`

Refranys amb la paraula më

animals mesos sants festivitats

El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal. ( 24 juny )

La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre

ensenyar

El bon mestre fa bon vailet

vailet: Noi de dotze a quinze anys que ajuda a la feina d'un menestral, d'un pagès o d'un pastor

bona persones oficis salut

El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir

No s’ha de ser derrotista abans d’hora, i amb més motiu davant dels que pateixen

bona oficis mar

El bon pescador pesca sense ormeig

Qui és experimentat en el seu ofici no necessita res per a exercir-lo perfectament, perquè en coneix tots els secrets

vinya persones beure bona

El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps [o L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben]

Vol dir que els qui presumeixen de valents sovint són arrauxats momentanis, que aviat perden el coratge

vinya

El bon vi no necessita ram [o no ha menester ram]

Significa que les coses bones no necessiten propaganda

animals maneres de dir persones parlar treball

El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula

Vol dir que l'home s'ha de considerar fermat per la seva paraula tant com el bou per la banya

bona animals

El bou tira de l'arada, mes no de bona gana

Quasi tots solem complir amb les obligacions, però quasi ningú ho fa per gust

animals menjar

El burro, quan té fam, es menja l’agram

Confirma que la necessitat acaba amb els gustos i les manies

menjar amor parentiu

El caldo i el casament, en calent

Com millor s’aprecien les coses és en el seu moment oportú

animals menjar

El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú

Això diuen. De fet, ningú no menja caps de ninguna au

persones animals

El cap fa l’home i la cua fa l’ocell

Per la manera d’expressar-se es coneix l’espècie i el nivell intel·lectual i moral de cada u

animals salut

El cargol és metzina i al cul porta la medecina

És indigest i s’ha de porgar durant tres dies abans de coure’l, però la seua bava guareix les berrugues

salut animals

El cargol és mitja vida, perquè al cul porta la medecina

És indigest i s’ha de porgar durant tres dies abans de coure’l, però la seua bava guareix les berrugues

salut

El carregament de pit, la borratja treu tot seguit.

Borratja: Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies: Borago officinalis

animals maneres de dir

El colom, menja plata i caga plom o menja or i caga plom

Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment

animals oficis

El comerciant i el porc, a l’hora de la mort

Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se’n fa l’inventari o recompte; i el porc, fins que no se l’obri en canal

animals

El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort

Es refereix a les sorpreses que donen els homes de negocis, que sovint semblen estar en magnífica situació econòmica quan estan endeutats fins a les celles, cosa que es veu i descobreix si el n

animals

El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares, i la gralla li diu al corb: més valdria que callares

És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer

animals

El corb menja carn de burro mort

Pretén ser un menyspreu, encara que els corbs no són carnívors

parentiu

El costum arrela més que els roures

Constata que els costums socials i els hàbits familiars formen més el caràcter i la personalitat que l’educació o les lleis

oficis persones amistat

El criat antic, més que criat és amic

Molt de temps de confiança amb qui coneix perfectament els gustos, els defectes i les virtuts de l’altre confereixen la qualitat d’amic íntim

animals persones

El criat i el gall, no més d’un any

No convé que els empleats prenguen massa confiança o coneguen secrets de l’empresa ni que la carn del gall deixe d’estar tendra

maneres de dir

El darrer pensament que he tingut!

Es diu per indicar que d'allò de què es parla no se n'ha tingut ni la més remota idea

persones consells

El desmemoriat ha de dir sempre la veritat

Qui té mala memòria no pot permetre’s contradir-se i que l’agafen en engany

festivitats mesos oratge sants

El dia de l'Exaltació del vent és mesurador; si el molí mol una quartera, l'any vinent collita espera

14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.

animals sants mesos

El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes (15 març)

Per aquesta festivitat és quan té lloc l’arribada de les orenetes a cada zona

dia i nit maneres de dir

El dia menys pensat, [o El millor dia]

Qualsevol dia [es diu d'una cosa que pot succeir sense dia fixat]

sants oratge dia i nit mesos

El dia més llarg de l'any és per Sant Joan (24 juny)

És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits

diable consells persones

El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell

Vol dir que la vellesa és la font principal dels coneixements pràctics

vinya setmana treball

El dilluns, mercat i vi

Tota faena vol una recompensa

setmana oratge

El dimecres lluna nova per tot l'any és desastrosa

Això es diu perquè el dimecres cau enmig de la setmana laborable i quan no hi ha lluna, la nit és fosca com una gola de llop

oratge setmana

El dimecres té el seu estil; el sol es pon al vespre i es lleva al matí

És una manera humorística d’aconsolar falsament a qui treballa tota la setmana

setmana plantes

El dimecres, a comprar penques

El dia de mercat sol ser el dimecres, a més del divendres

setmana plantes

El dimecres, a vendre nespres

El dia de mercat sol ser el dimecres, a més del divendres

diable maneres de dir

El dimoni me s’emporte

Exclamació per asseverar allò que s'ha dit

plantes menjar diable

El dimoni va voler fer una cosa roín amb sucre i ametla i no va poder

Remarca l’excel·lència de la combinació dels dos productes

menjar salut

El dinar reposat i el menjar passejat

Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau

cos huma festivitats setmana indumentària

El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat

menjar

El dol amb pa és més lleuger

Destaca que quan es té la necessitat més bàsica coberta, tota la resta de coses és secundària

menjar dormir

El dormir assacia tant com el menjar

El cos que descansa manté al mínim les constants vitals