Municipi de la comarca del Alacantí en la província d'Alacant
Vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara
És una festa moguda, amb balls, desfilades, jocs i corregudes
Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu. Aquesta dita popular catalana fa referència al període de Quaresma, on el dejuni i l'abstinència de menjar carn, representats per set setmanes de restriccions, serveixen de preparació rigorosa per a l'esclat festiu i culinari de la Pasqua. És una expressió que lliga la tradició religiosa amb la finalització d'un període de privació.
Pel fet d'encongir-se la pasta per l'acció del fred.
A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana
2 febrer. Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat
No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d’agost minva un poc la temperatura nocturna
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna
15 agost. Avisa que a la segona quinzena del mes d'agost minva un poc la temperatura nocturna
En primavera, els vegetals fullen i les persones van llevant-se roba de vestir
25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
25 desembre. Les dues pasqües reuneixen tradicionalment la gent, l’una a l’aire lliure i l’altra dins casa
25 desembre. És el moment idoni per la plantació.
25 desembre. Invoca la pau social i familiar pròpia d'aquestes dates, lligant el benestar del camp amb el de les persones.
Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
25 desembre. Sol fer fred, però no tant com el dia de Reis
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció. A Nadal, l'all al bancal: Significa que el solstici d'hivern és el moment òptim per a la sembra. L'all necessita passar fred per dividir-se bé en grans. A Sant Joan, a casa: Pel 24 de juny, la planta ja s'ha assecat i és el moment de la collita. Si es deixen a terra més temps, les tiges es podreixen i el cap de l'all es pot obrir.
25 desembre. Per les festes de Nadal es mengen neules. Aquest costum ve del segle XIII.
25 desembre. [ací = a la boca]. Nadal és una celebració en la que es menja molt
25 desembre. Indica que la duració del dia s'allarga una mica
8 desembre. Anem cara l'hivern.
Tradicionalment als països de parla catalana se celebraven tres dies de Pasqua (diumenge, dilluns i dimarts), més el dillons següent a la setmana de Pasqua, festa de Sant Vicent Ferrer. Una característica important de la Pasqua era que a l'hora de la berena i dels jocs que hi seguien, es toleraven colles de xiques i xics, cosa que no es veia al llarg de l'any. Tenint en compte aquests costums, s'entén el refrany. Fet i fet, a partir de Pasqua s'encetaven nuviatges.
25 desembre. Les dates de Nadal, són percebudes com a dies freds.
17 gener. Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Aquest refrany popular català descriu com s'allarguen els dies al voltant del solstici d'hivern (13 de desembre - 6 de gener), indicant un increment progressiu i gairebé imperceptible al principi: "pas de puça" (13/12), "pas de pardal" (Nadal) i el creixement ja evident per Reis ("ase/bèstia qui no ho coneix").
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Reis: 6 gener. Santa Agnés: 21 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Indica que algú s'ha cansat de lluitar o de triar entre un sant o un altre (o entre una opinió o una altra) i opta per la via ràpida: acceptar-ho tot en bloc. D'acord amb tot.
1 novembre. Marca el tret d'eixida de la collita de l'oliva. Pillar amb les mans: Fa referència a l'antiga manera de collir les olives directament de l'arbre o de terra ("collir a mà"). Com que l'oliva és petita i n'hi ha molta, es deia que qualsevol que tingués mans (grans, xiquets, hòmens o dones) havia de "pillar" i ajudar a la collita per a entrar-les aviat al molí.
1 novembre. El clima canvia dràsticament i arriba el fred fort. La dita recomana desar els estris d'estiu (ventall o palmito) i començar a utilitzar roba d'abric (guants), marcant la transició definitiva de la tardor cap a l'hivern.
1 novembre. Assenyala l'inici de la tradició de menjar castanyes, moniatos i panellets torrats. Aquest costum està molt arrelat i tradicionalment es menja aquests fruits secs per recordar els difunts. Es deia que per cada castanya que es menjava aquella nit, s'alliberava una ànima del purgatori.
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
3 febrer. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge, i,com van explicar fins a aquest dia hom no desguarnia el pessebre.
Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou
Fa referència a la costum de menjar en aquest dia la botifarra d’ou
Exclamacions d'estranyesa davant coses rares, ridícules o inversemblants
Indica la caducitat de les coses i incita a aprofitar els motius de content i satisfacció
A l’eixida de missa els xics i les xiques anaven ataüllant-se per tal de triar parella amb qui passar les Pasqües. Aquesta dita popular catalana fa referència al festeig tradicional, on les intencions amoroses s'iniciaven amb mirades durant la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors (abans de Setmana Santa) i es concretaven o formalitzaven («demanar») durant la Pasqua. Indica un procés de festeig progressiu típic de la primavera.
6 gener. Es diu perquè per aquesta festivitat el dia va allargant. La llum guanya terreny i es nota que el dia s'estira.
La Pasqua sol caure dins d’aquest mes, dies amunt o dies avall, i molt rarament cau en març
Els enamoraments que es produeixen quan les persones estan alegres i desinhibides solen ser duradors
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
25 desembre. És una dita que destaca la rapidesa del festeig i la formació d'una família. L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills.
[Candeler = la Candelera, 2 de febrer]. Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència
Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió
Anar vestit d'una manera ridícula, amb mal gust
Segons la cançó tradicional infantil, els angelets menjaran «ous i colomins, fulletes de carrasca» per Pasqua. És una tornada popular sovint associada a jocs infantils i al repertori de cançons tradicionals valencianes. Els "angelets" són els propis nens, a qui se'ls pregunta què voldran per berenar el dia de la Mona de Pasqua. La resposta tradicional sol ser: "Coquetes de mel!" (o també "ous i formatge", depenent de la zona).
Es refereix a algú que tan aviat és com no està
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
25 desembre. Les festes de Nadal són tradicionalment l’ocasió de fer bones menjades compartides amb els més pròxims
Candeler: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Són els dies que enceten el mes
1 novembre. El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, se solien celebrar molts bateigs.
El ball carnavalesc de les fèmines sempre acostumava a tenir conseqüències, ja que, al cap de nou mesos, sovint portaven compromisos o fills no esperats que acabaven en disputes familiars per Tots Sants.
Comentari que es fa quan algú diu una cosa coneguda de tothom.
25 desembre. Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep
25 desembre. Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat
25 desembre. Hom creu que la boira nadalenca desperta el vent de migjorn.
25 desembre. Tant poden ser l’anunci de vent del sud com del nord
25 desembre. És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
25 desembre. Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot
Nadal 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Nadal i Sant Joan són els dos moments oposats de l'any. El refrany suggereix que si has tingut una ratxa de sort extraordinària durant l'hivern (Nadal), és probable que la balança es compense amb algun contratemps quan arribe l'estiu (Sant Joan). La "desventura" de l'estiu: Sovint es refereix a les pèrdues en les collites o a la salut, ja que la calor de juny i juliol podia portar malalties o tempestes que arruïnaven el treball de tot l'any.
Sant Joan: 24 juny, Nadal: 25 desembre. ens diu que qui gaudeix d'un estiu ple de abundància, bones collites i èxits (la sort de Sant Joan), sovint arriba a l'hivern amb les mans buides o amb dificultats (Nadal).
És una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Suggereix que els conflictes, discussions o desavinences (bregues) que sorgeixen durant l'estiu, cap al solstici de juny (Sant Joan), se solucionaran i portaran a un estat de reconciliació i calma per Nadal. Indica que les disputes temporals o passatgeres solen calmar-se amb el pas del temps, simbolitzant el cicle entre l'activitat estiuenca i la tranquil·litat hivernenca.
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca
25 desembre. Cal esperar el moment oportú. recomanen un ordre i un temps per a les feines, les festes…
Indica que l'hivern "no ha passat" i es cobrarà el deute més tard. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la creença tradicional que si el temps és inusualment càlid durant el Nadal, la primavera següent (Pasqua) serà freda o inestable.
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.
2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.
2 febrer. Si per la Candelera està núvol, farà fred
2 febrer. Estem al cor de l'hivern
1 gener. Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades
Sembla que durant la setmana a algunes ciutats les prostitutes eren recloses. Durant aquests dies, per motius religiosos, no podien exercir la seva professió. Per Setmana Santa era obligatòria la continència sexual
Una festa és pagana i l’altra, religiosa
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer