Refranys diners

diners, joc

Guarda els teus guanys que poden venir mals anys (És convenient d’estalviar)

consells, diners

Guarda't (bé) de la fúria del foc, de l'aigua i del diner (El seu excés és sempre perjudicial, per a u mateix i per a tots)

foc, aigua, diners

Guardant avant, avant... gastant massa un s'esclafa

diners

Guardar sal per a l'ou (Estalviar, fer una previsió, no gastar-s'ho tot de colp)

maneres de dir, diners, menjar

Guardar una pera [o poma ] per a la set (Fer una xicoteta reserva de diners per a un cas de necessitat)

diners, maneres de dir, plantes

Guitarra sense cordes, no val un diner

diners, música

Haber d'anar a picar portes (Es diu de qui dilapida els seus bens)

diners, maneres de dir

Haver d'afanyar els diners (Haver de treballar molt per aconseguir-ne)

maneres de dir, treball, diners

Haver de mester set doblers per fer un sou, [o Set doblers no li fan un sou] (Es diu d'un que malgasta els diners i no en té mai prou)

maneres de dir, diners

Haver-hi cartera (Haver-hi aportació de doblers)

maneres de dir, diners

Haver-se d'estirar (Haver de pagar més del que sol ser habitual, per un producte)

maneres de dir, diners

Haver-se de retenir (No poder fer coses per manca de diners)

maneres de dir, diners

Hereu de la casa cremada (Fill de família arruïnada)

maneres de dir, diners, casa

Hi ha lladres que porten casaca [o corona]

diners, indumentària

Hisenda de borratxo, passa tota a la taverna

diners, beure

Hisenda de molts se la mengen els caragols

animals, diners

Hisenda de molts, se la mengen els cargols

animals, diners

Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc (A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o les balafia prest)

parentiu, foc, diners

Hisenda de rector, no aplega al successor

diners, oficis

Hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada

diners, mal

Home de pleits. pobre segur

diners, persones, justicia

Home enamorat, home empenyat (Destaca que l’enamorament encega l’intel·lecte i fa fer molts regals i moltes locures d’amor)

amor, diners, persones

Home pobre i casar-se vell, mal remei

diners, amor

Home pobre no pot criar gos (Significa que quan hi ha escassesa no es poden tenir coses innecessàries i costoses)

diners, persones

Home pobre, carregat de traces [o tot són traces, o ple de manyes] (Significa que el pobre sol enginyar-se molt més que el qui no té les seves necessitats)

diners

Home que en té dos i en gasta tres, lladre és

diners, persones

Home que pledeja, pobre segur (Els litigis i els advocats arruïnen fortunes)

diners, justicia, persones

Home ric, amb la fama casa al fill (Destaca que la bona reputació, real o fictícia, facilita les coses perquè la gent és superficial, crèdula i interessada)

parentiu, diners

Home ric, mal enemic (El poderós pot més que el feble; per tant no convé enemistar-se amb els rics)

diners, persones, amistat

Home sense diners fa mal anar pels carrers

diners, persones

Home vell i acabalat, ben servit i respectat [acabalat = adinerat, ric] (Sempre sol ser així, al qui té diners tots li fan la falòrnia)

vell, persones, diners

Honra i diners allí a on te penses que n’hi ha menos n’hi ha més

diners

Hostaler a la porta, hostal buit [o poca gent dins] (Vol dir que quan el cap d'una empresa està desenfeinat, no sol anar gaire bé el negoci)

gent, diners, oficis

Infants i doblers, mai n'hi ha de més

persones, diners

Ja afluixaràs! (Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda)

diners, maneres de dir

Ja els acabaràs! (Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda)

maneres de dir, diners

Ja té bona renda, aquell que amb poc s'acontenta

diners, bona

Ja vindràs! (Es diu a qui presumeix de tenir diners, a qui fa el fatxenda o a qui no saluda)

maneres de dir, diners

Jornal pagat, braç trencat [o Jornal pagat, al camp va molt cansat] (Vol dir que no convé pagar les feines per endavant, perquè el qui les ha de fer té peresa de fer-les)

diners, treball, camp

Jornal petit n'aconsegueix un de gros

treball, diners

Jove guapa i rica, bona xica (Tan excel·lents condicions físiques i materials ens condicionen a pensar que també té virtuts morals, i això perquè ens interessa inconscientment la perfecció completa)

persones, diners

Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó [xinxó = antiga moneda d’or que equivalia a 5 pessetes] (Els critica per les penalitats que passen per seguir la seua afició)

mar, caça, joc, diners, oficis

Jugador que no té diners per jugar, les orelles es jugarà

cos huma, diners, joc

Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons

diners, joc, temps

Justets, justets, són, un duro, vint quinzets

diners

Jutja la persona per les seues accions, i no pels seus doblons

diners, justicia, persones

L'aigua, a la mar va (Vol dir que la riquesa sol acumular-se allà on ja n'hi ha d'abans)

diners, aigua, mar

L'alegria dels pobres, dura poca estona

diners, alegria

L'ambició per l'or ompli el cap i buida el cor (L’ambició és totalment materialista, en detriment de qualsevol principi moral)

persones, cos huma, diners

Pàgina 19 de 37.

El Refranyer