Refranys festivitats

La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa (Es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma)

oratge, festivitats, camp

La setmana del Ram renta tos draps, que per Setmana Santa pluja a manta

festivitats, oratge

La Setmana Santa per l'abril fa l’any gentil

festivitats, mesos

Les bogeries que se sembren per Carnestoltes es cullen per Tots Sants (Significa que les conseqüències dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals)

amor, festivitats

Les bogeries [o bromes] de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum (Significa que les conseqüències dels actes no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals)

festivitats, amor

Les bromes de Carnestoltes són penes de Tots Sants (Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes)

festivitats

Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal (Les castanyes torrades calfen les mans fredes i la panxa i resulten apetitoses, encara que costen de pelar i són un punt indigestes)

menjar, plantes, festivitats

Les festes de Nadal se passen al fumeral (És com més calent s’està pel temps de fred)

oratge, festivitats, festa, mesos

Les lletanies de maig, que les dejuni el capellà, el vicari i l'escolà (La setmana en què s'escau el dijous de l'Ascensió era anomenada «setmana de les lletanies. Referent al dejuni i a les processons propis d'aquesta setmana)

festivitats, mesos, persones

Les presses del Corpus: tres cosint un botó, i el mestre enfilant agulles en un racó (Critica qui té presses d’última hora per no haver sigut previsor)

festivitats, oficis

Llaurada per l'Advent, fa bon fem

mesos, bona, camp, festivitats

Llevar-se i acotxar-se aviat és sa per Sant Joan, és bo per Nadal (24 juny) (25 desembre)

festivitats, mesos, sants

Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma (La lluna regeix no sols la natura sinó l’activitat humana i, per tant, el calendari religiós)

oratge, festivitats, mesos

L’estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d’Agost (15 d'agost) (No es fa adult fins al 15 d’agost)

animals, festivitats, mesos

Malalties tardorals, llargues i mortals (Fa al·lusió al proper dia dels Difunts. 1 de novembre)

estacions, salut, festivitats

Malat que passa sant Marc, arriba a Nadal. (25 d'abril)

mesos, sants, festivitats, salut

Mare de Déu de març passada, arriba el falcó i se’n va la becada (25 març) (És temps de migracions)

animals, festivitats, mesos

Mare de Déu del Carme, deu-me un bon marit, sia pobre, sia ric, mentre vingui de seguit [16 juliol] (Antigament, les noies pregaven amb una petita pregària a la Mare del Carme perquè els trobés marit, era igual el seu estatus econòmic, ric o pobre)

festivitats, mesos

Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada (2 febrer) (Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge)

mesos, festivitats, oratge

Maridatge de Candeler, per Tots Sants fruiter (Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent)

festivitats, amor

Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer [el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces] (Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent)

amor, festivitats

Massa pluja per Nadal, aplana l'herba i al bestiar fa mal

oratge, plantes, festivitats, animals, mal

Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell

animals, cantar, festivitats

Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà

festivitats, mesos

Més lleig que la Quaresma (Molt lleig)

maneres de dir, festivitats

Més tard o més matiner, Carnestoltes, dins del febrer (El carnaval és una celebració precristiana que se celebra en funció del calendari religiós cristià, que és el que marca la pauta festiva en Occident)

festivitats, mesos

Més tardà o més matiner, Carnaval dins del febrer

mesos, festivitats, menjar

Més val Pasqua dolenta i l'ull a la cara que Pasqua bona i l'ull a fora (Més val alguna cosa que no pas res)

cos huma, festivitats

Molta pluja per Nadal, alegria per tot l'any (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)

mesos, festivitats, any, aigua, oratge

Molta pluja per Nadal, mitja pedregada val (Tota pluja que no siga torrencial és sempre ben acollida pel camp)

mesos, oratge, festivitats

Moltes caretes pel Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any (La falsedat, la hipocresia, la mentida i l’engany són més habituals que ens pensem)

persones, festivitats

Nadal al sol, per Pasqua al foc (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)

festivitats, foc, mesos, oratge

Nadal amb gelada duu bona anyada.

bona, any, oratge, festivitats

Nadal amb lluna any de fortuna

festivitats, any, oratge

Nadal amb lluna clara, bona sembrada

bona, camp, oratge, festivitats

Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment (Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu)

oratge, foc, festivitats

Nadal amb lluna plena el bon temps mena (Això diuen)

oratge, bona, festivitats

Nadal amb lluna [plena], anyada plena (És un bon auguri)

oratge, festivitats, any

Nadal amb lluna, grossa ventura

festivitats, oratge

Nadal de huit a huit dies i Pasqua de mes a mes, Carnestoltes moltes voltes, Quaresma no tornes més

festivitats

Nadal de sol, Pasqua de fred (Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit)

festivitats, oratge, mesos

Nadal duu l'hivern dins d'una panera; si no el duu al davant el porta al darrera

estacions, festivitats

Nadal eixut, l'herba put.

festivitats

Nadal eixut, temps perdut; se'n ressent la tina i se'n ressent el cup

oratge, temps, festivitats

Nadal en dijous, any de molt ous (El primer i el segon dia de Nadal enllacen amb el cap de setmana, i amb tantes festes seguides la gent descuida les obligacions, i els animals fan la seua)

setmana, festivitats

Nadal en dijous, any dolent, any de traspàs i següent.

any, festivitats, mesos, setmana

Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls (Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa)

animals, festivitats

Nadal en dijous, ocells a grans vols (Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa)

festivitats, animals

Nadal en dijous, penja [o crema] l’arada i ven els bous (Ho diuen perquè el Nadal en dijous és considerat de mal averany i creuen preferible no sembrar)

animals, setmana, festivitats

Nadal en dijous, ven la capa i compra bous (Se sol aprofitar la festivitat per a enllaçar amb el cap de setmana, amb què s’abandona el treball molt de temps i tot és festa)

animals, festivitats, indumentària

Pàgina 8 de 18.

El Refranyer