`

Refranys amb la paraula më

foc persones

El foc somort és més perillós que l'altre

[somort = bovo]. La brasa imperceptible, el caliu o una simple espurna poden revifar el foc que créiem apagat, igual que el mínim gest, una sola paraula o una simple sospita poden reactivar conflictes pendents

persones animals

El foraster és com el peix menut, al cap de tres dies put

Lamenta que les visites són agradables al principi, però molesten al cap d’un cert temps perquè impliquen despeses i atencions i, a vegades, interfereixen en la intimitat de qui les acull

oratge mesos festivitats

El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal

Es nota més el fred de novembre per comparació amb la temperatura suau de l’octubre que el de desembre, perquè ja ens hi hem acostumat, i el dia de Reis sol començar el fred de veritat

estacions

El fred d'estiu mena l'aigua al riu

El fred dels mesos d'estiu, en què es produeixen precipitacions, alegren les lleres de torrents.

oratge

El fred i la calor no se’ls mengen les raboses

Vol dir que el fred i la calor sempre arriba.

foc

El fum és com el cul d’en Jaumet, que mai no està quiet

Cert. Tots dos són molt bellugadissos, moguts, inquiets

animals

El gat no treu les urpes fins que les ha de menester

Fa referència al que poden fer les persones en cas de necessitat

mesos animals

El gener és el mes dels gats

Quan més fred fa a l’hivern, més festegen els gats per carrers i teulades amb marrameus noctàmbuls

mesos oratge

El gener és el mes vertader, si no és ventoler

El gener és el mes més franc de tots, i permet establir un ordre en els conreus si no tomba el vent.

camp mesos plantes

El gener muda el darrer ametller

És el temps bo per brotar.

mesos

El girar de gener fa l'home cavaller

Perquè fruitarà molt la terra si llavors donen una laurada.

animals mesos

El gos busca l’ombra en febrer, però no tot el mes sencer

Encara que semble un contrasentit, és així, ja que els gossos tenen més temperatura corporal que les persones

animals

El gos de l’hortolà no menja ni deixa menjar

Es diu com a crítica a qui ni fa ni deixa fer

animals menjar

El gos ha de lladrar allà on menja el pa

Recomana sere fidel a qui dóna feina.

animals caça

El gos per a caçar costa més que sol portar

Adverteix que la manutenció sol ser més dispendiosa que no el benefici

parentiu animals amistat

El gos, mon amic; la dona, el meu enemic; el fill, el meu senyor

A l’home, el gos li dóna fidelitat incondicional, l’esposa li diu allò que no vol sentir i els fills són l’objecte de les seus atencions

foc joc

El joc crema [o destrueix] més que el foc

Indica el perill que es corre en el joc on és pot perdre molt

joc persones

El joc, la dona i el vi fan tornar el ric mesquí

Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral

diners menjar

El jornal, entra per la porta i se'n va pel fumeral

Vol dir que el jornal es gasta fàcilment en les coses de menjar

mesos oratge sants

El juliol fresc, el Carme seré i Sant Jaume cremant

Mare de Déu del Carme: 16 juliol. Sant Jaume: 25 julio. Segons aquest refrany, pel juliol fa fresca, per la Mare de Déu del Carme no plou, i per Sant Jaume el sol crema molt

mesos oratge

El juliol, el mes de sol

És el mes més calorós de l’any, sobretot la segona quinzena

mesos camp plantes vinya

El juny és blader i el setembre, raïmer

La sega del blat sol fer-se en juny o juliol, mentre que la verema sol ser en setembre

amor cos huma oratge

El llamp i l'amor cremen el cor

No feren superficialment, sinó molt endins.

oratge ensenyar

El llest mestret té el secret del fred

[mestret: Vol dir el vent de mestral].

cos huma ensenyar

El llibre que miren més ulls és el de quaranta-vuit fulls

Els escrits breus són més atractius i fàcilment llegibles que els llargs

dormir salut

El llit xucla o El llit tira o El llit menja

Significa que a certs malalts l'estar al llit els debilita i els capfica més

maneres de dir gent animals

El llop muda les dents, però no els pensaments

Vol dir que la gent dolenta pot canviar d'aspecte, de posició social, etc., però no sol perdre els seus mals instints

mesos amor

El maig comença amb una creu i qui es casa en té dues

En maig, mes de les flors, és tradicional del catolicisme hispà fer creus florals festives. El refrany significa que qui es casa es complica la vida

cos huma mal salut

El mal de cap no porta enterrament

No es considera una malaltia perillosa. Perquè o bé és important o fuig de manera ràpida, tot just en haver dormit.

plantes salut cos huma menjar

El mal de cap, el menjar el bat

La migranya i l’encaparrament desapareixen quan s’ha menjat o dormit

menjar

El mal de cap, el menjar el bat!

A vegades quan ten mal de cap, si menges se t'empassa i el menjà el bat.

dia i nit

El mal de nit dóna més neguit

De nit les coses es veuen més negativament que no pas de dia.

mal persones

El mal va on més n'hi ha

Manifesta que els malintencionats busquen i atrauen la desgràcia

consells

El malalt més es cura amb cuidado que amb remeis

Resulta més eficaç les cures que qualsevol medicament per fer desaparèixer els mals, els mals morals, com els causats per l'amor, no els físics.

mar

El mar primer els ofega, després els treu a l'arena

Si els peixos no han devorat els cadàvers, sí

menjar oficis mar

El mariner menja brut, però es farta

A vegades convé no ser molt mirat i gaudir de les bones coses de la vida

mar oficis menjar

El mariner menja brut, però te’n pots fiar

Ve a dir que el menjar natural és sa

amor parentiu

El marit a la muller tinga-li lo menester

Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé

parentiu amor

El marit a la muller, que li tingui el menester; i la muller al marit, que li tingui net el llit

Recomana que cadascú complisca bé el seu rol per tal que el matrimoni i la família funcionen bé

plantes menjar

El meló assajat i la carabassa tastada

Significa que l’aparença sol ser enganyosa i que a l’hora de la veritat ens podem endur sorpreses quant a la dolçor

plantes bona

El meló del promès és bo corfa i tot

Significa que un obsequi és estimat segons la persona que el fa

gent amor plantes parentiu

El meló i el casament enganyen a molta gent

La persona es fa una idea del que espera, però la realitat pot ser molt diferent

parentiu plantes amor

El meló i el casament ha de ser a content

Les coses, perquè facen goig, s’han de fer quan apeteix

amor plantes parentiu

El meló i el casament, son cosa d'encertament

Vol dir que el meló i el matrimoni són coses de les quals no se sap si són bones o dolentes fins que les han provades

menjar plantes beure vinya

El meló madur demana vi pur

El vi sol acompanyar bé qualsevol cosa mengívola

menjar plantes

El meló pel pes i la síndria pel bot

Aquestes són les instruccions del refranyer per aconseguir la fruita de qualitat.

amistat menjar plantes

El meló tatxat i l'amic provat

[tatxat = tastat, degustat]. Significa que l’aparença sol ser enganyosa i que a l’hora de la veritat ens podem endur sorpreses quant a la dolçor

beure plantes menjar

El meló vol el vi felló

El millor el vi fort i rabiós

plantes vinya beure menjar animals bona

El meló vol vi bo i el cargol diu que també en vol

El vi és el millor acompanyament en totes les menjades

donar plantes

El meló, donat o furtat

Com que és una fruita de dolçor incerta, és més fiable el que ens donen per a quedar bé o el que furtem elegit per nosaltres mateixos

consells

El menester fa fer

La necessitat fa actuar, bé per a trobar la solució, bé per a distraure el pensament ocupant el temps

dites

El menester fa fer i l’ànsia fa filar

La necessitat fa actuar, bé per a trobar la solució, bé per a distraure el pensament ocupant el temps

beure menjar

El menjar és mestre del beure

Segons allò que mengem i la seua quantitat, el cos demana més o menys líquid per a païr-ho

consells menjar

El menjar i el cardar no est pot aconsellar

De tota manera, sempre hi ha la veu de la prudència que diu que els consells en segons què no serveixen.

vinya menjar

El menjar sense vi es torna verí

És una exageració per a recomanar de beure vi

menjar

El menjar tot ho cura [o tapa]

El transcurs del temps ajuda a oblidar males experiències, i menjar reconforta

bona

El mentider ha de tindre bona memòria

Significa que el qui diu mentides, necessita recordar bé el que ha dit per evitar d'incórrer en contradiccions

persones

El mentider no és cregut, encara que diga la veritat

Qui abusa de la confiança i la credulitat dels altres, acaba creant-se una imatge immutable

animals mort oficis

El mercader i el porc, no es sap el que té fins que és mort

Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se'n fa l'inventari o recompte; i el porc, fins que no se l'obri en canal.

dites

El més bovo apanya rellotges

Dita que els d’un poble o un col·lectiu s’apliquen a ells mateixos, com per a indicar, irònicament, que tots són molt espavilats i saben fer feines difícils.