[témpores = antigament, tres dies de dejuni a l’inici de cada estació]. Referent al dejuni i a les processons propis d'aquesta setmana. Es considerava que la carn d’au era menys pecat que la de mamífer
[cirereta = fruit silvestre, no cirera]. Fa referència a l'inici de la temporada de la cirera, on els arbres s'omplen de fruit ("a bundó"), però el temps i la maduració indiquen que encara és aviat per trobar-les totes vermelles i dolces.
[cirereta = fruit silvestre, no cirera. muntó (o abondó): significa en gran quantitat o abundància]. És el temps de les cireres. indica que per la festivitat de l'Ascensió (que cau al maig o juny) les cireres ja són en plena temporada, madures i abundants.
És l’època de la nidificació. L'ocell forada el tió (aquí referit a un tronc d'arbre sec o vell) per construir el seu niu. És un senyal que la primavera està avançada i la fauna boscana està en plena activitat reproductiva.
Per l’Ascensió, l’ocell diu: avui reposo de fer el niu
[nieró = niuet, niu]. En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius
[busca = minúcia, palleta / nieró = niuet, niu]. En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius
És època de canvi de les temperatures
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la saviesa popular sobre el temps meteorològic, suggerint una inversió tèrmica. Indica que si per Nadal fa un temps suau i assolellat, per Pasqua és probable que el temps sigui més fresc o inestable.
25 desembre. Per les festes de Nadal tot el món procura d'estar amb la família
25 desembre. És una opinió. Suggereix que un hivern suau per Nadal seguit d'una primavera fresca per Pasqua afavoreix un bon cicle agrícola i un any productiu.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada festivitat té el seu producte característic. "Per Nadal, coques": Es refereix a la tradició de menjar dolços més elaborats i consistents per les festes de Nadal, com les coques de sucre, de torró o les neules, aprofitant que ja s'havia fet la collita dels fruits secs "Per Sant Joan, bacores" (o coques): El 24 de juny és el moment àlgid de la primera collita de la figuera (les bacores), un fruit primerenc, dolç.
25 desembre. Al·ludeix al costum, general a la muntanya i entre pastors, de simular l'ofrena d'un xai, el qual guarnien i enflocaven. L'ensenyaven d'agenollar-se i la bestiola ho feia quan el seu amo oferia i no se separava per res del seu costat. Hi havia indrets on el vestien amb unes robes especials totes boniques i adornades. El costum encara és viu en alguns indrets.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. El que feia que tant el traginer com la filadora iniciaren la seva activitat més aviat, en un temps que la llum del dia marcava l'inici del treball diari, penseu que no hi havia llum elèctrica com ara.
25 desembre. Per a passar l’hivern, convé haver matat el porc i conservar-lo en sal o en oli
Nadal: 25 desembre. Té molta feina per vestir a la gent en aquestes festes assenyalades.
Nadal; 25 desembre. Any Nou: 1 gener. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva. En alguns indrets era el temps de revisar els contractes.
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal. Ens parla amb eloqüència de la intimitat familiar del Nadal.
25 desembre. A més del fred, l'altre protagonista, la neu. Que serà molt beneficiosa per als camps.
25 desembre. Respon a la creença que el diluvi universal fou provocat per un intens vent grec i al pressentiment que aquest mateix vent el tornarà a provocar. Jesús no vol promoure aquest trastorn dins el període de Nadal per tal de no privar l'home de la gran solemnitat de la festa i de la joia que comporta, i d'ací que no deixi aixecar el gregal per tal que passi unes bones festes, tranquil·les i sense la temença d'un segon diluvi.
25 desembre. Es refereix al porc, que s'ha de matar abans de Nadal.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
25 desembre. Suggereix que un hivern temperat (Nadal càlid) seguit d'una primavera freda o inestable (Pasqua freda) és beneficiós per a les collites i el camp.
25 desembre. Referit al dejuni de la vigília de Nadal. Obsevant el dejuni hom menjava molt bones torrades, ben untades amb allioli d'advent i ben remullades amb vi calent, per les contrades més fredes.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Són les ocasions de retrobament de la família
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
25 desembre. És la tradició culinària
25 desembre. És temps de descans a casa
25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
25 desembre. Mentre uns diuen que aquest és el dia més curs de l'any, la majoria creuen que és el de sant Tomàs, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
25 desembre. Els pastors creuen que per Nadal els llops són inofensius. La gent creu que el llop viu: tres mesos de carn, tres mesos de sang, tres mesos d'aigua i tres de son. Aquest darrer període correspon a l'Advent.
25 desembre. En hivern calia tirar mà de les reserves del rebost guardades en sal, en oli o assecades, mentre que el bon temps era el moment de les torrades a l’aire lliure
25 desembre. Per a passar l'hivern, convé haver matat el porc i conservar-lo en sal i la resta d'animals cassolans.o en oli.
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina.
Nadal: 25 desembre. Les cries nascudes en primavera ja són adultes
25 desembre. Significa que per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els qui en viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies.
25 desembre. És temps de descans a casa
25 desembre. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Solstici d’hivern. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre i a partir d’ací va allargant-se el dia.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Sant Silvestre: 31 desembre. Els Reis: 6 gener. Per denotar que per Nadal comença a allargar-se el dia, utilitzant la imatge de passos animals per mostrar la progressió.. Indica que els dies creixen molt poc a poc al principi i cada cop més ràpid: primer un "pas de pardal" (petit), fins a un "pas de bou" (gran) al gener.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
25 desembre. És una menja saborosa i assequible
25 desembre. Convé que els animals passen l’hivern protegits i calents
25 desembre. Es refereix a les hores de sol a Nadal, que s'incrementen a poc a poc
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. En al·lusió a la llargada del dia. El 25 de desembre, el dia ha començat a créixer fa molt poc, com el pas discret d'un galant. Per Sant Julià, un cego ho veurà: El 7 de gener, el dia ja s'ha allargat prou (uns 10-15 minuts) perquè el canvi sigui evident per a tothom. L'expressió "un cec ho veurà" és una exageració popular per dir que la claredat guanya terreny de forma innegable.
1 gener. Compara l'allargament del dia amb el salari.
1 gener. Significa que al començament de l'any el dia ja s'ha allargat una mica
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el que s'acostuma a menjar a les illes Balears. Les formatjades: Són unes pastes farcides de carn de be, formatge o de brossat. El flaó és el pastís de formatge i herba-sana que no pot faltar abans de la Quaresma. Les cavallades: Una referència a les festes de Ciutadella, on el cavall és el protagonista amb els caragols i els jocs des Pla. Galls i capons: L'aviram de qualitat era el plat de luxe per excel·lència de la nit de Nadal.
25 desembre. De dia s’han d’aprofitar les hores de menys fred, i de nit convé estar al davant de la llar, l’estufa o el braser
[Pasqua florida = abril / Pasqua granada = començ de juny / Sant Joan = 24 juny avançat / Sant Pere = 29 juny fin al de juny]. Marca tot el procés del blat. Per Pasqua Granada (Pentecosta): L'espiga ja ha crescut i comença a agafar el color or ("l'espiga daurada"). Per Sant Joan: Amb l'arribada de la calor, el gra ja és sec i és el moment de la sega. Per Sant Pere: Pocs dies després, el cereal ja s'ha portat a l'era per a ser batut (separar el gra de la palla).
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquestes festivitats com a símbol de renovació, estatus i celebració. No fer-ho es considerava, en temps passats, una mostra de deixadesa o de falta de mitjans.
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Assenyala la tradició culinària de consumir xai (corder) durant la Pasqua, coincidint amb la primavera, i aviram (gall, pollastre) per Nadal. Estableix un costum que vincula les festivitats religioses amb la disponibilitat estacional d'aquests aliments, destacant el corder com a carn festiva primaveral.
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Subratlla la tradició dolça de dos moments clau de l'any. Assenyala que per Pasqua es mengen mones, mentre que per Nadal són típics els pastissets (com els de moniato o cacauet), destacant la riquesa sucrera i l'herència cultural, especialment al País Valencià.
Fa referència al cicle de reproducció de la garsa, indicant que per Pasqua (abril) és quan solen pondre els ous i, cap a l'Ascensió, ja s'han convertit en garsaons o pollets. És una expressió que vincula la natura i els canvis de temps amb el calendari litúrgic de la primavera.
25 desembre. L'arbre fruiter en aquest temps dorm, per tant va bé per esmotxar i per sembrar-lo.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Indica que per aquesta època els xais ja han crescut prou per ser considerats corders (corder de llet). La segona part fa referència a la proximitat del Nadal, quan els corders tenen el pes ideal per al consum, assegurant-ne la presència a les cases.
17 gener. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari. Indica l'inici del període festiu i d'excessos abans de la Quaresma. Es tracta d'una frase tradicional que marca l'inici d'una època de celebracions, gresca i àpats abundants, especialment rellevant en moltes zones rurals on es fan fogueres i festes populars al voltant d'aquesta data.
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
1 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli per fer les feines de casa o del taller. Des de l'1 de setembre fins a la Pasqua, la foscor domina la jornada laboral i domèstica. Per Pasqua (a la primavera), amb el canvi d'hora natural i l'arribada del bon temps, el gresol ja no cal i la gent pot sortir al carrer a gaudir del sol ("anar a prendre el sol").
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Per l'11 de novembre obrim la bota per deixar-lo respirar o tastar com va la cosa, però no és fins a les festes de Nadal quan el vi ja té el cos i el repòs necessari per ser el protagonista de la taula. Una cosa és el vi novell i l'altra el vi que ja ha "fet el seu curs".
Sant Martí: 11 novembre. Cap d'Any: 1 gener. Per Sant Martí és quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre, que és una delícia perquè és fresc i nou. Al cap de poc més d'un mes, per Cap d'Any, si encara en beus amb la mateixa alegria o si s'ha abusat de la bota, les conseqüències (la ressaca o el mal de cap) són molt més dures.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És una descripció de com el blanc va guanyant terreny al mapa. Sant Martí: La neu tot just comença a tocar les cotes altes (els pins). Sant Andreu: La neu ja baixa fins a la base dels arbres i cobreix els camins (als peus). Nadal: El gruix és tan gran que les cases queden colgades fins a la sortida del fum (els teulats i xemeneies).
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. [Municipis barcelonins de la comarca del Baix Llobregat]. Aquesta dita és un recorregut geogràfic i festiu pel Baix Llobregat Nord, marcant el calendari de les Festa Majors de tres pobles veïns que comparteixen història i proximitat. És la manera popular de recordar que, durant una setmana i mitja, si vius en aquesta zona del Montserratí, no et cal moure't gaire per trobar una bona festa major.
Sant Ramon: 1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Aquesta dita és el manual del bon criador de gallines, i descriu perfectament com el cicle de la llum afecta la posta d'ous al llarg de l'any. Així és la posta de l'aviram en aquestes dates.
Sant Sirvent: 7 desembre. [Advent = les 4 setmanes anteriors a Nadal]. Marca el canvi d'estació i l'inici del període litúrgic previ al Nadal. Sant Sirvent se celebra al desembre, actuant com a referència tradicional per indicar el final definitiu de la tardor i l'entrada en l'hivern. Així sol ser de manera aproximada, ja que oficialment la tardor acaba el 21 de desembre.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc. Després d'uns dies de reposar i amanir la carn, ja és el moment de posar el porc al semal (una tina o recipient de fusta) per acabar d'elaborar les peces o, directament, per començar a gaudir-ne a la taula.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. Per Santa Caterina, la demanda de gallines és altíssima per fer l'arròs amb gallina de les fires. És el millor moment per vendre les que ja no ponent i treure'n un bon preu. Un cop passat el boom de les fires de novembre, per Nadal el preu de les gallines de "segona" sol baixar, ja que tothom busca el gall dindi o el capó per al gran banquet. És llavors quan pots recuperar el teu corral a un preu més econòmic.
13 desembre. [La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. La rima ens recorda de forma mnemotècnica la distància exacta de dotze dies que separa les dues festes. Fa referència a la fira de Santa Llúcia de La Bisbal d'Empordà, on aquesta festivitat ha estat històricament molt important per al comerç. Era el moment de comprar el gra, el bestiar o els estris necessaris abans que s'aturés tot per Nadal.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llucia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre) La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Ninou: 1 gener. Reis: 6 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llúcia: 13 desembre. Assenyala l'inici imperceptible de l'allargament dels dies (un "pas de puça") cap al solstici d'hivern i Nadal. Tot i que astronòmicament la nit més llarga sol ser una mica abans o després, la tradició marca el naixement de Jesús com a punt d'inflexió on el dia creix de manera més evident.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal. La dita destaca el canvi de comportament de la guineu a l'inici de la primavera, sortint de la inactivitat hivernall per buscar aliment a prop dels nuclis habitats.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan
Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
Fa un temps prou bo perquè aquest animalet ja sigui per aquí.
És aproximadament durant aquest temps l'arribada d'aquesta au
1 novembre. Tots Sants marcava tradicionalment l'inici de la temporada de pesca amb l'art, una xarxa de ròssec que es tirava des de la platja. Amb el canvi de temperatura de l'aigua al novembre, peixos com el seitó o la sardina s'atansaven més a la costa.
1 novembre. Tots Sants marcava tradicionalment l'inici de la temporada de pesca amb l'art, una xarxa de ròssec que es tirava des de la platja. Amb el canvi de temperatura de l'aigua al novembre, peixos com el seitó o la sardina s'atansaven més a la costa.
1 novembre. Són menges calorífiques pròpies del començ de novembre. Fa referència a dos dels productes de temporada propis de la tardor i la festivitat del primer de novembre. Els cargols amb banyes (o cargols en general) són considerats un dels àpats de la tardor, juntament amb castanyes, bolets i glans.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Són els dos productes típics de cada festivitat
1 novembre. Al voltant de ots Sants, la sembra del blat hauria d'estar acabada i els fruits de la tardor recollits i emmagatzemats, marcant la fi de les feines de camp principals.