festivitats

Per Tots Sants els camps verds i els cims blancs

1 novembre. Amb les pluges de la tardor, el saó ha fet créixer l'herba i el cereal acabat de plantar (el sembrat), deixant la terra baixa ben verda. És l'època de les primeres nevades importants al Pirineu i a les muntanyes més altes, que ja es mantenen gebrades o enfarinades.

camp festivitats mesos oratge

Per Tots Sants els dies són germans

1 novembre. Fa referència a l'arribada del fred, la boira o la pluja pròpia de novembre, on tots els dies s'assemblen climatològicament. Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge. A partir de Tots Sants, els dies són curts, la rutina hivernenca s'instaura i el temps meteorològic es torna molt similar i monòton fins a l'arribada del bon temps.

festivitats mesos dia i nit

Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots

1 novembre. Indica que l'època al voltant de Tots Sants és massa tardana per a la sembra del blat, augurant una collita pèssima o inútil (escardots) en lloc de gra. Aconsella avançar les feines al camp, ja que sembrar tan tard no és productiu.

camp festivitats mesos plantes

Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans

1 novembre. Aquesta dita fa referència a l'arribada de la tordera, el pas migratori dels tords que fugen del fred del nord cap a terres més càlides. La frase "amb quatre mans" indica que n'hi ha tants que quasi es podrien agafar sense esforç, o que és el moment de màxima feina per als caçadors.

animals festivitats mesos oratge

Per Tots Sants, capes i guants

1 novembre. Sl voltant de Tots Sants, el fred intens ja ha arribat i cal canviar la roba, traient les peces d'abric com capes (o abrics) i guants. És una dita tradicional que marca el canvi d'estació i l'inici de la tardor freda.

festivitats oratge indumentària

Per Tots Sants, capes i mocadors grans

1 novembre. Aquesta dita ens recorda que per Tots Sants el fred ja no és cap broma i toca canviar l'armari de dalt a baix."Capes": Antigament era la peça d'abrigar per excel·lència, gruixuda i pesada, per protegir-se de les primeres gelades. "Mocadors": No es refereix només als dels mocs, sinó sobretot als mocadors de fer fardell o els de cap i coll, per tapar-se bé les orelles i la gola quan bufa la tramuntana o el mestral.

festivitats mesos oratge maneres de dir indumentària

Per Tots Sants, el fred és al camp; per Sant Martí, és al camí; per Santa Caterina, és dintre la cuina

Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre. Tots Sants: El fred ja se sent a l'aire lliure, "al camp", però encara no és prou intens. Sant Martí: El fred ja ha arribat "al camí", és a dir, ja és a la porta de casa i es nota quan surts a passejar o a treballar. Santa Caterina: El fred ja ha guanyat la batalla i s'ha instal·lat "dintre la cuina", i encendre el foc i a fer vida vora la llar.

camp festivitats mesos oratge sants

Per Tots Sants, el mocador i la capa grans

1 novembre. El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred

festivitats mesos oratge indumentària

Per Tots Sants, els camps [o blats] sembrats

1 novembre. Indica que la festivitat de Tots Sants és el moment clau en el calendari agrícola tradicional per tenir la sembra del cereal acabada, aprofitant la humitat de la tardor. Si el pagès s'encanta i ho fa més tard, corre el risc que el fred o les primeres gelades de desembre no deixin arrelar bé el gra.

camp festivitats plantes

Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar

1 novembre. Indica que la festivitat de Tots Sants és el moment clau en el calendari agrícola tradicional per tenir la sembra del cereal acabada, aprofitant la humitat de la tardor. Si el pagès s'encanta i ho fa més tard, corre el risc que el fred o les primeres gelades de desembre no deixin arrelar bé el gra.

camp festivitats mesos

Per Tots Sants, les olives a les mans

1 novembre. Comença la collita de l’oliva, que acabarà al gener. "A les mans": Fa referència a l'antiga manera de collir les olives directament de l'arbre o de terra ("collir a mà").

cos huma festivitats mesos plantes

Per Tots Sants, les olives fan mig oli

1 novembre. Significa que a principis de novembre l'oliva ja ha completat gran part del seu procés de maduració i ja té prou greix (oli) a dins. "Fan mig oli": No vol dir que estiguin a mitges de créixer, sinó que el rendiment a la premsa ja comença a ser bo. Collir-les ara permet fer un oli més afruitat i verd, el famós oli del raig. Si el pagès s'espera massa, l'oliva pot fer més oli, però corre el risc que les ventades de novembre la facin caure a terra o que la mosca la piqui.

festivitats mesos plantes

Per Tots Sants, mira els teus naps

1 novembre. És el temps de collir-los. Aquesta dita ens recorda que Tots Sants és el moment clau per revisar l'hort, especialment els cultius d'arrel que s'han anat fent durant la tardor. A principis de novembre, els naps ja han de tenir una bona mida. Si per aquesta data són petits, difícilment creixeran gaire més abans que les fortes gelades de desembre els parin el creixement.

camp festivitats mesos

Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs

1 novembre. [mortó = borrelló, borrall, floc]. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre. Assenyala els fruits i bolets propis de l'inici de novembre (Tots Sants). Fa referència a la recol·lecció de mortons (arboces), aglans, cama-seques i esclata-sangs (rovellons), marcant el canvi d'estació cap al fred.

camp festivitats mesos plantes

Per Tots Sants, neu en els alts

1 novembre, Aquesta festivitat té reputació de molt freda. Indica que a l'arribada de Tots Sants, és habitual que les primeres neus ja hagin fet acte de presència a les muntanyes més altes.

festivitats mesos oratge

Per Tots Sants, per fruita glans

1 novembre. Aquesta dita ens recorda que, quan arriba el novembre, la fruita dolça d'estiu (com els préssecs o les peres) ja ha desaparegut i la natura ens ofereix els fruits de bosc i de l'alzina. Els glans són el fruit per excel·lència de la tardor mediterrània juntament amb les castanyes, els gais i els arboços, que marquen el rebost natural d'aquesta època de l'any

festivitats mesos plantes

Per Tots Sants, plega el guano i treu els guants

1 novembre. Significa que amb l'arribada de Tots Sants, el clima es torna més fred i ja és hora de deixar el guano (o adob) que ja no es fa servir perquè la terra entra en repòs o el sembrat ja està fet. És el moment de deixar de banda les feines de "fems" i adobs de la calor i com que el fred ja comença a ser viu, cal protegir-se les mans per no tallar-se amb la rasta o el gel matinal.

camp festivitats mesos oratge indumentària

Per Tots Sants, quinze dies ensà, quinze enllà, la flor de sembrar; i si pot ser els d'aquí, no esperis els d'allà

1 novembre. Indica que l'època ideal per a la sembra és al voltant de Tots Sants, amb un marge de quinze dies abans o després. "Si pot ser els d'aquí, no esperis els d'allà": T'està dient que, si el temps acompanya a l'octubre ("els d'aquí"), no t'esperis a novembre ("els d'allà"), perquè a mesura que avança el mes, el risc de gelades, fangars o temporals de llevant augmenta i et podries quedar sense sembrar.

camp festivitats mesos

Per Tots Sants, sembrar restos i plans

1 novembre. Els restos (o ràstecs) són les terres que han quedat més netes o preparades després de la collita anterior. Vol dir que per Tots Sants s'ha d'enllestir la feina a les feixes que costen més. Els plans són les terres més bones, fondes i fàcils de treballar. Arribats al primer de novembre, ja no s'ha de perdre el temps a les costes o llocs difícils; cal assegurar la collita als millors terrenys abans que el fred o el fang ho impossibilitin.

camp festivitats

Per Tots Sants, sense trigar, treu l'arada a llaurar

1 novembre. [sense trigar = sense tardar]. Llaurar és el pas previ indispensable per a la sembrada. Si no tens la terra a punt per Tots Sants, faràs tard a tot el cicle de l'hivern. A partir d'ara, el temps es pot girar en qualsevol moment. Si vénen pluges continuades o les primeres gelades fortes, la terra es posarà dura o massa fangosa i ja no es podrà treballar bé.

camp festivitats mesos

Per Tots Sants, trau els guants

1 novembre. Anuncia l'imminent arribada del fred. A partir de Tots Sants el fred comença a "mossegar" i cal protegir-se les mans.

festivitats mesos oratge indumentària

Per Tots Sants, trau l'abric i posa't guants

1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.

festivitats oratge indumentària

Per Tots Sants, trau l’abric i els guants

1 novembre. Referit a l'antic calendari que deia que a partir d'avui començava l'hivern; per tant calia començar a dur roba d'abric pròpia de la temporada i protegir-se les mans és clau, sobretot per a qui treballa a l'exterior de bon matí, quan les primeres gelades fan acte de presència, fins el dia de Dijous Sant, tant si la temperatura era l'adequada com si no.

festivitats mesos oratge indumentària

Pessebre fas, pa menjaràs.

festivitats

Peus de porc per dinar, i llardons per berenar. Botifarra per sopar, i a dormir i descansar

Fa referència al dijous gras.

animals dormir festivitats menjar

Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes

Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals

vinya festivitats mesos camp

Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural.

25 desembre. Adagi que ens explica quin és el temps que toca que faci.

festivitats mesos oratge

Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most

15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà

festivitats mesos oratge plantes vinya

Pluges perdudes, per Tots Sants trobades

1 novembre, La dita expressa la confiança que, després d'un període de sequera (Pluges perdudes), la pluja necessària torna a finals d'octubre o principis de novembre (trobades).

festivitats oratge

Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones

És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril

oratge festivitats

Pluja per la Mare de Déu d'agost any de most

15 agost. La pluja de la primera quinzena és beneficiosa

festivitats mesos oratge vinya

Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric

15 agost. Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba

festivitats mesos oficis oratge

Polles agostines, per Nadal, gallines

25 desembre. [polla = jove gallinàcia entre poll i gallina]. Allò que no és aprofitable a l’agost donarà el seu rendiment a l’hivern, quan hi ha més precarietat

animals festivitats mesos

Presó i Quaresma per als pobres són festa

festivitats festa

Prop de Nadal, fred cordial

25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer

festivitats mesos oratge

Prop o lluny, Corpus al juny

Fa referència al fet que la festivitat del Corpus Christi tradicionalment té lloc el dijous posterior a la festa de la Santíssima Trinitat, aproximadament 60 dies després del Diumenge de Pasqua, situant-se gairebé sempre dins el mes de juny.

festivitats menjar mesos

Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma

Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes

parentiu festivitats

Quan l'Encarnació és aquí ofega el vi i vés-te'n a dormir

25 març. Aquesta dita fa referència a un canvi de costums lligat a l'allargament dels dies i l'arribada definitiva del bon temps. L'expressió "ofega el vi" se sol dir perquè el vi de l'any passat ja s'ha de consumir o protegir bé abans que la calor de la primavera l'afecti. I vés-te'n a dormir és perquè ja començava a fer la migdiada. Com que el dia és més llarg i la calor apreta més al migdia, el cos demana un descans després de dinar.

dormir festivitats vinya

Quan l'octubre és a la fi, de Tots Sants és el matí

1 novembre. En acabar el mes d'octubre a l'endemà és Tots Sants.

festivitats mesos

Quan la Candelària plora, l’hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora

2 febrer. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria

festivitats mesos oratge

Quan la Candelària riu, llenya al niu; quan la Candelària plora, no faltaran tres mesos de mala hora

2 febrer. La pluja el 2 de febrer sol ser abundosa o repetitiva i afectar l’andana i el seu contingut

festivitats mesos oratge riure/plorar

Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l'estiu

2 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa

festivitats oratge

Quan la Candelera plou, el fred es fon

2 febrer. Aquesta és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria.

festivitats mesos oratge

Quan la Quaresma entra seca, surt seca

Es diu referint-se a la manca de pluja del temps de Quaresma

festivitats oratge

Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora

festivitats estacions oratge riure/plorar

Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells

25 desembre. Aquest refrany entra en el terreny de les proprofecies de calendari, unes creences antigues que intentaven predir tota la collita de l'any segons el dia de la setmana en què s'escau el Nadal. Tradicionalment, es deia que quan el Nadal queia en dijous, l'any següent seria dolent per al gra. Es creia que les plagues, els ocells o la mala meteorologia es menjarien la inversió del pagès.

animals camp festivitats oficis setmana

Quan Nadal cau en dilluns, si tens dos pans guarda-te'n un.

25 desembre. L'any en que el Nadal cau en dilluns, es considera mal averany, especialment per a les collites.

festivitats setmana

Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.

25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.

festivitats menjar mesos setmana vinya

Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja.

25 desembre. Ja se sap que aquest dia quasi totes les tendes, botigues i comerços… estan tancats.

festivitats setmana

Quan Nadal cau en divendres el blat va a parar a les cendres.

25 desembre. L'any en que el Nadal cau en divendres, hom creu que és bo per a sembrar I hi haurà bona anyada.

camp festivitats mesos setmana

Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja.

25 desembre. Les dates de Nadal, són percebudes com a dies freds.

festivitats oratge setmana

Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una

25 desembre. En temps de fred i foscor, ningú vol eixir de casa

animals festivitats oratge

Quan Nadal fa clic-clac, poques garbes i molt gra, i quan Nadal fa xic-xac, moltes garbes i poc gra

25 desembre. Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites

festivitats oratge plantes

Quan Nadal tomba en dimecres, sembra camps i feixes.

25 desembre. [Feixa = bancalet, taula, tros de terra marginal]. Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada. És una dita basada en la meteorologia popular i l'astronomia antiga, on el dimecres es considerava un dia que portava bona sort per al camp.

camp festivitats mesos setmana

Quan Nadal tomba en diumenge, l'hivern menja

25 desembre. Hom creu que influeix en el fred, que d'aquest dia comença a minvar.

estacions festivitats setmana

Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal.

Nadal: 25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.

festivitats oficis oratge

Quan plou per l'Ascensió, plouen quaranta dies més; un dia sí, un dia no

Aquesta data és indicativa de l’oratge venidor

oratge mesos festivitats

Quan plou per la Candelera, plou per la granera

2 febrer. [la granera = el graner]. La pluja el 2 de febrer és significativa que serà duradora o repetida i que afectarà l’andana de la casa. Si plou massa a principis de febrer, el gra que hi ha al graner es pot fer malbé per la humitat o les filtracions.

festivitats oratge

Quan plou per sant Medard, de la collita se'n porta un quart; si plou per la Trinitat, s'emporta la meitat

8 juny. Una altra conseqüència de tanta aigua. Indica que la pluja en aquesta data ja no és beneficiosa per a les collites, especialment el cereal, perquè arriba massa tard per ser útil i pot fins i tot fer malbé la collita. Per cert, per saber el dia a què es refereix la segona part de l'adagi s'han de fer números. La Trinitat és una d'aquelles festes mòbils, Se celebra set dies després de la Pentacosta. Aquesta és el cinquantè dia després de la Pasqua de Ressurrecció.

festivitats mesos oratge sants

Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més

2 febrer. Es refereia a la de febrer: la Candelera i la de març: la Anunciació (25 març). Això diuen

estacions festivitats mesos oratge

Quaranta dies de Quaresma quaranta dies de menjar arengades rovellades i bocins de bacallà

En acomiadar-se del Carnestoltes, entristida pels dejunis propers.

animals festivitats menjar

Quaresma passada fam acabada

Acabada la Quaresma s'acaba el dejuni.

festivitats

Quaresma plujosa [o ventosa], collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra

El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes

oratge festivitats camp plantes

Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era

Es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma

camp festivitats oratge

Quaresma ventosa, collita granosa

El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes

plantes oratge camp festivitats

Que t'han dut els reis? Un zing zing, un teté, una erre i una e: Re

Aquesta és una dita tradicional que es diu als nens la nit de Reis per fer la gràcia amb la paraula "Rei". És un joc de paraules o endevinalla popular on s'enumeren elements imaginaris (zing-zing, teté, R, E) que acaben formant la síl·laba "Re", per acabar dient "Rei". És una manera ben nostrada de dir que no ha tocat res de res!

festivitats

Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma

Es diu perquè hi ha dijuni el primer dia de Quaresma i el darrer dia, que és el Dissabte Sant

festivitats menjar mort

Qui no celebra el Nadal, és home de tant se val.

25 desembre. Reprèn a qui no segueix les tradicions.

festivitats persones

Qui no celebra el Nadal, és home que molt poc val

25 desembre. És una opinió

festivitats mesos persones

Qui no celebra el Nadal, poc val

25 desembre. És una opinió

festivitats mesos

Qui no fa bunyols per la Setmana Santa és que és jueu

festivitats menjar

Qui no fila en tot l’any, fila el dia de Cap d’Any

1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

any festivitats treball

Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any

Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Convé no fer plans amb molta anticipació.

any festivitats

Qui no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d'Advent.

21 setembre. Recomana no endarrerir la sembra, però ofereix una alternativa per als retardats. El temps ideal per sembrar el cereal (especialment el blat) és al voltant de Sant Mateu, però si es perd aquesta data, encara s'és a temps de fer-ho durant el mes d'Advent, és a dir, abans de Nadal.

camp festivitats sants

Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any

1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

any festivitats treball

Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya

Significa que si fa bon temps (sol) durant el Carnestoltes (febrer/març), probablement farà fred per Pasqua (abril), obligant a cremar llenya per escalfar-se. Té un sentit de prudència davant els canvis de temps, avisant que els bons moments (el sol) s'han d'aprofitar perquè els dolents (el fred) poden tornar.

festivitats

Qui per Nadal juga a bitlles, per Pasqua s'escalfa els talons

25 desembre. Significa que si durant les festes de Nadal el temps és suau i càlid (jugar a bitlles a l'aire lliure), el fred intens arribarà més tard, concretament per la primavera, durant la Pasqua.

festivitats joc mesos

Qui per Sant Joan va vestit com per Nadal no té salut cabal

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Ens diu que si per Sant Joan (amb la calor que fa!) encara vas tapat com si fos desembre, és que alguna cosa no va bé. Si algú té fred a ple solstici d'estiu, és un senyal clar de debilitat, anèmia o malaltia. Antigament es creia que per estar sa calia viure al ritme de les estacions: anar lleuger a l'estiu i ben abrigat a l'hivern.

festivitats mesos salut sants indumentària

Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat

1 novembre. ["Quedar enganyat" significa que la collita serà deficient, escassa o nul·la si s'espera massa, provocant una decepció]. Subratlla la importància de sembrar el blat abans de Tots Sants per assegurar una bona collita. Si es fa més tard, el fred i la humitat dificulten el creixement, posant en risc la producció.

camp festivitats mesos

Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats

Tots Sants: 1 novembre. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre provocant una mala collita ("cull escarabats") en lloc de gra de qualitat. Indica, per tant, que s'ha de sembrar abans per a tenir èxit.

animals camp festivitats plantes

Qui s’alegra per Nadal, plora per Sant Joan

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments. Indica que l'alegria excessiva o la disbauxa d'avui es pot pagar cara demà. Si per Sant Joan (temps de collita i de tenir diners frescos) et gastes tot el que tens en festes i celebracions, quan arribi el fred del Nadal i el rebost estigui buit, et tocarà patir. És una crida a la prudència i a l'estalvi. Sovint s'utilitza per a aquells que es riuen dels altres.

festivitats mesos sants riure/plorar alegria

Qui tasta els dàtils i veu la Coronació ja no se'n va d'Elx.

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs festivitats plantes

Qui té consciència tot l'any, no mata porc per Nadal

25 desembre. Tres dies després de la matança del porc, s'escau Nadal.

animals any festivitats mesos

Qui té nou porc a la salsera, bon Nadal se li espera

25 desembre. Per aquest temps la feina al camp ja s'ha acabat. S'inicia la matança del porc.

animals bona festivitats mesos

Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és

1 novembre. Indica que l'època ideal per a la sembra és al voltant de Tots Sants, amb un marge de quinze dies abans o després. Si se sembra en aquesta finestra, el gra té temps de germinar i fer arrel forta abans que arribin les glaçades dures de desembre i gener, que aturarien el creixement de la planta si fos massa petita.

camp festivitats mesos

Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants

1 novembre. Les rialles de Carnestoltes representa la disbauxa, el descontrol, la gana i la festa del febrer, on tot s'hi val i es gasta sense pensar en el demà. Nou mesos després arribem les ploralles,és el moment del fred, el record dels difunts i, antigament, de la possible escassetat si no s'havia guardat prou durant l'any i algun nadó fruit de l'emparellament, Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes.

festivitats menjar riure/plorar

Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra

Sant Antoni: 17 gener. Sant Vicenç: 22 gener. La Candelera: 2 febrer. Es refereix al fred hivernal. Sant Antoni és el punt on el fred "gela", és el moment més cru de l'any on les temperatures toquen fons. Sant Vicenç el fred "mata". Tot i que la intensitat és màxima, és un fred que ja té els dies comptats. La Candelera l'enterra. Aquesta data marca el final simbòlic de l'hivern.

festivitats mesos oratge sants

Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera

Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Sant Pau: 25 gener. Mare de Déu Candelera: 2 febrer. Al·ludeix a la successió de festes. Palau és Palau del Vidre, vila propera a Argelers, en el Vallespir; i Nidolera és un antic llogarret de Montesquiu, també en el Vallespir.

festivitats oratge plantes sants

Sant Blai passat, Nadal acabat.

Sant Blai: 3 febrer. Nadal: 25 desaembre. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge. És el moment en què la realitat de l'hivern s'imposa i ens preparem per a la Vella Quaresma.

festivitats mesos sants

Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle solar: després del solstici d'estiu (aprox. 24 de juny, Sant Joan), els dies comencen a escurçar-se, mentre que després del solstici d'hivern (aprox. 25 de desembre, Nadal), els dies comencen a allargar-se, marcant el canvi en la durada de la llum solar.

festivitats mesos oratge sants

Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és un dels errors astronòmics més curiosos del nostre refranyer! Tot i que és molt popular, en realitat és al revés: Sant Joan (solstici d'estiu) és el dia més llarg de l'any; a partir d'aquí, els dies es comencen a escurçar. Nadal (solstici d'hivern) és quan tenim la nit més llarga; a partir de llavors, el dia es comença a allargar. El refranyer es refereix a la llum que "comença a marxar" per Sant Joan i "comença a tornar" per Nadal.

festivitats mesos sants dia i nit

Sant Joan l’escurça i el Nen Jesús l’allarga

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el binomi perfecte del calendari: el naixement de Joan Baptista coincideix amb el moment en què el sol comença a baixar, i el naixement de Jesús amb el moment en què la llum reneix.

festivitats mesos oratge sants

Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrera.

Sant Julià: 7 de gener. la Candelera: 2 febrer. Sant Vicenç: 22 gener. Fa referència a la inconstància del fred i el temps a l'inici de l'any, concretament durant el mes de gener. Sant Julià sovint porta un temps traïdor (ara fred, ara sol). Sant Vicenç arriba amb el fred més intens de l'any. "Reganyar les dents" fa referència a la tiritona o el cruixir de dents que provoca el gel de finals de mes. La "candela" (la llum) serveix per fer fora la foscor i les festes velles.

consells festa festivitats sants

Sant Maties i Carnestoltes, poc es porten

24 febrer. Significa que la festivitat de Sant Maties i l'època de Carnestoltes solen ser molt properes en el calendari, gairebé coincidint. Tots dos marquen la fi de l'hivern rigorós. Sant Maties ho fa amb la llum (el sol a les ombries) i el Carnestoltes amb la gresca abans del recolliment de la Quaresma.

animals festivitats mesos sants

Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dies

Es fa servir per comptar les festes i l'arribada de la llum. Sant Pau (15 gener): "Bromic". Porta boires i fred. Sant Antoni (17 gener): "Allarga la mà" perquè el dia ja ha crescut una mica. Sant Sebastià (20 gener): "Reganya les dents" pel fred viu que sol fer. Sant Vicenç (22 gener): "Rosega les crostes", indicant que ja estem a les acaballes del gener més dur. Carnestoltes: La festa boja que ho capgira tot durant tres dies. Sant Maties (24 feber): On finalment la nit i el dia s'igualen.

festivitats sants dia i nit

Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera, que se li va quedar al darrera

La Conversió de sant Pau: 25 gener. Candelera: 2 febrer. Assenyala el final de les celebracions nadalenques i d'inici d'any, situant la Candelera com l'última festa de l'hivern. Es considera que ell posa el pany a les celebracions hivernals que van començar per Santa Llúcia o Advent i fent broma dient que "se li va quedar al darrere" la Candelera, com si hagués arribat tard al tancament oficial.

festivitats mesos sants

Sant Sebastià, totes les festes va aviar, menys la Candelera, que la deixa darrera

20 gener. [aviar = enllestir, programar]. La Candelera és l’última efemèride celebrada de l’hivern. Assenyala que, al voltant de Sant Sebastià, les festes nadalenques i d'hivern ja s'han acabat o aviat finalitzen ("aviar"), exceptuant la Candelera, que és la darrera gran festa que queda per passar.

festa festivitats mesos sants

Semblar que hagi passat el bou de Corpus

Es diu quan pels carrers hi ha desordre, xivarri o bullícia com si hagués passat una bèstia fent corredisses. Fa referència a la tradició on el bou de la processó de Corpus (amb cap de cartró i gualdrapa) empaitava la quitxalla, causant avalot.

festivitats

Sembra bledes en començar maig, i per Nadal encara en menjaràs

25 desembre. ADestaca la gran resistència i el llarg cicle de collita de la bleda. Si les sembres a la primavera (maig), la planta creix amb força i, com que és capaç de suportar bé les primeres freds, et permet continuar collint-ne les fulles fins i tot durant les festes de Nadal.

camp festivitats mesos plantes

Ser mes llarg que la Quaresma

Ser una cosa molt llarga o durar molt

maneres de dir festivitats