la mentida per alguna distracció del mentider, que acaba contradient-se

llocs

Abans [o primer] és Ibi que Tibi [Poblacions de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant]

Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst

animals

Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars

Fa referència a la utilitat de la cria de les abelles

llocs gent

Abrera, gent de primera

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

aigua persones

Acabar com el Met de Ribes, que se l'emportava l'aigua i anava fent

Fa referència a aquella persona que amaga les penes o els problemes i fa veure que no en té

maneres de dir

Acabar primer el pa que la gana

Patir o passar gana. Ambicionar. No tenir-ne mai prou

maneres de dir diners menjar

Acabar primer el pa que la talent

No tenir mitjans suficients per a alimentar-se com cal

el bagul de les paraules oblidades

ACALORAMENTA

Excitació deguda a una impressió forta, a una discussió, etc.

maneres de dir

Acariciar [o acaronar] [una idea, un pensament]

Pensar que quelcom és possible. Alimentar un esperança, confiar, tenir confiança, refiar-se de, comptar amb

dites

Ací el més tonto fa rellotges

És una frase còmica per dir que hi ha un munt de gent astuta o sagaç reunits

maneres de dir

Ací em pegaràs que tinc més molla

Es diu per a indicar que a u li té igual alguna cosa

llocs gent

Ací n'hi ha més gent que a la Pobla

Pobla = Pobla Tornesa, poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta

maneres de dir

Açò augmenta però no millora

Expressió que es fa servir quan una persona vol ofendre algú que acaba d'arribar

menjar

Açò tenim i menjàvem pa a soles

Es diu quan s’ha descobert alguna qualitat d’algú o s’ha fet alguna troballa ignorada o oblidada

maneres de dir mort

Acompanyar en el sentiment

Donar-li el condol per la mort d'un ser volgut

maneres de dir

Acostar-se al sol que més escalfa

Cercar la manera de treure profit d'algú o alguna cosa

cos huma plantes menjar

Adam es menjà la poma i el mal de queixals encara dura

Remarca que hi ha coses que són com són i no tenen remei

persones

Adeu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos

Forma humorística de comiat d'algú a qui s'aprecia

salut oficis

Advocat, jutge i doctor, com més lluny millor

Haver de tenir tractes amb jutges i advocats vol dir que som enmig d’algun plet. I tractes amb el doctor són senyal de mala salut

maneres de dir

Afarta'm i digues-me moro

Expressió per a indicar que no importa altra cosa que el propi benefici. Mentre em mantinguis o paguis tu, ja pots dir el que vulguis. Vés dient que jo aniré fent la meva

maneres de dir

Afinar els instruments

Preparar les coses ordenadament per aconseguir un resultat determinat

beure maneres de dir

Agafar una merda

Agafar una borratxera

maneres de dir

Agafar una pítima, turca, curda, torradora, merla

Embriaguesa; estat del qui té les facultats pertorbades perquè ha ingerit en excés qualsevol beguda alcohòlica

maneres de dir

Agafar-se [o prendre's] malament les coses

Rebre les novetats amb disgust. Molestar-se, ofendre's, enutjar-se, enfadar-se, picar-se

maneres de dir

Agarrar el camí entre cames

Caminar amb decisió per dur a terme alguna cosa

maneres de dir

Agarrar sentiment

Emocionar-se per alguna cosa, amb llàgrimes en els ulls i veu plorosa

maneres de dir animals menjar

Agradar més que a un porc la dacsa

Forma emfàtica d’expressar l’afició a un menjar

maneres de dir

Aguantar metxa

Aguantar les bromes d'algú tranquilament