Municipi de la comarca del Alacantí en la província d'Alacant
Vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes
Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu. Aquesta dita popular catalana fa referència al període de Quaresma, on el dejuni i l'abstinència de menjar carn, representats per set setmanes de restriccions, serveixen de preparació rigorosa per a l'esclat festiu i culinari de la Pasqua. És una expressió que lliga la tradició religiosa amb la finalització d'un període de privació.
Pel fet d'encongir-se la pasta per l'acció del fred.
A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana
2 febrer. Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat
No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d’agost minva un poc la temperatura nocturna
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna
En primavera, els vegetals fullen i les persones van llevant-se roba de vestir
25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
25 desembre. Les dues pasqües reuneixen tradicionalment la gent, l’una a l’aire lliure i l’altra dins casa
25 desembre. És el moment idoni per la plantació.
25 desembre. Es diu perquè per Nadal és segur les nevades
Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
25 desembre. Sol fer fred, però no tant com el dia de Reis
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció
25 desembre. Per les festes de Nadal es mengen neules. Aquest costum ve del segle XIII.
25 desembre. [ací = a la boca]. Nadal és una celebració en la que es menja molt
25 desembre. Indica que la duració del dia s'allarga una mica
8 desembre. Anem cara l'hivern.
Tradicionalment als països de parla catalana se celebraven tres dies de Pasqua (diumenge, dilluns i dimarts), més el dillons següent a la setmana de Pasqua, festa de Sant Vicent Ferrer. Una característica important de la Pasqua era que a l'hora de la berena i dels jocs que hi seguien, es toleraven colles de xiques i xics, cosa que no es veia al llarg de l'any. Tenint en compte aquests costums, s'entén el refrany. Fet i fet, a partir de Pasqua s'encetaven nuviatges.
25 desembre. Les dates de Nadal, són percebudes com a dies freds.
17 gener. Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Santa Agnés: 21 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Es refereix a que en aquesta època comença a refrescar
És l'època de la seva recol·lecció a més de que la tradició popular acostuma a menjar-se-les torrades
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
3 febrer. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge, i,com van explicar fins a aquest dia hom no desguarnia el pessebre.
Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou
Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou
Exclamacions d'estranyesa davant coses rares, ridícules o inversemblants
Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció
A l’eixida de missa els xics i les xiques anaven ataüllant-se per tal de triar parella amb qui passar les Pasqües. Aquesta dita popular catalana fa referència al festeig tradicional, on les intencions amoroses s'iniciaven amb mirades durant la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors (abans de Setmana Santa) i es concretaven o formalitzaven («demanar») durant la Pasqua. Indica un procés de festeig progressiu típic de la primavera.
6 gener. Es diu perquè per aquesta festivitat el dia va allargant
La Pasqua sol caure dins d’aquest mes, dies amunt o dies avall, i molt rarament cau en març
Els enamoraments que es produeixen quan les persones estan alegres i desinhibides solen ser duradors
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
25 desembre. És una dita que destaca la rapidesa del festeig i la formació d'una família. L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills.
[Candeler = la Candelera, 2 de febrer]. Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust
Segons la cançó tradicional infantil, els angelets menjaran «ous i colomins, fulletes de carrasca» per Pasqua. És una tornada popular sovint associada a jocs infantils i al repertori de cançons tradicionals valencianes. La lletra continua amb la petició a Sant Pere i Sant Pau perquè donen les claus.
Es refereix a algú que tan aviat és com no està
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
Candeler: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Són els dies que enceten el mes
El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts bateigs
El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts batejos
Qui riny o es baralla en temps d’alegria general, és perquè té mal caràcter i amb més motiu es barallarà quan tothom està trist
Comentari que es fa quan algú diu una cosa coneguda de tothom.
25 desembre. Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep
25 desembre. Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat
25 desembre. Hom creu que la boira nadalenca desperta el vent de migjorn.
25 desembre. Tant poden ser l’anunci de vent del sud com del nord
25 desembre. És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
25 desembre. Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot
Nadal 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Els dos solsticis, el d'estiu per Sant Joan i el d'hivern per Nadal, coincideixen amb el naixement de Jesús i el del seu cosí Joan, conegut també com el Precursor.
Sant Joan: 24 juny, Nadal: 25 desembre. El solstici d’estiu és temps d’alegria perquè es va cara al bon temps, mentre que el solstici d’hivern deprimeix els ànims perquè ens endinsem en l’hivern
És una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Les desavinences entre els membres de la parella acaben unint més els seus integrants, i a vegades, en ambients festius i primaverals naix una amistat entre desconeguts
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
25 desembre. Cal esperar el moment oportú. recomanen un ordre i un temps per a les feines, les festes…
Indica que l'hivern "no ha passat" i es cobrarà el deute més tard. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la creença tradicional que si el temps és inusualment càlid durant el Nadal, la primavera següent (Pasqua) serà freda o inestable.
2 febrer. Estem al cor de l'hivern
2 febrer. Si per la Candelera està núvol, farà fred
2 febrer. Estem al cor de l'hivern
1 gener. Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades
Sembla que durant la setmana a algunes ciutats les prostitutes eren recloses. Durant aquests dies, per motius religiosos, no podien exercir la seva professió. Per Setmana Santa era obligatòria la continència sexual
Una festa és pagana i l’altra, religiosa
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer