`

Refranys amb la paraula ià

maneres de dir

Agarrar la via en pas

Posar-se a caminar, marxar se; anar-se'n

vinya mesos camp

Agost i veremar, cada dia no es fa

La naturalesa es manifesta en el seu moment oportú, el qual s’ha d’aprofitar

maneres de dir

Ahir era un dia i avui n'és un altre

Resposta a qui posa un exemple d'ahir

aigua oratge

Aigua al migdia, aigua per tot el dia

Encara que només ploga unes hores, això és suficient per a estropellar el dia sencer

aigua salut beure

Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua animals mesos oratge

Aigua de maig, pesta per al bestiar

Vol dir que les aigües d'aquest mes es consideren perjudicials per a les pastures

aigua mesos sants oratge

Aigua de Sant Martí al migdia, pluja per tot el dia (11 novembre)

Sol ser l’inici de la temporada de les pluges fredes torrencials, quan l’atmosfera es refreda i fa que l’aigua dels núvols es condense i pese

aigua

Aigua matinera, vesprada riallera

Pel que sembla les pluges del matí durant el dia fan que les tardes siguin de millor temps atmosfèric

oratge maneres de dir

Aixecar-se el temps [o el dia]

Aclarir-se el cel després d'una ploguda o d'una nuvolada. Asserenar-se, aclarir-se, estritllar-se

el bagul de les paraules oblidades

AIXERRIAR

Adobar un camp portant-hi ovelles perquè hi deixen els seus excrements,

maneres de dir

Així sia

Locució usada per a indicar el desig que una cosa s'esdevinga d'una manera determinada

maneres de dir

Això calia!

Exclamació de sentit denegatori i que s'usa per a posar de manifest que no estem disposats a fer una cosa determinada

maneres de dir

Al biaix [o de biaix]

En disposició obliqua

oficis bona persones

Al bon criat, mai no li falta un bon amo

Qui és bo en el seu ofici és buscat i apreciat

bona oratge dia i nit

Al bon dia, dóna-li entrada i esperar la nuvolada

Recomana acollir les bones coses però estar previngut contra les dolentes

dites

Al caduf de sènia, el que ve ple, buit se'n torna

S'aplica als que sortint de casa seva a plets o pretensions, després de gastar el seu cabal, s'hi tornen sense aconseguir el que volien. També es diu dels parladors i xafarders que surten disposats a escampar els contes que porten i tornen després d'haver-los deixat anar tots.

maneres de dir

Al cap i a la darreria

En darrer terme, com a darrera conseqüència

mort maneres de dir

Al cel sia

Es diu piadosament en anomenar una persona difunta. Déu l'hagi perdonat, al cel el vegem

persones oficis

Al criat del comú no li paga ningú

Allò que té molts propietaris o qui ha de servir a molts interessats es troba desprotegit perquè ningú no se’n vol fer càrrec

persones oficis

Al criat que servit ha, no li deguis res demà

Adverteix de la mudança general de caràcter de qui millora la seua condició social

persones

Al desgraciat, poc li val ser esforçat

Es refereix a que, en una actitiud negativa, tot ens surt malament

dia i nit maneres de dir

Al dia

Al corrent, sense retard

déu diable

Al diable mateix el va fer Déu

Hem d’acceptar les coses com són, encara que no les vulguem així, com una realitat indefugible. El refrany es refereix a les dues forces complementàries reconegudes en totes les cultures: el bé i el mal

dia i nit maneres de dir

Al fil del dia

Quan és de dia ben clar

dia i nit mesos oratge

Al maig, cada dia un raig

Fa referència del temps que fa al mes de maig, que sol ser plujós

llocs

Al Masnou, de putes prou [Municipi de la comarca del Maresme en la província de Barcelona]

Pels pobles veïns es deia que, un segle enrere, el Masnou era un lloc on només hi havia senyors i senyoretes de massa bon veure

dia i nit maneres de dir

Al mig del dia

Quan és de dia ben clar

maneres de dir

Al migdia

Al moment que el sol esta dalt de tot

parentiu

Al pare amassador, fill embarricador [embarricador = esbarriador, dispersador, escampador]

Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat

maneres de dir dia i nit

Al pic del dia

Quan és de dia ben clar

consells

Al que li donen, no tria

S’ha d’apreciar el fet del regal en si, no si és bonic, o útil..., que habitualment no ho és, perquè el que se sol donar són les coses que sobren, trencades o velles

persones diable

Al qui vol el dels altres, el diable li lleva el seu

Aconsella no envejar ni pretendre coses alienes, perquè serem infeliços o podem fer alguna il·legalitat

maneres de dir dia i nit

Al seu dia

Al seu temps, oportunament

maneres de dir

Al sol de migdia

Públicament, davant de tothom

maneres de dir dia i nit

Al trenc del dia

Quan comença a fer-se de dia

maneres de dir déu

Alabat sia Déu

Es diu en entrar a una casa

maneres de dir

Alçar el diapasó

Alçar la veu. Elevar les pretensions

maneres de dir diners

Alçar la grípia [a algú]

Restringir-li les possibilitats de guanyar o d'obtenir mitjans de vida

oratge dia i nit maneres de dir

Alçar-se el dia

Aclarir-se el cel deixant-se veure un tros de cel sense núvols. Asserenar-se, aclarir-se, estritllar-se, alçar-se l'oratge

alegria

Alegria amagada, candela apagada

No serveix per a res. No té objecte. L'alegria s'ha d'exterioritzar i compartir

alegria maneres de dir

Alegria de batafaluga

Alegria o felicitat de poca durada

alegria

Alegria secreta, alegria incompleta

La joia i l’eufòria són més plenes i contagioses quan són compartides

oficis

Alegria, albarders, que es crema la palla!

S'aplica als qui s'alegren d'una cosa que caldria lamentar

festivitats alegria

Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra!

Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció

el bagul de les paraules oblidades

ALGARAVIA

1. Varietat de l'àrab parlada per les minories musulmanes que es quedaren en la península Ibèrica després de la conquista cristiana- 2. Llenguatge o escriptura inintel·ligible. 3. Cridadissa confusa.

maneres de dir

Algun dia

Es diu d'una cosa que pot passar

temps

Algun dia eres era; ara, ni era ni blat

es diu irònicament referint-se a una cosa de temps passat [que era en altre temps] que ara ja no existeix o que tal vegada no ha existit mai

persones amistat

Als amics, favors; als contraris, justícia

Recomana portar-se bé amb qui ens vol i no portar-se malament, sinó justament, amb els enemics

diners oficis persones casa

Als criats no els degues massa, perquè et trauran de ta casa

Significa que els deutes en general acaben arruïnant el deutor

llocs

Als del Cabanyal, tres per un reial

Expresió de menypreu d'altres barris valencians, en relació a aquest

festivitats oratge mesos

Als Reis, el dia creix (6 gener)

Es diu perquè per aquesta festivitat el dia va allargant

menjar animals

Al·leluia, al·leluia, qui no mata corder o porc, no menja xulla

Es diu com a invitació a participar en el treball comú i també com a crítica a qui no hi col·labora

llocs

Amagar els ànecs, que ve gent de València

Es refereix a la desconfiança de la gent del camp quan arriben forasters

mar

Amaina la gàbia, si el port et crida [amainar = replegar /gàbia = vela quadra principal]

No et precipites en res, per més interés que tingues, ja que la pressa és mala consellera i fa que es cometen errors fatals

alegria persones

Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida

És una gran veritat, encara que alguns ho aprofiten com a excusa per a dedicar-se als vicis

maneres de dir

Amb bogeria

Excessivament. Amb molta intensitat, molt i molt. Bojament, moltíssim, fora mida, en extrem, immensament; apassionadament, perdudament, arravatadament, ardorosament, amb deliri, en gran manera

menjar

Amb el pa a les alforges, hi ha qui es moriria de fam

Critica la inutilitat d’algunes persones