[témpores = antigament, tres dies de dejuni a l’inici de cada estació]. Referent al dejuni i a les processons propis d'aquesta setmana. Es considerava que la carn d’au era menys pecat que la de mamífer
[cirereta = fruit silvestre, no cirera]. És el temps de les cireres
[cirereta = fruit silvestre, no cirera]. És el temps de les cireres
Per l’Ascensió, l’ocell diu: avui reposo de fer el niu
[nieró = niuet, niu]. En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius
[busca = minúcia, palleta / nieró = niuet, niu]. En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius
És època de canvi de les temperatures
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la saviesa popular sobre el temps meteorològic, suggerint una inversió tèrmica. Indica que si per Nadal fa un temps suau i assolellat, per Pasqua és probable que el temps sigui més fresc o inestable.
25 desembre. Per les festes de Nadal tot el món procura d'estar amb la família
25 desembre. És una opinió. Suggereix que un hivern suau per Nadal seguit d'una primavera fresca per Pasqua afavoreix un bon cicle agrícola i un any productiu.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada festivitat té el seu producte característic
25 desembre. Al·ludeix al costum, general a la muntanya i entre pastors, de simular l'ofrena d'un xai, el qual guarnien i enflocaven. L'ensenyaven d'agenollar-se i la bestiola ho feia quan el seu amo oferia i no se separava per res del seu costat. Hi havia indrets on el vestien amb unes robes especials totes boniques i adornades. El costum encara és viu en alguns indrets.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. El que feia que tant el traginer com la filadora iniciaren la seva activitat més aviat, en un temps que la llum del dia marcava l'inici del treball diari, penseu que no hi havia llum elèctrica com ara.
25 desembre. Per a passar l’hivern, convé haver matat el porc i conservar-lo en sal o en oli
Nadal: 25 desembre. Té molta feina per vestir a la gent en aquestes festes assenyalades.
Nadal; 25 desembre. Any Nou: 1 gener. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva. En alguns indrets era el temps de revisar els contractes.
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal. Ens parla amb eloqüència de la intimitat familiar del Nadal.
25 desembre. A més del fred, l'altre protagonista, la neu. Que serà molt beneficiosa per als camps.
25 desembre. Respon a la creença que el diluvi universal fou provocat per un intens vent grec i al pressentiment que aquest mateix vent el tornarà a provocar. Jesús no vol promoure aquest trastorn dins el període de Nadal per tal de no privar l'home de la gran solemnitat de la festa i de la joia que comporta, i d'ací que no deixi aixecar el gregal per tal que passi unes bones festes, tranquil·les i sense la temença d'un segon diluvi.
25 desembre. Es refereix al porc, que s'ha de matar abans de Nadal.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
25 desembre. Suggereix que un hivern temperat (Nadal càlid) seguit d'una primavera freda o inestable (Pasqua freda) és beneficiós per a les collites i el camp.
25 desembre. Referit al dejuni de la vigília de Nadal. Obsevant el dejuni hom menjava molt bones torrades, ben untades amb allioli d'advent i ben remullades amb vi calent, per les contrades més fredes.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Són les ocasions de retrobament de la família
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
25 desembre. És la tradició culinària
25 desembre. És temps de descans a casa
25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
25 desembre. Mentre uns diuen que aquest és el dia més curs de l'any, la majoria creuen que és el de sant Tomàs, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
25 desembre. Els pastors creuen que per Nadal els llops són inofensius. La gent creu que el llop viu: tres mesos de carn, tres mesos de sang, tres mesos d'aigua i tres de son. Aquest darrer període correspon a l'Advent.
25 desembre. En hivern calia tirar mà de les reserves del rebost guardades en sal, en oli o assecades, mentre que el bon temps era el moment de les torrades a l’aire lliure
25 desembre. Per a passar l'hivern, convé haver matat el porc i conservar-lo en sal i la resta d'animals cassolans.o en oli.
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina.
Nadal: 25 desembre. Les cries nascudes en primavera ja són adultes
25 desembre. Significa que per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els qui en viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies.
25 desembre. És temps de descans a casa
25 desembre. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Solstici d’hivern. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre i a partir d’ací va allargant-se el dia.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Sant Silvestre: 31 desembre. Els Reis: 6 gener. Per denotar que per Nadal comença a allargar-se el dia.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
25 desembre. És una menja saborosa i assequible
25 desembre. Convé que els animals passen l’hivern protegits i calents
25 desembre. Es refereix a les hores de sol a Nadal, que s'incrementen a poc a poc
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 9 gener. En al·lusió a la llargada del dia.
1 gener. Compara l'allargament del dia amb el salari.
1 gener. Significa que al començament de l'any el dia ja s'ha allargat una mica
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Llaminadures pròpies del temps. És el que s'acostuma a menjar a les illes Balears en aquestes festes.
25 desembre. De dia s’han d’aprofitar les hores de menys fred, i de nit convé estar al davant de la llar, l’estufa o el braser
[Pasqua florida = abril / Pasqua granada = començ de juny / Sant Joan = 24 juny avançat / Sant Pere = 29 juny fin al de juny]. Marca tot el procés del blat
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquestes festivitats com a símbol de renovació, estatus i celebració. No fer-ho es considerava, en temps passats, una mostra de deixadesa o de falta de mitjans.
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Assenyala la tradició culinària de consumir xai (corder) durant la Pasqua, coincidint amb la primavera, i aviram (gall, pollastre) per Nadal. Estableix un costum que vincula les festivitats religioses amb la disponibilitat estacional d'aquests aliments, destacant el corder com a carn festiva primaveral.
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Subratlla la tradició dolça de dos moments clau de l'any. Assenyala que per Pasqua es mengen mones, mentre que per Nadal són típics els pastissets (com els de moniato o cacauet), destacant la riquesa sucrera i l'herència cultural, especialment al País Valencià.
Fa referència al cicle de reproducció de la garsa, indicant que per Pasqua (abril) és quan solen pondre els ous i, cap a l'Ascensió, ja s'han convertit en garsaons o pollets. És una expressió que vincula la natura i els canvis de temps amb el calendari litúrgic de la primavera.
25 desembre. L'arbre fruiter en aquest temps dorm, per tant va bé per esmotxar i per sembrar-lo.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Indica que per aquesta època els xais ja han crescut prou per ser considerats corders (corder de llet). La segona part fa referència a la proximitat del Nadal, quan els corders tenen el pes ideal per al consum, assegurant-ne la presència a les cases.
17 gener. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
1 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. És temps de tastar el vi novell resultant de la verema del setembre precedent i d’evitar que atraga insectes
Sant Martí: 11 novembre. Cap d'Any: 1 gener. És quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. Municipis barcelonins de la comarca del Baix Llobregat
Sant Ramon: 1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Així és la posta de l'aviram en aquestes dates.
Sant Sirvent: 7 desembre. [Advent = les 4 setmanes anteriors a Nadal] Així sol ser de manera aproximada, ja que oficialment la tardor acaba el 21 de desembre
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. Recomana desfer-se de les gallines quan deixen de pondre i de criar per a estalviar-se haver-les de mantenir durant mig any
13 desembre. La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Com va allargant-se el dia
Santa Llucia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre) La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Ninou: 1 gener. Reis: 6 gener. Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal
Santa Llúcia: 13 desembre. Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal. La dita destaca el canvi de comportament de la guineu a l'inici de la primavera, sortint de la inactivitat hivernall per buscar aliment a prop dels nuclis habitats.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan
Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
Fa un temps prou bo perquè aquest animalet ja sigui per aquí.
És aproximadament durant aquest temps l'arribada d'aquesta au
Són menges calorífiques pròpies del començ de novembre
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Són els dos productes típics de cada festivitat