Tema
festivitats
889 refranys catalogats sota aquest tema.
A Alacant tot l'any és carnaval
Municipi de la comarca del Alacantí en la província d'Alacant
llocs festivitats
A Carnestoltes, bones voltes
Vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
festivitats bona
A Carnestoltes, moltes voltes
Evoca la festa i la disbauxa prèvies a la Quaresma. És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes
festa festivitats
A força de dejunis aplega la Pasqua.
Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu. Aquesta dita popular catalana fa referència al període de Quaresma, on el dejuni i l'abstinència de menjar carn, representats per set setmanes de restriccions, serveixen de preparació rigorosa per a l'esclat festiu i culinari de la Pasqua. És una expressió que lliga la tradició religiosa amb la finalització d'un període de privació.
festivitats menjar
A l'Advent, tanta pasta com rent
Pel fet d'encongir-se la pasta per l'acció del fred.
festivitats menjar
A l'Ascensió cireretes a muntó. A la plana, sí, a la serra, no )
Aquest refrany destaca la diferència de maduració segons l'altitud. A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana, . Aquest refrany destaca la diferència de maduració segons l'altitud.
camp festivitats mesos plantes
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere
2 febrer. Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat
festivitats mesos oratge
A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés
No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar
diners festa festivitats llocs
A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures
animals festivitats mesos
A la Mare de Déu Gitada, prepara la flassada
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d’agost minva un poc la temperatura nocturna
festivitats mesos oratge
A la Mare de Déu gitada, refresca la matinada
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna
festivitats mesos oratge
A la Mare de Deú, en el llit, prepara-li la jupa al teu marit
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna
festivitats mesos oratge
A l’Advent, els naps es visten i nosaltres ens despullem
En primavera, els vegetals fullen i les persones van llevant-se roba de vestir
festivitats plantes indumentària
A Nadal al foc, i a Pasqua al joc [o sol]
25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
dormir festivitats foc oratge
A Nadal els focs. a Pasqüa els jocs
25 desembre. Les dues pasqües reuneixen tradicionalment la gent, l’una a l’aire lliure i l’altra dins casa
festivitats foc
A Nadal l'all al bancal
25 desembre. És el moment idoni per la plantació.
camp festivitats mesos plantes
A Nadal manta no hi cal
25 desembre.
festivitats oratge
A Nadal neu a la serra, i pau a la terra
25 desembre. Invoca la pau social i familiar pròpia d'aquestes dates, lligant el benestar del camp amb el de les persones.
festivitats mesos oratge
A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all
Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec
mesos plantes diners festivitats camp
A Nadal, capa no en cal; d'allí en allà, fred no en farà
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
festivitats mesos oratge indumentària
A Nadal, fred com cal
25 desembre. Sol fer fred, però no tant com el dia de Reis
festivitats mesos oratge
A Nadal, la roba tota cal
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal.
festivitats oratge indumentària
A Nadal, l’all, al bancal i a Sant Joan, a casa
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció. A Nadal, l'all al bancal: Significa que el solstici d'hivern és el moment òptim per a la sembra. L'all necessita passar fred per dividir-se bé en grans. A Sant Joan, a casa: Pel 24 de juny, la planta ja s'ha assecat i és el moment de la collita. Si es deixen a terra més temps, les tiges es podreixen i el cap de l'all es pot obrir.
camp festivitats mesos plantes sants
A Nadal, neules.
25 desembre. Per les festes de Nadal es mengen neules. Aquest costum ve del segle XIII.
festivitats
A Nadal, tot ací dalt
25 desembre. [ací = a la boca]. Nadal és una celebració en la que es menja molt
festivitats menjar
A Nadal, una passa de gall
25 desembre. Indica que la duració del dia s'allarga una mica
animals festivitats mesos
A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó
8 desembre. Anem cara l'hivern.
festivitats mesos oratge
A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes
Tradicionalment als països de parla catalana se celebraven tres dies de Pasqua (diumenge, dilluns i dimarts), més el dillons següent a la setmana de Pasqua, festa de Sant Vicent Ferrer. Una característica important de la Pasqua era que a l'hora de la berena i dels jocs que hi seguien, es toleraven colles de xiques i xics, cosa que no es veia al llarg de l'any. Tenint en compte aquests costums, s'entén el refrany. Fet i fet, a partir de Pasqua s'encetaven nuviatges.
amor festivitats mesos sants
A qui pessebre fa, no li manca pa.
festivitats
A qui veges amb espardenyes [o capa] per Nadal, no li preguntes com li va
25 desembre. Les dates de Nadal, són percebudes com a dies freds.
festivitats indumentària
A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer
17 gener. Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot
festivitats mesos sants
A Sant Donís, mocador amb la piuleta i el tronador
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
festa festivitats menjar mesos sants+1
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bèstia qui no ho coneix
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Aquest refrany popular català descriu com s'allarguen els dies al voltant del solstici d'hivern (13 de desembre - 6 de gener), indicant un increment progressiu i gairebé imperceptible al principi: "pas de puça" (13/12), "pas de pardal" (Nadal) i el creixement ja evident per Reis ("ase/bèstia qui no ho coneix").
animals festivitats mesos sants
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bobo és qui no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni, a Santa Agnés una hora més
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Santa Agnés: 21 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
animals festivitats mesos sants
A tots los Sants, ora pro nobis
Indica que algú s'ha cansat de lluitar o de triar entre un sant o un altre (o entre una opinió o una altra) i opta per la via ràpida: acceptar-ho tot en bloc. D'acord amb tot.
festivitats
A Tots Sants pilla el qui té mans
1 novembre. Marca el tret d'eixida de la collita de l'oliva. Pillar amb les mans: Fa referència a l'antiga manera de collir les olives directament de l'arbre o de terra ("collir a mà"). Com que l'oliva és petita i n'hi ha molta, es deia que qualsevol que tingués mans (grans, xiquets, hòmens o dones) havia de "pillar" i ajudar a la collita per a entrar-les aviat al molí.
cos huma festivitats
A Tots Sants, amaga el ventall [o palmito], i trau els guants
1 novembre. El clima canvia dràsticament i arriba el fred fort. La dita recomana desar els estris d'estiu (ventall o palmito) i començar a utilitzar roba d'abric (guants), marcant la transició definitiva de la tardor cap a l'hivern.
festivitats mesos oratge indumentària
A Tots Sants, castanyes
1 novembre. Assenyala l'inici de la tradició de menjar castanyes, moniatos i panellets torrats. Aquest costum està molt arrelat i tradicionalment es menja aquests fruits secs per recordar els difunts. Es deia que per cada castanya que es menjava aquella nit, s'alliberava una ànima del purgatori.
festivitats plantes
Abans de Nadal capa no cal
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
festivitats mesos oratge indumentària
Abans de Sant Blai encara és Nadal
3 febrer. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge, i,com van explicar fins a aquest dia hom no desguarnia el pessebre.
festivitats mesos sants
Acabada la Quaresma, acabat el bacallà
Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes
menjar festivitats animals
Adéu dimecres de cendra, que el dijous ja se t'endú, per quatre dies de gras, set setmanes de dejú
Fa referència a la transició entre la disbauxa dels «dies de gras» (els últims dies de festa) i el període de reflexió, abstinència i dejuni de set setmanes abans de la Pasqua.
festivitats
Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
aigua festivitats mesos oratge plantes+1
Al dijous gras botifarra menjaràs
Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou
festivitats menjar
Al Dijous Llarder, botifarra menjaré
Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou
festivitats menjar
Alabat sia Corpus, que fa el dia llarg! ; Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous! ; Alabat siga Corpus, festa de xiulets!
Exclamacions d'estranyesa davant coses rares, ridícules o inversemblants
oratge maneres de dir festivitats
Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra!
La frase subratlla la caducitat de la gresca i la brevetat de l'alegria. Indica que els dies de bauxa, menjar gras i disfresses s'acaben, donant pas a un període de reflexió i dejuni. Per extensió indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció.
festivitats alegria
Als Dolors les mirades i a la Pasqua les demanades
A l’eixida de missa els xics i les xiques anaven ataüllant-se per tal de triar parella amb qui passar les Pasqües. Aquesta dita popular catalana fa referència al festeig tradicional, on les intencions amoroses s'iniciaven amb mirades durant la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors (abans de Setmana Santa) i es concretaven o formalitzaven («demanar») durant la Pasqua. Indica un procés de festeig progressiu típic de la primavera.
festivitats persones
Als Reis, el dia creix
6 gener. Es diu perquè per aquesta festivitat el dia va allargant. La llum guanya terreny i es nota que el dia s'estira.
festivitats mesos oratge
Altes o baixes, a l'abril són les Pasqües
La Pasqua sol caure dins d’aquest mes, dies amunt o dies avall, i molt rarament cau en març
festivitats mesos
Amor de Carnaval és el que més val
Els enamoraments que es produeixen quan les persones estan alegres i desinhibides solen ser duradors
amor festivitats
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
festivitats amor
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer
25 desembre. És una dita que destaca la rapidesa del festeig i la formació d'una família. L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills.
amor festivitats mesos parentiu
Amors de Candeler donen bon fruiter
[Candeler = la Candelera, 2 de febrer]. Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència
amor festivitats mesos oratge
Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
amor festivitats
Anar fet un carnestoltes
Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust
festivitats maneres de dir indumentària
Anar més mudat que unes Pasques [o un ginjol o que Pica-sàries]
Anar molt ben vestit
indumentària maneres de dir festivitats
Angelets del cel, què menjareu a Pasqua?
Segons la cançó tradicional infantil, els angelets menjaran «ous i colomins, fulletes de carrasca» per Pasqua. És una tornada popular sovint associada a jocs infantils i al repertori de cançons tradicionals valencianes. Els "angelets" són els propis nens, a qui se'ls pregunta què voldran per berenar el dia de la Mona de Pasqua. La resposta tradicional sol ser: "Coquetes de mel!" (o també "ous i formatge", depenent de la zona).
festivitats
Apareix i desapareix, com la Mare de Déu d'Agres
Es refereix a algú que tan aviat és com no està
festivitats
Ara no puc fumar, estic fent una quaresma
festivitats
Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
animals festivitats menjar mesos oratge
Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
animals festivitats menjar mesos
Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons
Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
cantar mesos menjar festivitats
Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
animals festivitats menjar mesos
Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer
Candeler: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Són els dies que enceten el mes
festivitats mesos sants
Avui febrer, i demà la Candelera
2 febrer. Són els dies que enceten el mes
festivitats mesos
Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants
1 novembre. El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts bateigs.
festivitats
Ballades per Carnestoltes, batialles [o baralles] per Tots-Sants
El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, sovint portaven compromisos o fills no esperats que acabaven en disputes familiars per Tots Sants.
festivitats
Beneït és el Corpus que sempre cau en dijous.
Comentari que es fa quan algú diu una cosa coneguda de tothom.
festivitats setmana
Benvingut sia el gall, encara que sia [o mes que haja] passat Nadal
25 desembre. Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep
animals festivitats
Bocs amb davantal, cabrits per Nadal
25 desembre. Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat
animals festivitats
Boires per Nadal no fan bé ni mal
25 desembre.
festivitats mal oratge be
Boires per Nadal, migjorn en gran
25 desembre. Indica que si hi ha boira durant les festes de Nadal, es preveu l'arribada de vents del sud (migjorn), sovint associats a temps més suau o canviant.
festivitats mesos oratge
Boires per Nadal, migjorn o mestral
25 desembre. Tant poden ser l’anunci de vent del sud com del nord
festivitats oratge
Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó
25 desembre. És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
animals any bona déu festivitats
Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens do
25 desembre. Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot
bona casa déu festivitats foc
Bona sort per Nadal, desventura per Sant Joan.
Nadal 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Nadal i Sant Joan són els dos moments oposats de l'any. El refrany suggereix que si has tingut una ratxa de sort extraordinària durant l'hivern (Nadal), és probable que la balança es compense amb algun contratemps quan arribe l'estiu (Sant Joan). La "desventura" de l'estiu: Sovint es refereix a les pèrdues en les collites o a la salut, ja que la calor de juny i juliol podia portar malalties o tempestes que arruïnaven el treball de tot l'any.
bona festivitats mesos sants
Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal
Sant Joan: 24 juny, Nadal: 25 desembre. ens diu que qui gaudeix d'un estiu ple de abundància, bones collites i èxits (la sort de Sant Joan), sovint arriba a l'hivern amb les mans buides o amb dificultats (Nadal).
bona festivitats mesos sants
Bona vista vejam, naps en Advent.
S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.
bona festivitats plantes maneres de dir
Bregues per Sant Joan, pau hi haurà per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Suggereix que els conflictes, discussions o desavinences (bregues) que sorgeixen durant l'estiu, cap al solstici de juny (Sant Joan), se solucionaran i portaran a un estat de reconciliació i calma per Nadal. Indica que les disputes temporals o passatgeres solen calmar-se amb el pas del temps, simbolitzant el cicle entre l'activitat estiuenca i la tranquil·litat hivernenca.
festivitats mesos sants
Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
plantes mesos festivitats estacions animals
Cada cosa al seu temps i els naps a l'Advent
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
festivitats plantes temps
Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
temps festivitats plantes
Cada cosa pel seu temps per Nadal, neules, i per l'estiu, cigales
25 desembre. Cal esperar el moment oportú. recomanen un ordre i un temps per a les feines, les festes…
animals festivitats mesos
Cada dia no és Nadal
25 desembre. Cal aprofitar els bons moments que se’ns presenten
festivitats
Calor en febrer? En Pasqua tremolaré
Indica que l'hivern "no ha passat" i es cobrarà el deute més tard. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit
festivitats oratge
Calors de Nadal són frescors per Pasqua
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la creença tradicional que si el temps és inusualment càlid durant el Nadal, la primavera següent (Pasqua) serà freda o inestable.
festivitats mesos oratge
Candelera clara, fa bon fred encara
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.
festivitats mesos oratge
Candelera clara, fred farà encara
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.
festivitats mesos oratge
Candelera clara, fred hi ha encara
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.
festivitats mesos oratge
Candelera clara, hivern hi ha encara
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.
estacions festivitats mesos oratge
Candelera espessa, guarda't sa cabeça
2 febrer. Si per la Candelera està núvol, farà fred
festivitats oratge
Candelera rasa, l’hivern no es mou de casa
2 febrer. Estem al cor de l'hivern
estacions festivitats mesos oratge
Candelera, fred davant i fred darrera
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. Indica que l'hivern tindrà un període fred intens, ja sigui abans o després d'aquesta data. Significa que el fred fort és inevitable: si no fa fred els dies anteriors, en farà els posteriors.
festivitats mesos oratge
Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
1 gener. Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades
any cos huma festivitats menjar setmana
Car com les putes en setmana Santa
Sembla que durant la setmana a algunes ciutats les prostitutes eren recloses. Durant aquests dies, per motius religiosos, no podien exercir la seva professió. Per Setmana Santa era obligatòria la continència sexual
festivitats maneres de dir
Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
Una festa és pagana i l’altra, religiosa
persones festivitats
Carnaval gelat, espiga granada
oratge plantes festivitats
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
menjar mesos festivitats oratge
Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
oratge mesos menjar festivitats