1 novembre. Amb les pluges de la tardor, el saó ha fet créixer l'herba i el cereal acabat de plantar (el sembrat), deixant la terra baixa ben verda. És l'època de les primeres nevades importants al Pirineu i a les muntanyes més altes, que ja es mantenen gebrades o enfarinades.
1 novembre. Fa referència a l'arribada del fred, la boira o la pluja pròpia de novembre, on tots els dies s'assemblen climatològicament. Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge. A partir de Tots Sants, els dies són curts, la rutina hivernenca s'instaura i el temps meteorològic es torna molt similar i monòton fins a l'arribada del bon temps.
1 novembre. Indica que l'època al voltant de Tots Sants és massa tardana per a la sembra del blat, augurant una collita pèssima o inútil (escardots) en lloc de gra. Aconsella avançar les feines al camp, ja que sembrar tan tard no és productiu.
1 novembre. Aquesta dita fa referència a l'arribada de la tordera, el pas migratori dels tords que fugen del fred del nord cap a terres més càlides. La frase "amb quatre mans" indica que n'hi ha tants que quasi es podrien agafar sense esforç, o que és el moment de màxima feina per als caçadors.
1 novembre. Sl voltant de Tots Sants, el fred intens ja ha arribat i cal canviar la roba, traient les peces d'abric com capes (o abrics) i guants. És una dita tradicional que marca el canvi d'estació i l'inici de la tardor freda.
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que per Tots Sants el fred ja no és cap broma i toca canviar l'armari de dalt a baix."Capes": Antigament era la peça d'abrigar per excel·lència, gruixuda i pesada, per protegir-se de les primeres gelades. "Mocadors": No es refereix només als dels mocs, sinó sobretot als mocadors de fer fardell o els de cap i coll, per tapar-se bé les orelles i la gola quan bufa la tramuntana o el mestral.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre. Tots Sants: El fred ja se sent a l'aire lliure, "al camp", però encara no és prou intens. Sant Martí: El fred ja ha arribat "al camí", és a dir, ja és a la porta de casa i es nota quan surts a passejar o a treballar. Santa Caterina: El fred ja ha guanyat la batalla i s'ha instal·lat "dintre la cuina", i encendre el foc i a fer vida vora la llar.
1 novembre. El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred
1 novembre. Indica que la festivitat de Tots Sants és el moment clau en el calendari agrícola tradicional per tenir la sembra del cereal acabada, aprofitant la humitat de la tardor. Si el pagès s'encanta i ho fa més tard, corre el risc que el fred o les primeres gelades de desembre no deixin arrelar bé el gra.
1 novembre. Indica que la festivitat de Tots Sants és el moment clau en el calendari agrícola tradicional per tenir la sembra del cereal acabada, aprofitant la humitat de la tardor. Si el pagès s'encanta i ho fa més tard, corre el risc que el fred o les primeres gelades de desembre no deixin arrelar bé el gra.
1 novembre. Comença la collita de l’oliva, que acabarà al gener. "A les mans": Fa referència a l'antiga manera de collir les olives directament de l'arbre o de terra ("collir a mà").
1 novembre. Significa que a principis de novembre l'oliva ja ha completat gran part del seu procés de maduració i ja té prou greix (oli) a dins. "Fan mig oli": No vol dir que estiguin a mitges de créixer, sinó que el rendiment a la premsa ja comença a ser bo. Collir-les ara permet fer un oli més afruitat i verd, el famós oli del raig. Si el pagès s'espera massa, l'oliva pot fer més oli, però corre el risc que les ventades de novembre la facin caure a terra o que la mosca la piqui.
1 novembre. És el temps de collir-los. Aquesta dita ens recorda que Tots Sants és el moment clau per revisar l'hort, especialment els cultius d'arrel que s'han anat fent durant la tardor. A principis de novembre, els naps ja han de tenir una bona mida. Si per aquesta data són petits, difícilment creixeran gaire més abans que les fortes gelades de desembre els parin el creixement.
1 novembre. [mortó = borrelló, borrall, floc]. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre. Assenyala els fruits i bolets propis de l'inici de novembre (Tots Sants). Fa referència a la recol·lecció de mortons (arboces), aglans, cama-seques i esclata-sangs (rovellons), marcant el canvi d'estació cap al fred.
1 novembre, Aquesta festivitat té reputació de molt freda. Indica que a l'arribada de Tots Sants, és habitual que les primeres neus ja hagin fet acte de presència a les muntanyes més altes.
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que, quan arriba el novembre, la fruita dolça d'estiu (com els préssecs o les peres) ja ha desaparegut i la natura ens ofereix els fruits de bosc i de l'alzina. Els glans són el fruit per excel·lència de la tardor mediterrània juntament amb les castanyes, els gais i els arboços, que marquen el rebost natural d'aquesta època de l'any
1 novembre. Significa que amb l'arribada de Tots Sants, el clima es torna més fred i ja és hora de deixar el guano (o adob) que ja no es fa servir perquè la terra entra en repòs o el sembrat ja està fet. És el moment de deixar de banda les feines de "fems" i adobs de la calor i com que el fred ja comença a ser viu, cal protegir-se les mans per no tallar-se amb la rasta o el gel matinal.
1 novembre. Indica que l'època ideal per a la sembra és al voltant de Tots Sants, amb un marge de quinze dies abans o després. "Si pot ser els d'aquí, no esperis els d'allà": T'està dient que, si el temps acompanya a l'octubre ("els d'aquí"), no t'esperis a novembre ("els d'allà"), perquè a mesura que avança el mes, el risc de gelades, fangars o temporals de llevant augmenta i et podries quedar sense sembrar.
1 novembre. Els restos (o ràstecs) són les terres que han quedat més netes o preparades després de la collita anterior. Vol dir que per Tots Sants s'ha d'enllestir la feina a les feixes que costen més. Els plans són les terres més bones, fondes i fàcils de treballar. Arribats al primer de novembre, ja no s'ha de perdre el temps a les costes o llocs difícils; cal assegurar la collita als millors terrenys abans que el fred o el fang ho impossibilitin.
1 novembre. [sense trigar = sense tardar]. Llaurar és el pas previ indispensable per a la sembrada. Si no tens la terra a punt per Tots Sants, faràs tard a tot el cicle de l'hivern. A partir d'ara, el temps es pot girar en qualsevol moment. Si vénen pluges continuades o les primeres gelades fortes, la terra es posarà dura o massa fangosa i ja no es podrà treballar bé.
1 novembre. Anuncia l'imminent arribada del fred. A partir de Tots Sants el fred comença a "mossegar" i cal protegir-se les mans.
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.
Fa referència al dijous gras.
Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals
25 desembre. Adagi que ens explica quin és el temps que toca que faci.
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
1 novembre, La dita expressa la confiança que, després d'un període de sequera (Pluges perdudes), la pluja necessària torna a finals d'octubre o principis de novembre (trobades).
És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril
15 agost. La pluja de la primera quinzena és beneficiosa
15 agost. Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba
25 desembre. [polla = jove gallinàcia entre poll i gallina]. Allò que no és aprofitable a l’agost donarà el seu rendiment a l’hivern, quan hi ha més precarietat
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
Expresa el mes en què sol caure la festa de Corpus
Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes
25 març. Aquesta dita fa referència a un canvi de costums lligat a l'allargament dels dies i l'arribada definitiva del bon temps. L'expressió "ofega el vi" se sol dir perquè el vi de l'any passat ja s'ha de consumir o protegir bé abans que la calor de la primavera l'afecti. I vés-te'n a dormir és perquè ja començava a fer la migdiada. Com que el dia és més llarg i la calor apreta més al migdia, el cos demana un descans després de dinar.
1 novembre. En acabar el mes d'octubre a l'endemà és Tots Sants.
2 febrer. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria
2 febrer. La pluja el 2 de febrer sol ser abundosa o repetitiva i afectar l’andana i el seu contingut
2 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa
2 febrer. Aquesta és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria.
Es diu referint-se a la manca de pluja del temps de Quaresma
25 desembre. Aquest refrany entra en el terreny de les proprofecies de calendari, unes creences antigues que intentaven predir tota la collita de l'any segons el dia de la setmana en què s'escau el Nadal. Tradicionalment, es deia que quan el Nadal queia en dijous, l'any següent seria dolent per al gra. Es creia que les plagues, els ocells o la mala meteorologia es menjarien la inversió del pagès.
25 desembre. L'any en que el Nadal cau en dilluns, es considera mal averany, especialment per a les collites.
25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.
25 desembre. Ja se sap que aquest dia quasi totes les tendes, botigues i comerços… estan tancats.
25 desembre. L'any en que el Nadal cau en divendres, hom creu que és bo per a sembrar I hi haurà bona anyada.
25 desembre. Les dates de Nadal, són percebudes com a dies freds.
25 desembre. En temps de fred i foscor, ningú vol eixir de casa
25 desembre. Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites
25 desembre. [Feixa = bancalet, taula, tros de terra marginal]. Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada. És una dita basada en la meteorologia popular i l'astronomia antiga, on el dimecres es considerava un dia que portava bona sort per al camp.
25 desembre. Hom creu que influeix en el fred, que d'aquest dia comença a minvar.
Nadal: 25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
Aquesta data és indicativa de l’oratge venidor
2 febrer. [la granera = el graner]. La pluja el 2 de febrer és significativa que serà duradora o repetida i que afectarà l’andana de la casa. Si plou massa a principis de febrer, el gra que hi ha al graner es pot fer malbé per la humitat o les filtracions.
8 juny. Una altra conseqüència de tanta aigua. Indica que la pluja en aquesta data ja no és beneficiosa per a les collites, especialment el cereal, perquè arriba massa tard per ser útil i pot fins i tot fer malbé la collita. Per cert, per saber el dia a què es refereix la segona part de l'adagi s'han de fer números. La Trinitat és una d'aquelles festes mòbils, Se celebra set dies després de la Pentacosta. Aquesta és el cinquantè dia després de la Pasqua de Ressurrecció.
2 febrer. Es refereia a la de febrer: la Candelera i la de març: la Anunciació (25 març). Això diuen
En acomiadar-se del Carnestoltes, entristida pels dejunis propers.
El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes
Es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma
El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes
Aquesta és una dita tradicional que es diu als nens la nit de Reis per fer la gràcia amb la paraula "Rei". És un joc de paraules o endevinalla popular on s'enumeren elements imaginaris (zing-zing, teté, R, E) que acaben formant la síl·laba "Re", per acabar dient "Rei". És una manera ben nostrada de dir que no ha tocat res de res!
Es diu perquè hi ha dijuni el primer dia de Quaresma i el darrer dia, que és el Dissabte Sant
25 desembre. Reprèn a qui no segueix les tradicions.
25 desembre. És una opinió
1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Convé no fer plans amb molta anticipació.
21 setembre. Recomana no endarrerir la sembra, però ofereix una alternativa per als retardats. El temps ideal per sembrar el cereal (especialment el blat) és al voltant de Sant Mateu, però si es perd aquesta data, encara s'és a temps de fer-ho durant el mes d'Advent, és a dir, abans de Nadal.
1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps
Significa que si fa bon temps (sol) durant el Carnestoltes (febrer/març), probablement farà fred per Pasqua (abril), obligant a cremar llenya per escalfar-se. Té un sentit de prudència davant els canvis de temps, avisant que els bons moments (el sol) s'han d'aprofitar perquè els dolents (el fred) poden tornar.
25 desembre. Significa que si durant les festes de Nadal el temps és suau i càlid (jugar a bitlles a l'aire lliure), el fred intens arribarà més tard, concretament per la primavera, durant la Pasqua.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Ens diu que si per Sant Joan (amb la calor que fa!) encara vas tapat com si fos desembre, és que alguna cosa no va bé. Si algú té fred a ple solstici d'estiu, és un senyal clar de debilitat, anèmia o malaltia. Antigament es creia que per estar sa calia viure al ritme de les estacions: anar lleuger a l'estiu i ben abrigat a l'hivern.
1 novembre. ["Quedar enganyat" significa que la collita serà deficient, escassa o nul·la si s'espera massa, provocant una decepció]. Subratlla la importància de sembrar el blat abans de Tots Sants per assegurar una bona collita. Si es fa més tard, el fred i la humitat dificulten el creixement, posant en risc la producció.
Tots Sants: 1 novembre. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre provocant una mala collita ("cull escarabats") en lloc de gra de qualitat. Indica, per tant, que s'ha de sembrar abans per a tenir èxit.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments. Indica que l'alegria excessiva o la disbauxa d'avui es pot pagar cara demà. Si per Sant Joan (temps de collita i de tenir diners frescos) et gastes tot el que tens en festes i celebracions, quan arribi el fred del Nadal i el rebost estigui buit, et tocarà patir. És una crida a la prudència i a l'estalvi. Sovint s'utilitza per a aquells que es riuen dels altres.
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
25 desembre. Tres dies després de la matança del porc, s'escau Nadal.
25 desembre. Per aquest temps la feina al camp ja s'ha acabat. S'inicia la matança del porc.
1 novembre. Indica que l'època ideal per a la sembra és al voltant de Tots Sants, amb un marge de quinze dies abans o després. Si se sembra en aquesta finestra, el gra té temps de germinar i fer arrel forta abans que arribin les glaçades dures de desembre i gener, que aturarien el creixement de la planta si fos massa petita.
1 novembre. Les rialles de Carnestoltes representa la disbauxa, el descontrol, la gana i la festa del febrer, on tot s'hi val i es gasta sense pensar en el demà. Nou mesos després arribem les ploralles,és el moment del fred, el record dels difunts i, antigament, de la possible escassetat si no s'havia guardat prou durant l'any i algun nadó fruit de l'emparellament, Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Vicenç: 22 gener. La Candelera: 2 febrer. Es refereix al fred hivernal. Sant Antoni és el punt on el fred "gela", és el moment més cru de l'any on les temperatures toquen fons. Sant Vicenç el fred "mata". Tot i que la intensitat és màxima, és un fred que ja té els dies comptats. La Candelera l'enterra. Aquesta data marca el final simbòlic de l'hivern.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Sant Pau: 25 gener. Mare de Déu Candelera: 2 febrer. Al·ludeix a la successió de festes. Palau és Palau del Vidre, vila propera a Argelers, en el Vallespir; i Nidolera és un antic llogarret de Montesquiu, també en el Vallespir.
Sant Blai: 3 febrer. Nadal: 25 desaembre. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge. És el moment en què la realitat de l'hivern s'imposa i ens preparem per a la Vella Quaresma.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle solar: després del solstici d'estiu (aprox. 24 de juny, Sant Joan), els dies comencen a escurçar-se, mentre que després del solstici d'hivern (aprox. 25 de desembre, Nadal), els dies comencen a allargar-se, marcant el canvi en la durada de la llum solar.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és un dels errors astronòmics més curiosos del nostre refranyer! Tot i que és molt popular, en realitat és al revés: Sant Joan (solstici d'estiu) és el dia més llarg de l'any; a partir d'aquí, els dies es comencen a escurçar. Nadal (solstici d'hivern) és quan tenim la nit més llarga; a partir de llavors, el dia es comença a allargar. El refranyer es refereix a la llum que "comença a marxar" per Sant Joan i "comença a tornar" per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el binomi perfecte del calendari: el naixement de Joan Baptista coincideix amb el moment en què el sol comença a baixar, i el naixement de Jesús amb el moment en què la llum reneix.
Sant Julià: 7 de gener. la Candelera: 2 febrer. Sant Vicenç: 22 gener. Fa referència a la inconstància del fred i el temps a l'inici de l'any, concretament durant el mes de gener. Sant Julià sovint porta un temps traïdor (ara fred, ara sol). Sant Vicenç arriba amb el fred més intens de l'any. "Reganyar les dents" fa referència a la tiritona o el cruixir de dents que provoca el gel de finals de mes. La "candela" (la llum) serveix per fer fora la foscor i les festes velles.
24 febrer. Significa que la festivitat de Sant Maties i l'època de Carnestoltes solen ser molt properes en el calendari, gairebé coincidint. Tots dos marquen la fi de l'hivern rigorós. Sant Maties ho fa amb la llum (el sol a les ombries) i el Carnestoltes amb la gresca abans del recolliment de la Quaresma.
Es fa servir per comptar les festes i l'arribada de la llum. Sant Pau (15 gener): "Bromic". Porta boires i fred. Sant Antoni (17 gener): "Allarga la mà" perquè el dia ja ha crescut una mica. Sant Sebastià (20 gener): "Reganya les dents" pel fred viu que sol fer. Sant Vicenç (22 gener): "Rosega les crostes", indicant que ja estem a les acaballes del gener més dur. Carnestoltes: La festa boja que ho capgira tot durant tres dies. Sant Maties (24 feber): On finalment la nit i el dia s'igualen.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. Candelera: 2 febrer. Assenyala el final de les celebracions nadalenques i d'inici d'any, situant la Candelera com l'última festa de l'hivern. Es considera que ell posa el pany a les celebracions hivernals que van començar per Santa Llúcia o Advent i fent broma dient que "se li va quedar al darrere" la Candelera, com si hagués arribat tard al tancament oficial.
20 gener. [aviar = enllestir, programar]. La Candelera és l’última efemèride celebrada de l’hivern. Assenyala que, al voltant de Sant Sebastià, les festes nadalenques i d'hivern ja s'han acabat o aviat finalitzen ("aviar"), exceptuant la Candelera, que és la darrera gran festa que queda per passar.
25 desembre. ADestaca la gran resistència i el llarg cicle de collita de la bleda. Si les sembres a la primavera (maig), la planta creix amb força i, com que és capaç de suportar bé les primeres freds, et permet continuar collint-ne les fulles fins i tot durant les festes de Nadal.