Tema
festivitats
889 refranys catalogats sota aquest tema.
Per les témpores de l’Ascensió, un dia gallina i l’altre capó
[témpores = antigament, tres dies de dejuni a l’inici de cada estació]. Referent al dejuni i a les processons propis d'aquesta setmana. Es considerava que la carn d’au era menys pecat que la de mamífer
animals festivitats menjar
Per l’Ascensió, cireretes a bondó; verdes sí, que madures no
[cirereta = fruit silvestre, no cirera]. Fa referència a l'inici de la temporada de la cirera, on els arbres s'omplen de fruit ("a bundó"), però el temps i la maduració indiquen que encara és aviat per trobar-les totes vermelles i dolces.
festivitats mesos plantes
Per l’Ascensió, cireretes a muntó [o abondó]
[cirereta = fruit silvestre, no cirera. muntó (o abondó): significa en gran quantitat o abundància]. És el temps de les cireres. indica que per la festivitat de l'Ascensió (que cau al maig o juny) les cireres ja són en plena temporada, madures i abundants.
festivitats mesos plantes
Per l’Ascensió, el pigot forada el tió
És l’època de la nidificació. L'ocell forada el tió (aquí referit a un tronc d'arbre sec o vell) per construir el seu niu. És un senyal que la primavera està avançada i la fauna boscana està en plena activitat reproductiva.
animals festivitats
Per l’Ascensió, l’ocell diu: avui reposo de fer el niu
Per l’Ascensió, l’ocell diu: avui reposo de fer el niu
festivitats animals
Per l’Ascensió, l’ocell no fa nieró
[nieró = niuet, niu]. En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius
animals festivitats mesos
Per l’Ascensió, l’ocell no porta busques al nieró
[busca = minúcia, palleta / nieró = niuet, niu]. En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius
animals festivitats mesos
Per l’Ascensió, trau el palmito i colga el mantó
És època de canvi de les temperatures
festivitats oratge
Per Nadal al sol per Pasqua a l'ombra
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la saviesa popular sobre el temps meteorològic, suggerint una inversió tèrmica. Indica que si per Nadal fa un temps suau i assolellat, per Pasqua és probable que el temps sigui més fresc o inestable.
festivitats mesos oratge
Per Nadal cada ovella al seu corral
25 desembre. Per les festes de Nadal tot el món procura d'estar amb la família
animals festivitats mesos parentiu
Per Nadal calor i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret
25 desembre. És una opinió. Suggereix que un hivern suau per Nadal seguit d'una primavera fresca per Pasqua afavoreix un bon cicle agrícola i un any productiu.
any bona festivitats oratge
Per Nadal coques; per Sant Joan, bacores
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Cada festivitat té el seu producte característic. "Per Nadal, coques": Es refereix a la tradició de menjar dolços més elaborats i consistents per les festes de Nadal, com les coques de sucre, de torró o les neules, aprofitant que ja s'havia fet la collita dels fruits secs "Per Sant Joan, bacores" (o coques): El 24 de juny és el moment àlgid de la primera collita de la figuera (les bacores), un fruit primerenc, dolç.
festivitats menjar mesos plantes sants
Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó
25 desembre. Al·ludeix al costum, general a la muntanya i entre pastors, de simular l'ofrena d'un xai, el qual guarnien i enflocaven. L'ensenyaven d'agenollar-se i la bestiola ho feia quan el seu amo oferia i no se separava per res del seu costat. Hi havia indrets on el vestien amb unes robes especials totes boniques i adornades. El costum encara és viu en alguns indrets.
animals bona festivitats oficis
Per Nadal el dia s'estira un pam
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
festivitats oratge dia i nit
Per Nadal el dia s'estira un pam, ja ho troba el traginer en el caminar i la vella en el filar
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. El que feia que tant el traginer com la filadora iniciaren la seva activitat més aviat, en un temps que la llum del dia marcava l'inici del treball diari, penseu que no hi havia llum elèctrica com ara.
festivitats oficis oratge persones dia i nit
Per Nadal el porc en sal
25 desembre. Per a passar l’hivern, convé haver matat el porc i conservar-lo en sal o en oli
animals festivitats menjar
Per Nadal guanya el sastre el seu cabal
Nadal: 25 desembre. Té molta feina per vestir a la gent en aquestes festes assenyalades.
diners festivitats oficis
Per Nadal i per Any Nou muda d'amo i muda el sou
Nadal; 25 desembre. Any Nou: 1 gener. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva. En alguns indrets era el temps de revisar els contractes.
any festivitats
Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir.
any festivitats
Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal. Ens parla amb eloqüència de la intimitat familiar del Nadal.
casa festivitats mesos sants
Per Nadal maduren les nesples
25 desembre. Ja ho sabeu
festivitats mesos plantes
Per Nadal moquina i neu per veïna.
25 desembre. A més del fred, l'altre protagonista, la neu. Que serà molt beneficiosa per als camps.
festivitats oratge
Per Nadal no bufa el gregal
25 desembre. Respon a la creença que el diluvi universal fou provocat per un intens vent grec i al pressentiment que aquest mateix vent el tornarà a provocar. Jesús no vol promoure aquest trastorn dins el període de Nadal per tal de no privar l'home de la gran solemnitat de la festa i de la joia que comporta, i d'ací que no deixi aixecar el gregal per tal que passi unes bones festes, tranquil·les i sense la temença d'un segon diluvi.
festivitats mesos oratge
Per Nadal tot porc mataràs, estigui magre o estigui gras
25 desembre. Es refereix al porc, que s'ha de matar abans de Nadal.
animals festivitats mesos
Per Nadal, a casa i prop de la brasa
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
casa festivitats foc
Per Nadal, al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo
25 desembre. Suggereix que un hivern temperat (Nadal càlid) seguit d'una primavera freda o inestable (Pasqua freda) és beneficiós per a les collites i el camp.
bona festivitats foc oratge
Per Nadal, ametlles torrades i algun porronet de vi; això és el que m'agrada a mi, però ve poques vegades
25 desembre. Referit al dejuni de la vigília de Nadal. Obsevant el dejuni hom menjava molt bones torrades, ben untades amb allioli d'advent i ben remullades amb vi calent, per les contrades més fredes.
festivitats plantes vinya
Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Són les ocasions de retrobament de la família
animals festivitats mesos sants parentiu
Per Nadal, cada perdiu al seu niu
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
animals festivitats
Per Nadal, cadascú al seu hostal.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
festivitats
Per Nadal, capons, neules i torrons
25 desembre. És la tradició culinària
animals festivitats menjar
Per Nadal, carn i fusta fora la mar
25 desembre. És temps de descans a casa
festivitats menjar mesos mar
Per Nadal, carn i fustes fora del mar
25 desembre. És temps de descans a casa
festivitats mesos mar
Per Nadal, coques
25 desembre. Indica que tot té el seu moment
festivitats
Per Nadal, creix el dia un pas de gall
25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
animals festivitats
Per Nadal, el dia més curt de l'any
25 desembre. Mentre uns diuen que aquest és el dia més curs de l'any, la majoria creuen que és el de sant Tomàs, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
any festivitats dia i nit
Per Nadal, el fred cordial
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
festivitats oratge
Per Nadal, el llop no fa cap mal
25 desembre. Els pastors creuen que per Nadal els llops són inofensius. La gent creu que el llop viu: tres mesos de carn, tres mesos de sang, tres mesos d'aigua i tres de son. Aquest darrer període correspon a l'Advent.
animals festivitats mesos
Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc
25 desembre. En hivern calia tirar mà de les reserves del rebost guardades en sal, en oli o assecades, mentre que el bon temps era el moment de les torrades a l’aire lliure
animals festivitats foc menjar mesos
Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
25 desembre. Per a passar l'hivern, convé haver matat el porc i conservar-lo en sal i la resta d'animals cassolans.o en oli.
animals festivitats menjar mesos
Per Nadal, els sastres fan tres jornals
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina.
diners festivitats mesos treball
Per Nadal, és la perdiu vertadera i la cabal
Nadal: 25 desembre. Les cries nascudes en primavera ja són adultes
animals festivitats mesos
Per Nadal, les ovelles al gavadal
25 desembre. Significa que per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els qui en viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies.
animals festivitats
Per Nadal, maduren les nespres
25 desembre. Així és
festivitats plantes
Per Nadal, mariner fora de la mar
25 desembre. És temps de descans a casa
festivitats mesos oficis mar
Per Nadal, muda el jornal.
25 desembre. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva.
festivitats
Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Solstici d’hivern. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre i a partir d’ací va allargant-se el dia.
festivitats mesos oratge sants
Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix.
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Sant Silvestre: 31 desembre. Els Reis: 6 gener. Per denotar que per Nadal comença a allargar-se el dia, utilitzant la imatge de passos animals per mostrar la progressió.. Indica que els dies creixen molt poc a poc al principi i cada cop més ràpid: primer un "pas de pardal" (petit), fins a un "pas de bou" (gran) al gener.
festivitats sants
Per Nadal, per caçar bé vés a caçar al galliner
25 desembre.
animals festivitats mesos caça
Per Nadal, prop del nial.
25 desembre. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny.
festivitats
Per Nadal, qui res no estrena, res no val
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
festivitats indumentària
Per Nadal, ric i pobre menja gall
25 desembre. És una menja saborosa i assequible
animals festivitats menjar
Per Nadal, sang de porc al rieral.
25 desembre. És temps de matar-lo.
animals festivitats
Per Nadal, tots els animals al corral
25 desembre. Convé que els animals passen l’hivern protegits i calents
animals festivitats mesos
Per Nadal, un pas de pardal
25 desembre. Es refereix a les hores de sol a Nadal, que s'incrementen a poc a poc
animals festivitats oratge
Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre, i per Any Nou, un pas de bou
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
animals festivitats mesos sants
Per Nadal, un pas galant, i per Sant Julià, un cego ho veurà
Nadal: 25 desembre. Sant Julià: 7 gener. En al·lusió a la llargada del dia. El 25 de desembre, el dia ha començat a créixer fa molt poc, com el pas discret d'un galant. Per Sant Julià, un cego ho veurà: El 7 de gener, el dia ja s'ha allargat prou (uns 10-15 minuts) perquè el canvi sigui evident per a tothom. L'expressió "un cec ho veurà" és una exageració popular per dir que la claredat guanya terreny de forma innegable.
festivitats mesos sants
Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou
1 gener. Compara l'allargament del dia amb el salari.
festivitats dia i nit
Per Ninou [Any Nou] un pas de bou.
1 gener. Significa que al començament de l'any el dia ja s'ha allargat una mica
any festivitats mesos
Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; Per Sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el que s'acostuma a menjar a les illes Balears. Les formatjades: Són unes pastes farcides de carn de be, formatge o de brossat. El flaó és el pastís de formatge i herba-sana que no pot faltar abans de la Quaresma. Les cavallades: Una referència a les festes de Ciutadella, on el cavall és el protagonista amb els caragols i els jocs des Pla. Galls i capons: L'aviram de qualitat era el plat de luxe per excel·lència de la nit de Nadal.
animals festivitats menjar mesos sants
Per Pasqua al recer, per Nadal al carrer
25 desembre. De dia s’han d’aprofitar les hores de menys fred, i de nit convé estar al davant de la llar, l’estufa o el braser
festivitats mesos oratge
Per Pasqua granada, l’espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l’era
[Pasqua florida = abril / Pasqua granada = començ de juny / Sant Joan = 24 juny avançat / Sant Pere = 29 juny fin al de juny]. Marca tot el procés del blat. Per Pasqua Granada (Pentecosta): L'espiga ja ha crescut i comença a agafar el color or ("l'espiga daurada"). Per Sant Joan: Amb l'arribada de la calor, el gra ja és sec i és el moment de la sega. Per Sant Pere: Pocs dies després, el cereal ja s'ha portat a l'era per a ser batut (separar el gra de la palla).
camp festivitats plantes sants
Per Pasqua i per Nadal qui res no estrena res no val
25 desembre. El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquestes festivitats com a símbol de renovació, estatus i celebració. No fer-ho es considerava, en temps passats, una mostra de deixadesa o de falta de mitjans.
festivitats indumentària
Per Pasqua, carn de corder, i per Nadal, de galliner
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Assenyala la tradició culinària de consumir xai (corder) durant la Pasqua, coincidint amb la primavera, i aviram (gall, pollastre) per Nadal. Estableix un costum que vincula les festivitats religioses amb la disponibilitat estacional d'aquests aliments, destacant el corder com a carn festiva primaveral.
animals festivitats menjar
Per Pasqua, mones; per Nadal, pastissets
25 desembre. Cada festivitat té el seu menjar tradicional. Subratlla la tradició dolça de dos moments clau de l'any. Assenyala que per Pasqua es mengen mones, mentre que per Nadal són típics els pastissets (com els de moniato o cacauet), destacant la riquesa sucrera i l'herència cultural, especialment al País Valencià.
festivitats menjar
Per Pasqua, ous de garsa, i per l’Ascensió ja hi ha garsó
Fa referència al cicle de reproducció de la garsa, indicant que per Pasqua (abril) és quan solen pondre els ous i, cap a l'Ascensió, ja s'han convertit en garsaons o pollets. És una expressió que vincula la natura i els canvis de temps amb el calendari litúrgic de la primavera.
animals festivitats mesos
Per Pentecosta, el formatge fa crosta
festivitats menjar
Per replantar i empeltar l'ametller la lluna de Nadal va bé
25 desembre. L'arbre fruiter en aquest temps dorm, per tant va bé per esmotxar i per sembrar-lo.
camp festivitats oratge plantes be
Per Sant Andreu el xai ja es corder, i per Nadal un a cada corral.
Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre. Indica que per aquesta època els xais ja han crescut prou per ser considerats corders (corder de llet). La segona part fa referència a la proximitat del Nadal, quan els corders tenen el pes ideal per al consum, assegurant-ne la presència a les cases.
animals festivitats mesos sants
Per Sant Anton, Carnestoltes són
17 gener. Són dos referents per situar Carnaval en el calendari. Indica l'inici del període festiu i d'excessos abans de la Quaresma. Es tracta d'una frase tradicional que marca l'inici d'una època de celebracions, gresca i àpats abundants, especialment rellevant en moltes zones rurals on es fan fogueres i festes populars al voltant d'aquesta data.
festivitats mesos sants
Per Sant Donís, tronadors i piuletes
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
festa festivitats menjar mesos sants
Per Sant Gil, encén el gresol, apaga'l per la Pasqua i vés a prendre el sol
1 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli per fer les feines de casa o del taller. Des de l'1 de setembre fins a la Pasqua, la foscor domina la jornada laboral i domèstica. Per Pasqua (a la primavera), amb el canvi d'hora natural i l'arribada del bon temps, el gresol ja no cal i la gent pot sortir al carrer a gaudir del sol ("anar a prendre el sol").
festivitats mesos sants
Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
dormir festivitats foc mesos oratge+1
Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Per l'11 de novembre obrim la bota per deixar-lo respirar o tastar com va la cosa, però no és fins a les festes de Nadal quan el vi ja té el cos i el repòs necessari per ser el protagonista de la taula. Una cosa és el vi novell i l'altra el vi que ja ha "fet el seu curs".
festivitats mesos sants vinya
Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany.
Sant Martí: 11 novembre. Cap d'Any: 1 gener. Per Sant Martí és quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre, que és una delícia perquè és fresc i nou. Al cap de poc més d'un mes, per Cap d'Any, si encara en beus amb la mateixa alegria o si s'ha abusat de la bota, les conseqüències (la ressaca o el mal de cap) són molt més dures.
festivitats mesos sants vinya
Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És una descripció de com el blanc va guanyant terreny al mapa. Sant Martí: La neu tot just comença a tocar les cotes altes (els pins). Sant Andreu: La neu ja baixa fins a la base dels arbres i cobreix els camins (als peus). Nadal: El gruix és tan gran que les cases queden colgades fins a la sortida del fum (els teulats i xemeneies).
festivitats mesos oratge plantes sants
Per Sant Pere és festa a Abrera, per Sant Joan, a Olesa la fan, i després a Esparreguera
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. [Municipis barcelonins de la comarca del Baix Llobregat]. Aquesta dita és un recorregut geogràfic i festiu pel Baix Llobregat Nord, marcant el calendari de les Festa Majors de tres pobles veïns que comparteixen història i proximitat. És la manera popular de recordar que, durant una setmana i mitja, si vius en aquesta zona del Montserratí, no et cal moure't gaire per trobar una bona festa major.
festivitats llocs sants
Per Sant Ramon la bona gallina pon per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins pon el gall
Sant Ramon: 1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Aquesta dita és el manual del bon criador de gallines, i descriu perfectament com el cicle de la llum afecta la posta d'ous al llarg de l'any. Així és la posta de l'aviram en aquestes dates.
animals bona festivitats mesos sants
Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l’Advent
Sant Sirvent: 7 desembre. [Advent = les 4 setmanes anteriors a Nadal]. Marca el canvi d'estació i l'inici del període litúrgic previ al Nadal. Sant Sirvent se celebra al desembre, actuant com a referència tradicional per indicar el final definitiu de la tardor i l'entrada en l'hivern. Així sol ser de manera aproximada, ja que oficialment la tardor acaba el 21 de desembre.
festivitats mesos oratge sants
Per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas i per Nadal posa'l al semal
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc. Després d'uns dies de reposar i amanir la carn, ja és el moment de posar el porc al semal (una tina o recipient de fusta) per acabar d'elaborar les peces o, directament, per començar a gaudir-ne a la taula.
animals festivitats mesos sants
Per Santa Caterina, ven-te les gallines, i per Nadal, les pots tornar a comprar
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. Per Santa Caterina, la demanda de gallines és altíssima per fer l'arròs amb gallina de les fires. És el millor moment per vendre les que ja no ponent i treure'n un bon preu. Un cop passat el boom de les fires de novembre, per Nadal el preu de les gallines de "segona" sol baixar, ja que tothom busca el gall dindi o el capó per al gran banquet. És llavors quan pots recuperar el teu corral a un preu més econòmic.
animals festivitats mesos sants
Per Santa Llúcia de la Bisbal, dotze dies abans de Nadal
13 desembre. [La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. La rima ens recorda de forma mnemotècnica la distància exacta de dotze dies que separa les dues festes. Fa referència a la fira de Santa Llúcia de La Bisbal d'Empordà, on aquesta festivitat ha estat històricament molt important per al comerç. Era el moment de comprar el gra, el bestiar o els estris necessaris abans que s'aturés tot per Nadal.
festivitats llocs mesos
Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
animals festivitats oratge
Per Santa Llucia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal.
Santa Llucia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
animals festivitats sants
Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre) La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
animals festivitats sants
Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Ninou: 1 gener. Reis: 6 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
animals festivitats mesos sants
Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix fins que el Nen Jesús no neix
Santa Llúcia: 13 desembre. Assenyala l'inici imperceptible de l'allargament dels dies (un "pas de puça") cap al solstici d'hivern i Nadal. Tot i que astronòmicament la nit més llarga sol ser una mica abans o després, la tradició marca el naixement de Jesús com a punt d'inflexió on el dia creix de manera més evident.
animals festivitats mesos sants
Per Santa Maria la guineu ja agafa una gallina
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. La rabosa s’aventura a caçar vora els poblats després del dejú hivernal. La dita destaca el canvi de comportament de la guineu a l'inici de la primavera, sortint de la inactivitat hivernall per buscar aliment a prop dels nuclis habitats.
animals festivitats mesos caça
Per santa Maria una hora i mitja més al dia.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
festivitats foc mesos dia i nit
Per Santa Maria, hora i mitja creix lo dia [o hora i mitja més de dia]
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
festivitats mesos dia i nit
Per Santa Maria, una hora més al dia
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan
festivitats oratge
Per Setmana Santa, el cucut canta
Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
animals festivitats
Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
Fa un temps prou bo perquè aquest animalet ja sigui per aquí.
animals festivitats
Per Setmana Santa, pluja; o vent altrament, no és santa
festivitats oratge
Per Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és pres a França
És aproximadament durant aquest temps l'arribada d'aquesta au
animals festivitats
Per Tots Sants a pescar a l'art
1 novembre. Tots Sants marcava tradicionalment l'inici de la temporada de pesca amb l'art, una xarxa de ròssec que es tirava des de la platja. Amb el canvi de temperatura de l'aigua al novembre, peixos com el seitó o la sardina s'atansaven més a la costa.
festivitats mar
Per Tots Sants arts a la mar
1 novembre. Tots Sants marcava tradicionalment l'inici de la temporada de pesca amb l'art, una xarxa de ròssec que es tirava des de la platja. Amb el canvi de temperatura de l'aigua al novembre, peixos com el seitó o la sardina s'atansaven més a la costa.
festivitats mesos mar
Per Tots Sants castanyes, i cargols amb banyes
1 novembre. Són menges calorífiques pròpies del començ de novembre. Fa referència a dos dels productes de temporada propis de la tardor i la festivitat del primer de novembre. Els cargols amb banyes (o cargols en general) són considerats un dels àpats de la tardor, juntament amb castanyes, bolets i glans.
animals festivitats menjar plantes
Per Tots Sants castanyes, i per Nadal torrons
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Són els dos productes típics de cada festivitat
festivitats menjar plantes
Per Tots Sants els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats
1 novembre. Al voltant de ots Sants, la sembra del blat hauria d'estar acabada i els fruits de la tardor recollits i emmagatzemats, marcant la fi de les feines de camp principals.
camp festivitats plantes