`

Refranys amb la paraula ià

llocs

A Manresa vull anar a buscar una manresana, que sempre m'han agradat les faldilles d'indiana

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

maneres de dir

A mi em necessitaria, aquell!

Expressió que manifesta una necessitat de control d'una persona o d'una situació determinada. Jo, hauria de ser-hi!; a mi, m'hauria de tenir!, a mi, m’hauria de menester!, a mi no m'ho faria, això!

llocs

A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos, que sempre els porten al coll

El primer és un municipi de la comarca del Bages, els altres municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]

salut menjar dormir

A molt sopar, molt somniar

Les menjades abundants o pesades fan dificultosa i llarga la digestió

llocs

A nugar, a Bétera [Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]

Es diu a Llíria. Sembla referir-se al fet d'anar a fer espart a Bétera. A Llíria hi havia molta artesania de l'espart i el jute

animals bona llocs

A Organyà, bon bestiar

Municipi de la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida

menjar

A pa d'altri, navalla pròpia

Recomana traure bon profit de les coses dels altres quan l’ocasió és propícia

animals

A pardal vell, gàbia nova

La falta de bellesa es dissimula amb elements decoratius

parentiu

A pare collidor, fill esbarricador [esbarricador = esbarriador, dispersador, escampador]

Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat

parentiu diners

A pare estalviador, fill balafiador [o malgastador]

A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit

llocs

A Pego s’apeguen, a Oliva es desapeguen i a Gandia els arrepleguen

Pego: Poble alacantí de La Marina Alta. Oliva i Gandia: Pobles valencians de la comarca de La Safor

maneres de dir dia i nit

A ple dia

Quan és ben de dia

diable

A porta tancada, el diable se'n torna

Vol dir que les temptacions perden llur eficàcia si es troben amb una voluntat ferma i decidida de no caure-hi

maneres de dir

A primera línia

Al davant d'un grup, d'un moviment, etc

maneres de dir

A punt de pastora mia

Així com cal, tot ben disposat

maneres de dir dia i nit

A punta de dia

Quan comença a fer-se de dia

persones diners

A qui bé sol pagar, tots li volen fiar

Qui té paraula i respon és apreciat per tots

persones casa

A qui demana massa, se l’envia a sa casa

Qui pretén abusar, prompte es queda sol

donar

A qui donen a triar, li donen què rumiar [o cavil·lar]

Vol dir que quan ens donen facultat d'escollir, solen causar-nos preocupació per la por d'equivocar-nos en l'elecció

diable persones

A qui furta el dels altres, el diable li pren el seu

Aconsella no envejar ni pretendre coses alienes, perquè serem infeliços o podem fer alguna il·legalitat

maneres de dir cos huma

A qui li sapia mal, que s’arranque un queixal

Reflecteix el desinterès per l'opinió dels altres

amor parentiu

A qui té sènia i mala muller, no li falta mai que fer

Significa que qui té negocis, camps… als quals dedicar-se, és com els casats, que han d'atendre les necessitats de si mateixos i d'altres.

sants

A qui tria i s'enganya, Sant Pere l'escanya [29 juny]

Blasma la curtedat de la persona que, podent triar, s'equivoca i pren la cosa menys bona

llocs

A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam

El primer i l'últim són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos del mig de la comarca de Bages a la província de Barcelona

dia i nit oratge sants

A Sant Martí, iguals el dia i la nit. (11 novembre )

Tenen la mateixa durada el dia i la nit: és l’equinocci d’hivern

animals mesos vinya sants

A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, despatxa el criat i mata el rossí (11 novembre )

Convé fer reserva càrnia per a l’hivern, mentre que el vi novell ja ha madurat

oratge sants mesos

A Sant Sebastià mitja hora de matí i mitja de vesprà (20 gener)

El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit

parentiu

A tall d’església catedral, quals foren els pares, els fills seran [a tall de = a manera de]

Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent

llocs persones

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell; a Barcelona, traïdors, i a Sarrià, bona gent

Terrassa i Sabadell són municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona i Sarrià és un barri de Barcelona

maneres de dir

A tota hòstia

Que va a gran velocitat

maneres de dir

A trenc de dia

Començament del mati. Entre dos clarors

parentiu

A un mal criat, un bon criador

Es diu al·ludint als pares que han estat llibertins però no toleren les faltes de llurs fills

llocs

A València tinc uns orgues

Es diu com a crítica als pretensiosos

llocs

A València, el que va, pensa i pensarà

Vol dir que el qui va a València en guarda un record inesborrable

persones plantes

A vegades aconsegueix una flor allò que un diamant no

La bona voluntat o intenció té més valor moral que el regal més car

persones vell

A vells i a criatures no els festeges, que els vells es moren i les criatures no se’n recorden

Molt inhumanament, però molt pràcticament, desaconsella invertir en amoretes, melindros, carantoines i afalacs

maneres de dir

A veure com es presenta el dia

Preguntar-se sobre la metereologia o com eixirà la feina

llocs

A Xàtiva, socarrats [Poble valencià de la comarca de La Costera]

Els diuen socarrats perquè el 1707 Felip V va cremar la ciutat per ser partidària de la casa Àustria en la guerra de Successió

llocs

A Xeresa a vore la tia Teresa

Municipi de València a la comarca de la Safor

maneres de dir parlar

Abaixar el diapasó

baixar la veu o les pretensions

gent

Abans es canvia un muntanya que un mal geni

Es diu perquè generalment el geni d'una persona no varia fins a la mort

llocs

Abans [o primer] és Ibi que Tibi [Poblacions de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant]

Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst

animals diners maneres de dir

Abella, ovella o església, si vols riquesa

Suposa que l'apicultura, el bestiar de llana i l'estat eclesiàstic són coses lucratives

animals mort mesos

Abelles i bestiar boví, pel març se sol morir

Això diuen, per bé que és a l’entrada de l’hivern quan solem morir els éssers vivents

mesos plantes camp

Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses

La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent

mesos oratge riure/plorar

Abril ploraner, maig rialler

Mal oratge a l’abril i bo al maig

cos huma plantes

Abriülls, bons per als ulls [Abriülls = planta herbàcia espinosa de la família de les compostes centaurea calcitrapa]

El sentit del refrany és irònic, perquè els abriülls no van gens bé per als ulls. Cal tenir compte de no picar-se amb les seves punxes

maneres de dir

Acabar la paciència

Perdre l’estat de calma. Acabar-los, perdre la paciència, florir-se, impacientar-se, consumir-se

maneres de dir

Acabar, agotar, apurar la paciència [d'algú]

Fer que la perdi, treure'l de l'estat de calma en què es trobava

maneres de dir

Acariciar [o acaronar] [una idea, un pensament]

Pensar que quelcom és possible. Alimentar un esperança, confiar, tenir confiança, refiar-se de, comptar amb

maneres de dir

Ací pau i allí glòria

Asseveració contundent. ¡I se ha acabat! ¡Sense més!

dia i nit maneres de dir

Aclarir-se el dia

Cessar d'estar ennuvolat

maneres de dir

Actuar amb nocturnitat i traïdoria

Causar un dany i tenir molta cura d’amagar-ho

el bagul de les paraules oblidades

ADESIARA

De tant en tant. De temps en temps, a intervals

el bagul de les paraules oblidades

ADÉU-SIAU

Expressió que s'usa per a acomiadar-se

aigua

Adéu-siau ! que és tard i vol ploure i la burra no es vol moure

Dit per a incitar algú a moure's, a obrar, a desplegar activitat

maneres de dir oratge

Adobar-se el dia [o el temps]

Fer més bon temps. Fer bonança

maneres de dir

Adormir-se a la glòria

No seguir lluitant després d’haver aconseguit un èxit. Adormir-se, aturar-se, estancar-se, encallar-se; anar massa segur, adormir-se sobre els seus llorers, adormir-se a l'aguait

parentiu

Afillat, fa de mal criar

Confirma que als parents no naturals els costa adaptar-se als hàbits i costums de la família adoptant més que als parents nascuts en ella