`

Refranys amb la paraula më

vinya persones beure bona

El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps [o L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben]

Vol dir que els qui presumeixen de valents sovint són arrauxats momentanis, que aviat perden el coratge

vinya

El bon vi no necessita ram [o no ha menester ram]

Significa que les coses bones no necessiten propaganda

animals maneres de dir persones parlar treball

El bou es coneix per la banya i l'home per la paraula

Vol dir que l'home s'ha de considerar fermat per la seva paraula tant com el bou per la banya

animals menjar

El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai

Compara dues carns diferents i pondera la carn de bou.

bona animals

El bou tira de l'arada, mes no de bona gana

Quasi tots solem complir amb les obligacions, però quasi ningú ho fa per gust

animals menjar

El burro, quan té fam, es menja l’agram

Confirma que la necessitat acaba amb els gustos i les manies

animals menjar

El ca remenant la cua es guanya el pa

Indiquen que els serveis i afalagadures solen fer-se per l'interès de la retribució.

animals menjar

El cabrit, d'un mes, i l'anyell de tres

Consells per obtenir el millor profit dels aliments.

menjar amor parentiu

El caldo i el casament, en calent

Com millor s’aprecien les coses és en el seu moment oportú

festivitats

El calor més greu, de Mare de Déu a Mare de Déu

[De la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol; a la Mare de Déu de l'Assumpció: 15 d'agost. Fa referència al període més càlid de l'any.

animals menjar

El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú

Això diuen. De fet, ningú no menja caps de ninguna au

persones animals

El cap fa l’home i la cua fa l’ocell

Per la manera d’expressar-se es coneix l’espècie i el nivell intel·lectual i moral de cada u

animals salut

El cargol és metzina i al cul porta la medecina

És indigest i s’ha de porgar durant tres dies abans de coure’l, però la seua bava guareix les berrugues

salut animals

El cargol és mitja vida, perquè al cul porta la medecina

És indigest i s’ha de porgar durant tres dies abans de coure’l, però la seua bava guareix les berrugues

salut

El carregament de pit, la borratja treu tot seguit.

Borratja: Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies: Borago officinalis

amor

El casat descontent, sempre viu amb turment

Atès que el matrimoni és difícil i la dona també ho és, casar-se amb una dona deu ser doblement penós.

bona menjar plantes

El cigró més bo, el que té la cara vella i cul de bugadera

[bugadera = dona que llava roba en el llavador traient el cul]. Té com un nasset i és rodó com el cul d’una dona acotada

animals maneres de dir

El colom, menja plata i caga plom o menja or i caga plom

Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment

animals oficis

El comerciant i el porc, a l’hora de la mort

Els comerciants tenen part del seu patrimoni invertit en els nombrosos articles a la venda, que no se sap fins que se’n fa l’inventari o recompte; i el porc, fins que no se l’obri en canal

animals

El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort

Es refereix a les sorpreses que donen els homes de negocis, que sovint semblen estar en magnífica situació econòmica quan estan endeutats fins a les celles, cosa que es veu i descobreix si el n

animals

El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares, i la gralla li diu al corb: més valdria que callares

És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer

animals

El corb menja carn de burro mort

Pretén ser un menyspreu, encara que els corbs no són carnívors

parentiu

El costum arrela més que els roures

Constata que els costums socials i els hàbits familiars formen més el caràcter i la personalitat que l’educació o les lleis

oficis persones amistat

El criat antic, més que criat és amic

Molt de temps de confiança amb qui coneix perfectament els gustos, els defectes i les virtuts de l’altre confereixen la qualitat d’amic íntim

animals persones

El criat i el gall, no més d’un any

No convé que els empleats prenguen massa confiança o coneguen secrets de l’empresa ni que la carn del gall deixe d’estar tendra

maneres de dir

El darrer pensament que he tingut!

Es diu per indicar que d'allò de què es parla no se n'ha tingut ni la més remota idea

persones consells

El desmemoriat ha de dir sempre la veritat

Qui té mala memòria no pot permetre’s contradir-se i que l’agafen en engany

festivitats mesos oratge sants

El dia de l'Exaltació del vent és mesurador; si el molí mol una quartera, l'any vinent collita espera

14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.

animals sants mesos

El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes (15 març)

Per aquesta festivitat és quan té lloc l’arribada de les orenetes a cada zona

dia i nit maneres de dir

El dia menys pensat, [o El millor dia]

Qualsevol dia [es diu d'una cosa que pot succeir sense dia fixat]

sants oratge dia i nit mesos

El dia més llarg de l'any és per Sant Joan (24 juny)

És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits

diable consells persones

El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell

Vol dir que la vellesa és la font principal dels coneixements pràctics

setmana

El dilluns merda a munts.

Roba bruta del diumenge i moral baixa perquè s'ha d'anar a treballar.

vinya setmana treball

El dilluns, mercat i vi

Tota faena vol una recompensa

setmana oratge

El dimecres lluna nova per tot l'any és desastrosa

Això es diu perquè el dimecres cau enmig de la setmana laborable i quan no hi ha lluna, la nit és fosca com una gola de llop

oratge setmana

El dimecres té el seu estil; el sol es pon al vespre i es lleva al matí

És una manera humorística d’aconsolar falsament a qui treballa tota la setmana

setmana plantes

El dimecres, a comprar penques

El dia de mercat sol ser el dimecres, a més del divendres

setmana plantes

El dimecres, a vendre nespres

El dia de mercat sol ser el dimecres, a més del divendres

diable maneres de dir

El dimoni me s’emporte

Exclamació per asseverar allò que s'ha dit

plantes menjar diable

El dimoni va voler fer una cosa roín amb sucre i ametla i no va poder

Remarca l’excel·lència de la combinació dels dos productes

menjar salut

El dinar reposat i el menjar passejat

Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau

cos huma festivitats setmana indumentària

El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat

setmana treball

El divendres és cavaller: tal com comença, acaba

Confirma que sol ser una jornada molt activa perquè s’han d’acabar feines abans del cap de setmana.

menjar

El dol amb pa és més lleuger

Destaca que quan es té la necessitat més bàsica coberta, tota la resta de coses és secundària

menjar dormir

El dormir assacia tant com el menjar

El cos que descansa manté al mínim les constants vitals

saber

El dormir fa tant com el menjar

Són igual de saludables.

persones

El favorit deu tindre memòria i ser agraït

[favorit = l’afavorit]. Recomana ser just i tornar o reconèixer tota ajuda o favor rebuts

mesos oficis

El febrer sol matar més que el carnisser

Els animals que pasturen a muntanya corren perill de morir de fred si no se’ls alberga al corral

mesos animals

El febrer tira les ovelles al femer

Confirma que cal prescindir d’elles momentàniament perquè estan parint i criant

camp plantes mesos

El febrer trau flor l’ametller

En gener i febrer va florint aquest arbre per les valls

camp menjar oficis

El fem és el menjar del llaurador

L’esforç i la inversió esdevindran el fruit de què viure

treball

El ferro calent [o roent] s'endoblega fàcilmentt

Recomana aprofitar les oportunitats. Cal fer les coses en el seu moment i amb la preparació adequada.

treball

El ferro quan més calent, millor treballa

Cal fer les coses en el seu moment i amb la preparació adequada.

oficis ensenyar parentiu indumentària

El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare

Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons

estacions foc menjar

El foc a l'hivern és el millor aliment

Vol dir que el foc és de les coses més necessàries, tant per a la calefacció com per a l'alimentació

menjar foc estacions

El foc de l'hivern és mig aliment

Vol dir que el foc és de les coses més necessàries, tant per a la calefacció com per a l'alimentació

persones mar foc diners

El foc de palla, l'home de diners i d'aigua la mar, mai tips els veuràs

Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències

foc

El foc no té terme en sa creixença

No s’han de desestimar les petites coses perquè poden generar-ne d’altres de ben importants